Reclamación sobre el acceso a las respuestas de centros educativos al cuestionario de proyectos lingüísticos con estimación parcial

Resolució 1020/2022, de 15 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 693/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Resposta dels centres educatius a un qüestionari sobre el projecte lingüístic del centre. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Les sis primeres preguntes del qüestionari, doncs, fan referència a usos lingüístics establerts legalment i a l’adequació del projecte lingüístic a criteris exigits normativament, prou coneguts i prèviament difosos públicament, de manera que no s’aprecia que l’accés reclamat comporti cap dany en el dret dels menors ni pugui generar la segregació escolar que s’invoca per justificar la desestimació de l’accés. Quant a la darrera qüestió, relativa a si s’evita la utilització de percentatges, tot i que guarda una coherència amb la prevalença dels criteris pedagògics i d’entorn sociolingüístic als què fa referència la normativa abans esmentada, tanmateix adquireix una transcendència mediàtica innegable, en la mesura en què s’associa a un posicionament ideològic i fins i tot polític des del requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte del compliment d’una sentència que establia una quota del 25% d’ús de la llengua castellana en l’ensenyament. En aquest sentit, s’ha pogut observar la presència de mitjans a les portes d’escoles associades al compliment o incompliment d’aquesta quota, amb el perjudici per a la normalitat de l’entorn en què els menors han d’acudir als centres i l’alteració de la normal convivència de la comunitat escolar. Atenent aquestes raons, s’admet l’aplicació del límit relatiu a la protecció del menor (article 21.1.e LTAIPBG) en relació amb la informació relativa a la darrera pregunta del qüestionari i es considera adequat l’accés parcial estimat pel Departament d’Educació, consistent en oferir les dades agregades en relació amb aquesta qüestió. Paraules clau: Generalitat. Periodista de dades. Educació. Llengües. Projecte Lingüístic. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Protecció del menor. Síndic de Greuges. Mediació sense acord. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 693/2022, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de juny de 2022 la persona reclamant adreça un escrit al Departament d’Educació en aquests termes: “Solicito conocer la respuesta de todos y cada uno de los centros educativos de Cataluña a las instrucciones para los centros educativos sobre la enseñanza y el uso de las lenguas oficiales que les mandó la Generalitat. Como se puede ver, por ejemplo, aquí: https://www.naciodigital.cat/noticia/235021/escoles-respondran- junyformulari-educacio- validi- projectes-linguistic s. Solicito que se me facilite para todos y cada uno de los centros educativos de Cataluña que han respondido a cada una de las siete preguntas que se les hizo llegar. En el caso de que algún centro educativo no haya respondido a las instrucciones solicito que también se me indique”. 3. La Resolució del Departament d’Educació de 25 de juliol de 2022 estima parcialment la sol·licitud, i fonamenta la desestimació parcial en la previsió de l’article 69.5 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, que desplega l’article 21.1 e) LTAIPBG establint que en l’àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura en què, entre altres supòsits, pugui afavorir la segregació escolar, segons la definició d'aquest concepte que estableixi la normativa sectorial en matèria d'educació. I assenyala que, l’article 184.1 c) de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, de educació, preveu l’ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l’avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. Afegeix que s’entén que afavoreix la segregació escolar l’accés als resultats de les proves d’avaluació desagregades pel nom del centre, les dades relatives a la composició social i econòmica del centre; i al procés d’admissió de l’alumnat, entre d’altra informació, i que en relació amb la sol·licitud de dades desagregades per centre escolar sobre les respostes al qüestionari de verificació del projecte lingüístic del centre, es considera procedent aplicar aquesta limitació al dret d’accés, i que en compliment del què disposa l’article 20.3 LTAIPBG, es fonamenta l’aplicació del límit en què la divulgació de la informació