Una persona solicitó al Departament d'Educació el expediente completo sobre un caso de acoso escolar de su hija. Alegó que la información recibida estaba incompleta y manipulada. La GAIP estima parcialmente la solicitud: reconoce el derecho a informes específicos, pero desestima el acceso a la identidad de otros padres y firmas manuscritas por prevalecer la protección de datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
La identidad de la dirección de un centro concertado debe ser pública ya que, según el art. 3.2 LTAIPBG, la Administración responsable debe hacer efectivas las obligaciones de transparencia en la gestión privada de servicios públicos.
2
No se justifica la divulgación de la identidad de padres y madres privados cuando el fin de la ley de transparencia es el control de los poderes públicos y no de personas físicas sin responsabilidad pública.
3
Las firmas manuscritas, números de DNI y datos de localización se consideran datos personales íntimos que deben prevalecer sobre el derecho de acceso según el art. 70.2 del Decret 8/2021.
4
Las pretensiones sobre la correcta formación, foliado o datación de un expediente administrativo pertenecen al régimen jurídico de los procedimientos administrativos y deben ventilarse en sede judicial, no vía transparencia.
5
La GAIP carece de competencias y recursos para realizar inspecciones sobre la actividad administrativa o abrir expedientes disciplinarios por presunta mala praxis del organismo reclamado.
Texto completo
Resolució 890/2022, de 27 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 679/2022
Administració reclamada: Departament d’Educació
Informació reclamada: Expedient físic i virtual sobre assetjament a la filla de la persona reclamant.
Sentit de la resolució: Estimació, desestimació, pèrdua i inadmissió parcials
Resum: La informació aportada pel Departament d’Educació sobre l’assetjament de la filla de la
persona reclamant (l’expedient del cas) conté documents afectats per límits al dret d’accés a la
informació pública, concretament dades personals, en relació amb les quals cal valorar si ha de
prevaldre la seva protecció o el dret d’accés de la persona reclamant. La concurrència i la ponderació
d’aquestes dades personals s’ha de valorar igualment en el procediment de SAIP i en el de
Reclamació, i la conclusió ha de ser la mateixa en ambdós procediments, ja que resultaria
incongruent i contrari als més elementals criteris de raonabilitat que el mateix límit al dret d’accés a la
informació pública afectés de manera diferent la mateixa informació demanada per la mateixa
persona al mateix organisme (la GAIP), en funció de si ha de resoldre en modalitat SAIP o en
modalitat reclamació. La Directora de l’Escola no té la condició de personal de l’Administració, ja que
l’Escola afectada és una escola privada concertada. El règim jurídic aplicable a la informació sobre
aquests tipus de serveis és definit per l’article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “en els casos de l’apartat
1.d i e (que inclou el supòsit de gestió privada de serveis públics, com és el cas d’una escola
concertada), el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu
l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar
l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la
gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i
el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar
de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a
activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint -i-cinc per cent del
volum general de l’empresa”. En aplicació d’aquest precepte, la divulgació de la identitat de la
persona responsable de la direcció del centre ha de ser fins i tot més intensa que la comentada al
paràgraf anterior en relació amb el personal de l’Administració, perquè si l’article 3.2 estableix la
necessitat d’informar sobre les seves retribucions, amb molta més raó s’ha d’informar sobre la seva
identitat. En coherència amb allò que és propi en aquest procediment, la persona reclamant
persegueix obtenir informació per exigir responsabilitat a l’Administració educativa, no a persones
privades (més endavant, a les seves al·legacions, la persona reclamant indica que vol la identitat
d’aquestes persones privades per requerir-les responsabilitats jurídiques, però les pretensions que
fixen l’àmbit d’aquesta Resolució són les expressades a la sol·licitud i a la presentació de la
Reclamació, restant al marge les que es puguin afegir al llarg del procediment); essent aquesta la
finalitat de la Reclamació, no té justificació la pretensió d’obtenir informació de persones privades
implicades en el cas, i menys si hom té en compte que la divulgació d’aquesta informació les pot
causar dany, tant a elles, com a la convivència de l’Escola. La finalitat de la llei de transparència és
sotmetre les actuacions dels poders públics al control de la ciutadania, no pas l’actuació de persones
físiques privades, com altres pares, i que les dades personals que se sacrifiquen amb aquesta
finalitat són dels qui actuen en nom de l’Administració o dels qui , d’alguna manera, es beneficien
d’aquestes actuacions, i no sembla ser el cas dels altres pares afectats. En aquest sentit, la cessió de
