Reclamación de acceso a presupuestos, liquidaciones, facturas y licitaciones de la Escola d'Art d'Olot con resultado estimatorio

Resolució 1075/2023, de 16 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 690/2023 Administració reclamada: Escola d’Art d’Olot. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Pressupostos i liquidacions, factures de més de 100 euros dels darrers 4 anys, i les licitacions efectuades en el centre durant el mateix període. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Part d’aquesta informació, a més, és de publicitat activa. La Instrucció 2/2019 del Departament d’Educació, que té per objectiu concretar els aspectes de la essencials de la Llei 19/2014 i que és d’aplicació tots els òrgans del Departament d’Educació, així com als centres i serveis educatius de titularitat del Departament, estableix en el punt 5.2 la informació que han de publicar els centres i serveis educatius en el seu web (projecte educatiu i el projecte de direcció i la fitxa de centre). A més, i d’acord amb els Documents per a la l’organització i la gestió dels centres, estableix quina és la informació de publicitat activa que els centres educatius han de publicar al seu lloc web. L’incompliment de les obligacions de transparència o publicitat activa regulades al Títol II de la Llei no queda sota la supervisió de la GAIP. Tot i així, i en l’exercici del dret d’accés, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions la GAIP té competències per a resoldre les Reclamacions que tenen per objecte l’exercici d’aquest dret. Pel que fa als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió límits que pugui justificar la restricció de l’accés. Així és procedent declarar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que fa als pressupostos i liquidacions dels darrers cinc anys amb el format reutilitzable; pel que fa a les factures és procedent declarar el dret d’accés a la persona reclamant a la informació sol·licitada amb el benentès que, prèviament caldrà lliurar a la persona reclamant el llistat de les factures i el llibre major de comptabilitat per facilitar la informació reclamada. I a partir d’aquesta informació, el reclamant podrà concretar les factures que vol verificar per poder exercir aquesta la funció de control a la que estan sotmeses les administracions públiques . I en darrer terme, pel que fa a les licitacions efectuades en el centre i amb la informació facilitada pel Departament part de la informació està a la Plataforma de Contractació i al Registre públic de contractes. Escau, estimar el dret d’accés a la informació pública pel que fa a les licitacions entenent que els contractes estan publicats en les plataformes indicades. En el cas de voler verificar altra informació pública no continguda ni el Registre de contractació pública ni en la Plataforma de Contractació, caldrà que la persona reclamant ho indiqui a l’EAO i aquesta li haurà de donar accés amb el benentès que recau sota la seva responsabilitat ponderar els límits que hi pugui haver en la informació continguda. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Escoles públiques. Recursos econòmics. Gestió econòmica. Pressupostos. Liquidacions. Factures. Contractes. Licitacions. Formats. Límits. Reclamació contra estimació. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 24 de juliol de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 690/2023, presentada pel reclamant contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta haver rebut resposta de l’administració però que no se li ha lliurat la informació. I argumenta que “La manera com se'm lliura una part de la informació dificulta el seu accés”. 2. L’1 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació la informació que es detalla dels darrers cinc anys: “Els pressupostos presentats i aprovats en consell escolar. Les liquidacions de cadascun dels exercicis. Totes les factures de cadascun dels exercicis que siguin superiors a 100 euros. Tota la documentació de cadascuna de les licitacions efectuades en aquest període”. Pel que fa al format indica: “el format més convenient”. 3. El 30 de juny de 2023, mitjançant Resolució de la Secretaria general del Departament d’Educació, va estimar totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública en els següents termes: “1. Estimar la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 01/06/2023 per la persona sol·licitant. 2. Subministrar la informació sobre els pressupostos presentats i aprovats en consell escolar i les liquidacions de cadascun dels exercicis, que consta a l’annex d’aquesta resolució. 