Finalización de reclamación por pérdida sobrevenida del objeto relativa al acceso a expedientes de alumnos y profesorado

Resolució 283/2023, de 23 de març Número d’expedient de la Reclamació: 691/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Expedients d’estudiants i professorat. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents permeten assumir que la persona reclamant ha vist satisfeta la seva sol·licitud d’informació estadística lliurada amb posterioritat a la celebració de la sessió de mediació del dia 18 d’octubre de 2022 atès que, tot i haver estat expressament consultada per la GAIP, no ha considerat necessari reprendre el procediment de reclamació objecte d’aquesta resolució. Aquest fet suposa la satisfacció de la pretensió de la persona reclamant i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Departament d’Educació. Informació estadística. Dades de professorat. Dades l’alumnat. Reclamació contra desestimació. Lliurament extemporani. Mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Mediador: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 691/2022, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de juliol de 2022 la persona reclamant demana al web de transparència de la Generalitat: “M'agradaria sol·licitar accés a les dades de la borsa de professorat de Catalunya. En concret, vull accés a tots els professors i professores que formen part de la borsa de professorat, tant els interins, com els que tenen plaça fixa, com els que porten anys a la borsa sense treballar. D'aquets professors vull saber el seu historial d'escoles a les que han estat i també vull saber les seves notes a les oposicions, la seva formació acadèmica, especialitats i cursos que tenen, a part del sexe i la edat. Les dades les vull anònimes i durant el major període de temps possible. És a dir, quants més cursos acadèmics millor. D'altra banda, també vull accés al cens d'estudiants de cada escola pública, des de educació infantil fins a la universitat. De cada estudiant vull conèixer la seva edat, curs i escola a la que van, i expedient acadèmic. Vull tenir tot l'historial disponible de cada estudiant durant els diferents cursos acadèmics. Després de converses amb el servei de microdades de l’IDESCAT no em queda clar si ho he de sol·licitar al govern obert o a ells directament. Finalment, també vull accés a les aplicacions de les famílies a les escoles públiques. Vull saber a quines escoles han aplicat les famílies per enviar els seus fills, el llistat i la que ha estat finalment adjudicada. Ho vull per educació infantil, primària i secundària. Finalment també vull veure les aplicacions que fan els alumnes graduats de batxillerat sobre a quina universitat estudiar i quin grau fer. Per utilitzar aquestes dades estic en contacte amb el Consorci d'Educació de Barcelona, que m'ha reenviat a vosaltres, i amb el servei de microdades confidencials del IDESCAT, que m'ha dit que abans d'obtenir accés a certes dades facilita el procés tenir l'aprovació de departament corresponent. Per finalitzar, m'agradaria aclarir que abans de fer la sol·licitud formal he intentat obtenir informació sobre com fer el procés per diferents canals, però no he assolit establir contacte amb el govern obert. Si aquesta sol·licitud fos denegada per la forma, m'agradaria molt rebre informació sobre com aconseguir accés a les dades que demano”. La finalitat de la sol·licitud és “realitzar una tesi doctoral en el camp de l'economia i l'educació de Catalunya. En resum, veure com la interacció entre professorat i estudiants millora el rendiment acadèmic i quin és l'efecte dels diferents barris i rendes socioeconòmiques en aquest procés”. 3. El 21 de juliol de 2022 el Departament d’Educació desestima la sol·licitud anterior sobre la base de les consideracions següents: “En el cas de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta resolució, el límit que concorre és l’afectació a les dades personals, recollit a l’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Aquest article estableix que es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, el fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. En compliment d’allò que disposa l’article 20.3 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, l’aplicació del límit esmentat es fonamenta en les causes següents: El lliurament de la informació demanada sobre la història acadèmica de tots els alumnes i la història laboral i expedient dels docents de manera