sol·licitada detallada per centre pot ser causa de segregació de escolar dels centres i, per tant, pot perjudicar els drets dels menors en tant que permetria fer comparacions i classificacions entre els centres educatius i afavoriria la segregació escolar amb perjudici de la matriculació en determinats centres que afectaria a les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats protegit per Convenció de Nacions Unides dels drets del menor. Igualment, el lliurament i eventual difusió d’informació referent al nombre de centres podria afectar i condicionar la convivència de la comunitat educativa i incidir negativament en el normal funcionament d’un servei essencial per als menors com és l’educació. Per això, un cop ponderat l’interès públic en el lliurament de les dades sobre les respostes desagregades dels centres amb el dret col·lectiu a la protecció dels drets dels menors d’edat es considera que aquest darrer ha de prevaldre sobre el dret d’accés a informació pública. I amb base a aquestes consideracions, el Departament facilita la informació sol·licitada agregada per centres, i no de forma individualitzada com s’havia sol·licitat. 4. La Reclamació presentada el 27 de juliol de 2022 es fonamenta en les consideracions següents: “El Departament fa una interpretació molt dura dels límits per denegar la informació i una ponderació entre aquests i l'interès públic de la informació molt pobres. En un cas com aquest, en el que la informació sol·licitada serveix per la rendició de comptes de la forma d'actuar de l'Administració i en el que les dades son d'un gran i evident interès públic ha de prevaldre el dret d'accés. L'Administració, a més, parla de possible segregació escolar. La segregació escolar es pot donar quan l'Administració no actuï de forma correcta i igual a tots els centres, però conèixer com està actuant en cap cas produeix la segregació”. 5. El 29 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 29 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 3 d’agost de 2022 el Departament d’Educació comunica a la GAIP les persones que el representaran a la sessió de mediació. 8. El 19 d’agost de 2022 el Departament d’Educació notifica a la GAIP l’informe i expedient sol·licitats. A l’informe recull les consideracions següents: “En relació amb l’estimació parcial de la sol·licitud, s’ha considerat procedent aplicar el límit previst en l’article 21.1 e) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, en relació amb l’accés a les dades desagregades per centre escolar. L’article 21.1 e) estableix que el dret d'accés a la informació pública pot ser denegat si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per als drets dels menors d'edat. D’acord amb l'article 69.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, que desenvolupa aquest precepte, específicament en l'àmbit educatiu, s'entén que l'accés a la informació pública pot perjudicar els drets dels menors d'edat en la mesura que pugui afavorir la segregació escolar segons la definició d'aquest concepte que estableix la normativa sectorial en matèria d'educació. En aquest sentit, l'article 184.1 c) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, preveu l'ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius quant a l'avaluació general del sistema que pugui afavorir la segregació escolar. S'entén que la segregació escolar afavoreix l'accés als resultats de les proves d'avaluació desagregades pel nom del centre; les dades relatives a la composició social i econòmica del centre; i el procés d'admissió de l'alumnat entre d’una altra informació. La divulgació de la informació detallada per centre sobre les respostes donades al qüestionari d’avaluació sobre els projectes lingüístics afavoriria la segregació escolar, en tant que divulgaria dades singulars de cada centre que podrien projectar una imatge negativa d’almenys alguns d’aquests centres. Això suposaria un perjudici en la matriculació d’alumnat en aquests centres que afectaria les possibilitats de promoció de l’alumnat i la vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets del menor. Així mateix, el lliurament i l'eventual difusió de la informació referent al nom dels centres pot afectar i condicionar també la convivència de la comunitat educativa i incidir negativament en el funcionament normal d'un servei essencial per als menors com és l'educació. Com s’ha vist en altres casos on s’ha difós el nom d’un centre concret