3. Subministrar la informació sobre les factures superiors a 100 euros i la documentació de les licitacions dels darrers cinc anys. L’accés a la informació pública sol·licitada es podrà realitzar a partir del dia 3/07/2023 a l’adreça següent: [es fa referència a l’adreça de l’EAO]” 4. Respecte al format de lliurament i la forma d’accés a la informació pública, la persona reclamant aporta en la mateixa reclamació els arguments que es detallen a continuació: 4.1. En relació als pressuposts i liquidacions: “Se’m lliuren les actes del consell escolar, on hi ha la impressió dels mateixos, però on es dificulta enormement el tractament de les dades. Se m’hauria pogut lliurar el pressupost i la liquidació dels mateixos, amb l’arxiu que es pot descarregar directament des de l’aplicatiu on es genera tota la comptabilitat del centre”. 4.2. Respecte a les factures superiors a 100€ fa referència a l’article 36.2 de la Llei 19/2014 segons la qual “si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades” i al·lega que: “Amb aquesta limitació [accés a la informació de forma presencial] el que es produeix és impossibilitar la necessària comprovació de les dades”. La persona reclamant considera que pel volum de factures (1800), es “necessita un temps per a comprovar aquesta documentació. Pretén el Departament d’Educació que jo m’hagi de desplaçar a Olot un seguit de dies per a fer aquesta comprovació?”. 4.3. Considera que malgrat se li reconeix el dret d’accés, aquest se li limita perquè no es podrà “obtenir còpies de la documentació per tal de fer la tasca de comprovació en unes condicions més adequades. I si realment puc obtenir còpia de la documentació (hem de suposar que me l’haurà de lliurar el propi centre), enlloc de fer una fotocòpia, pot posar tota la documentació en la impressora i ordenar-li que només faci un escaneig i enviar- me aquest arxiu. Certament és molt més ràpid i consumeix molts menys recursos que la proposta feta pel Departament”. 4.4. I afegeix “En qualsevol cas, i de manera alternativa, se m’hauria pogut lliurar el registre d’assentaments en la comptabilitat del centre, que s'obté rapidíssimament de l’aplicatiu on es gestiona la comptabilitat del centre”: 4.5. I com a darrera reflexió: “Simplement s’opta per dificultar l’accés i impossibilitar les comprovacions necessàries pel que fa a tota aquesta documentació”. 5. El 3 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació va ser acceptada el 4 d’agost. Se li comunica també, que seria convenient que, en el termini de deu dies, ens remetés la informació que li van lliurar, a fi de millorar la documentació trasllada per iniciar aquest procediment i donar a la seva reclamació el curs corresponent. 6. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 8 d’agost de 2023, el Departament sol·licita pròrroga del termini per trametre l’informe i l’expedient requerit apel·lant al període vocacional dels centres educatius. La GAIP atén aquesta petició i se li atorga fins el 18 de setembre per remetre la documentació i informe requerit. 8. El 20 de setembre de 2023, el Departament d’Educació tramet a la GAIP l’informe, l’expedient i la documentació facilitada a la persona reclamant del que es desprèn que: - En relació a la informació lliurada de pressuposts i la seva liquidació: “la persona reclamant va demanar expressament els pressupostos i liquidacions aprovats pel consell escolar. És per això que la documentació lliurada van ser les actes del consell escolar on s’aprovaven els pressupostos i les liquidacions, perquè la persona reclamant pogués comprovar que efectivament aquesta informació era la que s’havia aprovat al consell escolar. Una part d’aquesta documentació consta arxivada al centre en format paper. Per poder lliurar-la al sol·licitant, es van haver de digitalitzar. La resta de les actes són electròniques i en format PDF. És per això que la informació es va lliurar en format PDF, tenint en compte que la persona sol·licitant va fer constar expressament en la sol·licitud que no demanava un format específic, sinó el més convenient”. Afegeix, però que “seria possible lliurar la documentació que s’extreu de l’aplicació informàtica de gestió econòmica dels centres sobre els pressupostos i liquidacions de l’escola, tot i que també està en format PDF”. - Pel que fa a les factures d’import superior a 100€: “aquestes estan disponibles en format paper” i afegeix que “la digitalització d’aquesta documentació suposaria un cost inassumible per l’escola amb els mitjans personals i tècnics dels quals disposa actualment. Cal fer constar que el volum de la documentació a digitalitzar és considerable (1.800 factures i la documentació dels diferents expedients de licitació que contenen