Solicitud de información sobre flota de autobuses y niveles de partículas y SARS-CoV-2 a TMB finalizada por pérdida de objeto

Resolució 802/2021, de 26 d'agost Número d'expedient de la reclamació: 693/2021 Administració reclamada: Transports Metropolitans de Barcelona Informació reclamada: Implicacions en la salut pública dels usuaris del transport públic. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Resum: L'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Empreses públiques. Autobusos. Medi ambient. Covid19. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d'objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d'agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 693/2021, presentada contra Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de maig de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud a l'Ajuntament de Barcelona, que demana la informació següent: “1- Nombre d'autobusos de TMB donats d’alta administrativament a 1 de gener de 2021 i d’aquests, nombre dels que no tenen distintiu mediambiental de la DGT. Distribució d'aquests últims segons les sèries d'identificació utilitzades per la mateixa TMB (numeració de quatre dígits) i els anys de matriculació, i segons les línies en les quals donen servei habitualment. 2 - Informes de resultats dels estudis realitzats per valorar els nivells de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) a les estacions i túnels de la xarxa de línies de metro. 3 - Informes de resultats dels estudis realitzats per valorar els nivells de presència de SARS-COVID-2- en El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà. suspensió (aerosols) als espais utilitzats pels usuaris del transport públic a Barcelona (bus, metro i ferrocarril)”. 3. L'1 de juliol de 2021 TMB contesta la sol·licitud anterior amb una comunicació que, segons l'empresa, facilitaria la informació sol·licitada, i que s'ofereix per aclarir els extrems que siguin convenients. 4. El 15 de juliol de 2021 la persona reclamant adreça un escrit a TMB mitjançant el qual valora en els següents termes la informació facilitada en cada un dels tres apartats de la sol·licitud: “1. En aquest primer aspecte, la informació continguda al fitxer "Dades de Flota sense Distintiu Ambiental (2).xlsx” respon en gran part a la petició efectuada. No obstant això, el sol·licitant observa que la llista facilitada no sembla ser tant completa com hauria de ser. En particular, es veu obligat a demanar que es revisi, com a mínim, l’exclusió de vehicles de les sèries 3400-3409 i 1700-1734; alguns operatius, a tots els efectes, en aquestes últimes setmanes. 2. (...) Sobre aquest segon requeriment, l'absència d'informació en la resposta rebuda és absoluta. Partint d'això, el sol·licitant només pot interpretar que TMB no disposa d'estudis, ni mesuraments empí rics a les seves instal·lacions, sobre els paràmetres de referència: nivells de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5). En cas que, efectivament, sigui així, el sol·licitant reclama una confirmació explícita d'aquest fet. 3. (...) Finalment, en relació amb aquest tercer punt, s'interpreta que TMB considera que el document “COVID_19.pdf” té caràcter de resposta sobre el particular. El sol·licitant, remetent-se al redactat de la seva petició, ha de manifestar que en absolut assumeix l'esmentada presumpció. Sent, sens dubte, valorables els arguments aportats al referit document, aquest no constitueix un estudi qualificable com a tal; això, al marge que tampoc no s'aporta cap dada empí rica sobre el paràmetre específicament requerit: “nivells de presència de SARS-CoV-2 en suspensió (aerosols) en els espais utilitzats pels usuaris del transport públic a Barcelona (bus, metro i ferrocarril)”. Com en el cas de la petició núm. 2, el sol·licitant ha de presumir necessàriament que la informació no es facilita atès que no existeix, motiu pel qual, novament, el sol·licitant requereix que tal circumstància sigui explícitament reconeguda. Al marge dels dèficits de contingut comentats, en relació amb el que s’especifica al correu electrònic de Bon Govern, de 13 de maig, el sol·licitant considera precís significar també una qüestió de forma. Segons el contingut de l'esmentat correu, el termini màxim per a la resolució de la petició era el 7 de juny; tret de concurrència de determinades circumstàncies, que no sembla haver-se donat. El cas és que la data límit s'ha superat en gairebé un mes, fet sobre el qual no es fa cap referència en la resposta, ni ha estat objecte de cap altra comunicació prèvia. Podent entendre que es produeixin retards, encara que el tràmit reglat no ho admeti, per al sol·licitant no és admissible que, senzillament, es faci veure que això no ha passat. No sembla massa d’esperar que, com a mínim, en la data de venciment es remeti un avís de demora i s'expressin les excuses corresponents. En definitiva, no respectar els terminis establerts i menystenir de les explicacions mínimes exigibles no sembla un procedir compatible amb el concepte de “Bon Govern”. Resto a l’espera de la seva resposta”. 5. La Reclamació presentada el 4 d'agost de 2021 es remet a la valoració de l'antecedent anterior, que no hauria obtingut resposta de TMB. 6. El 6 d'agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, d’acord amb les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 6 d'agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a TMB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 18 d'agost de 2021 la GAIP rep l'informe i la còpia de l'expedient de part de TMB. L'informe afirma que TMB ha facilitat la informació disponible que troba a faltar l'antecedent 4 i, en conseqüència, demana la finalització de la Reclamació. 9. El 23 d'agost de 2021 la GAIP notifica a la persona reclamant la documentació facilitada per TMB, assenyalant que si no argumenta el contrari en el termini de 5 dies es considerarà satisfeta la sol·licitud. 10. El 23 d'agost de 2021 la persona reclamant manifesta a la GAIP que dona per tancada la Reclamació, no sense manifestar el seu descontentament pel tracte rebut per TMB. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant de la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública. L'article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei.” Per la seva banda, l'apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l'article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l'article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l'article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d'accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d'acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d'accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l'article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l'aplicació dels límits legals al dret d'accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d'accés a la informació pública han d’ésser aplicades d'acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d'accés a la informació pública, l'Administració no disposa de potestat discrecional i ha d'indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d'accés a la informació pública no són d'aplicació automàtica i absoluta (l'encapçalament de l'article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” portar a la denegació de l'accés sol·licitat), de manera que l'article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d'acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d'accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l'objecte i la finalitat de protecció. L'aplicació d’aquests límits ha d'atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés a la informació. 2. Els límits del dret d'accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d'agost de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 693/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació de la Resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.