Reclamación por acceso a documentación sobre dietes del director de la escuela de arte de Olot y resultado estimatorio

Resolució 1037/2023, de 9 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 689/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Diversa sobre dietes. Sentit de la resolució: Estimació Resum: De la lectura de l’articulat es constata que per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: càrrega de treball inassumible i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics disponible. Tenint en compte que és informació que està perfectament arxivada, encara que sigui en suport paper, i que la seva digitalització pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles, aquest argument d’inadmissibilitat decau. A més, tal i com disposa l’apartat 3r del precepte que venim analitzant “3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. En el supòsit que ara ens ocupa la tasca pot revestir d’un cert volum, ja que afecta a 168 dietes, però en cap cas, la digitalització de la informació revesteix de cap tipus de complexitat. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interessat. Dietes. Tasca complexa. Reclamació contra estimació parcial. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 24 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 689/2023, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 1 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació el següent: “Dietes i documentació relacionada amb aquestes a l'escola d'art d'Olot”. 3. La Reclamació presentada el 24 de juliol de 2023 indica que l’administració ha resolt estimant parcialment la sol·licitud. La persona reclamant explicita el següent: “En la sol·licitud es reclamava la relació de dietes sol·licitades pel director del centre, les acceptades i les no acceptades, així com tota la documentació relacionada amb cadascuna d’elles. Només se m’informa de les dietes cobrades pel director, però no se m’informa de les dietes sol·licitades i rebutjades ja sigui per la pròpia administració de l’escola d’art d’Olot, l’Escola Superior d’Art i Disseny de Catalunya o el propi Departament d’Educació. Únicament se m’indica les dietes cobrades pel director, però no la resta. Faltaria doncs saber les dietes sol·licitades a l’ESDAP i al propi Departament d’Educació. D’altra banda, en la resolució es reconeix el dret d’accés i es fa referència a l’article 36,2 de la Llei 19/2014 segons la qual “Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades”. Amb aquesta limitació el que es produeix és impossibilitar la necessària comprovació de les dades. Si realment s’han de comprovar 168 dietes, resulta evident que es necessita un temps per a comprovar aquesta documentació. Pretén el Departament d’Educació que jo m’hagi de desplaçar a Olot un seguit de dies per a fer aquesta comprovació? D’altra banda, la norma és clara, se m’ha de lliurar la documentació sol·licitada, i amb aquesta resolució, tot i reconèixer el dret d’accés, se’m limita l’accés, ja que no podré obtenir còpies de la documentació per tal de fer la tasca de comprovació en unes condicions més adequades. I si realment puc obtenir còpia de la documentació (hem de suposar que me l’haurà de lliurar el propi centre), enlloc de fer una fotocòpia, pot posar tota la documentació en la impressora i ordenar-li que només faci un escaneig i enviar-me aquest arxiu. Certament és molt més ràpid i consumeix molts menys recursos que la proposta feta pel Departament. Cal tenir en compte, a més, que l’argument és poc creïble. Es diu que la documentació està en format paper. Que jo sàpiga les convocatòries a reunions per part de l’administració fa anys que es fa per via electrònica. S’utilitza doncs aquest argument només per intentar que no es pugui accedir a la documentació sol·licitada.” 4. El dia 4 d’agost de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació. Intenta notificar-ho electrònicament a la persona reclamant. En la tramesa la GAIP informava a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demanava especialment que informés a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la persona reclamant trasllada a la GAIP la documentació fins aleshores rebuda per part de l’Administració, com a millora de la seva reclamació. 5. El dia 7 d’agost de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. En data 8 d’agost de 2023 la GAIP rep una comunicació del Departament d’Educació amb el contingut següent: “En relació amb les Reclamacions 690/2023 i 689/2023, us informem que els centres docents estan actualment tancats per vacances i no podem contactar amb l'Escola d'Art d'Olot fins a principis de setembre. Així, no podrem trametre l'informe de posicionament que ens requeriu dins del termini de 15 dies hàbils indicats. Agrairem que acordeu i ens concediu una pròrroga per trametre l'informe de posicionament del Departament d'Educació”. 