Reclamación por acceso a información sobre gastos sanitarios por accidentes de tráfico y cobros a aseguradoras, resuelta con estimación

Resolució 764/2022, d e 9 de setembre Número d'expedient de la reclamació : 685/2022 Administració reclamada: Servei Català de la Salut (CatSalut) Informació reclamada: Despesa sanitària per accidents de trànsit i ingressos per responsabilitat. Sentit de la resolució: Estimació Resum : En ambdues qüestions en les quals el CatSalut no facilita informació sol·licitada (cobraments efectius de la sanitat pública a les mútues de trànsit i despeses no hospitalàries de la sanitat pública causades per accidents de trànsit) no sembla presentar-se cap causa legal que justifiqui la denegació d'aquesta informació, ja que la raó invocada (que el CatSalut no disposa d'ella) ni és una causa legal per denegar informació pública sol·licitada, ni impedeix per si mateixa la satisfacció plena de la sol·licitud, ja que el mateix CatSalut apunta que tal informació pendent està (o hi pot ser) en poder d'altres entitats de l'àmbit de la sanitat pública. El CatSalut s'ha ofert a obtenir a tots els organismes prestadors de sanitat pública la informació sol·licitada pendent de facilitar la persona reclamant, i facilitar-la-hi seguidament. Si bé la Llei no li obliga a un esforç d'aquest tipus, tampoc no ho impedeix, i ha de considerar -se una alternativa raonable a la derivació, ja que redueix els costos de la persona reclamant de gestió de la sol·licitud i de les eventuals reclamacions (a part que permet centralitzar en el CatSalut una informació sens dubte útil per a la gestió de la sanitat pública) . En conseqüència, aquesta Resolució deixa en mans del CatSalut la decisió sobre el procediment més adequat per facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada sobre tot tipus despesa causat a la sanitat pública per serveis sanitaris derivats d'accidents de circulació, així com els cobraments respectius efectuats a les companyies d'assegurances per cobrir-los: derivar la sol·licitud a les entitats gestores de la sanitat pública dels apartats a i b de l'article 3.1 LTAIPBG i recopilar pel mateix CatSalut les dades relatives a les entitats privades gestores del mateix servei previstes pels apartats 1.d i 2 de l'article 3 LTAIPBG i facilitar-los seguidament a la persona reclamant, o bé efectuar aquesta recopilació de totes les entitats prestadores de serveis de la sanitat pública i facilitar seguidament a la persona reclamant la informació resultant. En qualsevol d'ambdós casos, és preceptiu emprendre la tasca amb la deguda celeritat i no demorar més de l'estrictament necessari l'accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Despesa sanitària. Accidents de trànsit . Assegurances. Reclamació contra inadmissió parcial. Concepte d'informació pública. Recopilació de la informació. Derivació. Ponent: Josep Mir Bagó El text original, elaborat pel Ponent, s’ha redactat en castellà. Antecedents 1. El 25 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 685/ 2022, presentada contra el Servei Català de la Salut (CatSalut), en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de maig de 2022 el Ministeri de Sanitat, en execució d'una resolució del Consell de Transparència i bon Govern, deriva al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud de la persona reclamant que demana la informació següent: “Agrairia conèixer el total i desglossament per CCAA, de la despesa sanitària pública realitzada des de 2016 a 2020 –anualment– amb causa en accident de trànsit i els cobraments efectius de despesa a la responsabilitat civil causant (segur vehicle). La informació està disponible en el format PDF”. 3. El 27 de juny de 2026 el CatSalut inadmet parcialment la sol·licitud partint de les consideracions següents: “En relació amb la informació dels cobraments per la despesa de l'atenció sanitària amb causa d'accident de trànsit a les companyies d'assegurances dels vehicles per la responsabilitat civil, demanada a la sol·licitud d'accés a la informació pública presentada, no s'ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió a l'article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l'article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d'informació pública als efectes de l'article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Es presenta aquesta causa d'inadmissió ja que el Servei Català de la Salut no disposa de l'esmentada informació, sent competència de les entitats asseguradores d'accidents de trànsit.” La resolució acorda: 1. Estimar parcialment la sol·licitud d'accés a informació pública presentada en data 16/05/2022 per la persona sol·licitadora. 