les dades personals, d’acord amb l’article 6.1.c del Reglament europeu de dades personals, és
legítima si s’adequa a la finalitat prevista per una llei, i la finalitat del dret d’accés previst a la llei
de transparència és permetre el control dels poders públics, de manera que no es justificaria en la
finalitat d’aquest dret desprotegir dades personals de ciutadans que no tenen cap responsabilitat
pública ni són beneficiaris de decisions públiques. En conseqüència, és procedent desestimar la
pretensió de la persona reclamant d’obtenir informació sobre la identitat de les mares i pares de
l’Escola que han signat un document relatiu a l’assetjament de la seva filla. És procedent denegar
l’accés a les diverses signatures manuscrites, de qualsevol persona, que formin part de la
documentació sol·licitada. Segons l’article 70.2 del Decret 8/2021, “en els casos en els quals la
publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar,
especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document
equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat
electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat
per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades
merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les
administracions públiques”. La signatura manuscrita, sense ser formalment una dada personal
especialment protegida, és una dada personal íntima, que pot revelar informació sobre el caràcter i la
personalitat del seu autor. Per tant, amb caràcter general ha de prevaldre el dret a la protecció
d’aquesta dada personal, damunt del d’accés a ella. I quelcom semblant s’ha d’aplicar en relació amb
les dades de localització i número d’identitat, totes elles dades properes a la intimitat que afecten molt
més a l’esfera privada que a la pública de les persones afectades. El dret d’accés a la informació
pública, com s’ha dit més amunt, té per objecte garantir l’accés a la informació que es troba en poder
de l’Administració, sens perjudici dels límits legals concurrents. Queden fora de l’abast d’aquest dret i,
per tant, de les competències de la GAIP les eventuals pretensions sobre la formació adequada dels
procediments administratius i sobre si han d’incloure o no determinada documentació i sobre si la
documentació en qüestió ha de ser datada d’una determinada manera, qüestions totes elles que
formen part del règim jurídic dels procediments administratius, i que poden tenir la seva garantia en
seu judicial, però no del dret d’accés a la informació pública. Si la persona reclamant, com posa de
manifest en els seus escrits, emprèn accions judicials contra el Departament, una de les primeres
mesures que adoptarà l’autoritat judicial és, probablement, el requeriment formal de l’expedient
administratiu, per tal de donar-ne accés al demandant, i el jutge o tribunal és qui té plenes potestats
per assegurar que l’expedient en qüestió compleixi tots els requisits de l’article 70 de la Llei 39/2015
citat més amunt. És més que probable que bona part de la informació demanada al marge dels
expedients administratius formi també part d’aquests i, en aquesta qualitat, ja hagi estat lliurada a la
persona reclamant; de ser així, cal que el Departament ho indiqui expressament, identificant els
documents concernits. I si hi ha documentació sol·licitada pels apartats 1 a 4 indicats al primer
paràgraf d’aquest fonament jurídic, que no forma part dels expedients facilitats, cal que el
Departament la lliuri a la persona reclamant, tot assenyalant en qualsevol cas que tota la informació
sol·licitada al marge dels expedients indicats a la sol·licitud ha estat lliurada a la persona reclamant i,
de no ser aquest el cas, cal que se’n exposin els motius.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Centres concertats.
Assetjament escolar. Reclamació contra lliurament parcial. Dades personals. Expedients
administratius. Al·legacions de terceres persones afectades.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 679/2022, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El
13 de juny de 2022 la persona reclamant va presentar la sol·licitud d’accés a informació
pública, adreçada al Departament d’Educació, on demanava la informació següent: “- Tot
l’expedient de la meva filla en relació al cas d’assetjament i aplicació del protocol per part del
col·legi, així con l’informe final de valoració de data 11/06/21. - Tot l’expedient i
documentació de les actuacions i intervencions de l’inspector en el centre (en el cas de la
meva filla) . - La documentació i informació en la que s’han basat les diferents Directores dels
Serveis Territorials d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels
fets degudament provats que, suposadament, ha fet la nostra filla i nosaltres no volem
admetre. - L’informe/es que es van lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb
les Diligències preliminars 3487/2021-DD17. - Tota la documentació relacionada amb les
gestions i accions dutes a terme per l’administració d’educació per donar compliment als
suggeriments que el Síndic de Greuges va fer en la seva resolució (annex 3). Especialment
els referits a l’auditoria/supervisió per part de la inspecció de l’aplicació/gestió del protocol
contra l’assetjament que va fer el col·legi xxxx de Sant Adrià de Besós”.
3.