7. En data 11 d’agost de 2023 la GAIP notifica al Departament d’Educació el següent: “En resposta a la vostra sol·licitud de pròrroga del termini per presentar informe i còpia de l'expedient, de data 8 d'agost, us comuniquem que disposeu fins la setmana del 18 de setembre de 2023 per fer arribar a aquesta Comissió el següent: - Un informe on exposeu els antecedents de fet i fonamenteu en dret el vostre posicionament en relació amb aquesta Reclamació i respecte la sol·licitud d'accés a la informació de la qual deriva, que justifiqui raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la informació que en quedaria afectada. - L'expedient complet relatiu a la sol·licitud d'accés a la informació pública, tramitada per la vostra administració. - La identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que es reclama, si n'hi ha”. 8. En data 19 de setembre de 2023 el Departament trasllada a la GAIP, un informe amb el seu posicionament, l’expedient i un document en Excel amb informació sol·licitada per la persona reclamant. 9. En data 19 de setembre de 2023 la GAIP trasllada la documentació mencionada a l’antecedent anterior a la persona reclamant i li ofereix un termini de 5 dies hàbils per a que formuli al·legacions, si s’escau, advertint-lo que en cas contrari la GAIP considerarà satisfeta la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. 10. En data 20 de setembre de 2023 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant amb el contingut següent: “(...) En qualsevol cas, de la informació subministrada en aquest expedient (el full d’Excel amb la indicació de les diferents dietes sol·licitades i pagades), sembla que algunes d’aquestes dietes poden superposar-se en els dies en que teòricament el director estava treballant en un altre lloc. Pel que fa a la dificultat per localitzar totes les dietes i els justificants del seu pagament, es pot reduir significativament a que em sigui lliurat només la convocatòria o la informació que justifiqui cadascuna de les dietes. O sigui, no cal la sol·licitud de la dieta, sinó simplement la justificació, això evitaria haver de desgrapar tot l’expedient. Les fotocopiadores actuals, i em consta que n’hi ha a l’Escola d’Art d’Olot, permeten generar un pdf a partir de l’escaneig de diferents fulls de diferents expedients. Això reduiria extremadament el temps per a efectuar aquesta tasca, que lluny de ser complexa, només presenta cert volum (que a més, es veu reduït amb la proposta que us plantejo). Així doncs, i per tal de facilitar la feina, donat que una part d’ella ja la puc fer jo mateix com a sol·licitant, mantinc la reclamació però amb la sol·licitud que se’m lliuri només el justificant de cadascuna d’elles escanejats de manera conjunta i lliurats en un únic pdf.”. 11. En data 03 d’octubre la GAIP trasllada les consideracions recollides a l’antecedent anterior i fa avinent al Departament d’Educació el següent: “Entenem que la concreció dels ítems per part de la persona reclamant us facilita la tasca de lliurament de la informació. Si us plau, quedem a l’espera de les vostres consideracions, en un termini màxim de 15 dies.” 12. En data 25 d’octubre la GAIP rep una comunicació del Departament d’Educació amb les consideracions següents: “Cada expedient, per tal de liquidar la dieta, conté diferents documents. Un document de justificació de la dieta on consta la informació sobre la partida pressupostària, la quantitat de la dieta, els motius del desplaçament, etc. Un segon document amb els tiquets o altres documents acreditatius de la despesa i finalment el document de convocatòria a la reunió o visita o altre document acreditatiu. Tota aquesta documentació s’arxiva en paper i de manera conjunta (grapats) i en diferents carpetes. Tal com es va fer constar a l’informe de 19/09/2023, per poder digitalitzar aquesta documentació, cal cercar la documentació a la carpeta on està arxivada, desgrapar els documents, digitalitzar-los, en els cas dels tiquets i documents que no tenen format DIN4 fer l’escaneig individual, recuperar els documents digitalitzats per correu i descarregar els arxius, agregar els documents i desprès tornar a grapar i arxivar la documentació. Efectivament, es poden digitalitzar tots els documents en format DIN4 de manera agregada, però caldria realitzar el pas previ descrit anteriorment (cerca a la carpeta i desgrapat) i també, un cop digitalitzats, separar els documents per expedient, tornar a grapar i arxivar la documentació. Així, la proposta de la persona reclamant tampoc reduiria significativament el temps necessari per digitalitzar la documentació reclamada, només comportaria obviar el pas d’agregar els documents digitalitzats en el cas dels documents en format DIN4, els documents en altres formats caldria digitalitzar-los individualment, i tal com es va informar en la resolució, el volum es considerable, atès que s’han realitzat 168 reunions amb les corresponents convocatòries i justificants de pagament. El centre només disposa d’una persona auxiliar administrativa que s’encarrega de les tasques administratives durant el curs amb pics de feina importants durant el període de preinscripció i matriculació dels alumnes i també d’inici de curs i de tancament del curs. La tasca de digitalització de la documentació suposaria una feina afegida que no és possible assumir i que posaria en risc el normal funcionament del centre i del servei públic encomanat. S’envia, adjunt, un exemple de la digitalització de la documentació d’una dieta, per la valoració de la GAIP”. 