2. Subministrar la informació relativa al cost sanitari públic dels accidents de trànsit en el format que es va demanar i, per tant, es podrà accedir a la informació pública sol·licitada a partir del dia 11/08/2022 a l’adreça de contacte que consta a la sol·licitud. 3. No admetre la informació relativa al cobrament de la despesa de l'atenció sanitària a les entitats asseguradores a causa de responsabilitat civil d'accidents de trànsit”. 4. La Reclamació presentada el 25 de juliol de 2022 considera que només es facilita part de la informació sobre els costos (l'hospitalària) i que la inadmissió no és conforme a Llei i formula les següents consideracions: “Els costos públics subministrats queden circumscrits exclusivament a la modalitat assistencial d'hospitalització (altes hospitalàries), limitació no motivada. Amb això s'exclouen costos de serveis sanitaris tan importants i quotidians en accidents, com són: les urgències i primers auxilis/assistències metgesses, hospital de dia, consultes externes d'atenció especialitzada, infermeria, proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques ambulatòries, rehabilitacions, ambulàncies... La sol·licitud d'informació de cobraments efectius a la responsabilitat civil causant és inadmesa invocant com causa no ser informació pública. A més, es justifica amb la inexistència/indisponibilitat de la informació en el Servei per ser competència de les entitats asseguradores d'accidents de trànsit... Però..., la informació sol·licitada refereix als cobraments/ingressos públics realitzats pels serveis sanitaris/salut públics conseqüència del lògic “consum” amb causa en accident de trànsit; ingressos procedents de les companyies d'assegurances privades -en tant pagadors. Dit l'anterior, en l'Administració Pública resideix necessàriament el Coneixement/Informació per a l'exercici de la seva pròpia activitat i/o funcions, en aquest cas, almenys, la de portar la gestió financer-patrimonial-econòmica que li són propis en matèria d'administració sanitària pública, gestions que tenen la seva periodicitat establerta, com a mínim, anuals per al tancament i la confecció dels oportuns pressupostos... La informació aquí sol·licitada és anual, objectivament no suposa periodicitat o cap reelaboració temporal extraordinària. En conseqüència -i amb tota humilitat-, no es pot apreciar causes objectives perquè la informació sol·licitada sigui considerada o qualificada com no pública, ni tampoc perquè sigui tractada com a indisponible pel Servei. A més, en tot cas es tractaria d'una informació que quedaria contemplada sota algun d'aquests dos supòsits: o d'obligat subministrament a l'Administració per part de tercers - cas de tenir cedides competències a aquests, que és el que sembla desprendre's de la lectura de la Resolució, o que legítimament l'Administració pot exigir als tercers obligats - art 2.b) LTAIPBG i arts. 8 y 53. En qualsevol cas, i redundant en la part de la resolució que afirma que la “informació és competència de les entitats asseguradores”, potser el malentès provingui que s'hagi valorat que se sol·licita informació particular i pròpia de les companyies d'assegurances Privadas sobre els seus pagaments... Però no és així... S'ha sol·licitat a l'Administració Pública informació sobre els seus ingressos en matèria sanitària amb causa concreta i anualitzats”. 5. El 27 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 27 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al CatSalut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 28 de juliol de 2022 la GAIP rep documentació addicional de la persona reclamant, que inclou la comunicació del CatSalut de la informació a què dona acc és, en aplicació de la resolució indicada per l'antecedent 3: “Adjuntem seguidament la informació sol·licitada en relació amb el cost dels accidents de trànsit. Les dades refereixen al cost de les altes hospitalàries en el diagnòstic de les quals consti com a causa externa un accident de transport per carretera (categories CIE10 V00- V89) o el finançament de les quals correspongui a Accident de Trànsit en relació amb el transcurs dels anys 2016- 2020. El càlcul del cost de les altes es realitza aplicant el preu recollit en l'ordre SLT/63/2020, de 8 de març, per la qual s'aproven els preus públics del Servei Català de Salut. Aquest preu s'aplica a totes les altes seleccionades independentment del seu finançament; és a dir tant a les que finança el mateix Servei Català de la Salut, com a les finançades per les mútues d'accidents de trànsit. En relació amb el comentat anteriorment, la informació aportada