La resolució del Departament d’Educació de 17 de juny de 2022, notificada el 12 de juliol de
2022, estima la “
sol·licitud i es subministra la informació disponible en el format sol·licitat. Es fa
constar en la resolució que en aplicació del principi de minimització de dades, s’han suprimit dels
documents subministrats les dades personals identificatives no estrictament necessàries per
complir la finalitat del dret d’accés”. L’apartat 2 del resolc posa de manifest el següent: “
Informar
la persona sol·licitant que l'escrit de queixa que va presentar per registre el 21/07/2021 es va
trametre a l'inspector del centre. L'escrit es va tenir en compte i les gestions que va fer la
Inspecció d'Educació van consistir en l'assessorament ordinari al centre durant el primer
trimestre del curs 2021-2022 amb el suport de l'EAP. Us enviem de nou la comunicació que
la cap d'Àrea per a la Coordinació i Programació Escolar dels Serveis Territorials a
Barcelona Comarques, per suplència de la directora dels Serveis Territorials, us va enviar el
desembre de 2021 on us dona resposta sobre les gestions realitzades en relació amb el
vostre escrit de queixa”. El document adjuntat és un escrit adreçat a la persona reclamant
que exposa el següent: “En relació amb la vostra queixa sobre les actuacions realitzades
per part de la direcció del centre concertat xxxxx de Sant Adrià de Besòs i del mateix
inspector del centre en el cas del presumpte assetjament a la vostra filla xxxx, us comunico
que la intervenció de la Inspecció d’Educació va consistir a assessorar al centre quant a
l'aplicació del protocol en termes generals i a resoldre dubtes plantejats per la direcció del
centre. De la documentació consultada i les intervencions de l'inspector en el centre, es
valora que des de la direcció del centre es van dur a terme les actuacions adequades als fets
ocorreguts en l'àmbit educatiu. Tot i així, a l'inici del curs 2021-2022, l'inspector ha assessorat
el centre per tal que actualitzi els seus protocols de prevenció de violències i que apliqui les
mesures de promoció de la convivència adequada en tota la comunitat educativa. Així
mateix, un inspector especialista en orientació escolar valorarà les actuacions dutes a terme
per part del centre per tal de proposar, si escau, elements de millora en relació amb
l’aplicació dels protocols en el marc del Pla de convivència del centre”.
4. La Reclamació presentada el 22 de juliol de 2022 té l’objecte següent: “el passat 13 de juny de
2022 vaig exercir el meu dret d’accés a la informació pública sol·licitant tenir accés a la totalitat
de l’expedient i documentació relacionat amb el cas de la meva filla (codi de tràmit RRGH9L45L).
Entenem que l’expedient de la meva filla en el Departament d’Educació està conformat per la
documentació física i digital generada pel mateix Departament i la documentació externa (física i
digital) incorporada a l’expedient per la meva persona, el col·legi i tercers organismes o
persones. Com en tota administració la documentació incorporada ha d’estar datada i registrada
com a part de l’expedient. Com a resposta a la meva demanda el passat 11/07/2022 la
Secretària General d’Educació, a la resolució estimatòria 4084 (ANNEX 1), em va lliurar una
sèrie de documentació que conformen una versió esbiaixada i interessada de l’expedient. On
s’ometia tot document o dada que evidencien la seva mala praxis i per tant els hi son
desfavorables. Es per aquest motiu que ens adrecem a la Comissió de dret a la informació per tal
de que analitzi aquest fets. També voldria que aquest escrit s’interpretés en forma de denúncia
per què es derivés al organisme competent per obrir una investigació interna que analitzés els
fets que exposaré per tal de determinar si són mereixedors d’alguna acció disciplinària. A
continuació i de manera cronològica enumerem la documentació lliurada i les mancances
detectades a l’expedient lliurat”.
5. El 27 de juliol de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant la següent esmena a la
Reclamació: “cal que aporteu la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública que vau
presentar a l’administració i la resposta del Departament d’Educació a la sol·licitud. D’acord amb
el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1
d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un
termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu
esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us
comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena
o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”.