individualitzada, encara que es donés de manera anonimitzada sense identificar al titular de les dades (nom i cognoms, codi personal, etc.), no permetria garantir la total anonimització de les dades, atès que a partir de les dades sol·licitades es pot identificar de manera indirecta la persona titular. Això suposa un risc molt elevat i pot afectar a un nombre molt elevat de persones que, en el cas de la informació sobre els alumnes, són en la seva majoria menors d’estat. Per tant, necessàriament, cal ponderar en defensa i a favor del dret fonamental a la protecció de dades personals de tots els tercers afectats en detriment del dret d’accés a la informació pública exercit per la persona sol·licitant”. 4. La Reclamació presentada el 26 de juliol de 2022 fa les consideracions següents: “L'administració denega el dret en base a la impossibilitat de garantir la total anonimització de les dades. De totes formes les dades que sol·licito han estat cedides a altres persones amb finalitats científiques (que es també la meva finalitat) i també eren impossible d'anonimitzar de manera completa, donat que demano les mateixes dades. En base al principi d'igualtat, considero que tinc el mateix dret a utilitzar les dades, establint els protocols necessaris per minimitzar el risc d'identificació. Estudis que utilitzen les dades que sol·licito o semblants són (els adjunto a documents adicionals): "School Choice Design, Risk Aversion, and Cardinal Segregation" de Caterina Calsamiglia. "Priorities in School Choice: The case of the Boston mechanism in Barcelona?" o "Maturity and School Outcomes in an Inflexible System: Evidence from Catalonia?" de la mateixa autora entre d'altres. 5. El 28 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 28 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 8 d’agost de 2022, atès que la principal discrepància entre les parts és sobre l’accés a dades personals, la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre la Reclamació que comporta aquest fet. 8. El 19 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient del Departament d’Educació. L’informe del Departament fa les consideracions següents: “S’ha considerat procedent aplicar en la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada per la persona reclamant el límit previst a l’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre sobre l’afectació a les dades personals. L’aplicació d’aquest límit es fonamenta en el fet que el lliurament de la informació demanada de manera individualitzada tal com la sol·licita la persona reclamant de tot l’historial de l’alumnat i del professorat dels centres escolars públics de Catalunya, permetria la seva identificació, tot i que les dades es lliuressin de manera anonimitzada. La persona reclamant va sol·licitar pel que fa al personal docent, les dades individuals sobre l’edat i sexe, la seva situació administrativa, les titulacions, especialitats, cursos realitzats i l’historial dels centres en els quals ha treballat. Tot i que no es lliurés el nom i cognoms de la persona concreta, i les dades es pseudoanimitzesin a través d’un codi aleatori per exemple, totes aquestes dades sobre l’expedient laboral permetrien la seva identificació indirecta. Pel que fa a les dades de l’alumnat, la persona reclamant demana l’edat, el curs actual, tot l’historial acadèmic que inclouria totes les qualificacions per curs, les escoles on s’ha preinscrit, les escoles on s’ha matriculat i els estudis universitaris als quals ha accedit per cadascun dels alumnes de centres públics de Catalunya. El lliurament de tota aquesta informació de manera individual, encara que no es lliurés el nom i cognoms de l’alumne no permetria garantir la total anonimització de les dades. Cal tenir en compte que aquesta informació afecta en la seva majoria a menors d’edat. La comunicació de les dades a la persona sol·licitant implica tractar i abocar una ingent quantitat de dades recollides a partir de diferents sistemes d’informació del Departament d’Educació. Tenint en compte el Marc de Ciberseguretat per a la Protecció de dades (MCPD), que és d’aplicació al Departament d’Educació com a responsable del tractament, aquesta activitat implica, com a mínim, dos elements de risc alt (el tractament de dades personals a gran escala i el tractament de dades de menors d’edat, entre altres col·lectius vulnerables). En conseqüència, d’acord amb aquest plantejament, el Departament d’Educació (responsable del tractament) ha d’aplicar les mesures