Reclamación sobre el acceso a información relativa a la obligatoriedad y listado de material escolar en centro público con estimación parcial

Resolució 817/2021, de 2 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 686/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Qüestions relatives a la compra de material escolar. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: És de suposar que les famílies de l’alumnat, a qualsevol escola pública de Catalunya, deuen demanar sovint si estan obligades o no a fer aportacions a quelcom tan important per a l’educació com és el material escolar, i les escoles i les autoritats educatives deuen saber què contestar, des de molt abans d’escoltar la pregunta. No és plausible que el Departament no sàpiga si les aportacions (econòmiques o en espècie) són obligatòries o voluntàries , i si no ho sap, que així ho posi de manifest, i aquesta resposta donaria satisfacció a aquest apartat de la sol·licitud. Per tant, allò que es demana a aquest primer apartat de la sol·licitud és informació pública, a la qual té dret qualsevol persona en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, ja que no es previsible que concorrin en aquesta informació límits que comportin la seva denegació. El segon apartat demana si el fet de no satisfer les aportacions de material escolar a l’escola indicada el present curs comportarà diferències o discriminació per al fill de la persona reclamant; tal com està formulada la sol·licitud en aquest apartat demana una informació de futur, ja que una cosa és el fet que hagi patit o no discriminació en el passat, i una altra que en pateixi en el futur. Aquesta part de la sol·licitud demana, per tant, informació inexistent, perquè és relativa a un futurible del qual no és previsible que l’Administració en tingui informació. És, per tant, una petició que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual ha estat correctament inadmesa per la Secretaria General del Departament i, per tant, és procedent desestimar la Reclamació en relació amb aquest apartat. La sol·licitud no demana cap interpretació ni cap pronunciament sobre la gratuïtat de l’educació, sinó només la relació del material escolar que ha de ser finançat per les famílies de l’alumnat, i aquesta relació ha de ser perfectament coneguda per cada escola i per l’Administració educativa, de forma plenament preexistent a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, perquè de no ser així podria significar que, per una banda, les demandes que fan les escoles de material escolar es deixen a la improvis ació i, per l’altra, que es cobren indegudament a les famílies prestacions que legalment haurien de ser públiques, dues eventualitats difícilment compatibles amb la seguretat jurídica i amb un entorn de planificació i de programació dels serveis públics; de totes maneres, si el Departament d’Educació ignora quin és el material escolar que han de sufragar les famílies perquè queda al marge de la gratuïtat de l’educació, que ho posi de manifest i amb aquesta declaració donaria satisfacció a aquest apartat de la sol·licitud. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Educació. Material escolar. Pagament. Reclamació contra inadmissió. Ampliació del termini per resoldre. Informació futura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 d’agost de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 686/2021, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública que demana el següent al Departament d’Educació: 1. Indicació de si les aportacions conceptuades com a material escolar a una escola pública de Terrassa són en tot cas completament voluntàries o obligatòries (ja sigui en pagament en diner o en espècie). 2. Indicació de forma unívoca i succinta si el fet de no satisfer les aportacions de material escolar a l’escola indicada el present curs comportarà diferències o discriminació per al fill de la persona reclamant. 3. Llistat de material escolar individual bàsic, no inclòs a les garanties de gratuïtat de la LOMLOE de primer de primària a l’escola indicada, que el fill de la persona reclamant haurà de dur per anar a l’escola i que la seva família comprarà pel seu compte. Demana rebre la informació per notificació electrònica i en format PDF o similar. 3. El 14 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta al·legacions addicionals a la sol·licitud anterior. Concretament, facilita còpia de comunicats de l’escola afectada a les famílies de l’alumnat, dels quals la persona reclamant en dedueix que els pagaments, en principi voluntaris, són obligatoris. 4. El 23 de juliol de 2021, atès el període de vacances d’estiu, i de forma preventiva, el Departam ent d’Educació invoca l’article 33.2 LTAIPBG i notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre fins al 17 d’agost de 2021, tot assenyalant que, malgrat això, procurarà resoldre l’abans que sigui possible. 5. El 26 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta al·legacions contra l’ampliació de termini anterior, que argumenta injustificat perquè juliol és un període hàbil al Departament d’Educació (invoca en aquest sentit la Resolució de la GAIP 706/2019, segons la qual és injustificada una ampliació de termini del mateix Departament un cop finalitzades les circumstàncies anòmales que la justificaven) i demana que la resolució a la seva sol·licitud sigui dictada dins del termini inicial d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. 