Reclamación sobre el acceso al expediente de acoso escolar de una menor y resultado de estimación parcial

Resolució 890/2022, de 27 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 679/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Expedient físic i virtual sobre assetjament a la filla de la persona reclamant. Sentit de la resolució: Estimació, desestimació, pèrdua i inadmissió parcials Resum: La informació aportada pel Departament d’Educació sobre l’assetjament de la filla de la persona reclamant (l’expedient del cas) conté documents afectats per límits al dret d’accés a la informació pública, concretament dades personals, en relació amb les quals cal valorar si ha de prevaldre la seva protecció o el dret d’accés de la persona reclamant. La concurrència i la ponderació d’aquestes dades personals s’ha de valorar igualment en el procediment de SAIP i en el de Reclamació, i la conclusió ha de ser la mateixa en ambdós procediments, ja que resultaria incongruent i contrari als més elementals criteris de raonabilitat que el mateix límit al dret d’accés a la informació pública afectés de manera diferent la mateixa informació demanada per la mateixa persona al mateix organisme (la GAIP), en funció de si ha de resoldre en modalitat SAIP o en modalitat reclamació. La Directora de l’Escola no té la condició de personal de l’Administració, ja que l’Escola afectada és una escola privada concertada. El règim jurídic aplicable a la informació sobre aquests tipus de serveis és definit per l’article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “en els casos de l’apartat 1.d i e (que inclou el supòsit de gestió privada de serveis públics, com és el cas d’una escola concertada), el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint -i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. En aplicació d’aquest precepte, la divulgació de la identitat de la persona responsable de la direcció del centre ha de ser fins i tot més intensa que la comentada al paràgraf anterior en relació amb el personal de l’Administració, perquè si l’article 3.2 estableix la necessitat d’informar sobre les seves retribucions, amb molta més raó s’ha d’informar sobre la seva identitat. En coherència amb allò que és propi en aquest procediment, la persona reclamant persegueix obtenir informació per exigir responsabilitat a l’Administració educativa, no a persones privades (més endavant, a les seves al·legacions, la persona reclamant indica que vol la identitat d’aquestes persones privades per requerir-les responsabilitats jurídiques, però les pretensions que fixen l’àmbit d’aquesta Resolució són les expressades a la sol·licitud i a la presentació de la Reclamació, restant al marge les que es puguin afegir al llarg del procediment); essent aquesta la finalitat de la Reclamació, no té justificació la pretensió d’obtenir informació de persones privades implicades en el cas, i menys si hom té en compte que la divulgació d’aquesta informació les pot causar dany, tant a elles, com a la convivència de l’Escola. La finalitat de la llei de transparència és sotmetre les actuacions dels poders públics al control de la ciutadania, no pas l’actuació de persones físiques privades, com altres pares, i que les dades personals que se sacrifiquen amb aquesta finalitat són dels qui actuen en nom de l’Administració o dels qui , d’alguna manera, es beneficien d’aquestes actuacions, i no sembla ser el cas dels altres pares afectats. En aquest sentit, la cessió de les dades personals, d’acord amb l’article 6.1.c del Reglament europeu de dades personals, és legítima si s’adequa a la finalitat prevista per una llei, i la finalitat del dret d’accés previst a la llei de transparència és permetre el control dels poders públics, de manera que no es justificaria en la finalitat d’aquest dret desprotegir dades personals de ciutadans que no tenen cap responsabilitat pública ni són beneficiaris de decisions públiques. En conseqüència, és procedent desestimar la pretensió de la persona reclamant d’obtenir informació sobre la identitat de les mares i pares de l’Escola que han signat un document relatiu a l’assetjament de la seva filla. És procedent denegar l’accés a les diverses signatures manuscrites, de qualsevol persona, que formin part de la documentació sol·licitada. Segons l’article 70.2 del Decret 8/2021, “en els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques”. La signatura manuscrita, sense ser formalment una dada personal especialment protegida, és una dada personal íntima, que pot revelar informació sobre el caràcter i la personalitat del seu autor. Per tant, amb caràcter general ha de prevaldre el dret a la protecció d’aquesta dada personal, damunt del d’accés a ella. I quelcom semblant s’ha d’aplicar en relació amb les dades de localització i número d’identitat, totes elles dades properes a la intimitat que afecten molt més a l’esfera privada que a la pública de les persones afectades. El dret d’accés a la informació pública, com s’ha dit més amunt, té per objecte garantir l’accés a la informació que es troba en poder de l’Administració, sens perjudici dels límits legals concurrents. Queden fora de l’abast d’aquest dret i, per tant, de les competències de la GAIP les eventuals pretensions sobre la formació adequada dels procediments administratius i sobre si han d’incloure o no determinada documentació i sobre si la documentació en qüestió ha de ser datada d’una determinada manera, qüestions totes elles que formen part del règim jurídic dels procediments administratius, i que poden tenir la seva garantia en seu judicial, però no del dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant, com posa de manifest en els seus escrits, emprèn accions judicials contra el Departament, una de les primeres mesures que adoptarà l’autoritat judicial és, probablement, el requeriment formal de l’expedient administratiu, per tal de donar-ne accés al demandant, i el jutge o tribunal és qui té plenes potestats per assegurar que l’expedient en qüestió compleixi tots els requisits de l’article 70 de la Llei 39/2015 citat més amunt. És més que probable que bona part de la informació demanada al marge dels expedients administratius formi també part d’aquests i, en aquesta qualitat, ja hagi estat lliurada a la persona reclamant; de ser així, cal que el Departament ho indiqui expressament, identificant els documents concernits. I si hi ha documentació sol·licitada pels apartats 1 a 4 indicats al primer paràgraf d’aquest fonament jurídic, que no forma part dels expedients facilitats, cal que el Departament la lliuri a la persona reclamant, tot assenyalant en qualsevol cas que tota la informació sol·licitada al marge dels expedients indicats a la sol·licitud ha estat lliurada a la persona reclamant i, de no ser aquest el cas, cal que se’n exposin els motius. