Inadmisión de reclamación contra el Departament d'Educació por falta de acreditación de la notificación del acto impugnado

Resolució 776/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 688/2023 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Actes i normes de funcionament i organització del centre. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La reclamació presentada per la persona interessada no pot prosperar, atès que no ha aportat al procediment, fins i tot havent-li estat requerit, una evidència o prova de quan li va ser notificada la resolució administrativa contra la qual ara reclama (art. 33. 2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública). És obvi que, sense tenir aquesta evidència de notificació de l’acte impugnat, la GAIP queda impedida per a poder verificar un extrem determinant per a la viabilitat d’aquest procediment de reclamació, com és si la reclamació que hauria de substanciar ha estat presentada dins o fora del termini legalment previst per a impugnar les resolucions administratives en relació al dret d’accés a la informació pública (art. 32 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública). Paraules clau: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, sense límits, recurs contra estimació total i lliurament parcial, inadmissibilitat, còmput de terminis, manca d’esmena de la reclamació, evidència de notificació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 24 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 688/2023, presentada per una persona interessada contra del Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 25 de maig la persona reclamant sol·licita al Departament d’Educació següent: “En referència a l'Escola Olivar Vell d'Esclanyà, - Les Normes d'Organització i Funcionament de Centre. - L'acta del Consell Escolar en el que es va informar i/o aprovar les NOFC del centre. - En el cas que les NOFC en vigor no es corresponguin amb les publicades en la pàgina web del centre (https://agora.xtec.cat/ ceipolivarvell/documents/nofc/), documentació de la seva aprovació. - En el cas que la composició del Consell Escolar no es corresponguin amb allò que s'estipula en les NOFC publicades, còpia de totes les convocatòries i actes amb els acords presos de les sessions realitzades amb la composició diferent a l'estipulada en les NOFC.” La Reclamació presentada el 24 de juliol de 2023 indica que el Departament li ha estimat totalment la sol·licitud d’accés però que les NOFC que la persona reclamant volia obtenir són les anteriors, diferents a les que li han estat proporcionades i darrerament publicades. El dia 4 d’agost la GAIP comunica a la persona reclamant el següent: “En relació amb la Reclamació que heu presentat a aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que ha tingut entrada el dia 24/07/2023 i s’ha assenyalat amb el número d’expedient 0688/2023, us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Cal que aporteu l’evidència de la notificació de la Resolució de la secretària general del Departament d’Educació, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 5ZK6DK7MN EDU_2023_EXP_SIP001SOL2_00006333), on consti quan se us va notificar aquesta Resolució, la qual és objecte de reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. El mateix dia 4 d’agost la persona reclamant tramet un correu electrònic a la GAIP on simplement adjunta, de nou, la resposta facilitada per l’Administració, però no aporta cap evidència de quan li va ser notificada l’esmentada resolució que és el que específicament se li està demanant, conforme a allò expressat a l’antecedent 4. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació D’acord amb els antecedents exposats, la reclamació presentada per la persona interessada no pot prosperar, atès que no ha aportat al procediment, fins i tot havent-li estat requerit, una evidència o prova de quan li va ser notificada la resolució administrativa contra la qual ara reclama (art. 33. 2 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública). És obvi que, sense tenir aquesta evidència de notificació de l’acte impugnat, la GAIP queda impossibilitada per a poder verificar un extrem determinant per a la viabilitat del procediment de reclamació, com és la determinació de si la Reclamació que hauria de substanciar ha estat presentada dins o fora del termini legalment previst per a impugnar les resolucions administratives en relació amb el dret d’accés a la informació pública (art. 32 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública). En definitiva, aquesta Comissió resol la inadmissió de la Reclamació presentada, sense perjudici de que la persona reclamant pugui exercir el seu dret a reclamar de nou, si s’escau, aportant al procediment tots els elements necessaris per a la seva substanciació i sempre que la nova reclamació es presenti dins del termini legalment habilitat per a fer-ho. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 688/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 688/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.