varies pàgines cadascun) i que les tasques a realitzar no són només l’escaneig de la documentació sinó que cal cercar la documentació a la carpeta on està arxivada, desgrapar els documents, fer la digitalització, recuperar els documents per correu, descarregar els arxius, agregar els documents i desprès tornar a grapar i arxivar la documentació”. - En relació al recursos del centre indiquen que “només es disposa d’una persona auxiliar administrativa, per un centre on s’han superat els 400 alumnes els darrers cinc cursos, que s’encarrega de les tasques administratives durant el curs amb pics de feina importants durant el període de preinscripció i matriculació dels alumnes i també d’inici de curs i de tancament del curs. La tasca de digitalització de la documentació suposaria una feina afegida que no és possible assumir i que posaria en risc el normal funcionament del centre i del servei públic encomanat”. - El departament considera que “el lliurament de la informació digitalitzada requerei xi efectivament una tasca complexa i desproporcionada d’elaboració, en perjudici dels recursos públics que caldria esmerçar-hi, però en benefici del dret d’accés es va resoldre donant accés a la informació de manera presencial. D’acord amb l’article 36.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, el format alternatiu no dificulta l’accés a les dades, ja que la persona reclamant pot accedir a la informació complerta, i és més econòmic, ja que la transposició a format electrònic generaria uns costos econòmics i en temps que no estan justificats per la finalitzat de l’accés”. - I en relació a la finalitat esgrimida per la persona reclamant considera que “l’accés presencial a la documentació no s’està limitant aquest dret, ja que la persona reclamant pot accedir a la informació, analitzar-la i fer la comprovació de la documentació” i entén que “en el cas que la persona reclamant necessiti obtenir una còpia d’alguna d’aquesta documentació, caldria aplicar en tot cas allò previst a l’article 37.2 LTAIPBG”. - En darrer terme, informen que no hi ha terceres persones afectades en aquest procediment. 9. El 2 d’octubre de 2023 la GAIP tramet a la persona reclamant l’informe emès pel Departament d’Educació per al seu coneixement. Al mateix temps, se’l requereix perquè en un termini de 10 dies concreti l’objecte de la Reclamació atès que hi ha una discrepància entre l’objecte indicat en el formulari de la Reclamació i el document annex a la mateixa. 10. El 13 d’octubre la persona reclamant, respecte a l’objecte de la Reclamació, concreta que l’objecte en “totes les factures de més de 100 euros dels darrers 4 anys, i les licitacions efectuades en el centre durant el mateix període”. I pel que als pressupostos i liquidacions diu “se m’han lliurat en format pdf, tal com s’havia demanat, però dintre d’aquest supòsit, el pdf conté només els escanejos de la documentació lliurada al consell escolar (que és qui aprova pressupostos i liquidacions), però no es permet el tractament de la informació de manera ràpida. Un altre pdf, extret directament des de l’aplicatiu del Departament d’Educació per a la gestió de pressupostos i liquidacions, permetria el seu fàcil tractament. Pregaria el lliurament de la informació (en format pdf), però sense ser un simple escaneig i incrustat l’escaneig de l’acta en un pdf”. 11. El 19 d’octubre la GAIP tramet al Departament d’Educació petició d’ampliació de la informació en el sentit que indiquin: 1. Si és possible, a partir de l’aplicatiu informàtic de gestió econòmica, extreure els pressupostos i les liquidacions dels anys requerits en format que sigui possible fer tractament de les dades. 2. Pel que fa a les factures de més de 100 €, i com a mesura alternativa d’acord amb l’article 36.2.a) LTAIPBG, la possibilitat de poder extreure i lliurar la informació sol·licitada a partir dels sistemes habilitats i definits a l’Ordre ECO/306/2015 de 23 de setembre: a. O bé a través d’e.FACT (sistema de factura electrònica de les administracions públiques catalanes) i GeFACT (sistema que custodia les factures electròniques de la Generalitat de Catalunya i del sector públic que en depèn); b. O bé a través dels altres sistemes corporatius: S@RCAT, GECAT, GEEC, PCED i altres sistemes d'informació econòmics i financers de les entitats que integren el sector públic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i que conformen els principals sistemes que intervenen en la tramitació de la factura electrònica. 