6. El 28 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 28 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
8. El 19 d’agost de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament, segons el qual “en relació amb la
reclamació de la SAIP amb número d’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00004084,
el Departament d’Educació va lliurar amb la resolució la documentació sol·licitada per la
persona reclamant. Pel que fa a les al·legacions que la persona reclamant fa en el seu
escrit, els correus electrònics que assenyala el reclamant entre l’inspector i la mare de la
menor no formem part de l’expedient administratiu i és per això que no es van fer arribar al
reclamant. Tot i que els correus electrònics tenen la consideració d’informació pública, en
aquest cas no es van enviar, ja que no formaven part de l’expedient administratiu i el
reclamant ja tenia accés a aquesta documentació perquè és part actuant en la comunicació
amb la inspecció. En relació amb el Document 1, l’informe de valoració de la directora de
l’Escola xxxx, de Sant Adrià de Besòs, no va entrar per registre als Serveis Territorials de
Barcelona Comarques sinó que és un document que el centre va lliurar a l’Inspector referent,
dins del marc de la seva tasca de seguiment sobre el cas de presumpte assetjament
denunciat, i per tant, no existeix entrada formal per registre. Pel que fa a la queixa
presentada en data 11/06/2021 amb ID 595GJ8LT7- 1 i les posteriors comunicacions
relacionades, cal fer constar que aquestes tampoc formem part de l’expedient administratiu i
és per això que no es van lliurar al reclamant. Tot i això, s’envien amb aquest informe totes
les CQS rebudes fins al moment relacionades amb l’ID xxxx amb els documents annexos
enviats per la persona reclamant i les respostes donades des del Departament. La bústia de
contactes de la Generalitat de Catalunya (CQS) és el mecanisme que la ciutadania pot
emprar per enviar consultes, queixes i suggeriments sobre qualsevol dels serveis que ofereix
la Generalitat, però, tal i com s’indica clarament a la capçalera del formulari, aquest mitjà no
és vàlid per iniciar un tràmit ni per aportar dades o documentació relacionada a un tràmit ja
iniciat. En aquests casos, cal utilitzar el formulari específic, la petició genèrica o anar
presencialment a qualsevol oficina de registre. El formulari de la bústia de contacte no és
vàlid per iniciar un procediment administratiu, ja que no permet tenir constància de la identitat
de la persona sol·licitant (no permet la signatura del formulari) i no té registre d’entrada. És
per això que com a resposta al CQS amb ID xxxx (i també com a resposta a CQS
successius) es va informar al sol·licitant que calia presentar el seu escrit per registre.
Relacionat també amb les al·legacions de la persona reclamant pel que fa al tancament de
les CQS, informar que l’aplicació informàtica de gestió de la bústia de contacte, un cop s’ha
enviat al ciutadà la resposta, la consulta es tanca automàticament i passa a estat “Tancada”.
És per això que l’estat de les consultes consta com a tancat en la data en que s’envia la
resposta. Pel que fa a l’informe d’inspecció de data 19/07/2021 (Document 3), aquest informe
no es va notificar al reclamant, ja que els informes d’Inspecció son documents interns que
serveixen com a base per elaborar respostes cap a l’exterior, com en aquest cas que es va
utilitzar com a base de la resposta de la cap de l’Àrea per a la Planificació Escolar i que es
va notificar a la persona reclamant en data 16/12/2021 (Document 4 lliurat amb la resolució
estimatòria). Els informes no es lliuren mai fora de l’organització llevat que es demanin per
SAIP o els requereixi un Jutjat o el Síndic de Greuges expressament en el marc d’un
procediment. Pel que fa a la anonimització de les dades identificatives de l’escrit presentat
per diferents famílies que van adreçar al centre escolar i que s’adjunta a l’informe de la
inspecció (DOC 3. Annex 1) es va considerar oportú eliminar les signatures manuscrites i
números de DNI, d’acord amb el principi de minimització de dades personals i es va
considerar procedent també eliminar el nom i cognoms per preservar la seva intimitat i
privacitat. En relació amb el document que la persona reclamant va presentar en data
21/07/2022 amb número de registre d’entrada 0202/3353/2021 i la resposta a aquest escrit,
la informació es va lliurar a la persona reclamant dintre del procediment de resolució de la
SAIP amb número d’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00003984, que es va
notificar en data 20/06/2022. S’envia, adjunt a aquest informe, la resolució notificada. Pel
que fa a les al·legacions relacionades amb el Document 6, es van anonimitzar les dades
identificatives, d’acord amb l’art 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la
transparència i el dret d’accés a la informació pública. D’acord amb aquest article, en els
casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la
identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número
del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. És per
això que es van eliminar la signatura manuscrita de la fiscal i els números de DNI que
apareixien en algunes signatures digitals dels documents enviats. De la mateixa forma s’ha
eliminat part del codi csv, ja que d’aquesta manera es podria tenir accés al document
electrònic original on poden constar aquestes dades identificatives. Respecte de les
al·legacions de la persona reclamant sobre la documentació de l’expedient de la reclamació
del Síndic de Greuges, cal indicar que un cop el Síndic de Greuges rep les respostes als
seus requeriments les trasllada a la persona que ha presentat la queixa. Per tant el reclamant disposa de tota la documentació, informació i valoracions que el Síndic ha
elaborat i enviat. Cal aclarir que, com ja s’ha comentat anteriorment, els informes de la
inspecció serveixen de base per elaborar les respostes i no s’envien directament al Síndic de
Greuges, llevat que els demani expressament. En aquest cas, els informes d’inspecció que es
van enviar en la resolució de la SAIP no es van lliurar directament al Síndic sinó que serveixen
de base per a elaborar les respostes que sí es van enviar”.