seguidament reflecteix el mètode de finançament en el qual es categoritza l'ingrés en el moment de l'alta (CatSalut, Mútues de trànsit o d'altres). No obstant això, no es disposa de la informació sobre la quantia final de la contraprestació que realitzen les mútues d'accidents als centres hospitalaris”. La comunicació facilita un quadre sobre “Cost de les altes hospitalàries en el diagnòstic del qual consti com a causa externa accident de trànsit, en relació amb el seu mètode de finançament”, en el qual s'ofereix, per a cada un dels anys 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, i per a cada any els conceptes de finançament “CatSalut”, “Mútues de trànsit” i “Altres”, les dades relatives a “altes”, “cost” i “cost mitjà”. 8. El 5 de setembre la GAIP rep l'informe del CatSalut, segons el qual, tal com s'indica en la resolució, es va inadmetre la informació relacionada amb el cost facturat a les companyies d'assegurances, per no tenir consideració d'informació pública. El Servei Català de la Salut no disposa d'aquesta informació, ja que no assumeix el cost d'aquesta activitat assistencial. En el moment en què l'hospital registra l'assistència com a causa externa d'un accident de trànsit, factura l'atenció a les mutualitats de trànsit, que han d'assumir el cost de responsabilitat civil sense intervenció del Servei Català de la Salut. Així s'estableix als convenis i contractes que regulen l'activitat assistencial de les activitats proveïdores de serveis sanitaris, de conformitat amb l'Annex IX del Reial Decret 2030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització. En aquest sentit, i com a resposta a la petició concretada en els termes “... la informació sol·licitada refereix als cobraments/ingressos públics realitzats pels serveis sanitaris/salut públics conseqüència del lògic “consum” amb causa en accident de trànsit: ingressos procedents de les companyies d'assegurances privades – en tant pagadors”, tenint en compte el circuit de facturació citat anteriorment, el CatSalut no rep cap quantitat econòmica en concepte d'ingrés generat per l'activitat causada pels accidents de treball. Malgrat això, en la resposta donada es faciliten les dades del cost estimat atribuït a les mutualitats privades, pel fet que els centres sanitaris estan obligats a registrar en el registre mínim bàsic de dades (CMBD) tota la seva activitat assistencial. En aquest sentit, queda registrada l'activitat categoritzada com a causa externa d'un accident de trànsit (categories CIE10 V00- V89) i es va fer un encreuament de les dades amb les estimacions dels preus públics de l'atenció facilitada, a fi que la sol·licitant pogués disposar d'aquest cost estimat. Quant a aportar només dades relatives a l'atenció hospitalària, la nostra resposta estava alineada amb la del Ministeri de Sanitat. Ja que la Reclamació presentada per la sol·licitant al Consell de Transparència i Bon Govern no feia cap referència en aquest sentit, no es van aportar dades relatives a altres línies d'atenció. De tota manera i ja que els sistemes d'informació del CatSalut no disposen de la traçabilitat de la informació de tota l'activitat assistencial que es pot generar en els pacients a partir d'un accident de trànsit, ens hem plantejat la possibilitat de demanar aquesta informació a les entitats del sector públic de salut a fi de poder proporcionar a la sol·licitant la informació relativa a altres línies assistencials (urgències, consultes externes d'atenció especialitzada, hospital de dia, etc.). Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que s’adreça contra un subjecte obligat per l’LTAIPBG (article 3.1.b). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La sol·licitud d'informació pública de què deriva la Reclamació demana el total de la despesa sanitària pública realitzada anualment des de 2016 a 2020 amb causa en accident de trànsit i els cobraments efectius de despesa a la responsabilitat civil causant (segur vehicle). Demana de rebre la informació en format PDF. Tenint en compte que el sol·licitat és despesa sanitària pública i ingressos públics procedents de les companyies d'assegurances dels vehicles accidentats, sens dubte es tracta d'informació pública, sempre que es trobi en poder de l'Administració (article 2.b LTAIPBG). En la mesura que el sol·licitat és informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen l'accés de qualsevol persona a ella, tret que es presentin causes legals que justifiquin la denegació. Davant d'aquesta sol·licitud, el CatSalut facilita la despesa dels serveis hospitalaris, determinat per les corresponents altes i inadmet la part de la sol·licitud