Desestimada 02/09/2021 · 33 días en resolverse

Solicitud de plano de reparcelación y normativa urbanística al Ayuntamiento de Santa Oliva y desestimación de la reclamación por falta de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Santa Oliva el plano de reparcelación y normativa urbanística de una finca. El reclamante alegó que el Ayuntamiento no había contestado la solicitud. La GAIP desestimó la reclamación por falta de objeto, ya que se acreditó que el acceso a la información fue facilitado el 14 de mayo de 2021, antes de interponer la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La reclamación debe ser desestimada cuando no existe un acto limitativo del derecho de acceso sobre el que basar la impugnación.
2 Se produce una falta de objeto en la reclamación si la Administración facilitó la información solicitada con anterioridad a la presentación de la misma ante la GAIP.
3 La ausencia de alegaciones contrarias por parte del interesado tras el traslado del informe municipal confirma que la parte reclamante se considera satisfecha con la documentación recibida.

Texto completo

Resolució 816/2021, de 2 setembre Número d’expedient de la Reclamació: 680/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Santa Oliva Informació reclamada: Plànol de parcel·les resultants d’un projecte de reparcel·lació. Sentit de la Resolució: Desestimació Resum: L’informe de l’Administració municipal posa de manifest que l’Ajuntament va facilitar a la persona reclamant l’accés a la informació que és objecte del present procediment, en data 14 de maig de 2021. D’acord amb aquest antecedent, quan es presenta la reclamació el dia 31 de juliol de 2021, la persona reclamant ja ha tingut accés a la documentació que reclama. En aquests termes, la reclamació ha de ser desestimada, ja que no hi ha cap acte limitatiu del dret d’accés sobre el què pugui emparar-se. Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Reclamació contra estimació. Manca d’objecte. Desestimació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 680/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Santa Oliva, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de gener de 2021 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Santa Oliva la sol·licitud següent: “Amb el propòsit de presentar una memòria per al possible canvi urbanístic de la finca situada en carrer Federica Montseny número xxxx, referència cadastral xxxx, de la Unitat d'Actuació número 1 La Fassina, és la parcel·la que va ser assenyalada amb la lletra xxxx, sol·licito: plànol de reparcel·lació i finques adjudicades, pla parcial i normes d'edificació anteriors al POUM”. 3. La Reclamació presentada el 31 de juliol de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i que la persona reclamant necessita “la documentació sol·licitada, per poder demostrar a l'Ajuntament de Santa Oliva, sobreposant el pla de reparcel·lació amb el topogràfic de l’ICC, que s’han excedit en la superfície dels carrers restant m2 a la meva propietat”. 4. El 3 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. 5. El 5 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Santa Oliva i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. L’11 d’agost de 2021 la GAIP rep l’informe municipal i còpia de l’expedient, que inclou la informació sol·licitada. Segons l’informe emès per la Secretaria municipal, la persona reclamant ha tingut accés electrònic a l’expedient, inclosa la informació sol·licitada, amb anterioritat a la presentació de la Reclamació. 7. El 12 d’agost de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari finalitzarà el procediment. A data de la present resolució, la part reclamant no ha presentat al·legacions contràries a considerar-se satisfeta amb la documentació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’objecte de la reclamació L’informe de l’Administració municipal posa de manifest que l’Ajuntament va facilitar a la persona reclamant l’accés a la informació que és objecte del present procediment, en data 14 de maig de 2021. D’acord amb aquest antecedent, quan es presenta la reclamació el dia 31 de juliol de 2021, la persona reclamant ja ha tingut accés a la documentació que reclama. En aquestes circumstàncies, la reclamació ha de ser desestimada, ja que no hi ha cap acte limitatiu del dret d’accés sobre el què pugui emparar-se. Per a major seguretat, la GAIP ha traslladat l’informe de l’Ajuntament a la part reclamant, obrint un període de cinc dies per a presentar al·legacions, que ha vençut sense que la part actora hagi qüestionat cap de les afirmacions de l’Informe. D’acord amb l’exposat, correspon desestimar la reclamació per la seva manca d’objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de setembre de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 680/2021, per manca d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.