9. El 25 d’agost de 2022 la GAIP comunica a la persona reclamant l’informe del Departament, tot
indicant que si en el termini de cinc dies no al·lega motivadament el contrari es considerarà
satisfeta la sol·licitud.
10. El 25 d’agost de 2022 la GAIP rep el següent escrit de la persona reclamant: “Amb el present
escrit comunico que avui dia 25- 08-2022 he rebut document de títol: Informe del Departament
d’Educació en referència amb la Reclamació a la GAIP, expedient 679/2022, de 29 de juliol de
2022 (amb registre de sortida 9067/545942/2022). Que en aquest document es fa referència a un
seguit de documentació que l’acompanya. Amb el present correu sol·licito tenir accés a la
integritat de documents que acompanyen l’escrit esmenant anteriorment per tal de poder fer les
consideracions oportunes”.
11. El 2 de setembre de 2022 la GAIP requereix informació addicional al Departament d’Educació:
“Malgrat la documentació que heu fet arribar a aquesta Comissió el dia 19 d'agost de 2022 en
relació amb la Reclamació 679/2022 necessitaríem disposar d'altres elements necessaris per
poder resoldre amb ple coneixement de causa. Per això, us demanem que ens envieu còpia: de
la informació que el 12 de juliol de 2022 va ser notificada al sol·licitant: la resolució estimatòria de
la seva sol·licitud, la informació disponible en el format sol·licitat i que feu constar expressament
que en aplicació del principi de minimització de dades, s’han suprimit dels documents
subministrats les dades personals identificatives no estrictament necessàries per complir la
finalitat del dret d’accés. Tal com estableix l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol, la Comissió adoptarà les mesures necessàries per assegurar la
reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, si així ho
demaneu”.
12. El 4 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública
(SAIP) adreçada a la GAIP, que invoca la seva condició de persona interessada i demana accés
a l’expedient de la present Reclamació.
13. El 5 de setembre de 2022 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant a l’informe indicat a
l’antecedent 8: “Com ja vam manifestar a la nostre reclamació, en la gestió del cas de la meva
filla, l’administració va cometre una sèrie d’irregularitats/delictes que van perjudicar greument els
interessos i drets de la meva filla. Aquesta es la motivació per la qual hem exercit el nostre dret
d’accés a la informació pública, per tal de poder documentar les accions legals que tenim previst
emprendre. Es per aquest motiu que es molt rellevant tenir accés a la integritat de l’expedient de
la meva filla, amb la documentació perfectament datada per poder discernir el grau de
responsabilitat de cada acció duta a terme per els funcionaris actuants amb la informació de la
que disposaven. (...) Tal i com vaig exposar en la reclamac ió que va iniciar aquest expedient,
Educació es coneixedora de la meva intenció d’emprendre accions legals per la seva mala
praxis. Motiu pel qual ha amagat la part de l’expedient que els perjudica (...) Com no poden
formar part de l’expedient administratius les comunicacions entre l’inspector i la mare de la
menor? En el contingut d’aquest correus s’evidencia el grau de coneixement i la deixadesa de
funcions de l’inspector amb el que succeïa. En quant a l’argument de no facilitar-los perquè ja
tenim accés no es admissible, tal i com han mencionat els correus electrònics tenen la
consideració d’informació pública, hem demanat l’accés i per tant ho han facilitar. Per nosaltres
es important que ho incorporin a l’expedient. Amb aquesta inclusió a l’expedient, quedaria traçat i
documentat el seu coneixement i inacció, fet importantíssim per la seva denuncia judicial. En
relació amb el Document 1, l’informe de valoració de la directora de l’Escola xxxx, de Sant Adrià
de Besòs, no va entrar per registre als Serveis Territorials de Barcelona Comarques sinó que és
un document que el centre va lliurar a l’Inspector referent, dins del marc de la seva tasca de
seguiment sobre el cas de presumpte assetjament denunciat, i per tant, no existeix entrada
formal per registre. Des del juliol del 2021 hem reclamat el nostre dret a tenir accés a aquest
document, dret a ser informats i tenir còpia recollit en el protocol contra l’assetjament. Li vam
demanar al col·legi i ens el van negar, ho vam comunicar a la Inspecció educativa i ens va
ignorar. El Síndic de Greuges, durant un any ha requerit fins en cinc ocasions a Educació si tenia
coneixement sobre la existència d’aquest document i perquè no se’ns havia donat accés
(Educació a data d’avui encara no li ha respost). Ara un any després, exercint el nostre dret a