que demana els cobraments efectius de la despesa suportada per la sanitat pública a les companyies d'assegurances dels vehicles, invocant a aquests efectes l'article 64.1 (“L'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret.”), en relació amb el 53 (“1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre.)” del Decret 8/2021, de transparència i accés a la informació pública. Amb tot, malgrat considerar que es presenta aquesta causa d'inadmissió, perquè la despesa de les companyies d'assegurances seria, segons el parer del CatSalut i com a despesa d'empreses privades com són les companyies d'assegurances, no públic, facilita algunes dades estimatives sobre el cost que, per als anys sol·licitats, hauran suposat les hospitalitzacions per a les mútues de trànsit . Davant d'aquesta resposta del CatSalut, ha d'assenyalar-se que la sol·licitud demana literalment “el total de la despesa sanitària públic realitzat anualment des de 2016 a 2020 amb causa en accident de trànsit i els cobraments efectius de despesa a la responsabilitat civil causant”. És a dir, el que se sol·licita no és una dada de les companyies d'assegurances (com podria ser el dels costos totals que han d'afrontar a causa dels accidents de trànsit, amb independència de qui els percebi), sinó els cobraments efectius de la sanitat pública a les companyies d'assegurances en concepte de responsabilitat civil per causar la necessitat de serveis d'assistència sanitària. I el que cobra la sanitat pública a les companyies d'assegurances és, sens dubte, informació pública, perquè es tracta de quantitats que s'hauran de comptabilitzar com ingressos de les entitats prestadores o responsables de la sanitat pública afectades. Si bé el CatSalut posa de manifest que no disposa d'aquesta informació, ho justifica apuntant que són precisament les entitats prestadores del servei de sanitat pública les que perceben directament el cobrament corresponent, amb la qual cosa el caràcter d'informació pública que tenen les dades relatives a aquests cobraments és inqüestionable. D'altra banda, el Cat Salut es limita a facilitar a la persona reclamant dades sobre les despeses d'hospitalització derivades d'accidents de trànsit, quan el sol·licitat és un concepte més ampli (despesa sanitària pública) , que les consideracions fetes per fonamentar la Reclamació exemplifiquen en els altres “costos de serveis sanitaris tan importants i quotidians en accidents, com són: les urgències i primers auxilis/assistències metgesses, hospital de dia, consultes externes d'atenció especialitzada, infermeria, proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques ambulatòries, rehabilitacions, ambulàncies...". Amb independència de quin sigui la concreció de les prestacions que s'hagin d'incloure en el concepte utilitzat per la sol·licitud de “despesa sanitària pública” (si el CatSalut té algun dubte sobre això, hauria d'aplicar el previst per l'article 28 LTAIPBG: “1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar -li que concreti la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre. 2. L’Administració ha de prestar assessorament i assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició a què fa referència l’apartat 1. 3. Si el sol·licitant no compleix el tràmit a què fa referència l’apartat 1 dins el termini establert, que no pot ésser inferior a deu dies, es considera que ha desistit del procediment i s’ha d’arxivar l’expedient, sempre que l’Administració hagi posat a disposició dels ciutadans els instruments adequats per a la cerca de la informació. 4. L’arxivament de l’expedient de sol·licitud d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els requisits establerts per aquesta llei.”), no hi ha dubte que reduir-lo als costos d'hospitalització és una simplificació excessiva, que restringeix injustificadament l'abast de la sol·licitud. També en aquest cas el CatSalut posa de manifest que no disposa de la informació de costos no hospitalaris sol·licitada: “ja que els sistemes d'informació del CatSalut no disposen de la traçabilitat de la informació de tota l'activitat assistencial que es pot generar en els pacients a partir d'un accident de trànsit, ens hem plantejat la possibilitat de demanar aquesta informació a les entitats del sector públic de salut a fi de poder proporcionar a la sol·licitant la informació relativa a altres línies assistencials”. No es qüestiona, per tant, que aquesta informació no facilitada sobre els costos no hospitalaris dels accidents de trànsit a la sanitat pública sigui també pública, ni s'invoca que es presentin eventuals límits legals o causes d'inadmissibilitat que justifiquin