6. El 2 d’agost de 2021 la Secretària General del Departament resol la inadmissió de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, sobre la base de les consideracions següents: “L’art. 53.2 de l’esmentat Decret (el 8/2021, de transparència i accés a la informació pública) preveu que en tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, essent causa d’inadmissió aquella informació que en el moment de la sol·licitud no sigui preexistent en poder de l’Administració ni sigui legalment exigible a tercers. L’article 53.3 de l’esmentat Decret estableix que d’acord amb els apartats anteriors, no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. L’article 53.4 de l’esmentat Decret preveu que en els casos en els quals la sol·licitud d'accés s'insereixi en un escrit que alhora contingui també altres peticions diferents a la d'accés a informació pública, en els termes de l'apartat 1 d'aquest article, la petició d'accés a informació pública s'ha de tramitar d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i amb aquest decret, de forma separada de la resta de pretensions. L’article 64.1 de l’esmentat Decret estableix que davant l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret. En relació amb la primera petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, relativa a si les aportacions conceptuades «material escolar» de l’escola pública Auró de la localitat de Terrassa, són en tot cas completament voluntàries o obligatòries. Aquesta primera petició no és una sol·licitud d’accés a informació pública, atès que té per objecte que la direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental es pronunciï de forma unívoca i succinta davant la concreta sol·licitud i, per tant, insta a que es dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. Pel que fa a la segona petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, relativa a si no satisfer les aportacions conceptuades «material escolar» a l’escola pública Auró de Terrassa al curs 2021- 2022 comportarà diferències o discriminació. Aquesta segona petició té per objecte que la direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental informi sobre una conducta de futur que no es pot preveure i que es refereix al curs 2021-2022. Per tant, fa referència a informació pública no preexistent a la data de presentació de la sol·licitud. En relació amb la tercera petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, relativa al llistat de material escolar individual bàsic no inclòs en les garanties de gratuïtat del procediment legal de l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2020 LOMLOE, de primer de primària del curs lectiu 2021- 2022. Aquesta tercera petició té per objecte una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent a la data de presentació de la sol·licitud”. Sobre la base de les consideracions anteriors, la Secretària General resol: “1) Inadmetre a tràmit la primera petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, atès que insta a que es dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent d’acord amb el fonament de dret tercer i els articles 53.3, 53.4 i 64.1 de l’esmentat Decret 8/2021. No obstant això, posem en coneixement de la persona sol·licitant que pot trametre aquesta petició per mitjà de Petició Genèrica. 2) Inadmetre a tràmit la segona petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, atès que insta a que es dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent, d’acord amb el fonament de dret tercer i els articles 53.2, 53.3, 53.4 i 64.1 de l’esmentat Decret 8/2021. No obstant això, posem en coneixement de la persona sol·licitant que els Serveis Territorials vetllaran amb la participació de la Inspecció Educativa perquè no es produeixen situacions discriminatòries. 3) Inadmetre a tràmit la tercera petició formulada per la persona sol·licitant, transcrita literalment als antecedents, atès que es considera que s’insta a que es dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent, d’acord amb el fonament de dret tercer i els articles 53.2, 53.3, 53.4 i 64.1 de l’esmentat Decret 8/2021”. 7. La Reclamació presentada el 3 d’agost de 2021 fa diverses consideracions d’oposició a la resolució anterior. En relació amb el primer apartat de la sol·licitud, argumenta que a l’escola afectada per ella hi ha una praxi que conculca el principi legal de voluntarietat de les aportacions de l’alumnat i per això demana la interpretació del Departament sobre la qüestió. En relació amb el segon apartat de la sol·licitud, nega que la informació sol·licitada sigui relativa a comportaments de futur perquè, segons una denúncia presentada per la mateixa persona reclamant, el seu fill ja vindria patint discriminació tàcita a causa de negar-se la família al sistema d’aportacions a l’escola requerit per la seva Direcció. En relació amb el tercer apartat de la sol·licitud argumenta que la llista de material individualitzat sol·licitat és preexistent a la sol·licitud i invoca una resolució precedent de la GAIP que declara el seu dret a accedir a la corresponent al curs anterior. 8. El 6 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 6 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 10. L’11 d’agost de 2021 la persona reclamant demana a la GAIP que, en la mesura del possible, dicti resolució sobre la seva Reclamació abans de l’inici del proper curs escolar. 