l’accés a la informació, apareix aquest document sota les pedres i no poden datar des de quan
ho tenen? Com ja vaig mencionar a l’escrit que va donar peu a aquest expedient, una vegada
llegit aquest document hem pogut comprovar l’existència d’indicis que podria tractar-se d’un
document fals o alterat (fet amb posterioritat de la data que refereix). Es per aquest motiu que es
importantíssim que Educació dati la seva entrada i incorporació del document a l’expedient i per
tant acrediti: 1. Des de quina data està en possessió de l’administració i per tant hem d’entendre
que no ha patit modificacions i/o alteracions. 2. Des de quina data està en possessió de
l’administració i per tant ha ignorat a la família i al Síndic que li reclamaven. (...) El Departament
d’educació es contradiu en les diferents argumentacions que fa. La queixa presentada en data
11/06/2021 amb ID 595xxxx la vaig fer en el portal corresponent accedint amb el meu certificat
digital, per tal, he d’entendre que en aquesta queda perfectament acreditada la meva identitat i
dels documents que adjunto. Prova d’això es que el portal et dona número d’entrada i registre.
En quant a la resposta de ID 595xxxx (i successius) va ser genèrica e insuficient, no contestant
ni responent a les meves demandes. Per altra banda també es contradiuen donat que altres
documents entrats pel Registre físic tampoc no els han inclòs a l’expedient. Aleshores quin es el
criteri per incloure els documents a l’expedient? Potser la conveniència o inconveniència als
interessos d’Educació? (...) Ara si, un any després hem tingut accés a aquest document (informe
d’inspecció de 19 de juliol de 2021) i hem pogut comprovar el seu contingut difamatori contra la
meva filla. Es per això que exigim a l’administració que identifiqui qui han estat els autors
d’aquest document per emprendrem les accions legals que creiem oportunes. Es molt greu que
l’administració admeti al·legacions de terceres persones en un procediment, que no ho
comuniqui a la persona interessada, que basi la seva resolució en aquest document i que es
negui a identificar als seus autors. Educació no vol protegir la identitat d’aquestes persones. El
que vol impedir es que podem denunciar aquesta difamació perquè demostraria que van resoldre
un expedient administratiu en base a mentides. Unes mentides que afavorien els interessos de la
inspecció educativa i que per tant no es van preocupar en contrastar (no fos que fossin mentida).
(...) És per això que es van eliminar la signatura manuscrita de la fiscal i els números de DNI que
apareixien en algunes signatures digitals dels documents enviats. De la mateixa forma s’ha
eliminat part del codi csv, ja que d’aquesta manera es podria tenir accés al document electrònic
original on poden constar aquestes dades identificatives. En aquest cas l’autor es un funcionari
públic ( la fiscal ) en l’exercici de les seves funcions públiques en un procés en el que soc part
interessada. Per aquest motiu no té sentit ni és aplicable amb l’art 70.2 del Decret 8/2021, de 9
de febrer. (...) Conclusions: 1ª. L’Administració d’Educació menteix i utilitza la seva posició de
privilegi per tergiversar, manipular, demorar i amagar la informació a la seva conveniència. Son
autèntics trilers de la informació. 2ª. Amaga les seves males praxis i no dubte en fer desaparèixer
la documentació que la pot comprometre. 3ª. Un corporativisme mal entès fa que entre les
administracions i funcionaris no aturin aquestes males pràctiques. Tot i que de manera reservada
alguns alts funcionaris de la conselleria ens han admès el seu descontent amb la gestió del
nostre cas per part dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques. 4ª. Amb la seva actuació
han vulnerat els drets de la meva filla i els nostres com a ciutadans. Estem determinat a
emprendre les accions legals que siguin necessàries per acabar amb aquests tarannàs propis de
de grups delinqüencials. Per tot l’exposat sol·licito a la Comissió de Garanties d’accés a la
informació, com a institució que ha de vetllar pel compliment de les garanties d’accés a la
informació que: - Insti a l’administració a facilitar-nos la totalitat de l’expedient, que requereixi al
Departament d’Educació a que integri a l’expedient els documents obviats. - Ens faciliti l’accés
als noms de les persones que han participat per així poder emprendre les accions legals
oportunes. - Així mateix, en el supòsit que la GAIP en la seva tasca d’inspecció en la
transparència i bones praxis, detectés irregularitats mereixedores d’un anàlisi més profund, d’una
investigació interna o be de l’obertura d’algun tipus d’expedient disciplinari ho faci o doni
coneixement a l’organisme que tingui les funcions atribuïdes”.