3. Pel que fa les licitacions: concretin si l’EAO té poder adjudicador o els processos de contractació pública els realitza el Departament d’Educació a través dels Serveis Territorials del Departament. I indiquin, si l’expedient de contractació es realitza en format electrònic d’acord amb la LPAC i si els contractes licitats es poden consultar en la plataforma electrònica de contractació pública”. 12. El 2 de novembre de 2023, la GAIP rep la informació requerida al Departament de la que es desprèn que: - Pel que fa al punt 1, pressupostos i liquidacions : “És possible fer una extracció en format dsv de l’aplicatiu informàtic de gestió. Aquest format possibilita transformar l’arxiu en un full de càlcul. Hi ha disponibles els pressupostos de 2017 a 2022” . - Pel que fa al punt 2, relatiu a les factures : “El sistema d'informació Esfera (aplicació del Departament d'Educació de suport a la gestió administrativa, acadèmica i econòmica dels centres docents públics) està preparat per rebre factures electròniques des de GeFACT de manera automàtica. En aquests moments tots els centres podrien exigir als seus proveïdors l'emissió de factures electròniques. Tanmateix, probablement perquè petits proveïdors no n'estan avesats i els centres no ho exigeixen, es treballa amb factures "paper" o "pdf". Pel cas que ens ocupa, si la persona sol·licitant vol un llistat de les factures, això es podria descarregar d'Esfera (ho ha de fer el proveïdor de l’aplicació) i a més donar els llibres de comptabilitat del centre (els pot descarregar el centre o des del Departament, l'aplicació ho permet), que juntament amb la còpia de les factures en paper podria dur a terme tot el seguiment. El cas és que no es poden donar factures electròniques perquè no existeixen”. - I pel que fa al punt 3, respecte a les licitacions: “D’acord amb el Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, aquests disposen d’autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials en el marc del que preveu la legislació general en aquesta matèria. L’article 142.7 g) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al director o directora dels centres educatius contractar béns i serveis dins els límits establerts per l'Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació. Es per això que els centres educatius, a través dels seus directors o directores, tenen competència per licitar bens i serveis. Atès que els centres escolars no tenen accés a les eines de tramitació de contractació electrònica, aquest tramiten les licitacions amb el recolzament dels Serveis Territorials del Departament, que son qui les publiquen a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), tot i que la resta de tramitació la fan en paper”. 13. El 8 de novembre es trasllada aquesta informació addicional a la persona reclamant perquè en el termini de 5 dies es pronunciï respecte a rebre la informació sol·licitada de conformitat amb les consideracions del Departament en els casos que sigui possible, i si manté la seva Reclamació en els casos que la informació només estigui en suport paper. 14. El 10 de novembre presenta a la GAIP resposta a l’escrit descrit en l’antecedent anterior en el sentit d’acceptar el “lliurament de la informació que proposa el Departament. Per tal de facilitar la resolució de la reclamació i reduir la tasca de digitalització que s’ha de fer pel que fa a les factures de 100 euros, i que no constin digitalitzades, retiro la reclamació amb l’excepció de les factures majors de 1000 euros o bé d’aquells proveïdors, la suma de les factures del qual, sumin més de 1000 euros a anuals que segueixo reclamant”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada –pressupostos, liquidacions, factures i licitacions- és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que tant el Departament d’Educació com l’EAO, com a centre públic d’ensenyament del Departament, resten inclosos dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. També està subjecte al règim de publicitat activa, és a dir, al compliment del deure de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II (article 2.i LTAIPBG). Així, les obligacions de publicitat activa definides als articles 8 a 15 LTAIPBG, no necessiten de l’exercici o impuls d’una acció individual sinó que es contemplen com a obligació de difusió proactiva. L’article 8 LTAIPBG recull la informació subjecte al règim de transparència. Concretament l’apartat 1.b) i f) es refereixen a la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial i als contractes i convenis respectivament. L’apartat 2 del mateix article concreta que la informació “ha de comprendre totes les dades i els documents amb l’abast i la precisió que determinen els articles 9 a 15”. L’article 11.1 a) detalla “el pressupost, amb la descr ipció de les partides pressupostàries anuals i les dades de llur