Inadmisión de reclamación sobre documentación de comisión de investigación por acoso laboral por ser repetitiva

Resolució 866/2021, de 30 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 692/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor Informació reclamada: Documentació d’una Comissió d’investigació per assetjament laboral. Sentit de la r esolució: Inadmissió Resum: Aquesta Reclamació és idèntica a la Reclamació 650/2021, que va donar lloc a la Resolució 811/2021, de 2 de setembre, d’estimació parcial. Per tant, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat i resolt exactament en relació amb idèntiques pretensions de la mateixa persona reclamant. El fet que aquestes pretensions ja hagin estat resoltes per la Resolució 811/2021 comporta que l’actual Reclamació estigui mancada d’objecte jurídic, motiu pel qual és procedent la seva inadmissió. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Assetjament laboral. Comissió d’investigació. Reclamació repetitiva. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 692/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2021 una persona en representació de la persona reclamant posa de manifest deficiències de la Comissió municipal d’investigació sobre l’assetjament laboral patit per la persona reclamant i demana a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor: “ Totes les actuacions (al màxim detall) tan informals (mediació) com formals (instrucció, investigació i intervenció) realitzades pels membres de la comissió d’investigació del protocol d’assetjament (documents, entrevistes, visites d’inspecció, testimonis, acaraments entre parts, actes de les reunions, etc.). ..Que es recavi i es proporcioni a la comissió d’investigació l’ajut tècnic necessari per salvar “la complexitat”, el “desconeixement tècnic” i les dificultats de “precisió i objectivitat” manifestats per aquesta. Que es recavi l’ajut tècnic sense ànim de lucre de l’ Associació de Víctimes d’Assetjament Laboral de Catalunya (associació sense ànim de lucre, en endavant AVALC), la qual ja va ser acceptada tan per la part social com per la corporació com a assessor tècnic en l’ elaboració del protocol d’ assetjament aprovat en l’ Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. De fet el protocol vigent és el propi d’AVALC, acceptat pels representants de la corporació, però adaptat a les dimensions i singularitats de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. Que s’estableixin mesures de protecció i cautelars al funcionari denunciant davant possibles represàlies de les persones denunciades. Que aquesta instància arribi a totes les regidores i regidors del ple municipal de l’ Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. 3. El 18 de juny de 2021 la persona que actua per representació de la persona reclamant presenta la següent sol·licitud addicional: 1. Documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament han accedit. 2. Documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament no han accedit o no se’ls ha facilitat. 3. Justificant/minuta de registre d’accés per part dels membres de la Comissió d’Investigació del Protocol d’assetjament a la documentació que disposa l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. 4. Mitjançant un escrit de 16 de juliol de 2021, dos dels membres de la Comissió d’Investigació reivindiquen el rigor de la tasca desenvolupada per aquest òrgan. 5. La Reclamació presentada el 4 d’agost de 2021 indica que l’Ajuntament no ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, que seria la següent: 1. Totes les actuacions (al màxim detall) tan informals (mediació) com formals (instrucció, investigació i intervenció) realitzades pels membres de la comissió d’investigació del protocol d’assetjament (documents, entrevistes, visites d’inspecció, testimonis, acaraments entre parts, actes de les reunions, etc .). 2. Documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’ Investigació del protocol d’assetjament han accedit. 3. Documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’ Investigació del protocol d’ assetjament no han accedit o no se’ls ha facilitat . 4. Justificant/minuta de registre d’accés per part dels membres de la Comissió d’ Investigació del Protocol d’assetjament a la documentació que disposa l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor. 6. El 5 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública 7. El 6 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 22 de setembre de 2021 la GAIP rep documentació de la comissió municipal d’investigació sobre l’assetjament laboral patit per la persona reclamant, segons la qual la major part de documentació existent a l’Ajuntament sobre aquesta qüestió ha estat posada a disposició de la Comissió municipal de caràcter polític creada per investigar aquesta mateixa qüestió. Aquests documents, que no es poden considerar realment un informe municipal sobre la Reclamació, no contenen resposta a les qüestions plantejades a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 9. El 23 de setembre de 2021 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. 10. El 24 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “ D’acord amb la normativa de protecció de dades, el treballador reclamant (i denunciant dels fets respecte dels quals s’ha acordat l’arxiu) pot accedir a les actuacions dutes a terme per la comissió d’investigació d’uns fets presumptament constitutius d’assetjament laboral així com l’accés a la documentació concreta a la qual ha accedit i el justificant del registre d’accés a la dita documentació, o conèixer la documentació que no s’ha facilitat a la comissió, llevat de la informació personal que consti en aquesta documentació que no faci referència a la seva persona”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’objecte de la Reclamació La GAIP constata que aquesta Reclamació és idèntica a la Reclamació 650/2021, que va donar lloc a la Resolució 811/2021, de 2 de setembre, d’estimació parcial. Per tant, aquesta Comissió ja s’ha pronunciat i resolt exactament en relació amb idèntiques pretensions de la mateixa persona reclamant. El fet que aquestes pretensions ja hagin estat resoltes per la Resolució 811/2021 comporta que l’actual Reclamació estigui mancada d’objecte jurídic, motiu pel qual és procedent la seva inadmissió. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 30 de setembre de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 692/2021 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.