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Centres concertats. Assetjament escolar. Reclamació contra lliurament parcial. Dades personals. Expedients administratius. Al·legacions de terceres persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 679/2022, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de juny de 2022 la persona reclamant va presentar la sol·licitud d’accés a informació pública, adreçada al Departament d’Educació, on demanava la informació següent: “- Tot l’expedient de la meva filla en relació al cas d’assetjament i aplicació del protocol per part del col·legi, així con l’informe final de valoració de data 11/06/21. - Tot l’expedient i documentació de les actuacions i intervencions de l’inspector en el centre (en el cas de la meva filla) . - La documentació i informació en la que s’han basat les diferents Directores dels Serveis Territorials d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament provats que, suposadament, ha fet la nostra filla i nosaltres no volem admetre. - L’informe/es que es van lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars 3487/2021-DD17. - Tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a terme per l’administració d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de Greuges va fer en la seva resolució (annex 3). Especialment els referits a l’auditoria/supervisió per part de la inspecció de l’aplicació/gestió del protocol contra l’assetjament que va fer el col·legi xxxx de Sant Adrià de Besós”. 3. La resolució del Departament d’Educació de 17 de juny de 2022, notificada el 12 de juliol de 2022, estima la “ sol·licitud i es subministra la informació disponible en el format sol·licitat. Es fa constar en la resolució que en aplicació del principi de minimització de dades, s’han suprimit dels documents subministrats les dades personals identificatives no estrictament necessàries per complir la finalitat del dret d’accés”. L’apartat 2 del resolc posa de manifest el següent: “ Informar la persona sol·licitant que l'escrit de queixa que va presentar per registre el 21/07/2021 es va trametre a l'inspector del centre. L'escrit es va tenir en compte i les gestions que va fer la Inspecció d'Educació van consistir en l'assessorament ordinari al centre durant el primer trimestre del curs 2021-2022 amb el suport de l'EAP. Us enviem de nou la comunicació que la cap d'Àrea per a la Coordinació i Programació Escolar dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques, per suplència de la directora dels Serveis Territorials, us va enviar el desembre de 2021 on us dona resposta sobre les gestions realitzades en relació amb el vostre escrit de queixa”. El document adjuntat és un escrit adreçat a la persona reclamant que exposa el següent: “En relació amb la vostra queixa sobre les actuacions realitzades per part de la direcció del centre concertat xxxxx de Sant Adrià de Besòs i del mateix inspector del centre en el cas del presumpte assetjament a la vostra filla xxxx, us comunico que la intervenció de la Inspecció d’Educació va consistir a assessorar al centre quant a l'aplicació del protocol en termes generals i a resoldre dubtes plantejats per la direcció del centre. De la documentació consultada i les intervencions de l'inspector en el centre, es valora que des de la direcció del centre es van dur a terme les actuacions adequades als fets ocorreguts en l'àmbit educatiu. Tot i així, a l'inici del curs 2021-2022, l'inspector ha assessorat el centre per tal que actualitzi els seus protocols de prevenció de violències i que apliqui les mesures de promoció de la convivència adequada en tota la comunitat educativa. Així mateix, un inspector especialista en orientació escolar valorarà les actuacions dutes a terme per part del centre per tal de proposar, si escau, elements de millora en relació amb l’aplicació dels protocols en el marc del Pla de convivència del centre”. 4. La Reclamació presentada el 22 de juliol de 2022 té l’objecte següent: “el passat 13 de juny de 2022 vaig exercir el meu dret d’accés a la informació pública sol·licitant tenir accés a la totalitat de l’expedient i documentació relacionat amb el cas de la meva filla (codi de tràmit RRGH9L45L). Entenem que l’expedient de la meva filla en el Departament d’Educació està conformat per la documentació física i digital generada pel mateix Departament i la documentació externa (física i digital) incorporada a l’expedient per la meva persona, el col·legi i tercers organismes o persones. Com en tota administració la documentació incorporada ha d’estar datada i registrada com a part de l’expedient. Com a resposta a la meva demanda el passat 11/07/2022 la Secretària General d’Educació, a la resolució estimatòria 4084 (ANNEX 1), em va lliurar una sèrie de documentació que conformen una versió esbiaixada i interessada de l’expedient. On s’ometia tot document o dada que evidencien la seva mala praxis i per tant els hi son desfavorables. Es per aquest motiu que ens adrecem a la Comissió de dret a la informació per tal de que analitzi aquest fets. També voldria que aquest escrit s’interpretés en forma de denúncia per què es derivés al organisme competent per obrir una investigació interna que analitzés els fets que exposaré per tal de determinar si són mereixedors d’alguna acció disciplinària. A continuació i de manera cronològica enumerem la documentació lliurada i les mancances detectades a l’expedient lliurat”. 5. El 27 de juliol de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant la següent esmena a la Reclamació: “cal que aporteu la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública que vau presentar a l’administració i la resposta del Departament d’Educació a la sol·licitud. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 6. El 28 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 28 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 19 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament, segons el qual “en relació amb la reclamació de la SAIP amb número d’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004084, el Departament d’Educació va lliurar amb la resolució la documentació sol·licitada per la persona reclamant. Pel que fa a les al·legacions que la persona reclamant fa en el seu escrit, els correus electrònics que assenyala el reclamant entre l’inspector i la mare de la menor no formem part de l’expedient administratiu i és per això que no es van fer arribar al reclamant. Tot i que els correus electrònics tenen la consideració d’informació pública, en aquest cas no es van enviar, ja que no formaven part de l’expedient administratiu i el reclamant ja tenia accés a aquesta documentació perquè és part actuant en la comunicació amb la inspecció. En relació amb el Document 1, l’informe de valoració de la directora de l’Escola xxxx, de Sant Adrià de Besòs, no va entrar per registre als Serveis Territorials de Barcelona Comarques sinó que és un document que el centre va lliurar a l’Inspector referent, dins del marc de la seva tasca de seguiment sobre el cas de presumpte assetjament denunciat, i per tant, no existeix entrada formal per registre. Pel que fa a la queixa presentada en data 11/06/2021 amb ID 595GJ8LT7- 1 i les posteriors comunicacions relacionades, cal fer constar que aquestes tampoc formem part de l’expedient administratiu i és per això que no es van lliurar al reclamant. Tot i això, s’envien amb aquest informe totes les CQS rebudes fins al moment relacionades amb l’ID xxxx amb els documents annexos enviats per la persona reclamant i les respostes donades des del Departament. La bústia de contactes de la Generalitat de Catalunya (CQS) és el mecanisme que la ciutadania pot emprar per enviar consultes, queixes i suggeriments sobre qualsevol dels serveis que ofereix la Generalitat, però, tal i com s’indica clarament a la capçalera del formulari, aquest mitjà no és vàlid per iniciar un tràmit ni per aportar dades o documentació relacionada a un tràmit ja iniciat. En aquests casos, cal utilitzar el formulari específic, la petició genèrica o anar presencialment a qualsevol oficina de registre. El formulari de la bústia de contacte no és vàlid per iniciar un procediment administratiu, ja que no