de ciberseguretat de nivell alt (MCPD) i ha valorat les opcions existents per ponderar la procedència de facilitar l’accés a les dades sol·licitades. Com a primera opció, a priori, la menys intrusiva i més recomanable, el Departament d’Educació (responsable del tractament) va valorar anonimitzar les dades sol·licitades i trencar el lligam amb la persona física titular de les dades. Aquesta primera opció no és possible perquè comunicar les dades sol·licitades sense indicar nom i cognoms dels titulars no és suficient per garantir l’anonimització. El nivell de detall i desglossament demanats fan impossible el procés d’anonimització perquè la informació sol·licitada es pot atribuir o vincular a una persona física que pot ser identificada indirectament, sense esforços desproporcionats, a partir del context i de la combinació de dades. Com a segona opció, des del Departament d’Educació (responsable del tractament) es va valorar pseudonimitzar les dades personals sol·licitades. És a dir, assignar un número, un codi o un element equivalent, de manera que el vincle o lligam entre les dades i la persona física persisteix, però no es pot identificar directament sinó que cal disposar d’una taula de correlació o informació addicional que té l’accés restringit. Lliurar dades pseudonimitzades implica un nivell de risc alt atès que és possible reidentificar a la persona física titular de les dades. Cal tenir en compte que aquesta informació afecta en la seva majoria a menors d’edat. Les dades sol·licitades van ser recollides per satisfer finalitats de gestió del personal docent i per gestionar l’acció educativa i orientadora. D’acord amb el considerant 50) del RGPD el tractament posterior d’aquestes dades seria compatible amb la finalitat de recerca científica. No obstant això, d’acord amb el considerant 156) del RGPD, la comunicació de dades personals per al tractament posterior amb finalitat de recerca científica no es pot acceptar indiscriminadament, cal avaluar prèviament la viabilitat de complir la finalitat de recerca científica mitjançant un tractament de dades que no permet identificar els interessats, o que ja no ho permeti, sempre que hi hagi les garanties adequades (com per exemple la pseudonimització de dades). Cal garantir l’aplicació de mesures tècniques i organitzatives perquè es compleixi el principi de minimització de les dades. A més, d’acord amb el considerant 33) del RGPD, en la mesura que ho permeti la finalitat perseguida, els interessats han de tenir l'oportunitat de donar el seu consentiment únicament per a determinades àrees de recerca o parts de projectes de recerca. El tractament posterior de dades personals amb finalitats d'arxiu en interès públic, finalitats de recerca científica o històrica o finalitats estadístiques s’ha d'efectuar quan el responsable del tractament hagi avaluat la viabilitat de complir aquestes finalitats mitjançant un tractament de dades que no permet identificar els interessats, o que ja no ho permeti, sempre que hi hagi les garanties adequades (com per exemple la seudonimització de dades). D’acord amb l’article 24.2 es pot donar accés a la informació sobre dades personals no especialment protegides, com en el cas que ens ocupa, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, el fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat i la finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat científica, i les garanties que s’ofereixin. En la reclamació que ens ocupa, el sol·licitant va fer constar que el motiu de la seva sol·licitud era realitzar la seva tesi doctoral on pretenia veure com la interacció entre professorat i estudiants millora el rendiment acadèmic i quin és l'efecte dels diferents barris i rendes socioeconòmiques en aquest procés. Per dur a terme la ponderació entre el dret d’accés i el dret fonamental a la protecció de dades personals, s’ha tingut en compte, per una banda, que la finalitat de l’accés és científica i per l’altre, que part de les dades demanades fan referència a menors d’edat. Un cop feta aquesta ponderació s’ha constatat que el lliurament de la informació amb el nivell de detall que demana la persona reclamant suposa un risc molt elevat i pot afectar a un nombre molt elevat de persones que, en el cas de la informació sobre els alumnes, són en la seva majoria menors d’estat. Per tant, necessàriament, cal ponderar en defensa i a favor del dret fonamental a la protecció de dades personals de tots els tercers afectats en detriment