en temes relacionats amb l’aplicació de sentències judicials sobre percentatges d’usos lingüístics, es poden produir situacions que posin en risc el normal funcionament dels centres escolars i la comunitat educativa i afectin els menors que estudien en aquests centres. La ponderació entre aquest límits i el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, fa que es consideri oportú fer prevaldre el dret dels menors d’edat per sobre del dret a la informació pública. Tot i això, en aquesta ponderació s’ha tingut en compte també que aquestes dades són d’interès públic i per això des del Departament d’Educació s’han lliurat les dades de manera agregada. És considera que amb la informació lliurada es pot tenir un coneixement notable de la situació actual dels centres escolars sobre l’ensenyament i ús de les llengües oficials i l’aplicació de la normativa relacionada. En una segona SAIP presentada per la persona reclamant el 27/07/2022 i resposta en data 1/08/2022 s’han lliurat les dades absolutes sobre nombre de centres que han respost al qüestionari i el nombre de centres que han respost “no” a alguna de les qüestions plantejades. Amb això s’exemplifica la disposició del Departament d’Educació per la transparència en la seva gestió, però aquesta transparència no pot vulnerar els drets d’un col·lectiu que cal protegir com és els dels menors d’edat, ja que l’eventual lliurament de la informació per centre suposaria un perjudici tangible pels menors i les seves famílies”. 9. El 28 d’agost de 2022 la GAIP notifica l’informe del Departament d’Educació a la persona reclamant per al seu coneixement. 10. El 9 de setembre de 2022 es celebra la primera sessió de mediació que finalitza sense l’acord de les parts. El vocal mediador les informa que la reclamació passa a tramitar -se pel procediment ordinari amb resolució de la GAIP. 11. El 27 d’octubre de 2022, la GAIP s’adreça al Departament d’Educació i li demana, que, per millor resoldre, li remeti una còpia del formulari comunicat als diversos centres educatius, juntament amb una mostra de 10 de les respostes rebudes per part dels centres educatius, sota el deure de reserva previst a l’article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, si així ho demanen, als sols efectes d’avaluar l’aplicació del límit invocat i amb el compromís que, un cop valorada la documentació, la GAIP procedirà a la devolució o bé a la supressió de les còpies electròniques de la documentació lliurada en resposta a aquest tràmit. Igualment, li demana una còpia de la informació agregada lliurada a la persona reclamant. 12. El 4 de novembre de 2022, a l’empara de l’article 42.7 LTAIPBG i d’acord amb la petició de la institució del Síndic de Greuges d’informar en els casos en què l’accés a informació pública pogués suposar un dany als drets dels menors, la GAIP trasllada la reclamació i l’informe del Departament d’Educació a la Síndica de Greuges, als efectes de què es pronunciï sobre l’eventual afectació en els drets dels menors a l’educació que pogués derivar -se de l’accés a la informació reclamada. A data d’aquesta Resolució, no s’ha rebut informe d’aquesta institució. 13. El 8 de novembre el Departament d’Educació tramet a la GAIP la informació addicional requerida, d’acord amb l’antecedent 11, consistent en 10 dels qüestionaris reclamats dels què s’ha ocultat la dada identificativa del centre emissor, i una taula i gràfica de dades amb el còmput agregat global de les respostes donades a cadascuna de les set preguntes del qüestionari. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.2 LTAIPBG estableix que les reclamacions es poden tramitar mitjançant un procediment de mediació sota la direcció del a GAIP, durant el qual se suspèn el còmput del termini de què disposa la GAIP per resoldre. L’acord de les parts sobre l’accés total o parcial a la informació suposa la finalització del procediment en la part acordada, i en allò que no s’assoleixi l’acord, continuarà el procediment de reclamació fins a la resolució per la Comissió de la discrepància que mantinguin les parts. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. Igualment, l'article 42, apartats 7 i 9 LTAIPBG disposa que la petició d’informes i dades per part de la GAIP per fonamentar les seves resolucions permet ampliar per quinze dies més el termini per resoldre de què disposa la Comissió. El Reglament de la Comissió disposa en els apartats 6 i 7 de l’article 33 RGAIP que la Comissió pot demanar a l'òrgan o entitat afectat les informacions que hagin estat sol·licitades quan el seu coneixement sigui necessari per a la resolució de les reclamacions, amb l'adopció de les mesures corresponents per garantir la reserva d'aquestes informacions, en la mesura que aquesta reserva sigui exigible, i que aquesta sol·licitud de dades, informes o d'altra informació permet ampliar el termini per a resoldre fins a un màxim de 15 dies més, la qual cosa ha d'ésser notificada a totes les parts abans que conclogui el termini per a resoldre. 2. Manca d’acord en el procediment de mediació Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42.2. LTAIPBG, i que celebrada la sessió de mediació, les parts van mantenir discrepàncies, sens arribar a un acord, motiu pel qual el vocal mediador de la GAIP, d’acord amb l’article 37.5 RGAIP, va donar per finalitzada la mediació, i va informar a les parts, d’acord amb l’article 42.6 LTAIPBG, que es continuaria amb la tramitació de la reclamació pel procediment ordinari, que finalitza aquesta resolució amb el pronunciament d’aquesta Comissió sobre el fons de la discrepància jurídica i l’adequació a dret de la pretensió d’accés a la informació, considerada en els termes en què es va formular i sotmetre a la decisió administrativa que aquesta Comissió ara revisa. 3. Sobre l’objecte de la reclamació i el límit relatiu a la protecció dels drets dels menors És objecte de la reclamació la resposta individualitzada i associada a cada centre educatiu, a un qüestionari remès el Departament d’Educació en relació amb els projectes lingüístics dels centres, que contenia 7 preguntes, el tenor de les quals ja ha estat difosa pels mitjans de comunicació, entre els quals, l’indicat i aportat per la persona reclamant en la mateixa sol·licitud. Les preguntes demanaven una resposta afirmativa o negativa a les qüestions següents relatives al contingut del projecte lingüístic del centre: si preveuen el català com a llengua normalment emprada com a vehicular, si és la llengua d'ús normal d'acollida, si es preveu l'ús curricular tant del català com del castellà, si la presència de les llengües es determina amb criteris exclusivament pedagògics, si es té en compte la realitat sociolingüística del centre, si es tenen en compte les proves d'avaluació i si s'evita la utilització de percentatges. I amb base a les respostes declarades pels centres i sempre que totes elles fossin afirmatives, segons explica el mateix mitjà de comunicació aportat per la persona reclamant, l’inspector validava el projecte lingüístic. El projecte lingüístic és el document que recull els criteris adoptats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, així com els criteris de comunicació del centre educatiu, de manera adequada al règim lingüístic del sistema educatiu establert legalment, i en especial als articles 10 a 14 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, i d’acord amb la concreta realitat sociolingüística de l’entorn del centre, tal i com disposa l’article 5.1.e del Decret 102/2010, del 10 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. D’acord amb l’article 14 de la Llei d’educació, el projecte lingüístic forma part del projecte educatiu del centre, i com a tal, s’ha de poder consultar al web de cada centre educatiu. Tenint això en compte, no sembla que accedir a la informació sobre la resposta donada pels centres a les qüestions sobre l’ús del català com a llengua vehicular i d’acollida del centre així com la previsió de l'ús curricular tant del català com del castellà hagi de ser informació confidencial o reservada, que no pugui ser coneguda públicament a partir de la consulta directa del projecte lingüístic. No s’observa, doncs, que la resposta a les tres primeres preguntes ocasioni el dany en la protecció del menor que s’invoca com a límit, ja que difícilment podria ocasionar segregació escolar una informació de la què ja es preveu normativament fer-ne una difusió al web del centre. La resta de qüestions sobre les què es demana resposta al qüestionari no tenen tant a veure amb l’ensenyament i l’ús curricular i comunicatiu de les llengües al centre, que es recull al projecte lingüístic, sinó amb els criteris per determinar-los, dins del marge d’autonomia del centre reconegut pels articles 2 i 5 del Decret 102/2010, abans esmentat. Demanen, concretament, per si la presència de les llengües en l’ensenyament l’ha determinada el centre amb criteris