permet tenir constància de la identitat de la persona sol·licitant (no permet la signatura del formulari) i no té registre d’entrada. És per això que com a resposta al CQS amb ID xxxx (i també com a resposta a CQS successius) es va informar al sol·licitant que calia presentar el seu escrit per registre. Relacionat també amb les al·legacions de la persona reclamant pel que fa al tancament de les CQS, informar que l’aplicació informàtica de gestió de la bústia de contacte, un cop s’ha enviat al ciutadà la resposta, la consulta es tanca automàticament i passa a estat “Tancada”. És per això que l’estat de les consultes consta com a tancat en la data en que s’envia la resposta. Pel que fa a l’informe d’inspecció de data 19/07/2021 (Document 3), aquest informe no es va notificar al reclamant, ja que els informes d’Inspecció son documents interns que serveixen com a base per elaborar respostes cap a l’exterior, com en aquest cas que es va utilitzar com a base de la resposta de la cap de l’Àrea per a la Planificació Escolar i que es va notificar a la persona reclamant en data 16/12/2021 (Document 4 lliurat amb la resolució estimatòria). Els informes no es lliuren mai fora de l’organització llevat que es demanin per SAIP o els requereixi un Jutjat o el Síndic de Greuges expressament en el marc d’un procediment. Pel que fa a la anonimització de les dades identificatives de l’escrit presentat per diferents famílies que van adreçar al centre escolar i que s’adjunta a l’informe de la inspecció (DOC 3. Annex 1) es va considerar oportú eliminar les signatures manuscrites i números de DNI, d’acord amb el principi de minimització de dades personals i es va considerar procedent també eliminar el nom i cognoms per preservar la seva intimitat i privacitat. En relació amb el document que la persona reclamant va presentar en data 21/07/2022 amb número de registre d’entrada 0202/3353/2021 i la resposta a aquest escrit, la informació es va lliurar a la persona reclamant dintre del procediment de resolució de la SAIP amb número d’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00003984, que es va notificar en data 20/06/2022. S’envia, adjunt a aquest informe, la resolució notificada. Pel que fa a les al·legacions relacionades amb el Document 6, es van anonimitzar les dades identificatives, d’acord amb l’art 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. D’acord amb aquest article, en els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. És per això que es van eliminar la signatura manuscrita de la fiscal i els números de DNI que apareixien en algunes signatures digitals dels documents enviats. De la mateixa forma s’ha eliminat part del codi csv, ja que d’aquesta manera es podria tenir accés al document electrònic original on poden constar aquestes dades identificatives. Respecte de les al·legacions de la persona reclamant sobre la documentació de l’expedient de la reclamació del Síndic de Greuges, cal indicar que un cop el Síndic de Greuges rep les respostes als seus requeriments les trasllada a la persona que ha presentat la queixa. Per tant el reclamant disposa de tota la documentació, informació i valoracions que el Síndic ha elaborat i enviat. Cal aclarir que, com ja s’ha comentat anteriorment, els informes de la inspecció serveixen de base per elaborar les respostes i no s’envien directament al Síndic de Greuges, llevat que els demani expressament. En aquest cas, els informes d’inspecció que es van enviar en la resolució de la SAIP no es van lliurar directament al Síndic sinó que serveixen de base per a elaborar les respostes que sí es van enviar”. 9. El 25 d’agost de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe del Departament, tot indicant que si en el termini de cinc dies no al·lega motivadament el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud. 10. El 25 d’agost de 2022 la GAIP rep el següent escrit de la persona reclamant: “Amb el present escrit comunico que avui dia 25- 08-2022 he rebut document de títol: Informe del Departament d’Educació en referència amb la Reclamació a la GAIP, expedient 679/2022, de 29 de juliol de 2022 (amb registre de sortida 9067/545942/2022). Que en aquest document es fa referència a un seguit de documentació que l’acompanya. Amb el present correu sol·licito tenir accés a la integritat de documents que acompanyen l’escrit esmenant anteriorment per tal de poder fer les consideracions oportunes”. 11. El 2 de setembre de 2022 la GAIP requereix informació addicional al Departament d’Educació: “Malgrat la documentació que heu fet arribar a aquesta Comissió el dia 19 d'agost de 2022 en relació amb la Reclamació 679/2022 necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per poder resoldre amb ple coneixement de causa. Per això, us demanem que ens envieu còpia: de la informació que el 12 de juliol de 2022 va ser notificada al sol·licitant: la resolució estimatòria de la seva sol·licitud, la informació disponible en el format sol·licitat i que feu constar expressament que en aplicació del principi de minimització de dades, s’han suprimit dels documents subministrats les dades personals identificatives no estrictament necessàries per complir la finalitat del dret d’accés. Tal com estableix l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió adoptarà les mesures necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, si així ho demaneu”. 12. El 4 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública (SAIP) adreçada a la GAIP, que invoca la seva condició de persona interessada i demana accés a l’expedient de la present Reclamació. 13. El 5 de setembre de 2022 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant a l’informe indicat a l’antecedent 8: “Com ja vam manifestar a la nostre reclamació, en la gestió del cas de la meva filla, l’administració va cometre una sèrie d’irregularitats/delictes que van perjudicar greument els interessos i drets de la meva filla. Aquesta es la motivació per la qual hem exercit el nostre dret d’accés a la informació pública, per tal de poder documentar les accions legals que tenim previst emprendre. Es per aquest motiu que es molt rellevant tenir accés a la integritat de l’expedient de la meva filla, amb la documentació perfectament datada per poder discernir el grau de responsabilitat de cada acció duta a terme per els funcionaris actuants amb la informació de la que disposaven. (...) Tal i com vaig exposar en la reclamac ió que va iniciar aquest expedient, Educació es coneixedora de la meva intenció d’emprendre accions legals per la seva mala praxis. Motiu pel qual ha amagat la part de l’expedient que els perjudica (...) Com no poden formar part de l’expedient administratius les comunicacions entre l’inspector i la mare de la menor? En el contingut d’aquest correus s’evidencia el grau de coneixement i la deixadesa de funcions de l’inspector amb el que succeïa. En quant a l’argument de no facilitar-los perquè ja tenim accés no es admissible, tal i com han mencionat els correus electrònics tenen la consideració d’informació pública, hem demanat l’accés i per tant ho han facilitar. Per nosaltres es important que ho incorporin a l’expedient. Amb aquesta inclusió a l’expedient, quedaria traçat i documentat el seu coneixement i inacció, fet importantíssim per la seva denuncia judicial. En relació amb el Document 1, l’informe de valoració de la directora de l’Escola xxxx, de Sant Adrià de Besòs, no va entrar per registre als Serveis Territorials de Barcelona Comarques sinó que és un document que el