execució –de manera que se’n pugui conèixer el grau d’execució amb caràcter trimestral– i de llur liquidació, i el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”. L’article 13.1 d) es refereix als “contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys”. D’acord amb la Instrucció 2/2019, de 25 de febrer, per a la tramitació de les sol·licituds de dret d’accés a la informació pública i al compliment de les obligacions de publicitat activa, obertura de dades públiques, bon govern i participació ciutadana, que es regulen a la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern del Departament d’Educació que té per objectiu concretar els aspectes essencials de la Llei 19/2014 i que és d’aplicació tots els òrgans del Departament d’Educació, així com als centres i serveis educatius de titularitat del Departament, estableix en el punt 5.2 la informació que han de publicar els centres i serveis educatius en el seu web (projecte educatiu i el projecte de direcció i la fitxa de centre). A més, i d’acord amb els Documents per a la l’organització i la gestió dels centres, estableix quina és la informació de publicitat activa que els centres educatius han de publicar al seu lloc web. Entre aquesta, i pel cas que ens ocupa, els acords del consell escolar i “el pressupost, amb la descripció de les partides pressupostàries anuals i les dades de l'execució i liquidació d'aquest, a través dels informes que genera l'aplicació Esfer@ a les opcions “Consulta les dades del pressupost” i “Liquidació del pressupost”. Afegeix que “l'actualització de la informació ha de ser permanent i la periodicitat de l'actualització ha de ser, com a mínim, anual. Si no s'actualitza, cal indicar aquesta circumstància, els motius que ho impedeixen i la previsió temporal d'actualització. La informació objecte de publicitat activa s'ha de difondre en format electrònic i reutilitzable; ha de fer referència, com a mínim a l'any en curs, i com a regla general, la informació s'ha de mantenir publicada un mínim de cinc anys”. I “pel que fa a la contractació pública, l'equip directiu del centre és responsable de trametre als serveis territorials o, en el cas de la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educació de Barcelona tant els contractes subscrits (indicant-ne l'objecte, l'import de la licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per contractar, la identitat de l'adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d'adjudicació, el quadre comparatiu d'ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació) com les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades. En aquest cas, són els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educació de Barcelona els responsables de publicar-ho a la Plataforma de serveis de contractació pública, tal com es detalla a la intranet - Portal de centre del Departament” (pàgina 270 del document). Aquesta Comissió ha verificat que a la web de l’EAO no hi ha destinat un espai a fer difusió de la informació subjecte al règim de transparència “d’una manera clara, estructurada i en format reutilitzable” tal i com estableix l’article 5.1 LTAIPBG amb la informació indicada en el paràgraf anterior i de la que en són els responsables. Altrament ha pogut comprovar que sí existeix en el Departament d’Educació un apartat per a la transparència i bon govern amb la informació estructurada. L’incompliment de les obligacions de transparència o publicitat activa regulades al Títol II de la Llei no queda sota la supervisió de la GAIP. Tot i així, i en l’exercici del dret d’accés, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions la GAIP té competències per a resoldre les Reclamacions que tenen per objecte l’exercici d’aquest dret. Aquesta Comissió no és aliena a les dificultats pressupostàries, tecnològiques i estructurals del desplegament de les exigències legislatives tant pel que fa la transparència com a la gestió electrònica dels expedients, però això no eximeix als responsables, tant del Departament com la direcció de l’EAO, del compliment de les obligacions que estableix la legislació en aquests àmbits. Dit tot això, i pel que fa als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió límits que pugui justificar la restricció de l’accés. Ja hem dit que els pressupost i les liquidacions són de publicitat activa i pel que fa als expedients d’aprovació de factures, i els contractes de bens i serveis, les Taula d’accés i avaluació documental (TAAD codi 668, 237 i 240, DOGC 6292 i 7647) reforça aquesta apreciació al considerar d’accés lliure aquesta documentació, amb restriccions perquè ocasionalment poden contenir dades de caràcter