exclusivament pedagògics, tenint en compte la realitat sociolingüística de l’entorn del centre. Tenint en compte que l’article l’art. 5.1. e) del Decret 102/2010 abans esmentat determina que: “El projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis”, fàcilment la resposta a aquesta qüestió ha de ser afirmativa, tret que es tracti de centres educatius on predomina l’ús curricular d’una llengua estrangera, en quin cas els criteris sociolingüístics d’entorn s’hauran obviat en favor de l’especialitat lingüística del centre, fet que també serà prou conegut i visible públicament i prèviament a l’accés al qüestionari reclamat. Que la determinació de l’ús de les llengües s’hagi de realitzat amb criteris pedagògics sembla també una obvietat, d’acord amb la finalitat del projecte lingüístic de garantir la competència lingüística de l’alumnat en català i castellà i l’aprenentatge d’una llengua estrangera. De la mateixa manera, la pregunta sobre si es tenen en compte les proves d’avaluació és congruent amb la previsió continguda al model per a l’elaboració del projecte lingüístic que la Generalitat facilita als centres, que expressament inclou la previsió que els centres hi recullin i tinguin en compte els resultats de les avaluacions internes i externes, a més del seu context sociolingüístic i el del seu entorn, el bagatge lingüístic del seu alumnat i les seves necessitats individuals, i la competència lingüística del professorat. Les sis primeres preguntes del qüestionari, doncs, fan referència a usos lingüístics establerts legalment i a l’adequació del projecte lingüístic a criteris exigits normativament, prou coneguts i prèviament difosos públicament, de manera que no s’aprecia que l’accés reclamat comporti cap dany en el dret dels menors ni pugui generar la segregació escolar que s’invoca per justificar la desestimació de l’accés. Quant a la darrera qüestió, relativa a si s’evita la utilització de percentatges, tot i que guarda una coherència amb la prevalença dels criteris pedagògics i d’entorn sociolingüístic als què fa referència la normativa abans esmentada, tanmateix adquireix una transcendència mediàtica innegable, en la mesura en què s’associa a un posicionament ideològic i fins i tot polític des del requeriment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte del compliment d’una sentència que establia una quota del 25% d’ús de la llengua castellana en l’ensenyament. En aquest sentit, s’ha pogut observar la presència de mitjans a les portes d’escoles associades al compliment o incompliment d’aquesta quota, amb el perjudici per a la normalitat de l’entorn en què els menors han d’acudir als centres i l’alteració de la normal convivència de la comunitat escolar. Atenent aquestes raons, s’admet l’aplicació del límit relatiu a la protecció del menor (article 21.1.e LTAIPBG) en relació amb la informació relativa a la darrera pregunta del qüestionari i es considera adequat l’accés parcial estimat pel Departament d’Educació, consistent en oferir les dades agregades en relació amb aquesta qüestió. D’acord amb l’exposat, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre la resposta donada per cada centre a les sis primeres qüestions del formulari al què fa referència la sol·licitud, així com a la relació de centres que no hagin respost el qüestionari, si escau, i es desestima parcialment la reclamació en relació amb l’accés a la resposta donada per cada centre a la darrera qüestió del formulari, en aplicació del límit relatiu a la protecció dels drets del menor previst a l’article 21.1.e LTAIPBG, declarant adequat l’accés parcial a la informació agregada donada pel Departament d’Educació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 desembre de 2022, resol per unanimitat: 1. S’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre la resposta donada per cada centre a les sis primeres qüestions del formulari al què fa referència la sol·licitud, així com a la relació de centres que no hagin respost el qüestionari, si escau. 2. Es desestima parcialment la reclamació en relació amb l’accés a la resposta donada per cada centre a la darrera qüestió del formulari, en aplicació del límit relatiu a la protecció dels drets del menor previst a l’article 21.1.e LTAIPBG. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, i a informar la GAIP, dins d’aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 693/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.