centre va lliurar a l’Inspector referent, dins del marc de la seva tasca de seguiment sobre el cas de presumpte assetjament denunciat, i per tant, no existeix entrada formal per registre. Des del juliol del 2021 hem reclamat el nostre dret a tenir accés a aquest document, dret a ser informats i tenir còpia recollit en el protocol contra l’assetjament. Li vam demanar al col·legi i ens el van negar, ho vam comunicar a la Inspecció educativa i ens va ignorar. El Síndic de Greuges, durant un any ha requerit fins en cinc ocasions a Educació si tenia coneixement sobre la existència d’aquest document i perquè no se’ns havia donat accés (Educació a data d’avui encara no li ha respost). Ara un any després, exercint el nostre dret a l’accés a la informació, apareix aquest document sota les pedres i no poden datar des de quan ho tenen? Com ja vaig mencionar a l’escrit que va donar peu a aquest expedient, una vegada llegit aquest document hem pogut comprovar l’existència d’indicis que podria tractar-se d’un document fals o alterat (fet amb posterioritat de la data que refereix). Es per aquest motiu que es importantíssim que Educació dati la seva entrada i incorporació del document a l’expedient i per tant acrediti: 1. Des de quina data està en possessió de l’administració i per tant hem d’entendre que no ha patit modificacions i/o alteracions. 2. Des de quina data està en possessió de l’administració i per tant ha ignorat a la família i al Síndic que li reclamaven. (...) El Departament d’educació es contradiu en les diferents argumentacions que fa. La queixa presentada en data 11/06/2021 amb ID 595xxxx la vaig fer en el portal corresponent accedint amb el meu certificat digital, per tal, he d’entendre que en aquesta queda perfectament acreditada la meva identitat i dels documents que adjunto. Prova d’això es que el portal et dona número d’entrada i registre. En quant a la resposta de ID 595xxxx (i successius) va ser genèrica e insuficient, no contestant ni responent a les meves demandes. Per altra banda també es contradiuen donat que altres documents entrats pel Registre físic tampoc no els han inclòs a l’expedient. Aleshores quin es el criteri per incloure els documents a l’expedient? Potser la conveniència o inconveniència als interessos d’Educació? (...) Ara si, un any després hem tingut accés a aquest document (informe d’inspecció de 19 de juliol de 2021) i hem pogut comprovar el seu contingut difamatori contra la meva filla. Es per això que exigim a l’administració que identifiqui qui han estat els autors d’aquest document per emprendrem les accions legals que creiem oportunes. Es molt greu que l’administració admeti al·legacions de terceres persones en un procediment, que no ho comuniqui a la persona interessada, que basi la seva resolució en aquest document i que es negui a identificar als seus autors. Educació no vol protegir la identitat d’aquestes persones. El que vol impedir es que podem denunciar aquesta difamació perquè demostraria que van resoldre un expedient administratiu en base a mentides. Unes mentides que afavorien els interessos de la inspecció educativa i que per tant no es van preocupar en contrastar (no fos que fossin mentida). (...) És per això que es van eliminar la signatura manuscrita de la fiscal i els números de DNI que apareixien en algunes signatures digitals dels documents enviats. De la mateixa forma s’ha eliminat part del codi csv, ja que d’aquesta manera es podria tenir accés al document electrònic original on poden constar aquestes dades identificatives. En aquest cas l’autor es un funcionari públic ( la fiscal ) en l’exercici de les seves funcions públiques en un procés en el que soc part interessada. Per aquest motiu no té sentit ni és aplicable amb l’art 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. (...) Conclusions: 1ª. L’Administració d’Educació menteix i utilitza la seva posició de privilegi per tergiversar, manipular, demorar i amagar la informació a la seva conveniència. Son autèntics trilers de la informació. 2ª. Amaga les seves males praxis i no dubte en fer desaparèixer la documentació que la pot comprometre. 3ª. Un corporativisme mal entès fa que entre les administracions i funcionaris no aturin aquestes males pràctiques. Tot i que de manera reservada alguns alts funcionaris de la conselleria ens han admès el seu descontent amb la gestió del nostre cas per part dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques. 4ª. Amb la seva actuació han vulnerat els drets de la meva filla i els nostres com a ciutadans. Estem determinat a emprendre les accions legals que siguin necessàries per acabar amb aquests tarannàs propis de de grups delinqüencials. Per tot l’exposat sol·licito a la Comissió de Garanties d’accés a la informació, com a institució que ha de vetllar pel compliment de les garanties d’accés a la informació que: - Insti a l’administració a facilitar-nos la totalitat de l’expedient, que requereixi al Departament d’Educació a que integri a l’expedient els documents obviats. - Ens faciliti l’accés als noms de les persones que han participat per així poder emprendre les accions legals oportunes. - Així mateix, en el supòsit que la GAIP en la seva tasca d’inspecció en la transparència i bones praxis, detectés irregularitats mereixedores d’un anàlisi més profund, d’una investigació interna o be de l’obertura d’algun tipus d’expedient disciplinari ho faci o doni coneixement a l’organisme que tingui les funcions atribuïdes”. 14. El 7 de setembre de 2022 la GAIP rep la següent informació addicional del Departament d’Educació: “D'acord amb el requeriment de data 02/09/2022, en relació amb la Reclamació 679/2022, us traslladem la documentació que va ser subministrada i notificada a la persona reclamant en data 12/07/2022: - Resolució -Annex 1_4084 - Annex 2_4084 Us facilitem el detall de les anonimitzacions: • Annex 1_4084 Pàgina 22 a 26 i de la 34 a la 39: anonimitzat el codi QR i codi CSV per evitar accedir al document íntegre on hi consten les dades personals dels signants. Pàgina 24 i 37: anonimitzat nom del pare/mare representant de les famílies que presenta l’escrit, correu electrònic i signatura manuscrita. Pàgina 23 i 36: anonimitzat nom i cognoms persona que va presentar l’escrit de les famílies. Pàgina 26 i 39: anonimitzats, noms i cognoms, DNI i signatura dels signants (famílies). Pàgina 29: anonimitzada la signatura manuscrita del Ministeri Fiscal. • Annex 2_4084: Pàgina 28, 39. Anonimitzats els DNI de la signatura. Agrairem que adopteu les mesures que considereu necessàries per assegurar la reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, d'acord amb l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol”. 15. El 7 de setembre de 2022, a la vista de les diferències entre les parts sobre l’accés a dades personals, la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 16. El 8 de setembre de 2022 la GAIP demana la col·laboració del Departament d’Educació per donar audiència a les terceres persones afectades per la Reclamació, i indica que aquest procediment amplia en quinze dies més el termini de què disposa la GAIP per resoldre. 17. El 15 de setembre de 2022 la GAIP suspèn la tramitació de la Reclamació mentre duri la tramitació de la sol·licitud d’accés a l’expedient presentada per la persona reclamant. 18. El 15 de setembre de 2022 la GAIP envia al signant del document de qui consten les dades de contacte un escrit de trasllat de la Reclamació, i li demana que el traslladi a la resta de signants. 