la seva denegació, sinó que el CatSalut es limita a assenyalar que es tracta d'informació que no està en el seu poder i a apuntar la possibilitat que estigui en poder de les entitats del sector públic prestadores dels serveis de salut. En resum, en ambdues qüestions en les quals el CatSalut no facilita informació sol·licitada (cobraments efectius de la sanitat pública a les mútues de trànsit i despeses no hospitalàries de la sanitat pública causades per accidents de trànsit) no sembla presentar-se cap causa legal que justifiqui la denegació d'aquesta informació, ja que la raó invocada (que el CatSalut no disposa d'ella) ni és una causa legal per denegar informació pública sol·licitada, ni impedeix per si mateixa la satisfacció plena de la sol·licitud, ja que el mateix CatSalut apunta que tal informació pendent està (o hi pot ser) en poder d'altres entitats de l'àmbit de la sanitat pública. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a tota la informació pública sol·licitada, inclosa la relativa als cobraments efectuats per la sanitat pública a les companyies d'assegurances en concepte de despeses derivades d'accidents de trànsit i la relativa a tota mena de despeses sanitàries, i no merament els hospitalaris. 3. Sobre la forma o procediment per facilitar la informació sol·licitada La sanitat pública, almenys a Catalunya, pot ser prestada per entitats d'una gran diversitat pel que es refereix a la naturalesa jurídica: els centres o organismes integrats plenament al sector públic de la Generalitat, diversitat de consorcis, fundacions públiques i fundacions o empreses privades. Als efectes del dret d'accés a la informació pública, aquesta diversitat d'entitats s'ha de classificar en dos grans grups: d'una banda, les considerades com administracions públiques per l'article 3.1.a i b LTAIPBG (Administració de la Generalitat i els ens que integren l'Administració local a Catalunya; organismes i ens públics, societats amb participació majoritària o vinculades, fundacions del sector públic, entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions a les quals es refereix la lletra a i els consorcis o altres formes associatives i els seus ens vinculats i societats mercantils en què participa de cap forma majoritària d'aquestes administracions) i, per una altra, les persones físiques o jurídiques, de naturalesa privada (no inclosa en el grup anterior), que presten serveis públics (de sanitat) per qualsevol títol jurídic (article 3.1.d LTAIPBG). Per al cas que el CatSalut estimi que la informació sol·licitada de què no disposa està en poder d'algun dels organismes públics dels apartats a i b de l'article 3.1 LTAIPBG, ha d'aplicar l'establert per l'article 30 LTAIPBG, segons el qual “ 1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar- li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública” (aquest precepte és desenvolupat pels articles 57 i 58 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d'accés a la informació pública). Per tant, en una aplicació estricta de la legalitat seria procedent derivar la sol·licitud d'informació de la persona reclamant a cadascuna de les entitats prestadores de serveis públics de salut incloses en els apartats a i b de l'article 3.1 LTAIPBG, de conformitat amb els requisits establerts pels articles 30 LTAIPBG i 57 i 58 del Decret 8/2021, a fi que siguin elles els qui facilitin a la persona reclamant la informació corresponent relativa tot tipus despesa causat per serveis sanitaris derivats d'accidents de circulació, així com els cobraments respectius efectuats a les companyies d'assegurances per cobrir -los. La derivació hauria d'incloure instruccions precises per atendre la sol·licitud, inclosa una còpia d'aquesta Resolució. Per al cas que les prestacions de sanitat pública siguin a càrrec de persones o entitats privades, en el marc del previst per l'article 3.1.d LTAIPBG, no procedeix la relació directa d'aquestes persones o entitats privades i les que exerceixen el dret d'accés a la informació pública, sinó que tal accés ha d'efectuar-se amb intermediació de l'Administració titular del servei públic (en aquest cas, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el CatSalut), segons estableix l'article 3.2 LTAIPBG: “En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal” . Tenint en compte que les despeses i cobraments dels serveis sanitaris deixats són elements directament relacionats amb la gestió del servei públic, el CatSalut és el responsable de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada imputable a les entitats privades gestores de serveis de sanitat pública previstes per