Acceso a información sobre recursos económicos transferidos a entidades privadas para la cura de menores y resultado de pérdida de objeto

Resolució 31/2020, de 16 de gener Número d’expedient de la reclamació: 682/2019 Administració reclamada: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Informació reclamada: Recursos econòmics transferits a persones privades per a la cura de menors. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Periodista. Menors. Contractes i convenis. Transferències. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de novembre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 682/2019, presentada per un periodista contra la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 d’agost de 2019 la persona reclamant demana la següent informació a través del web de transparència de la Generalitat de Catalunya: la quantia transferida des de la Generalitat des de l’any 2000 fins el 2018, ambdós inclosos, a entitats privades (fundacions, etc.), dividida per anys, a totes les entitats a càrrec de la tutela de menors. Quanties agregades: el còmput total per anys, sense desagregar per empreses. Demana rebre la informació per correu electrònic en fulla de càlcul (Excel). 3. El 14 d’agost de 2019 la DGAIA invoca l’article 28 LTAIPBG i requereix a la persona reclamant l’esmena de les qüestions següents, dins del termini de 10 dies: especificar si les entitats a què es refereix la sol·licitud són entitats privades o inclou també empreses; tipus de serveis dels contractes administratius (centres residencials o altres tipus de serveis); si la sol·licitud es refereix a quantitats pressupostades o efectivament gastades. 4. El 14 d’agost de 2019 la persona reclamant respon el requeriment anterior en els termes següents: Necessito tenir accés a una fulla de càlcul (Excel) en què s'especifiqui la quantia total en concepte de contractes, convenis i subvencions, desagregada per anys i des de l'any 2000 i fins el 2018, transferida a totes les entitats privades (fundacions, empreses, o qualsevol altra persona jurídica) en què la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència delega la cura als menors en situació de desemparament. La suma que demano, desagregada per anys però sense necessitat d'indicar quines són les empreses beneficiàries (només la quantia total transferida cada any a totes les entitats esmentades i en els conceptes indicats) ha de fer referència al cost sufragat de tots els serveis referits als contractes, convenis i subvencions: això és, les quantitats efectivament gastades en centres residencials o qualsevol altre tipus de servei concomitant en la cura dels menors en situació de desemparament. 5. El 29 d’agost de 2019 la DGAIA comunica a la persona reclamant la pròrroga del termini per resoldre en mig mes més. 6. La resolució de la DGAIA de 13 de setembre de 2019, notificada el 16 del mateix mes, estima la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 i indica que facilitarà la informació en el format sol·licitat dins dels 30 dies següents. 7. La Reclamació presentada el 4 de novembre de 2019 indica que la persona reclamant hauria copsat discrepàncies entre les xifres obtingudes sobre la base del procediment d’accés a la informació pública del que deriva la Reclamació i les rebudes arran d’una sol·licitud anterior el desembre de 2018 (en el marc de la Reclamació a la GAIP 206/2018). La persona reclamant demana una mediació per copsar l’origen de les discrepàncies i clarificar capítols i conceptes de la informació demanada. 8. L’11 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 9. El 2 de desembre de 2019 la GAIP rep l’informe del DTASF. Assenyala que la informació facilitada en el marc d’aquest procediment correspon al 2019, mentre que la lliurada en el procediment 206/2018 corresponia al 2018, fet que podria explicar les discrepàncies a què al·ludeix l’antecedent 7. Afirma que en quant a la Reclamació presentada es fa avinent que la informació facilitada per aquesta direcció general, sense perjudici que se’n puguin fer els aclariments que demani el sol·licitant en la mediació, respon a la seva petició d’informació d’enguany. I que la informació facilitada en relació amb la seva Reclamació 206/2018, que va donar lloc a un altre procediment de mediació l’any 2018, tenia per objecte una petició d’informació diferent”. Indica la persona que representaria en Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. Adjunta l’expedient obert arran de la sol·licitud, que inclou la informació facilitada a la persona reclamant. 10. El 3 de desembre de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada pel DTASF, tot requerint el següent: “us demanem que, en un termini de cinc dies, ens informeu exactament sobre quines són les discrepàncies que motiven la vostra reclamació. En cas que no ho argumenteu, entendrem que l’informe dona resposta a la vostra pretensió”. 11. El 3 de desembre de 2019, en resposta al requeriment anterior, la persona reclamant envia de nou a la GAIP la Reclamació presentada el 4 de novembre, amb l’única consideració parcialment diferent següent: “El sumatori d'una petició anterior que vam fer amb les aportacions desagregades per empreses supera en alguns casos el total agregat per anys, el que denota una discrepància que també hem copsat per altres fonts. Creiem necessari seguir amb la mediació per tal de copsar- ne l'origen”. 12. El 21 de desembre de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP: En realitat, el que necessitem per a la Reclamació 682/2019 és només un aclariment ...: exactament quins són els capítols en què estan inclosos els conceptes de contractes, convenis i subvencions transferides a totes les entitats privades (fundacions, empreses o qualsevol altra persona jurídica) en què la DGAIA delega la cura als menors en situació de desemparament. La GAIP trasllada aquesta observació a la DGAIA, per tal que pugui facilitar aquest aclariment. 13. El 10 de gener de 2020 la GAIP rep una comunicació de la DGAIA que facilita l’aclariment indicat a l’antecedent anterior. La GAIP el trasllada tot seguit a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de Garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 682/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.