19. El 21 de setembre de 2022 una de les terceres persones afectades a qui s’ha traslladat la Reclamació demana a la GAIP la identitat de la persona que demana la documentació on hi consten les seves dades personals i les d’altres pares i mares de l’escola afectada. 20. El 22 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta a la GAIP al·legacions d’oposició a la suspensió de la tramitació de la Reclamació, requereix que aquesta i la sol·licitud d’informació pública que ha presentat a la GAIP 5/2022 siguin tractades de forma independent i reitera la seva petició de tenir accés a l’informe addicional aportat pel Departament d’Educació. 21. El 23 de setembre de 2022, un cop comunicada la petició indicada a l’antecedent 19 a la persona reclamant, aquesta accedeix a què s’informi de la seva identitat a les terceres persones afectades: “Primer de tot agraeixo l’oportunitat que em donen de presentar al·legacions al fet que es faciliti la meva identitat a les terceres persones afectades. Però com no podria ser d’una altra manera, no em presentaré cap al·legació ni objecció. Estic totalment d’acord amb la Comissió en la conveniència de facilitar la meva identitat a les terceres persones afectades. Es més, jo considero que més que convenient es el seu legítim dret saber qui ha darrera dels documents que els interpel·len. El que em sobta es que el passat 14- 09-2022 en vau comunicar “us informo que procedim iniciar el tràmit de trasllat a fi que les terceres persones afectades puguin formular, en un termini de 10 dies, al·legacions, si ho consideren oportú”. I ara 9 dies després em pregunteu si tinc cap objecció en que se m’identifiqui en aquesta comunicació a les persones afectades. Es que encara no s’ha donat trasllat a les persones afectades? Espero que la línia marcada per la Comissió, considerant convenient identificar-me a les persones afectades a l’expedient 05/2022 sigui la mateixa a l’hora de resoldre la convinença d’identificar a les persones que van injuriar a la meva filla menor d’edat”. 22. El 27 de setembre de 2022 la primera en presentar al·legacions de les terceres persones afectades posa de manifest el següent: “En relació a la seva carta rebuda el dia 19 de Setembre de 2022 amb número d'identificació SAIP 5/2022 i dintre del termini per presentar al·legacions, exposo: -la carta mencionada s'envia a l'escola i departament d'educació per advertir i desmentir una situació de publicacions i falsedats sobre menors a l'entorn escolar, aportar informació addicional, oferir la nostra col·laboració si es considerava necessari i sol·licitar accions per reduir el nivell de alarma i inseguretat que s'estava creant. - més d'un any després d'aquesta carta, durant el que s'han produït la resolució de l'escola, la de l'inspector, un informe addicional del departament d'educació i d'un decret d'arxiu de Fiscalia de Menors, entenc que l'accés a aquesta carta no aporta cap informació addicional que ajudi a resoldre o millorar la situació. - el decret de fiscalia, únic document al que he tingut accés, detalla i justifica de manera detallada la manca d'entitat de tots els fets de la denuncia indicada en aquest cas. - entenc que la persona reclamant està en desacord sobre aquestes resolucions - l'activitat de publicacions i difamació sobre aquest cas segueix activa, suposo que per part del reclamant d'informació - que mitjançant l'accés a aquest document, es pretén mantenir i augmentar l'activitat difamatòria i d'assetjament real sobre tots aquells que van sota- signar la carta o estan d'acord amb les resolucions mencionades dels estaments. En base a aquests antecedents i situació actual declaro: - que no permeto la distribució de les meves dades personals - que si permeto que es remeti el contingut de la carta si es considera pertinent Afegeixo que donada l'evolució d'aquest cas, s'ha posat en vies de reclamació judicial penal que espero que inicií les diligències de manera imminent”. Coincideixen en els mateixos termes o molt similars nou terceres persones afectades més, fins a totalitzar 10 al·legacions de terceres persones afectades, presentades entre el 27 de setembre i el 7 d’octubre de 2022. 23. El 30 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT al qual es refereix l’antecedent 14 i que conclou: “D’acord amb la informació de la qual es disposa, la persona reclamant té dret a accedir als correus electrònics, queixes i requeriments a què es refereix la seva reclamació que es trobin en poder del Departament que es relacionen a l’antecedent 3 d’aquest informe, i també a la identitat dels pares dels alumnes que han aportat informació sobre la seva persona i sobre la seva filla (doc. 3 i 6 annex 1), llevat que del tràmit d’audiència en resulti algun element que ho impedeixi. Pel que fa als documents 3, 5 i 6 de l’annex 1 i documents 8 i 11 de l’annex 2, la normativa de protecció de dades impedeix l’accés de la persona reclamant al document íntegre, atès que hi consten certes dades de tercers (números de DNI, signatures manuscrites i/o dades de contacte) irrellevants per a la finalitat pretesa amb l’accés”. 24. El 7 d’octubre de 2022, després de conèixer la identitat de la persona reclamant, 7 de les mateixes persones afectades que han presentat les 10 al·legacions indicades a l’antecedent anterior, presenten les seves al·legacions addicionals, que substancialment coincideixen en els punts següents: “Considero que resulta important indicar que jo no vaig demanar conèixer la identitat de la persona que ha presentat la sol·licitud d’accés a informació pública. Havent llegit el document adjuntat de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, vull indicar que en la missiva de data 30 de juny de 2021 (doc. 3 i 6 annex 1): - No existeix cap terme o terminologia que desmereixi, menyspreï, difami o falti al respecte a la filla del reclamant o la seva família. - Els fets explicats a l’escrit varen ser confirmats per la filla del reclamant en el procés d’investigació de fiscalia de menors. Així com també confirmats per els altres menors en declaració. - Només s’exposen els fets coneguts per nosaltres a través de la nostra filla, que contradiuen falses asseveracions; publicades i difoses pel reclamant i el seu entorn familiar en mitjans de comunicació públics, xarxes socials i xats comuns de pares de l’escola durant les setmanes i dies previs a l’escrit mencionat. - Que les publicacions falses i acusatòries a xarxes socials per part de sol·licitant d’informació i la seva família sobre aquest assumpte no s’han aturat a dia d’avui. -Que aquest escrit es va realitzar amb la voluntat de sol·licitar accions immediates per solucionar col·laborativament la situació i reduir l’escalada continuada de violència i malestar que s’estava creant amb les publicacions en l’entorn escolar, així com retornar a una situació reparada dels menors. - L’enviament de la carta va estar restringida als estaments competents; escola i departament d’educació. Donat que queda demostrat per les declaracions pròpies de la filla del reclamant que no hi ha incloses ni mentides ni falsedats en la missiva. Que després de diverses investigacions incloses les derivades de les denuncies a Mossos d’esquadra per Fiscalia de Menors es dona per arxivada la denuncia sobre aquest presumpte cas d’ assetjament. Conseqüentment considerem que: - Preval el nostre dret a la protecció de dades dels signants de la carta. Finalment crec que la difusió de les meves dades proporcionarà una incitació per part dels estaments (GAIP, APDCAT) a mantenir la