11. El 23 d’agost de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que fa les consideracions següents: el Departament d’Educació considera que les peticions formulades per la persona reclamant es corresponen amb informació pública no preexistent en el moment de la sol·licitud i que tenen per objecte una pretensió diferent de la proporcionar informació pública preexistent, en els termes previstos a l’article 2 a) de la Llei 19/2014 i 53 del Decret 8/2021.De conformitat amb les previsions de l’article 53 i 64.1 del citat Decret 8/2021, la Secretaria General del Departament d’Educació aplica la causa d’inadmissió al cas concret, motiva la Resolució al fonament Tercer i individualitza l’aplicació de la citada causa d’inadmissió al resolc. Tanmateix, a la mateixa Resolució, s’informa a la persona sol·licitant que mitjançant Petició Genèrica pot trametre les peticions que tinguin per objecte qualsevol altra actuació diferent a la de proporcionar informació pública preexistent. També es posa en coneixement de la persona sol·licitant que els Serveis Territorials vetllaran amb la participació de la Inspecció Educativa perquè no es produeixen futures situacions discriminatòries al curs 2021-2022. En relació amb la concreta petició del llistat de material escolar individual bàsic no inclòs en les garanties de gratuïtat del procediment legal de l’art. 88 de la Llei orgànica 3/2020, LOMLOE, de primer de primària del curs lectiu 2021- 2022. El 14.07.2021, la persona sol·licitant presenta escrit d’al·legacions i diversos documents adjunts. El document Annex III, es correspon amb l’entrada del web del centre educatiu on es parla de diversos llistats, entre ells els llistats de materials que es compren amb l’aportació voluntària. A la mateixa entrada web, el centre informa que davant qualsevol dubte, durant el mes de juliol s’oferiran aclariments per correu al e- mail de l’escola i a partir de l’1 de setembre s’atendran les consultes per telèfon. Considerem que aquesta petició va més enllà d’un llistat de material individual bàsic. Demanar un llistat en aquests termes implica un pronunciament referent a la gratuïtat de l’escola pública, això suposa un exercici d’interpretació i valoració que supera la competència de les unitats de suport informatiu i té per objecte una actuació diferent a la d’obtenir informació pública preexistent. Pel que fa a la disconformitat de la persona reclamant amb l’acord de pròrroga del termini màxim per resoldre la sol·licitud d’accés, SAIP exp. 00001838. La Unitat d’Informació del Departament d’Educació, en data 23.07.2021 i amb caràcter preventiu, acorda la pròrroga del termini inicial per resoldre, d’acord amb les observacions i previsions trameses per la unitat de suport informatiu corresponent i tenint present que ens trobem en període de vacances, fet que dificulta la normal tramitació i gestió d’aquesta sol·licitud. En conseqüència, s’aprecia la complexitat prevista a l’article 33.2 de l’esmentada Llei 19/2014 i s’acorda la pròrroga del termini inicial per resoldre. Per error, la Unitat d’Informació, a l’acord de pròrroga només cita l’article 33.2 de l’esmentada Llei 19/2014 sense especificar que la complexitat és la causa legal que motiva la pròrroga que ens ocupa. Tanmateix, amb finalitat merament informativa, explica a la persona sol·licitant que atès que ens trobem en període de vacances i, tot i que es procurarà respondre al més aviat possible, preventivament s’ha acordat la pròrroga prevista a l’article esmentat. El 26.07.2021 la persona sol·licitant presenta al·legacions relatives a l’acord de pròrroga esmentat i, finalment, la Secretaria General del Departament d’Educació resol dins el termini inicial d’acord amb el suport informatiu disponible en aquestes dates. 12. El 27 d’agost de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP unes al·legacions en relació amb una resolució dels Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Educació, de 23 d’agost de 2021, relativa a una queixa presentada per la mateixa persona reclamant en relació amb un episodi de suposada discriminació que hauria patit el seu fill a causa de negar-se la família a fer aportacions econòmiques a l’escola en concepte de material escolar. En relació amb aquesta resolució, que ve a dir que les famílies poden optar entre portar a l’escola el material escolar necessari per al procés educatiu o fer aportacions econòmiques equivalents, amb el ben entès que les aportacions voluntàries no poden excedir del cost real del material i que no es poden tornar a repetir episodis d’eventual discriminació d’alumnat, la persona reclamant considera que és especialment important que el Departament doni resposta a les qüestions plantejades a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, aclarint del tot el caràcter voluntari de les aportacions econòmiques i quina és la llista de material no gratuït que ha de dur l’alumnat que opti per no fer aportacions econòmiques. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Es valora tot seguit el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, separadament per a cada un dels tres apartats de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, tenint en compte les consideracions i resolucions del Departament i les al·legacions i consideracions de la persona reclamant. El primer apartat de la sol·licitud demana “que s’indiqui de forma unívoca i succinta si les aportacions conceptuades com a material escolar a una escola pública de Terrassa són en tot cas completament voluntàries o obligatòries (ja sigui en pagament en diner o en espècie)”. La resolució de 2 d’agost de 2021, de la Secretaria general del Departament d’Educació, que inadmet la sol·licitud, considera que aquest primer apartat “no és una sol·licitud d’accés a informació pública, atès que té per objecte que la direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental es pronunciï de forma unívoca i succinta davant la concreta sol·licitud i, per tant, insta a que es dugui a terme una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent”. La literalitat d’aquest apartat de la sol·licitud no demana cap pronunciament, sinó la indicació (unívoca i succinta, certament) de si les aportacions per a material escolar són “en tot cas completament voluntàries o obligatòries”, i no hi ha dubte de què la indicació demanada, amb independència de què sigui o no unívoca o succinta, és informació pública preexistent a la sol·licitud. Perquè és de suposar que les famílies de l’alumnat, a qualsevol escola pública de Catalunya, deuen demanar sovint si estan obligades o no a fer aportacions a quelcom tan important per a l’educació com és el material escolar, i les escoles y les autoritats educatives deuen saber què contestar, des de molt abans d’escoltar la pregunta. No és plausible que el Departament no sàpiga si les aportacions (econòmiques o en espècie) són obligatòries o voluntàries, i si no ho sap, que així ho posi de manifest, i aquesta resposta donaria satisfacció a aquest apartat de la sol·licitud. Per tant, allò que es demana a aquest primer apartat de la sol·licitud és informació pública, a la qual té dret qualsevol persona en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG (i de manera molt intensa les famílies que escolaritzen les seves filles i fills), ja que no és previsible que concorrin en aquesta informació límits que comportin la seva denegació. En conseqüència, la persona reclamant té dret a què el Departament la informi sobre si les aportacions (econòmiques o en espècie) per a material escolar a les escoles públiques de Terrassa són voluntàries o en espècie. El segon apartat de la sol·licitud demana, “de forma unívoca i succinta, si el fet de no satisfer les aportacions de material escolar a l’escola indicada el present curs comportarà diferències o discriminació per al fill de la persona reclamant”. La resolució de 2 d’agost de 2021, de la Secretaria general del Departament d’Educació, que inadmet la sol·licitud, considera que aquest segon apartat “té per objecte que la direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental informi sobre una conducta de futur que no es pot preveure i que es refereix al curs 2021-2022. Per tant, fa referència a informació pública no preexistent a la data de presentació de la sol·licitud” . La persona reclamant al·lega que no és una informació de futur, perquè el seu fill ja ha patit discriminació per aquest fet. Certament, tal com està formulada la sol·licitud en aquest apartat demana una informació de futur, ja que una cosa és el fet que hagi patit o no discriminació en el passat, i una altra que en pateixi en el futur. Aquesta part de la sol·licitud demana, per tant, informació inexistent, perquè és relativa a un futurible del qual és impossible que l’Administració en tingui informació. És, per tant, una petició que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual ha estat correctament inadmesa per la Secretaria General del Departament i, per tant, és procedent desestimar la Reclamació en relació amb aquest apartat. El tercer apartat de la sol·licitud demana “el llistat de material escolar individual bàsic, no inclòs a les garanties de gratuïtat de la LOMLOE de primer de primària a l’escola indicada, que el fill de la persona reclamant haurà de dur per anar a l’escola i que la seva família comprarà pel seu compte” . La resolució de 2 d’agost de 2021, de la Secretaria general del Departament d’Educació, que inadmet la sol·licitud, considera que aquest tercer apartat “té per objecte una actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent a la data de presentació de la sol·licitud”. L’informe que el Departament aporta a aquest procediment (antecedent 11) afegeix que “ aquesta petició va més enllà d’un llistat de material individual bàsic. Demanar un llistat en aquests termes implica un pronunciament referent a la gratuïtat de l’escola pública, això suposa un exercici d’interpretació i valoració que supera la competència de les unitats de suport informatiu i té per objecte una actuació diferent a la d’obtenir informació pública preexistent”. La valoració pertinent d’aquest tercer apartat de la sol·licitud ha de ser similar a la feta en relació amb el primer: és de suposar que l’Administració educativa sàpiga perfectament quin és el material escolar que ha de ser pagat per les famílies de l’alumnat de primària, que lògicament deu ser el que necessiten a l’escola i no és cobert per les aportacions públiques pròpies de la gratuïtat de l’educació. La sol·licitud no demana cap interpretació ni cap pronunciament sobre la gratuïtat de l’educació, sinó només la relació del material escolar que ha de ser finançat per les famílies de l’alumnat, i aquesta relació ha de ser perfectament coneguda per cada escola i per l’Administració educativa, de forma plenament preexistent a la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, perquè de no ser així podria significar que, per una banda, les demandes que fan les escoles de material escolar es deixen a la improvis ació i, per l’altra, que es cobren indegudament a les famílies prestacions que legalment haurien de ser públiques, dues eventualitats difícilment compatibles amb la seguretat jurídica i amb un entorn de planificació i de programació dels serveis públics. De totes maneres, si el Departament d’Educació ignora quin és el material escolar que han de sufragar les famílies perquè queda al marge de la gratuïtat de l’educació, que ho posi de manifest i amb aquesta declaració donaria satisfacció a aquest apartat de la sol·licitud. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la llista de material escolar demanada pel tercer apartat de la sol·licitud. 3. Sobre la pròrroga del termini per resoldre la sol·licitud Els antecedents posen de manifest que el Departament d’Educació invoca l’article 33.2 LTAIPBG (“ 2. El termini a què fa referència l’apartat 1 es pot prorrogar, si ho justifiquen el volum o la complexitat de la informació requerida, fins a un termini igual a la meitat de l’inicial. La pròrroga i les causes que la motiven han d’ésser comunicades a l’interessat”) i amplia en quinze dies naturals (la meitat del termini establert legalment per resoldre la sol·licitud) el termini disponible per resoldre. Per la seva banda, l’article 32 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, estableix que “ 1. L’Administració, excepte precepte en contra, pot concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis establerts que no excedeixi la meitat d’aquests, si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercer. L’acord d’ampliació s’ha de notificar als interessats. (...) 3. Tant la petició dels interessats com la decisió sobre l’ampliació s’han de produir, en tot cas, abans del venciment del termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte d’ampliació un termini ja vençut. Els acords sobre ampliació de terminis o sobre la seva denegació no són susceptibles de recurs, sense perjudici del procedent contra la resolució que posi fi al procediment”. Els preceptes anteriors permeten l’ampliació del termini per resoldre si les circumstàncies ho aconsellen. El període de vacances d’estiu invocat pel Departament pot ser una d’aquesta mena de circumstàncies, perquè encara que sigui hàbil el mes de juliol (i també el d’agost, per a bona part dels serveis del Departament, inclosos els procediments administratius), la realitat és que entre els períodes especialment estressants de final i de començament de curs, els mesos de juliol i agost es caracteritzen, entre altres coses, tant al Departament d’Educació, com a molts altres departaments i empreses, per nombroses manques de personal a causa de les vacances, amb efectes multiplicadors si, com passa en aquest cas, es dona l’eventualitat de poder haver de requerir part de la informació a una escola. Tenint tot això en compte, i que el termini legal d’un mes per resoldre les sol·licituds d’informació pública és un termini administratiu sens dubte curt, està raonablement justificada la decisió del Departament d’Educació de fer ús de l’article 33.2 i ampliar el termini per resoldre, i més encara si al fer-ho deixa clar que, malgrat tot, resoldrà tan aviat com sigui possible, i pel que sembla ho fa. Per una altra banda, l’antecedent invocat per la persona reclamant (Resolució 706 de la GAIP) és perfectament coherent amb l’actuació del Departament en aquest cas. En aquella resolució la GAIP reprova ampliar el termini per resoldre quan havien cessat les circumstàncies invocades per justificar-ho; en aquest cas les circumstàncies invocades estan perfectament vives quan s’acorda l’ampliació. Per tant, és procedent declarar raonablement justificada l’ampliació del termini per resoldre acordada pel Departament d’Educació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de setembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 686/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a què el Departament d’Educació li indiqui si les aportacions conceptuades com a material escolar a una escola pública de Terrassa són voluntàries o obligatòries (ja sigui en pagament en diner o en espècie) i a què li faciliti el llistat de material escolar individual bàsic, no inclòs a les garanties de gratuïtat de la LOMLOE, de primer de primària a la mateixa escola, que el fill de la persona reclamant haurà de dur per anar a l’escola i que la seva família comprarà pel seu compte. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 686/2021, en relació amb el segon apartat de la sol·licitud, que demana si el fet de no satisfer les aportacions de material escolar a l’escola indicada el present curs comportarà diferències o discriminació per al fill de la persona reclamant, perquè aquest apartat va ser justificadament inadmès pel Departament d’Educació, al tractar-se d’informació futura, que no té la condició d’informació pública. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, mitjançant notificació electrònica i en format PDF o similar, dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 686 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, l a persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.