Solicitud de volcado de correos electrónicos institucionales y estimación parcial por parte de la GAIP

Resolució 891/2022, de 27 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 680/2022 Administració reclamada: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Informació reclamada: Diversos comunicats electrònics. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El fet que el compte de correu de l’aleshores regidor i ara reclamant, presumiblement tancat després de perdre aquella condició, estigués allotjat en un servidor de naturalesa jurídica privada, com Google, no justifica de manera suficient que l’Ajuntament no hi tingui accés, vist que el què es demana son correus entre la persona reclamant i càrrecs municipals que encara l’ocupen, i per tant, que deuen tenir en compte corporatiu obert (estigui allotjat a un servidor públic o privat). I si aquesta informació es conserva i és accessible per a l’Ajuntament des dels comptes corporatius de l’alcaldia, els dos regidors esmentats, l’interventor i el secretari municipal, es tracta d’informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, sense que tingui cap rellevància la naturalesa privada del servidor. L’Ajuntament no ha invocat cap límit, i només sembla plausible que hi concorri el relatiu a la protecció de dades personals (articles 23 i 24 LTAIPBG) o el relatiu al caràcter confidencial de les comunicacions (article 20.2 LTAIPBG). Aquest darrer límit, en aquest cas, no justificaria la desestimació de l’accés, d’acord amb els principis de proporcionalitat de l’article 22.1 LTAIPBG) vist que qui demana la informació és l’emissor/receptor d’aquestes comunicacions i que la petició es justifica en la defensa judicial d’interessos públics i privats prevalents. D’acord amb aquesta finalitat i per a aquest ús davant dels Tribunals, l’aplicació del caràcter secret o confidencial de les comunicacions per restringir l’accés es considera desproporcionat i cal concloure que el dret d’accés s’ha de considerar prevalent; aquesta ponderació, casuística i adequada a les circumstàncies i drets en joc, determina aquesta resolució, que no es pronuncia sobre l’adequació a dret de la divulgació pública d’aquestes comunicacions fora de la defensa de drets de la persona reclamant en l’àmbit judicial. Quant a la protecció de dades personals, es fa difícil d’avaluar sens conèixer el contingut dels correus intercanviats. Es tracta de missatges intercanviats entre un membre de la corporació, en exercici de les seves funcions, i altres càrrecs i òrgans municipals, de manera que rauen fora de l’esfera de la intimitat o la privacitat estricte, però tanmateix, no és descartable que s’hi continguin referències a dades ideològiques, de salut o relatives a la comissió d’infraccions penals de persones físiques identificades, excloses del dret d’accés per l’article 23 LTAIPBG. Pel que fa a les dades provinents de la persona reclamant o referides a la persona reclamant, tanmateix, el seu accés queda emparat per l’article 24.3 LTAIPBG i l’article 15 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Finalment, si es tracta d’altres dades personals, caldrà aplicar el règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG, i en aquesta ponderació caldrà tenir en compte que la finalitat de l’accés és, segons la primera sol·licitud, la defensa judicial de la seva acció promoguda contra uns veïns presumptes autors de delictes comesos contra la seva persona, que afecten igualment l’interès públic (coaccions en l’exercici de les funcions públiques i inducció a la malversació de cabals públics). En aquests termes, cal considerar prevalent l’interès de la persona reclamant en el dret d’accés sobre el dret a la protecció de dades personals de la informació relacionada amb persones físiques identificades o identificables diferent de la informació sensible exclosa de l’accés, conforme a l’article 23 LTAIPBG. Aplicant els criteris de proporcionalitat i en consideració dels interessos públics i privats prevalents, d’acord amb l’article 22.1 LTAIPBG, sembla clar que la protecció de les dades personals de les persones afectades (l’alcalde, dos regidors i dos alts funcionaris de la corporació) ha de cedir davant la protecció dels interessos públics en la persecució judicial dels presumptes delictes denunciats per al persona reclamant, màxim si es té en compte que es tracta de comunicacions en exercici de les funcions públiques i en l’àmbit institucional i que se n’exclouen les dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIBG. Per tant, resulta proporcionat no aplicar el límit previst l’article 24 LTAIPBG per restringir l’accés a aquests correus per a la finalitat expressa deportar-los en els procediments judicials derivats d’aquests delictes en defensa dels drets de la persona reclamant, sens perjudici que, per a una altra finalitat o àmbit de divulgació, la ponderació pugui resultar diferent. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Comunicacions. Càrrecs electes. Reclamació contra desestimació. Informació pública. Informació en poder de l’administració. Límits. Protecció de dades personals. Confidencialitat de les comunicacions. Finalitat de l’accés. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 22 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 680/2022, presentada per un exregidor del consistori i persona interessada en la informació, contra l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juny de 2022 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament en la que recorda, com a antecedent, que amb data 3 de maig hauria presentat una sol·licitud d’informació en la què, invocant les accions legals iniciades per ella mateixa contra set veïns pels delictes de coaccions, amenaces i proposició de malversació de cabals públics contra una autoritat pública, i amb motiu del pertinent judici oral que s’havia de celebrar properament, demanava un certificat del Secretari municipal sobre el bolcat dels correus electrònics adreçats des del seu compte a l’alcaldia, el regidor portaveu del PSC, el regidor de transparència, l’Interventor y el Secretari, entre el 14 de febrer de 2017 i fins al final del seu mandat, la qual hauria estat desestimada per l’Ajuntament argumentant que aquesta informació no formava part de cap expedient, i que presentada reclamació davant la GAIP, la Comissió hauria resolt (Resolució 490/2022, del 9 de juny) inadmetre- la en la mesura en què les peticions d’emissió de certificats queden excloses de la definició legal d’informació pública. A la vista d’això, la persona reclamant presenta una segona sol·licitud d’informació, demanant “un bolcat en format electrònic de tots els comunicats electrònics posteriors al 14 de febrer de 2017 entre el reclamant, com a regidor, i l’alcaldia, els habilitats nacionals (interventor i secretari), el portaveu del govern i del PSC i el regidor adjunt de Bon Govern i Transparència”. Fa constar a la sol·licitud el seu interès en rebre’n resposta abans del 4 de juliol, atès que és la data prevista per a elaborar els informes judicials finals “arran de la declaració presumptament falsa com a testimoni del vostre ex -regidor adjunt de Bon Govern i Transparència, a fi d’aportar-los en seu judicial”. 3. L’11 de juliol de 2022 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat respon a la sol·licitud del reclamant: “En conclusió, de conformitat amb la Resolució 490/2022, de 9 de juny, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat no pot facilitar al senyor XXX el bolcat en format electrònic del tots els comunicats electrònics a partir del dia 14 de febrer de 2017 i fins la finalització del càrrec de regidor que ocupava, per les raons següents: 1r. Els correus electrònics de quan va ser càrrec electe el senyor XXX a l’Ajuntament, no compleixen amb la definició d’informació pública que estableix l’article 2.b. LTAIPBG. 2n. Les comunicacions electròniques que el senyor XXX va realitzar mentre assumia la responsabilitat pública de regidor no estan en poder de l’Ajuntament, ja que el servidor és privat, en concret Google, i per tant no era a un servidor públic. Per tant, no és informació pública. En conseqüència, no resulta procedent la realització del bolcat sol·licitat, per la qual cosa, en ús de les atribucions que atorga a l´alcaldessa l’article 21.1. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local” i continua “Primer. - Denegar la sol·licitud formulada en data 13.06.2022 pel senyor XXX pels motius continguts a la Resolució 490/2022, de 9 de juny, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), i a la present resolució. Segon.- Notificar la present resolució al senyor XXX”. 4. El 28 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 29 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 5 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en el què es ratifica en la desestimació de la sol·licitud, recordant que la Resolució de la GAIP 490/2022, del 9 de juny, sobre la reclamació anterior, feia constar que “si els correus no estan, realment, en poder de l'Administració (perquè no s’han fet des dels servidors i eines corporatives, sinó des de terminals i servidors privats) aleshores no serien informació pública", i indicant que “S'ha consultat a la Unitat Técnica de Sistemes d'lnformació d'aquest Ajuntament aquesta circumstància i han explicat que: "El correu electrònic que el Sr. XXXX [la persona reclamant] tenia activat mentre assumia la responsabilitat pública de regidor d'aquest Ajuntament no està en poder de l'Ajuntament, ja que el servidor és privat, en concret Google, i per tant no era a un servidor públic. Per tant, no és informació pública". Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Concepte d’informació pública i protecció de dades personals Ambdues parts d’aquest procediment fan referència continuada al pronunciament anterior d’aquesta Comissió, la Resolució 490/2022, del 9 de juny, i cadascuna la interpreta i invoca per sostenir la seva posició en el procediment de sol·licitud d’informació que porta causa d’aquesta reclamació. Cal recordar, però, que aquell pronunciament tenia per objecte analitzar l’adequació a la llei de transparència d’una sol·licitud d’emissió de certificat del secretari municipal, determinant-ne la inadmissió vist que un nou certificat, emès i creat arran d’una petició d’informació, no reuneix el requisit de preexistència en poder de l’administració que exigeix l’article 2.b LTAIPBG per considerar- se informació pública sotmesa al dret d’accés garantir per l’article 18.1 LTAIPBG. Certament, en aquella resolució de la GAIP es feien algunes consideracions tangencials sobre la inadequació de fonamentació de la desestimació en la consideració de què els correus electrònics no eren informació pública perquè no constaven incorporats a un expedient administratiu, i es feia al·lusió també a què és requisit imposat pel mateix article 2.b LTAIPBG que la informació estigui en poder de l’administració per a què pugui considerar-se informació pública. Però, en tot cas, aquestes consideracions es feien de manera superficial perquè no era l’objecte d’aquella resolució pronunciar- se sobre l’accés als correus electrònics, sinó la pretensió que el secretari elaborés un certificat que donés fe d’aquests correus. Arribats en aquest nou procediment, a la petició estricta d’accés als correus electrònics creuats entre la persona reclamant i càrrecs municipals, caldrà determinar si es tracta d’informació pública sotmesa al dret d’accés, o no. I per a això, caldrà determinar si es tracta d’informació en poder de l’Ajuntament o no. El Decret d’Alcaldia que resol la desestimació de la sol·licitud d’accés no és consistent respecte d’aquest extrem, ja que si bé nega categòricament que sigui informació pública, ho fa amb base al caràcter privat del servidor més que en la inexistència real de la informació en poder de l’Ajuntament, que és la única cosa realment rellevant per determinar-ho: diu que: “Les comunicacions electròniques que el senyor XXX va realitzar mentre assumia la responsabilitat pública de regidor no estan en poder de l’Ajuntament, ja que el servidor és privat, en concret Google, i per tant no era a un servidor públic. Per tant, no és informació pública.”. El fet que el compte de correu de l’aleshores regidor i ara reclamant, presumiblement tancat després de perdre aquella condició, estigués allotjat en un servidor de naturalesa jurídica privada, com Google, no justifica de manera suficient que l’Ajuntament no hi tingui accés, vist que el què es demana son correus entre la persona reclamant i càrrecs municipals que encara l’ocupen, i per tant, que deuen tenir un compte corporatiu obert (estigui allotjat a un servidor públic o privat). I si aquesta informació es conserva i és accessible per a l’Ajuntament des dels comptes corporatius de l’alcaldia, els dos regidors esmentats, l’interventor i el secretari municipal, es tracta d’informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, sense que tingui cap rellevància la naturalesa privada del servidor. L’article 18.1 LTAIPBG garanteix el dret d’accés sobre la informació pública definida en l’article 2.b LTAIPBG, i ja ha quedat establert que la informació reclamada ho seria si estigués en poder de l’Ajuntament i pogués obtenir-se dels comptes de correu electrònic dels càrrecs institucionals indicats a la sol·licitud. I l’article 20 LTAIBG disposa que aquest dret d’accés només pot quedar restringit pels límits legalment establerts. L’Ajuntament no ha invocat cap límit, i només sembla plausible que hi concorri el relatiu a la protecció de dades personals (articles 23 i 24 LTAIPBG) o el relatiu al caràcter confidencial de les comunicacions (article 20.2 LTAIPBG). Aquest darrer límit, en aquest cas, no justificaria la desestimació de l’accés, d’acord amb els principis de proporcionalitat de l’article 22.1 LTAIPBG) vist que qui demana la informació és l’emissor/receptor d’aquestes comunicacions i que la petició es justifica en la defensa judicial d’interessos públics i privats prevalents. D’acord amb aquesta finalitat i per a aquest ús davant dels Tribunals, l’aplicació del caràcter secret o confidencial de les comunicacions per restringir l’accés es considera