controvèrsia sobre aquest assumpte o bé, reforçarà i donarà peu a una maniobra de denuncia addicional contra mi i els signants a fi de continuar mantenint assetjament cap a nosaltres i les nostres filles. Espero considerin a bé les meves explicacions i motivació per mantenir la voluntat de que no es proporcionin les meves dades personals”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Tramitació simultània d’una Reclamació i una SAIP amb continguts en part coincidents El antecedents posen de manifest que la persona reclamant, abans que la GAIP resolgui la Reclamació, ha presentat a aquesta Comissió una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), que demana accedir a l’expedient de la Reclamació. L’expedient de la Reclamació conté, entre altres documents, la informació que ha aportat el Departament d’Educació, que al final ha acabat sent tota la continguda a l’expedient sobre el cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant, que és l’objecte central de la Reclamació. Per tant, l’expedient sobre el cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant és l’objecte directe de la Reclamació i l’objecte indirecte de la SAIP presentada per la mateixa persona reclamant. La informació aportada pel Departament d’Educació sobre l’assetjament de la filla de la persona reclamant (l’expedient del cas) conté documents afectats per límits al dret d’accés a la informació pública, concretament dades personals, en relació amb les quals cal valorar si ha de prevaldre la seva protecció o el dret d’accés de la persona reclamant. La concurrència i la ponderació d’aquestes dades personals s’ha de valorar igualment en el procediment de SAIP i en el de Reclamació, i la conclusió ha de ser la mateixa en ambdós procediments, ja que resultaria incongruent i contrari als més elementals criteris de raonabilitat que el mateix límit al dret d’accés a la informació pública afectés de manera diferent la mateixa informació demanada per la mateixa persona al mateix organisme (la GAIP), en funció de si ha de resoldre en modalitat SAIP o en modalitat reclamació. Hi ha alguns casos precedents de reclamants que han pretès obtenir via SAIP informació denegada per la resolució de la reclamació, a conseqüència de la concurrència de límits al dret d’accés a la informació pública i la seva ponderació amb aquest dret, i la GAIP sempre ha tingut molt clar que no és possible obtenir per la porta del darrera (la SAIP davant de la GAIP) allò que jurídicament no es pot obtenir per la del davant (la reclamació a la GAIP). És precisament amb la finalitat de garantir la congruència entre els dos procediments que, amb objectes coincidents, ha plantejat la persona reclamant davant la GAIP que aquesta Comissió va acordar suspendre la tramitació de la Reclamació, a fi de resoldre simultàniament ambdós procediments i d’aprofitar en els dos casos les actuacions més rellevants requerides legalment per a aquesta mena de casos (singularment, l’informe de l’APDCAT i el trasllat del procediment a les terceres persones afectades). A partir del moment que s’han dut a terme les actuacions requerides per ambdós procediments, escau aixecar la suspensió de la Reclamació i aprovar en el mateix Ple les resolucions corresponents a la Reclamació i a la SAIP. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada i els límits que hi concorren La Reclamació té per objecte “la totalitat de l’expedient i documentació relacionat amb el cas de la meva filla”. Davant d’aquesta sol·licitud (detallada per l’antecedent 2), considera que se li ha facilitat només part de la documentació, de forma esbiaixada, ocultant documents negatius per al Departament i ho argumenta detalladament tot fent referència a documents concrets que creu que haurien de formar part de l’expedient i no li han estat facilitats, o ho haurien estat de forma incompleta o/i amb molta dilació. En la mesura que allò sol·licitat és informació que es troba en poder de l’Administració educativa, s’ha de qualificar d’informació pública i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). El límit al dret d’accés a la informació pública invocat és el de la protecció de les dades personals. Les dades personals que formen part de la informació reclamada són bàsicament les següents: la identitat de personal de l’Administració, la identitat de la Directora de l’Escola, la identitat de pares i mares de l’Escola que signen un document amb dades i consideracions no compartides per la persona reclamant i diverses signatures manuscrites. Des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública i de la protecció de dades personals, cal valorar en els termes següents l’accés a cada un dels tipus de dades personals indicats. S’ha de facilitar amb normalitat, si algú la demana, la informació sobre la identitat del personal de l’Administració (personal d’inspecció o de serveis territorials, entre altres), en aplicació de l’article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Són dades personals merament identificatives, segons l’article 70.2 del Decret 8/20221, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, “les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. La Directora de l’Escola no té la condició de personal de l’Administració, ja que l’Escola afectada és una escola privada concertada. El règim jurídic aplicable a la informació sobre aquests tipus de serveis és definit per l’article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “en els casos de l’apartat 1.d i e (que inclou el supòsit de gestió privada de serveis públics, com és el cas d’una escola concertada), el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. En aplicació d’aquest precepte, la divulgació de la identitat de la persona responsable de la direcció del centre ha de ser fins i tot més intensa que la comentada al paràgraf anterior en relació amb el personal de l’Administració, perquè si l’article 3.2 estableix la necessitat d’informar sobre les seves retribucions, amb molta més raó s’ha d’informar sobre la seva identitat. L’accés a la informació sobre la identitat de pares i mares de l’Escola que signen un document amb dades i consideracions no compartides per la persona reclamant s’ha de regir per les previsions de l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23 (que estableix les dades personals especialment protegides), es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. El dret d’accés de la persona reclamant a tota la informació relativa a l’assetjament patit per la seva filla és intens i especialment reforçat per la finalitat en ares de la qual necessita aquesta informació, que és la d’emprendre accions jurídiques en relació amb el dany causat a la seva filla. Però l’accés a les dades sobre la identitat d’altres pares de l’Escola que es varen posicionar en termes diferents als de la persona reclamant, en relació amb l’assetjament de la seva filla, també els causa un dany que no es pot ignorar, especialment a jutjar per les consideracions fetes a les seves al·legacions, segons les quals la divulgació de la seva identitat segurament augmentarà els atacs que venen patint a les xarxes socials. També cal tenir en compte que el Síndic crida l’atenció del Conseller d’Educació, en un escrit del 5 d’abril de 2022 que forma part del corresponent expedient sobre la intervenció del Síndic en el cas, sobre la necessitat d’adoptar mesures per evitar perllongar la conflictivitat entre adolescents i famílies de l’Escola, en torn d’aquest cas d’assetjament, i en aquesta