14. El 7 de setembre de 2022 la GAIP rep la següent informació addicional del Departament
d’Educació: “D'acord amb el requeriment de data 02/09/2022, en relació amb la Reclamació
679/2022, us traslladem la documentació que va ser subministrada i notificada a la persona
reclamant en data 12/07/2022: - Resolució -Annex 1_4084 - Annex 2_4084 Us facilitem el detall
de les anonimitzacions: • Annex 1_4084 Pàgina 22 a 26 i de la 34 a la 39: anonimitzat el codi QR
i codi CSV per evitar accedir al document íntegre on hi consten les dades personals dels
signants. Pàgina 24 i 37: anonimitzat nom del pare/mare representant de les famílies que
presenta l’escrit, correu electrònic i signatura manuscrita. Pàgina 23 i 36: anonimitzat nom i
cognoms persona que va presentar l’escrit de les famílies. Pàgina 26 i 39: anonimitzats, noms i
cognoms, DNI i signatura dels signants (famílies). Pàgina 29: anonimitzada la signatura
manuscrita del Ministeri Fiscal. • Annex 2_4084: Pàgina 28, 39. Anonimitzats els DNI de la
signatura. Agrairem que adopteu les mesures que considereu necessàries per assegurar la
reserva d'aquesta informació durant la tramitació del procediment de reclamació, d'acord amb
l'article 33.6 Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol”.
15. El 7 de setembre de 2022, a la vista de les diferències entre les parts sobre l’accés a dades
personals, la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe
previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que
comporta aquest fet.
16. El 8 de setembre de 2022 la GAIP demana la col·laboració del Departament d’Educació per
donar audiència a les terceres persones afectades per la Reclamació, i indica que aquest
procediment amplia en quinze dies més el termini de què disposa la GAIP per resoldre.
17. El 15 de setembre de 2022 la GAIP suspèn la tramitació de la Reclamació mentre duri la
tramitació de la sol·licitud d’accés a l’expedient presentada per la persona reclamant.
18. El 15 de setembre de 2022 la GAIP envia al signant del document de qui consten les dades de
contacte un escrit de trasllat de la Reclamació, i li demana que el traslladi a la resta de signants.
19. El 21 de setembre de 2022 una de les terceres persones afectades a qui s’ha traslladat la
Reclamació demana a la GAIP la identitat de la persona que demana la documentació on hi
consten les seves dades personals i les d’altres pares i mares de l’escola afectada.
20. El 22 de setembre de 2022 la persona reclamant presenta a la GAIP al·legacions d’oposició a la
suspensió de la tramitació de la Reclamació, requereix que aquesta i la sol·licitud d’informació
pública que ha presentat a la GAIP 5/2022 siguin tractades de forma independent i reitera la seva
petició de tenir accés a l’informe addicional aportat pel Departament d’Educació.
21. El 23 de setembre de 2022, un cop comunicada la petició indicada a l’antecedent 19 a la persona
reclamant, aquesta accedeix a què s’informi de la seva identitat a les terceres persones
afectades: “Primer de tot agraeixo l’oportunitat que em donen de presentar al·legacions al fet que
es faciliti la meva identitat a les terceres persones afectades. Però com no podria ser d’una altra
manera, no em presentaré cap al·legació ni objecció. Estic totalment d’acord amb la Comissió en
la conveniència de facilitar la meva identitat a les terceres persones afectades. Es més, jo
considero que més que convenient es el seu legítim dret saber qui ha darrera dels documents
que els interpel·len. El que em sobta es que el passat 14- 09-2022 en vau comunicar “us informo
que procedim iniciar el tràmit de trasllat a fi que les terceres persones afectades puguin formular,
en un termini de 10 dies, al·legacions, si ho consideren oportú”. I ara 9 dies després em
pregunteu si tinc cap objecció en que se m’identifiqui en aquesta comunicació a les persones
afectades. Es que encara no s’ha donat trasllat a les persones afectades? Espero que la línia
marcada per la Comissió, considerant convenient identificar-me a les persones afectades a
l’expedient 05/2022 sigui la mateixa a l’hora de resoldre la convinença d’identificar a les persones
que van injuriar a la meva filla menor d’edat”.
