Solicitud de criterios de priorización para obras de adaptación de equipamientos deportivos y resultado de inadmisión

Resolució 766/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 687/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Criteris per a adaptar equipaments esportius. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: El dret d’accés a la informació pública empara l’obtenció d’informació preexistent a la sol·licitud i que es trobi en poder de l’Administració sol·licitada. Així, podria emparar l’accés als criteris sol·licitats per la persona reclamant, si aquests criteris existissin documentats prèviament a la sol·licitud; però, si com sembla ser el cas, aquests criteris no tenen existència documentada a la seu municipal i el que hauria de fer l’Ajuntament és confeccionar-los i aprovar-los amb l’objectiu de satisfer la sol·licitud, llavors el que es demana a l’Administració municipal va substancialment més enllà del mer accés a la informació pública i no té empara en el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Persones amb discapacitat. Equipaments esportius. Reclamació contra silenci. Informació pública. Dret d’accés a la informació. Informació inexistent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 687/2019, presentada contra l’ Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 d’octubre de 2019 la persona reclamant sol·licita el següent a l’Ajuntament de Barcelona: El criteri que utilitza l’IBE (Institut Barcelona Esports) per a prioritzar les obres d’adaptació de Rugby i Tenis, tenint en compte que es tracta d’obres poc justificades degut a la baixa demanda del col·lectiu de persones amb discapacitat. Demana rebre la informació per escrit a la seva direcció postal. 3. El 4 d’octubre de 2019 l’Alcaldia de Barcelona comunica a la persona reclamant el trasllat de la seva sol·licitud a l’IBE per tal que tinguin en compte les consideracions de la persona reclamant i valorin oferir-li resposta a la seva sol·licitud. 4. La Reclamació presentada el 5 de novembre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a la seva sol·licitud. 5. El 7 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’IBE i li requereixi que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 6. El 27 de novembre de 2019 la GAIP rep la documentació sol·licitada a l’Ajuntament. L’informe municipal argumenta que la sol·licitud no demana informació pública, en el sentit de l’article 2.b LTAIPBG, d’informació en poder de l’Administració, sinó els criteris de priorització d’unes obres respecte d’altres, criteris que existirien com a documentació en poder de l’Ajuntament. L’informe municipal també acredita haver facilitat a la persona reclamant una resposta argumentada a la seva sol·licitud. En conseqüència, l’Ajuntament demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació, sobre la base dels articles 2 i 18 LTAIPBG, perquè allò sol·licitat no és informació pública; subsidiàriament, demana que la GAIP declari la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, perquè l’Ajuntament acredita haver facilitat la informació sol·licitada a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, atès que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissió de la Reclamació És plausible l’informe municipal quan afirma que l’objecte demanat per la sol·licitud no és informació pública, en el sentit que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG, sinó que és diferent, l’obtenció de la qual no té empara en el dret d’accés a la informació pública, ni pot ser garantit per aquesta Comissió. El dret d’accés a la informació pública empara l’obtenció d’informació preexistent a la sol·licitud i que es trobi en poder de l’Administració sol·licitada. Així, podria emparar l’accés als criteris de prioritat sol·licitats per la persona reclamant, si aquests criteris existissin documentats prèviament a la sol·licitud; però, si com sembla ser el cas, aquests criteris no tenen existència documentada a la seu municipal i el que hauria de fer l’Ajuntament és confeccionar-los i aprovar-los a l’objecte de satisfer la sol·licitud, llavors el que es demana a l’Administració municipal va substancialment més enllà del mer accés a la informació pública i no té empara en el dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, segons el qual és procedent la inadmissió de les reclamacions davant la GAIP si no tenen per objecte el dret d’ accés a la informació pública. Per una altra part, els antecedents també acrediten que l’Ajuntament ha ofert a la persona reclamant una resposta cabal a la seva sol·licitud, motiu pel qual procediria finalitzar la Recla mació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en cas que hagués estat procedent la seva admissió. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 687/2019 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.