perspectiva pot ser contraproduent divulgar dades de persones que han pres part en aquesta conflictivitat. A més a més de les consideracions que s’acaben de fer, la identitat d’aquestes persones afectades no és una dada rellevant per a la finalitat de l’accés a la informació pública reclamada, finalitat que és expressada per la pròpia persona reclamant al presentar la Reclamació (antecedent 4): “la Secretària General d’Educació (...) em va lliurar una sèrie de documentació que conformen una versió esbiaixada i interessada de l’expedient. On s’ometia tot document o dada que evidencien la seva mala praxis i per tant els hi son desfavorables. Es per aquest motiu que ens adrecem a la Comissió de dret a la informació per tal de que analitzi aquest fets. També voldria que aquest escrit s’interpretés en forma de denúncia per què es derivés al organisme competent per obrir una investigació interna que analitzés els fets que exposaré per tal de determinar si són mereixedors d’alguna acció disciplinària”. En coherència amb allò que és propi en aquest procediment, la persona reclamant persegueix obtenir informació per exigir responsabilitat a l’Administració educativa, no a persones privades (més endavant, a les seves al·legacions, la persona reclamant indica que vol la identitat d’aquestes persones privades per requerir-les responsabilitats jurídiques, però les pretensions que fixen l’àmbit d’aquesta Resolució són les expressades a la sol·licitud i a la presentació de la Reclamació, restant al marge les que es puguin afegir al llarg del procediment); essent aquesta la finalitat de la Reclamació, no té justificació la pretensió d’obtenir informació de persones privades implicades en el cas, i menys si hom té en compte que la divulgació d’aquesta informació les pot causar dany, tant a elles, com a la convivència de l’Escola. Cal tenir en compte que la finalitat de la llei de transparència és sotmetre les actuacions dels poders públics al control de la ciutadania, no pas l’actuació de persones físiques privades, com altres pares, i que les dades personals que se sacrifiquen amb aquesta finalitat són dels qui actuen en nom de l’Administració o dels qui , d’alguna manera, es beneficien d’aquestes actuacions, i no sembla ser el cas dels altres pares afectats. En aquest sentit, la cessió de les dades personals, d’acord amb l’article 6.1.c del Reglament europeu de dades personals, és legítima si s’adequa a la finalitat prevista per una llei, i la finalitat del dret d’accés previst a la llei de transparència és permetre el control dels poders públics, de manera que no es justificaria en la finalitat d’aquest dret desprotegir dades personals de ciutadans que no tenen cap responsabilitat pública ni són beneficiaris de decisions públiques. En conseqüència, a la vista de les anteriors consideracions és procedent desestimar la pretensió de la persona sol·licitant d’obtenir informació sobre la identitat de les mares i pares de l’Escola que han signat un document relatiu a l’assetjament de la seva filla. Finalment, també és procedent denegar l’accés a les diverses signatures manuscrites, de qualsevol persona, que formin part de la documentació sol·licitada. Segons l’article 70.2 del Decret 8/2021, “en els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques”. La signatura manuscrita, sense ser formalment una dada personal especialment protegida, és una dada personal íntima, que pot revelar informació sobre el caràcter i la personalitat del seu autor. Per tant, amb caràcter general ha de prevaldre el dret a la protecció d’aquesta dada personal, damunt del d’accés a ella. I quelcom semblant s’ha d’aplicar en relació amb les dades de localització i número d’identitat, totes elles dades properes a la intimitat que afecten molt més a l’esfera privada que a la pública de les persones afectades. En definitiva, si bé és procedent, amb caràcter general, declarar el dret de la persona reclamant a la informació reclamada, el límit del dret d’accés a la informació pública de la protecció de les dades personals impedeix divulgar les dades relatives a la identitat dels pares i mares de l’Escola que signen un document relatiu al cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant i a les signatures manuscrits, números de documents d’identitat i dades localització de qualsevol persona que es trobin a la informació reclamada. 4. Sobre el contingut de l’expedient administratiu sol·licitat La persona reclamant insisteix a demanar que l’expedient relatiu a l’assetjament de la seva filla comprengui tota la documentació generada per l’Administració i aportada per les persones interessades, amb la data de cada document i foliant tot el conjunt, amb la finalitat de proporcionar un coneixement clar dels fets per fonamentar accions jurídiques. En relació amb aquesta pretensió, cal fer les consideracions següents. El dret d’accés a la informació pública té per objecte la informació que es troba a disposició de l’Administració, que no sempre és la que les persones sol·licitants o reclamants creuen que l’Administració hauria de tenir. Quelcom semblant passa quan es demana la informació que forma part d’un expedient administratiu, que és la que realment en forma part, no la que la persona sol·licitant o reclamant creu que n’hauria de formar part. Segons l’article 70 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, “1. S’entén per expedient administratiu, el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. 2. Els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. 3. Quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents, i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. L’autenticació de l’índex esmentat ha de garantir la integritat i immutabilitat de l’expedient electrònic generat des del moment de la seva signatura i ha de permetre recuperar-lo sempre que sigui necessari; és admissible que un mateix document formi part de diferents expedients electrònics. 4. No forma part de l’expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment”. Aquest precepte posa de manifest que legalment no formen part de l’expedient administratiu les comunicacions i informes interns o entre òrgans i que només n’han de formar part les notificacions, sense obligar a què s’hi hagin d’incloure els correus electrònics. Així mateix, el foliat, autenticació i indexació dels documents que integren l’expedient només són obligatoris quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, com passa en cas de presentació d’una demanda contenciosa administrativa, per exemple. El dret d’accés a la informació pública, com s’ha dit més amunt, té per objecte garantir l’accés a la informació que es troba en poder de l’Administració, sens perjudici dels límits legals concurrents. Queden fora de l’abast d’aquest dret i, per tant, de les competències de la GAIP, les eventuals pretensions sobre la formació adequada dels expedients administratius i sobre si han d’incloure o no determinada documentació i sobre si la documentació en qüestió ha de ser datada d’una determinada manera, qüestions totes elles que formen part del règim jurídic dels procediments administratius, i que poden tenir la seva garantia en seu judicial, però no del dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant, com posa de manifest en els seus escrits, emprèn accions judicials contra el Departament, una de les primeres mesures que adoptarà l’autoritat judicial és, probablement, el requeriment formal de l’expedient administratiu, per tal de donar-ne accés al demandant, i el jutge o tribunal és qui té plenes potestats per assegurar que l’expedient en qüestió compleixi tots els requisits de l’article 70 de la Llei 39/2015 citat més amunt. 