13. En la mateixa data, 25 d’octubre de 2023, la GAIP trasllada a la persona reclamant les consideracions recollides a l’antecedent anterior, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i sobre la tasca complexa d’elaboració o reelaboració En primer lloc, cal analitzar si la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública d’acord amb la definició que en fa la LTAIPBG. Efectivament, allò que es reclama, és a dir, “la relació de dietes sol·licitades pel director del centre, les acceptades i les no acceptades, així com tota la documentació relacionada amb cadascuna d’elles” és informació que l’Administració té a la seva disposició i és fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies (art. 2.b) de la LTAIPBG). Cal tenir en compte a més, que la persona reclamant finalment va acotar l’abast de la informació sol·licitada, reduint-la al següent: “només la convocatòria o la informació que justifiqui cadascuna de les dietes”. En segon lloc, el subjecte reclamat, en aquest cas, és un subjecte obligat a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública que li formulin les persones interessades, d’acord amb les previsions de l’article 3.1.a) de la LTAIPBG. En tercer lloc, cal analitzar les eventuals limitacions al dret d’accés a la informació pública que concorrin en el cas que ens ocupa. En aquest cas, el Departament, que ha facilitat ja una part de la informació reclamada, s’oposa a lliurar la que manca al·legant que per poder atendre el dret d’accés a la informació pública es requereix d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Concretament el Departament argumenta el següent: “La digitalització d’aquesta documentació suposaria un cost inassumible per l’escola amb els mitjans personals i tècnics dels quals disposa. Com es va informar en la resolució, el volum de la documentació a digitalitzar és considerable, ja que s’han realitzat 168 reunions amb les corresponents convocatòries i justificants de pagament. Les tasques a realitzar no són només l’escaneig de la documentació sinó que cal cercar la documentació a la carpeta on està arxivada, desgrapar els documents, en els cas dels tiquets i documents que no tenen format DIN4 cal fer l’escaneig individual, recuperar els documents digitalitzats per correu i descarregar els arxius, agregar els documents i desprès tornar a grapar i arxivar la documentació. Fent un càlcul aproximat, comportaria uns 15- 20 minuts per dieta. El centre només disposa d’una persona auxiliar administrativa, per un centre on s’han superat els 400 alumnes els darrers cinc cursos, que s’encarrega de les tasques administratives durant el curs amb pics de feina importants durant el període de preinscripció i matriculació dels alumnes i també d’inici de curs i de tancament del curs”. Certament, el Departament fa un càlcul del volum de feina que suposa la recopilació i digitalització de la informació sol·licitada, com obliga a fer l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, l’article 66.1, i als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 LTAIPBG estableix que han de ser inademeses les SAIP quan concorri alguna de les circumstàncies següents: “a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles (...) : “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre.” En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: càrrega de treball inassumible i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics disponible. Teni nt en compte que és informació que està perfectament arxivada, encara que sigui en suport paper, i que la seva digitalització pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles, aquest argument d’inadmissibilitat decau. A més, tal i com disposa l’apartat 3r del precepte que venim analitzant “3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. En el supòsit que ara ens ocupa la tasca pot revestir d’un cert volum, ja que afecta a 168 dietes, però en cap cas, la digitalització de la informació revesteix de cap tipus de complexitat. Amb tot, cal tenir en compte que, atès el volum de la documentació a digitalitzar, en seu de reclamació, es pot acordar per aquesta Comissió un termini de temps més ampli per a que la informació pugui ser lliurada a la persona reclamant. En definitiva, la Comissió no aprecia, en el cas que ens ocupa, que concorri la causa d’inadmissió relativa a la tasca complexa d’elaboració o reelaboració, i, en conseqüència, empara el dret de la persona reclamant a rebre la informació sol·licitada. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de novembre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 689/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de 3 mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 689/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.