del dret d’accés a la informació pública exercit per la persona sol·licitant. Cal tenir en compte també que la tesi doctoral que la persona reclamant té la intenció de realitzar podria fer-se amb dades amb un nivell de detall no tant ampli com el que s’ha sol·licitat, i que, en part, el Departament d’Educació ja té publicades, tant al Catàleg de dades obertes com al web. El Departament d’Educació també està obert a lliurar dades a la persona reclamant per fer el seu estudi sempre i quan aquest permeti la no identificació d’alumnat i personal docent. De fet, i en resposta a les al·legacions presentades en la reclamació, el Departament d’Educació ha lliurat dades per fer estudis similars, però sense ser tant exhaustives”. 9. El 23 d’agost de 2022 la GAIP demana a la persona reclamant que acrediti la seva condició d’investigador per tal de poder tenir-la en compte en la ponderació, si s’escau. El mateix dia la persona reclamant aporta diversos documents que acrediten aquesta condició. La GAIP comunica aquesta documentació al Departament d’Educació. 10. El 16 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “L’accés a la informació relativa al professorat i l’alumnat del sistema educatiu de Catalunya, és possible en la mesura que la informació estigui agregada i anonimitzada, en els termes que s’han exposat”. Aquestes conclusions es fonamenten en les consideracions següents: “l’elaboració d’una tesi doctoral es pot emmarcar dins de la finalitat científica a la qual fa referència l’article 24.2.b) de l’LTC. Prenent en consideració aquestes circumstàncies, sembla clar que des de la perspectiva de la persona reclamant, accedir a la informació relativa al professorat pot ser d’utilitat per elaborar la tesi doctoral en el camp de l’educació en Catalunya. Aquesta informació pot permetre la persona reclamant establir línies d’investigació amb l’objectiu que ha exposat, i arribar a una conclusió o una altra, depenent de la informació de què disposi (...) No obstant això, és evident que disposar de la informació en els termes que s’han sol·licitat permet a la persona reclamant elaborar un perfil professional que pot arribar a perjudicar a diferents esferes del professorat en general, especialment en l’àmbit professional, en concret a la trajectòria i reputació professional. Per això, i tenint en compte que l’article 89 RGPD requereix l’adopció de garanties adequades caldria aplicar el mecanisme de l’anonimització, atès que la finalitat pretesa per la persona reclamant (elaboració de la tesi doctoral) pot assolir-se sense necessitat de sacrificar la protecció de les dades del professorat. Per aquest motiu, es considera que l’accés es pot facilitar sempre que les dades siguin anonimitzades. De fet, la mateixa persona reclamant sol·licita les dades del professorat de manera anonimitzada. En aquest sentit, cal fer avinent que l’anonimització de la informació suposa l’eliminació de qualsevol data relativa a persones físiques que constin a la documentació o qualsevol altra informació que pugui permetre identificar-les directament o indirectament, sense esforços desproporcionats. Convé fer referència a la previsió del considerant 26 de l’RGPD: (...) Traslladat al cas que ens ocupa, es considera que, per tal de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública i garantir la protecció de les dades del professorat, l’anonimització eficaç ha de passar per l’aplicació de la tècnica de l’agregació de la informació, per evitar la singularització del professorat. En particular, en municipis petits, l’agregació per nucli de població pot no ser suficient, pels motius que s’han exposat anteriorment, però possiblement sí seria eficaç agregar la informació a escala comarcal, de manera que no permeti identificar professors concrets. Pel que fa a la informació relativa a l’alumnat, la persona reclamant sol·licita informació que va des de l’etapa d’educació infantil fins a l’accés a la universitat. En particular, sol·licita els expedients de l’alumnat, l’edat, el curs i el centre educatiu en què cursen els estudis, així com el seu expedient acadèmic. La persona reclamant sol·licita conèixer tot l’historial disponible de l’alumnat durant tots els cursos acadèmics. L’anàlisi de la possibilitat d’accés a aquesta informació ha de tenir en compte el contingut de l’expedient acadèmic. Sens ànims de fer-nos extensius, l’expedient acadèmic de l’alumnat constitueix el recull de documents que, de manera acumulativa, fan referència als resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne al llarg de cada període educatiu (infantil, primària, secundària...) i conté totes les dades personals i acadèmiques rellevants, com ara, les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumne/a, les dades i la documentació d’incorporació de l’alumne/a en cada etapa, els resultats de les avaluacions finals, les decisions de pas de curs i titulació, les observacions que l’equip docent consideri oportú de fer-hi constar, les dades i la documentació d’acabament o de sortida de l’etapa i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que afecti l’alumne/a i, si escau, els plans individualitzats. Prenent en consideració la informació que pot constar als expedients acadèmics, d’entrada no es pot descartar que entre la informació que conté pugui haver-hi dades a les quals fa referència l’article 23 de l’LTC, en especial dades de salut, en els casos de necessitats educatives especials (alumnat afectat per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials). Així, ja d’entrada, d’acord amb el que preveu l’article 23 de l’LTC, l’accés a aquesta informació s’ha d’excloure, i la sol·licitud d’accés ha de ser denegada. Quan a la resta de casos no afectats pel límit de l’article 23 de l’LTC, l’anàlisi de la possibilitat d’accés s’ha de dur a terme a través de la ponderació a què fa referència l’article 24.2 de l’LTC. A més de tenir en compte, com a elements en la ponderació, l’abast temporal de la informació sol·licitada i la finalitat a la qual es volen destinar les dades (per a l’elaboració d’una tesi doctoral), en aquest cas és rellevant el fet que la informació sigui relativa, en major part, a menors d’edat. Sens perjudici que, des de la perspectiva de la persona reclamant, accedir a la informació sol·licitada pot permetre assolir la finalitat pretesa i, fins i tot, pot ser útil per controlar l’actuació o l’eficàcia de les polítiques de les administracions competents en educació, des del punt de vista de l’alumnat, és evident que disposar de l’expedient acadèmic de tot el cens de l’alumnat de Catalunya, és informació que cal considerar d’especial protecció en la mesura que les conseqüències que se’n poden derivar per a les persones afectades pot perjudicar especialment el desenvolupament acadèmic, el seu futur professional i, fins i tot, el lliure desenvolupament, especialment tenint en compte que la majoria seran menors d’edat. Per aquests motius, es considera que ha de prevaldre el dret a la protecció de dades de l’alumnat. (...) Així, tant en els casos en què sigui d’aplicació el límit de l’article 23 de l’LTC, com en la resta de casos, per tal de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública i garantir la protecció de dades de l’alumnat, caldria donar accés a la persona reclamant a través de dades agregades anonimitzades (Dictamen 5/2014, del Grup de Treball de l’article 29, al qual ens remetem). En definitiva, es considera que, per tal de no singularitzar l’alumnat, la informació ha de ser agregada de manera que es garanteixi la no identificació. D’igual manera que s’ha analitzat respecte de la informació relativa al professorat, en aquest cas es considera que atesa la pluralitat de supòsits que hi poden concórrer, l’agregació per àmbit comarcal pot garantir l’anonimització eficaç. No obstant això, si aquesta segmentació permetés la identificació de l’alumnat, caldria analitzar quin és el nivell d’agregació adequat. En últim lloc, la persona reclamant sol·licita conèixer “les aplicacions de les famílies a les escoles públiques. Vull saber a quines escoles han aplicat les famílies per enviar els seus fills, el llistat i la que ha estat finalment adjudicada. Ho vull per educació infantil, primària i secundaria. Finalment també vull veure les aplicacions que fan els alumnes graduats de batxillerat sobre a quina universitat estudiar i quin grau fer”. (...) Sobre la base d’aquestes previsions, i als efectes de la ponderació a què fa referència l’article 24.2 de l’LTC, la normativa sectorial recull l’obligació de publicar els llistats a què fa referència el punt 6.4 de la Resolució. Ara bé, cal posar èmfasi en el punt 6.7 de la Resolució pel qual si bé s’han de publicar les llistes, l’accés per mitjans electrònics requereix que siguin anonimitzades, i en cas contrari, només es poden publicar dins de les dependències de cada centre. En el cas que ens ocupa, és evident que la pretensió d’accés a tots els llistats a què hem fet