desproporcionat i cal concloure que el dret d’accés s’ha de considerar prevalent; aquesta ponderació, casuística i adequada a les circumstàncies i drets en joc, determina aquesta resolució, que no es pronuncia sobre l’adequació a dret de la divulgació pública d’aquestes comunicacions fora de la defensa de drets de la persona reclamant en l’àmbit judicial. Quant a la protecció de dades personals, es fa difícil d’avaluar sense conèixer el contingut dels correus intercanviats. Es tracta de missatges intercanviats entre un membre de la corporació, en exercici de les seves funcions, i altres càrrecs i òrgans municipals, de manera que rauen fora de l’esfera de la intimitat o la privacitat estricte, però tanmateix, no és descartable que s’hi continguin referències a dades ideològiques, de salut o relatives a la comissió d’infraccions penals de persones físiques identificades, excloses del dret d’accés per l’article 23 LTAIPBG. Pel que fa a les dades provinents de la persona reclamant o referides a la persona reclamant, tanmateix, el seu accés queda emparat per l’article 24.3 LTAIPBG i l’article 15 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Finalment, si es tracta d’altres dades personals, caldrà aplicar el règim de ponderació previst a l’article 24.2 LTAIPBG, i en aquesta ponderació caldrà tenir en compte que la finalitat de l’accés és, segons la primera sol·licitud, la defensa judicial de la seva acció promoguda contra uns veïns presumptes autors de delictes comesos contra la seva persona, que afecten igualment l’interès públic (coaccions en l’exercici de les funcions públiques i inducció a la malversació de cabals públics). Aplicant els criteris de proporcionalitat i en consideració dels interessos públics i privats prevalents, d’acord amb l’article 22.1 LTAIPBG, sembla clar que la protecció de les dades personals de les persones afectades (l’alcalde, dos regidors i dos alts funcionaris de la corporació) ha de cedir davant la protecció dels interessos públics en la persecució judicial dels presumptes delictes denunciats per al persona reclamant, màxim si es té en compte que es tracta de comunicacions en exercici de les funcions públiques i en l’àmbit institucional i que se n’exclouen les dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIBG. Per tant, resulta proporcionat no aplicar el límit previst l’article 24 LTAIPBG per restringir l’accés a aquests correus per a la finalitat expressa d’aportar-los en els procediments judicials derivats d’aquests delictes en defensa dels drets de la persona reclamant, sens perjudici que, per a una altra finalitat o àmbit de divulgació, la ponderació pugui resultar diferent. D’acord amb l’exposat, cal estimar parcialment la reclamació, declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat una còpia en format electrònic dels correus intercanviats entre la persona reclamant, com a emissora o receptora, i l’alcaldia, l’interventor, el secretari, el portaveu del govern i del PSC i el regidor adjunt de Bon Govern i Transparència, posteriors al 14 de febrer de 2017 i fins a la fi del seu mandat com a regidor, prèvia eliminació de les dades personals relacionades amb la salut o la ideologia i les que identifiquin una persona física amb la comissió d’una infracció, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, amb la finalitat d’aportar-los en seu judicial, o bé la manifestació expressa la inexistència d’aquesta informació en poder de l’Ajuntament si no la pot obtenir dels comptes de correu dels càrrecs i òrgans objecte de la sol·licitud o per qualsevol altra mitjà en el seu poder. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 680/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat una còpia en format electrònic dels correus intercanviats entre la persona reclamant, com a emissora o receptora, i l’alcaldia, l’interventor, el secretari, el portaveu del govern i del PSC i el regidor adjunt de Bon Govern i Transparència, posteriors al 14 de febrer de 2017 i fins a la fi del seu mandat com a regidor, prèvia eliminació de les dades personals relacionades amb la salut o la ideologia i les que identifiquin una persona física amb la comissió d’una infracció, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, amb la finalitat d’aportar-los en seu judicial, o bé la manifestació expressa la inexistència d’aquesta informació en poder de l’Ajuntament si no la pot obtenir dels comptes de correu dels càrrecs i òrgans objecte de la sol·licitud o per qualsevol altra mitjà en el seu poder. 2. Requerir a l’Ajuntament de d’Esplugues de Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a què informi a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 690/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.