5. Sobre altres pretensions de la persona reclamant La persona reclamant, a més de fer efectiu el seu dret d’accés a la informació pública, també demana a la GAIP que analitzi una eventual mala praxi del Departament en la formació de l’expedient, així com que obri o faci obrir una investigació interna (se suposa que del Departament), per tal de determinar si les seves actuacions mereixen alguna acció disciplinària. Aquesta pretensió no pot ser estimada. En part, perquè per atendre- la caldria que la GAIP comptés amb els recursos materials, humans i competencials necessaris per dur a terme una inspecció sobre l’activitat del Departament relacionada amb el cas que ens ocupa, i la Comissió no els disposa. I en part perquè, a tenor de les consideracions fetes al fonament jurídic anterior sobre l’expedient administratiu, no es veuen indicis de l’eventual mala praxi a la que es refereix la persona reclamant; sens perjudici de què puguin ser acusades de mala praxi actuacions de personal de l’Administració o de l’Escola, en relació amb les mesures preses sobre l’assetjament patit per la filla de la persona reclamant, qüestió sobre la qual la GAIP no es pot pronunciar, pel que fa a l’exercici del dret d’accés a la informació pública sembla raonable la informació lliurada i també ho són els límits aplicats, així com les explicacions donades pel Departament a l’informe indicat a l’antecedent 8. 6. Sobre el dret d’accés a la informació que no forma part dels expedients facilitats La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació (antecedent 2) demana, certament, tenir accés a dos expedients administratius ( tot l’expedient del cas d’assetjament a la filla de la persona reclamant i aplicació del protocol per part del col·legi i tot l’expedient i documentació de les actuacions i intervencions de l’inspector en el centre, en relació amb el mateix cas), però també demana informació pública amb independència de si forma o no forma part de cap expedient; concretament, demana la següent: 1.- L’informe final de valoració de data 11/06/21. 2.- La documentació i informació en la que s’han basat les diferents Directores dels Serveis Territorials d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament provats que, suposadament, ha fet la nostra filla i nosaltres no volem admetre. 3.- L’informe/es que es va lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars 3487/2021-DD17. 4.- Tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a terme per l’administració d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de Greuges va fer en la seva resolució, especialment els referits a l’auditoria/supervisió per part de la inspecció de l’aplicació/gestió del protocol contra l’assetjament que va fer el col·legi xxxx de Sant Adrià de Besós. Com ja s’ha dit a l’antecedent 3, tota la documentació a què es refereixen els 4 apartats de la sol·licitud que s’acaben de citar, que previsiblement es troba en poder de l’Administració, ha de ser qualificada com a informació pública, ja que aquest atribut és aplicable a tota la informació en poder de l’Administració i no només la que integra expedients administratius. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. Previsiblement, les causes legals que poden justificar la denegació d’aquesta informació són les derivades de la protecció de dades personals, en els mateixos termes valorats pel fonament jurídic 3. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a aquesta informació, sens perjudici del que resulti de la protecció de les dades personals afectades. Els apartats 1 i 3 de la part de sol·licitud referida al primer paràgraf d’aquest fonament jurídic demanen sengles informes concrets. Els apartats 2 i 4, en canvi, tenen pretensions més obertes: tota la documentació sobre la que es basa les conclusions de la Direcció de Serveis, per una banda, i la relativa al compliment dels suggeriments del Síndic, per l’altra. És més que probable que bona part de la informació demanada al marge dels expedients administratius formi també part d’aquests i, en aquesta qualitat, ja hagi estat lliurada a la persona reclamant; de ser així, cal que el Departament ho indiqui expressament, identificant els documents concernits. I si hi ha documentació sol·licitada pels apartats 1 a 4 indicats al primer paràgraf d’aquest fonament jurídic, que no forma part dels expedients facilitats, cal que el Departament la lliuri a la persona reclamant, tot assenyalant en qualsevol cas que tota la informació sol·licitada al marge dels expedients indicats a la sol·licitud ha estat lliurada a la persona reclamant i, de no ser aquest el cas, cal que se’n exposin els motius. 7. Sobre les al·legacions de les terceres persones afectades Els antecedents 22 i 23 reprodueixen les al·legacions que han aportat a aquest procediment les terceres persones afectades per la Reclamació. El seu contingut és un dels factors de ponderació que té en compte aquesta Resolució per fer prevaldre la protecció de la seva identitat damunt del dret d’accés a aquesta informació. Vist que la seva finalitat ha estat substancialment atesa per la Resolució, no és necessari fer-les objecte de major valoració. 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 d’octubre de 2022, resol per unanimitat: 1. Aixecar la suspensió de la tramitació d’aquesta Resolució acordada per la GAIP el 15 de setembre de 2022 (antecedent 17), amb motiu de la presentació d’una SAIP per la mateixa persona reclamant amb un objecte similar al de la Reclamació. 2. Estimar parcialment la Reclamació 679/2022, en relació amb la informació sol·licitada per l’antecedent 2 que no forma part dels expedients sol·licitats pel mateix antecedent, i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: l ’informe final de valoració de data 11/06/21; la documentació i informació en la que s’han basat els Serveis Territorials d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament provats que, suposadament, ha fet la filla de la persona reclamant; l’informe/es que es va lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars 3487/2021-DD17, i tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a terme per l’administració d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de Greuges, tot sens perjudici d’allò previst per l’apartat 3. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació 679/2022, en relació amb l’accés sol·licitat als expedients indicats a la sol·licitud, ja que el Departament justifica raonadament en el seu informe haver facilitat la documentació que els integra, sens perjudici dels límits indicats al fonament jurídic següent, que han de prevaldre damunt del dret d’accés a la informació sol·licitada. 4. Desestimar parcialment la Reclamació 679/2022, en relació amb les dades personals següents: la identitat dels pares i mares de l’Escola que signen un document relatiu al cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant i a les signatures manuscrits, números de documents d’identitat i dades localització de qualsevol persona que es trobin a la informació reclamada. 5. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2, o fonamenti que ja li ha estat lliurada al sí dels expedients sol·licitats, dins del termini màxim de quinze dies. 6. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 679/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.