personal merament identificatives. Entrant a l’objecte de la Reclamació, i amb tot el que s’ha considerat fins ara, aquesta Comissió considera que: - és procedent declarar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que fa als pressupostos i liquidacions dels darrers cinc anys amb el format reutilitzable (antecedent 12, punt 1). - pel que fa a les factures i tenint en compte la concreció del reclamant, -superiors a 1000 € i les factures superiors a 100€ d’aquells proveïdors que en el còmput anual superior els 1000€-, i considerant la informació addicional del Departament, és procedent declarar el dret d’accés a la persona reclamant a la informació sol·licitada amb el benentès que, prèviament caldrà lliurar a la persona reclamant el llistat de les factures i el llibre major de comptabilitat per facilitar la informació reclamada. I a partir d’aquesta informació, el reclamant podrà concretar les factures que vol verificar per poder exercir aquesta la funció de control a la que estan sot meses les administracions públiques. No ens podem estar d’afegir, però, que costa entendre que passats 8 anys des de l’Ordre ECO/306/2015 de 23 de setembre, per la qual es regula el procediment de tramitació i anotació de les factures en el Registre comptable de factures en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn, encara hi hagi centres que no exigeixin l’e-FACT a tots els proveïdors si en “aquests moments tots els centres podrien exigir als seus proveïdors l'emissió de factures electròniques” perquè “el sistema d'informació Esfera (aplicació del Departament d'Educació de suport a la gestió administrativa, acadèmica i econòmica dels centres docents públics) està preparat per rebre factures electròniques des de GeFACT de manera automàtica” com afirma el Departament. Considerar que per tractar-se de “petits proveïdors” i que “no n'estan avesats” és poc ajustat a la realitat. Aquesta realitat ha afectat a un gran nombre d’administracions públiques i no per això han renunciat a adaptar-se, tot el contrari. Superades les primeres “incidències” acaba convertint-se en un bon aliat per a l’eficiència i eficàcia de l’administració, i un benefici per al mateix proveïdor. I en darrer terme, pel que fa a les licitacions efectuades en el centre, com ja s’ha exposat anteriorment, part de la informació està subjecte a publicitat activa (article 13). D’acord amb la informació aportada pel Departament, la direcció del centre educatiu, que és qui té competència per contractar béns i serveis, com a òrgan de contractació tramet aquesta informació als Serveis Territorials per a la publicació al Registre Públic de Contractes (RPC). Així, tant en la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PLACSP) com en el cercador del RPC, l’òrgan que apareix com a òrgan contractant és el Departament d’Educació. Així, a la PLACSP es pot cercar la informació a partir del codi del centre en el camp “Codi de l’expedient”. El codi de centre de l’Escola d’Art és 17005340. En la resta de contractes que no són menors, la informació publicada és la licitació i tot el procediment. La informació que consta al RPC, en el cas de l’Escola d’Art a més del codi expedient (codi centre) també surt el nom del centre en el camp “Descripció del contracte”. Així doncs, escau estimar el dret d’accés a la informació pública pel que fa a les licitacions entenent que bona part de la informació pública reclamada està publicada en les plataformes indicades, d’acord amb el que estableix l’article 36.2.b) LTAIPBG: “si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació”. En el cas de voler verificar altra informació pública no continguda ni el RPC ni en la PLACSP, caldrà que la persona reclamant ho indiqui a l’EAO i aquesta li haurà de donar accés en el format indicat per la persona reclamant amb el benentès que recau sota la seva responsabilitat ponderar els límits que hi pugui haver en la informació continguda. Altrament, i en cas de voler còpies digitals de documentació en suport paper, d’acord amb el que estableix l’article 72.5 de L’TAIPBG es podrà aplicar “el cost de l'expedició de còpies i de la transposició a formats diferents de l'original es determina conforme al règim de taxes i preus públics vigent aplicable a cadascuna de les administracions públiques”. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de novembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 690/2023. i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a el Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 3 mesos. 3. Requerir a el Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 690/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.