l'article 3.1.d LTAIPBG, i tals entitats estan obligades a facilitar tal informació al CatSalud, als efectes de complir el dret d'accés a la informació pública. D'altra banda, tal com consta en els antecedents, el CatSalut s'ha ofert a obtenir a tots els organismes prestadors de sanitat pública la informació sol·licitada pendent de facilitar la persona reclamant, i facilitar-la-hi seguidament. Si bé la Llei no li obliga a un esforç d'aquest tipus, tampoc no ho impedeix, i ha de considerar-se una alternativa raonable a la derivació, ja que redueix els costos de la persona reclamant de gestió de la sol·licitud i de les eventuals reclamacions (a part que permet centralitzar en el CatSalut una informació sens dubte útil per a la gestió de la sanitat pública. En conseqüència, aquesta Resolució deixa en mans del Cat Salut la decisió sobre el procediment més adequat per facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada sobre tot tipus despesa causat a la sanitat pública per serveis sanitaris derivats d'accidents de circulació, així com els cobraments respecti us efectuats a les companyies d'assegurances per cobrir-los: derivar la sol·licitud a les entitats gestores de la sanitat pública dels apartats a i b de l'article 3.1 LTAIPBG i recopilar pel mateix CatSalut les dades relatives a les entitats privades gestores del mateix servei previstes pels apartats 1.d i 2 de l'article 3 LTAIPBG i facilitar-los seguidament a la persona reclamant, o bé efectuar aquesta recopilació de totes les entitats prestadores de serveis de la sanitat pública i facilitar seguidament a la persona reclamant la informació resultant. En qualsevol d'ambdós casos, és preceptiu emprendre la tasca amb la deguda celeritat i no demorar més de l'estrictament necessari l'accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l'execució L'article 43.5 LTAIPBG estableix que " L’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió". Sobre la base d'aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d'acord amb el previst pels articles 48 i següents RGAIP i per l'apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent adoptar les mesures que allà es preveuen en cas d'incompliment. L'article 43 LTAIPBG estableix que si l'Administració incompleix el termini fixat pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta requereixi el seu compliment; la desatenció d'aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l'article 77.2.b LTAIPBG, s'ha de qualificar d'infracció molt greu en relació amb el dret d'accés a la informació pública (que pot ser sancionada d'acord amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L'article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l'article 86 LTAIPBG. Així mateix, l'article 25.2.k RGAIP preveu la publicació al web de la Comissió dels casos en els quals els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de setembre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 685/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a tota la informació pública sol·licitada, inclosa la relativa als cobraments efectuats per la sanitat pública a les companyies d'assegurances en concepte de despeses derivades d'accidents de trànsit i la relativa a tota mena de despeses sanitàries, i no merament els hospitalaris . 2. Requerir el Cat Salut perquè: a) En termini de deu dies de la recepció de la Resolució, derivi a les entitats gestores de serveis públics de sanitat incloses en l'apartat b de l'article 3.1 LTAIPBG, perquè lliurin a la persona reclamant la informació indicada per l'apartat anterior que les concerneix, en el termini màxim de quinze dies hàbils, segons el previst pel fonament jurídic 3, en el bé entès que la persona reclamant pot presentar noves reclamacions a la GAIP en cas d'incompliment del seu deure de facilitar accés a la informació pública per part d'alguna d'aquestes entitats; b) o bé recopili la informació indicada en el paràgraf anterior i la faciliti íntegra a la persona reclamant, tot això en el termini màxim d'un mes des de la notificació de la sol·licitud. c) I en qualsevol cas recopili la informació indicada en l'apartat a en possessió d'entitats i empreses privades que presten serveis de sanitat pública, d'acord amb el previst pels apartats 1.b i 2 de l'article 3 LTAIPBG, i la lliuri a la persona reclamant en el termini d'un mes des de la notificació de la present resolució. 3. Requerir el CatSalut perquè informi la GAIP, en el termini de quinze dies, de les actuacions fetes per complir aquesta Resolució. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 685/2022 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.