El Sindicat Col·lectiu PAS TL solicitó a la Dirección General de Función Pública los correos electrónicos corporativos de los empleados públicos. Tras alegar que la entrega fue parcial, se presentó reclamación ante la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública decidió archivar el expediente por desistimiento al no acreditar la representación requerida.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
Para actuar en nombre de una persona jurídica es preceptivo acreditar la representación conforme al artículo 5.3 de la Ley 39/2015.
3
El artículo 68.1 de la LPAC establece que si el interesado no subsana la falta de documentación requerida en diez días, se considera que desiste de su petición.
Texto completo
Resolució 791/2019, d’11 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 689/2019
Administració reclamada: Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat
de Catalunya. Direcció General de Funció Pública
Informació reclamada: Correus electrònics corporatius dels treballadors públics.
Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment
Resum: Un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències
establertes legalment pel cas que s’incompleixi, el sindicat reclamant no aporta la representació
requerida, ni contesta a la GAIP. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC,
és procedent considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu.
Paraules clau: Generalitat. Sindicat. Personal. Correus electrònics. Reclamació contra lliurament
parcial. Esmena. Representació. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 7 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 689/2019, presentada contra la Direcció
General de Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la
Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant manifesta actuar en representació del Sindicat Col·lectiu PAS TL i sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La documentació rebuda a la GAIP el 7 de novembre de 2019 consisteix en dos formularis de
Reclamació registrats davant l’Oficina d’Afers Socials i Famílies de Viladecans del Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies els dies 23 de setembre de 2019 i 21 d’octubre de 2019, i una
comunicació dirigida al Col·lectiu PAS TL per la qual es donari a resposta a una sol·licitud d’accés
a informació pública (SAIP 3269) i en la qual es recull el lliurament en ma de la informació següent:
“Els correus electrònics corporatius dels empleats públics de l’àmbit d’administració i tècnic i del
personal laboral, inclòs en l’àmbit d’aplicació del VI Conveni col·lectiu únic, per poder enviar
informació de naturalesa sindical i laboral, afegint el camp del grup al qual pertany la persona que
ocupa el lloc de treball.”. A la comunicació esmentada hi apareix una signatura manuscrita
conforme s’hauria rebut per part del Col·lectiu PAS TL, si bé no hi consta la identitat del receptor
signant.
3. Als dos formularis de Reclamació presentats davant l’Oficina d’Afers Socials i Famílies de
Viladecans es posa de manifest la disconformitat amb la informació rebuda ja que, al llapis de
memòria entregat, únicament s’hi contindria la informació sol·licitada respecte als treballadors de
la província de Tarragona, mancant-ne els de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona. També
es posa de manifest que s’estaria incomplint una Resolució de la GAIP.
4. El 14 de novembre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la representació
en virtut de la qual manifesta actuar en nom del Sindicat Col·lectiu PAS TL, a qui va dirigida la
comunicació objecte de la Reclamació. Se l’informa que si en el termini de 10 dies no esmena la
deficiència indicada, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú, es considerarà que desisteix de la seva Reclamació. Un cop vençut el termini
indicat, no consta a la GAIP cap resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
L’article 68.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), estableix el
següent: “Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que assenyala l’article 66, i, si s’escau, els
que assenyala l’article 67 o altres d’exigits per la legislació específica aplicable, s’ha de requerir
l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb
indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha
de ser dictada en els termes que preveu l’article 21”. L’article 5.3 de la mateixa Llei requereix que per
formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos,
desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació”.
En aquest cas no consta la identitat de la persona que va actuar en representació del Sindicat Col·lectiu
PAS TL durant la tramitació de la sol·licitud d’accés a informació pública de la qual deriva aquesta
Reclamació. Per tant, la necessitat d’acreditar la representació és del tot obligada.
Un cop fet el corresponent requeriment d’esmena, tot advertint de les conseqüències establertes
legalment pel cas que s’incompleixi, la persona reclamant no aporta la representació requerida, ni
contesta a la GAIP. En conseqüència, i d’acord amb el que estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent
considerar desistida la Reclamació i finalitzar-la per aquest motiu.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 689/2019 per desistiment de la persona
reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.