referència i relatius a tot el sistema educatiu de Catalunya comporta una ingerència molt més significativa que el règim de publicitat que suposa publicar els llistats en les dependències de cada centre (on els destinataris o potencials destinataris de la informació són molt més reduïts). Així, prenent en consideració que si bé la informació sol·licitada pot ser útil per a la finalitat d’elaborar la tesi doctoral per part de la persona reclamant i, fins i tot, des de la perspectiva de la normativa de transparència, pot permetre controlar i avaluar la gestió dels processos de pre-matrícula i matricula en els centres educatius, és evident que l’accés a aquesta informació pot permetre elaborar perfils familiars que incloguin no només dades identificatives, sinó fins i tot informació econòmica o patrimonial. Per aquests motius, i atès que la finalitat perseguida es podria assolir igualment disposant d’informació agrupada a nivell de les sol·licituds d’inscripció rebudes per a cada centre i el grau o percentatge en què han estat satisfetes les opcions de les famílies, es considera que l’accés a aquesta informació relativa al procés de pre-matricula i matricula només és possible si es lliura de manera agregada i anonimitzada. A aquesta mateixa conclusió s’ha d’arribar respecte de la informació dels alumnes graduats de batxillerat relativa a la selecció d’universitat i el grau pels motius que exposarem a continuació. D’acord amb els termes en què es formula la reclamació, la persona reclamant sol·licita conèixer la selecció d’universitats dels alumnes graduats en batxillerat i quins són els graus escollits. D’acord amb el que preveu l’article 32 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, l’accés al sistema universitari públic de Catalunya ha de respectar els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. No obstant això, la normativa sectorial no regula la publicitat de la documentació a la qual es refereix la reclamació, és a dir, la selecció o preferència d’universitat de l’alumnat i el grau escollit. Atesos els elements que concorren en el cas particular, i prenent en consideració l’afectació que per a l’alumnat pot suposar conèixer la universitat seleccionada (o seleccionades durant el procés d’accés a la universitat) i el grau escollit, es considera que la finalitat pretesa per la persona reclamant -elaboració d’una tesi doctoral- pot assolir-se sense necessitat de conèixer les dades personals de l’alumnat, és a dir, agregant les dades a nivell del nombre d’estudiants que han optat per cadascun dels graus que ofereixen les universitats catalanes”. 11. El 20 de setembre de 2022 l’informe de l’APDCAT és notificat a les parts. 12. El 30 de setembre de 2022 es convoca la primera sessió de mediació per al dia 18 d’octubre de 2022, que finalitza amb l’assoliment d’un acord entre les parts consistent en que la persona reclamant iniciarà un nou tràmit de sol·licitud d’informació estadística adreçat al mateix Departament d’Educació. Així mateix, i per permetre la tramitació d’aquesta nova sol·licitud, la GAIP suspendrà la tramitació de la Reclamació 691/2022 durant un termini no superior a 3 mesos, transcorregut el qual procedirà a finalitzar l’esmentada Reclamació tret que alguna de les parts posi de manifest la seva voluntat de reprendre’n la tramitació, cas en el qual hauran d’informar a la GAIP dels motius. 13. El dia 1 de març de 2023 la GAIP adreça una comunicació a la persona reclamant posant de manifest que cap de les parts intervinent en la sessió de mediació ha manifestat la conveniència de reprendre el procediment de reclamació, motiu pel qual adverteix de la seva finalització llevat que la persona reclamant posi de manifest el contrari indicant-ne els motius. Transcorregut el termini esmentat, la persona reclamant no ha respost a la comunicació adreçada per la GAIP. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Els antecedents permeten assumir que la persona reclamant ha vist satisfeta la seva sol·licitud d’informació estadística adreçada amb posterioritat a la celebració de la sessió de mediació del dia 18 d’octubre de 2022 atès que, tot i haver estat expressament consultada per la GAIP, no ha considerat necessari reprendre el procediment de Reclamació objecte d’aquesta resolució. Aquest fet suposa la satisfacció de la pretensió de la persona reclamant i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar el la Reclamació 691/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.