22. El 27 de setembre de 2022 la primera en presentar al·legacions de les terceres persones
afectades posa de manifest el següent: “En relació a la seva carta rebuda el dia 19 de Setembre
de 2022 amb número d'identificació SAIP 5/2022 i dintre del termini per presentar al·legacions,
exposo: -la carta mencionada s'envia a l'escola i departament d'educació per advertir i desmentir
una situació de publicacions i falsedats sobre menors a l'entorn escolar, aportar informació
addicional, oferir la nostra col·laboració si es considerava necessari i sol·licitar accions per reduir
el nivell de alarma i inseguretat que s'estava creant. - més d'un any després d'aquesta carta,
durant el que s'han produït la resolució de l'escola, la de l'inspector, un informe addicional del
departament d'educació i d'un decret d'arxiu de Fiscalia de Menors, entenc que l'accés a aquesta
carta no aporta cap informació addicional que ajudi a resoldre o millorar la situació. - el decret de
fiscalia, únic document al que he tingut accés, detalla i justifica de manera detallada la manca
d'entitat de tots els fets de la denuncia indicada en aquest cas. - entenc que la persona reclamant
està en desacord sobre aquestes resolucions - l'activitat de publicacions i difamació sobre aquest
cas segueix activa, suposo que per part del reclamant d'informació - que mitjançant l'accés a
aquest document, es pretén mantenir i augmentar l'activitat difamatòria i d'assetjament real sobre
tots aquells que van sota- signar la carta o estan d'acord amb les resolucions mencionades dels
estaments. En base a aquests antecedents i situació actual declaro: - que no permeto la
distribució de les meves dades personals - que si permeto que es remeti el contingut de la carta si
es considera pertinent Afegeixo que donada l'evolució d'aquest cas, s'ha posat en vies de
reclamació judicial penal que espero que inicií les diligències de manera imminent”. Coincideixen
en els mateixos termes o molt similars nou terceres persones afectades més, fins a totalitzar 10
al·legacions de terceres persones afectades, presentades entre el 27 de setembre i el 7
d’octubre de 2022.
23. El 30 de setembre de 2022 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT al qual es refereix l’antecedent 14
i que conclou: “D’acord amb la informació de la qual es disposa, la persona reclamant té dret a
accedir als correus electrònics, queixes i requeriments a què es refereix la seva reclamació que
es trobin en poder del Departament que es relacionen a l’antecedent 3 d’aquest informe, i també
a la identitat dels pares dels alumnes que han aportat informació sobre la seva persona i sobre la
seva filla (doc. 3 i 6 annex 1), llevat que del tràmit d’audiència en resulti algun element que ho
impedeixi. Pel que fa als documents 3, 5 i 6 de l’annex 1 i documents 8 i 11 de l’annex 2, la
normativa de protecció de dades impedeix l’accés de la persona reclamant al document íntegre,
atès que hi consten certes dades de tercers (números de DNI, signatures manuscrites i/o dades
de contacte) irrellevants per a la finalitat pretesa amb l’accés”.
24. El 7 d’octubre de 2022, després de conèixer la identitat de la persona reclamant, 7 de les
mateixes persones afectades que han presentat les 10 al·legacions indicades a l’antecedent
anterior, presenten les seves al·legacions addicionals, que substancialment coincideixen en els
punts següents: “Considero que resulta important indicar que jo no vaig demanar conèixer la
identitat de la persona que ha presentat la sol·licitud d’accés a informació pública. Havent llegit el
document adjuntat de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, vull indicar que en la missiva
de data 30 de juny de 2021 (doc. 3 i 6 annex 1): - No existeix cap terme o terminologia que
desmereixi, menyspreï, difami o falti al respecte a la filla del reclamant o la seva família. - Els fets
explicats a l’escrit varen ser confirmats per la filla del reclamant en el procés d’investigació de
fiscalia de menors. Així com també confirmats per els altres menors en declaració. - Només
s’exposen els fets coneguts per nosaltres a través de la nostra filla, que contradiuen falses
asseveracions; publicades i difoses pel reclamant i el seu entorn familiar en mitjans de
comunicació públics, xarxes socials i xats comuns de pares de l’escola durant les setmanes i
dies previs a l’escrit mencionat. - Que les publicacions falses i acusatòries a xarxes socials per
part de sol·licitant d’informació i la seva família sobre aquest assumpte no s’han aturat a dia
d’avui. -Que aquest escrit es va realitzar amb la voluntat de sol·licitar accions immediates per
solucionar col·laborativament la situació i reduir l’escalada continuada de violència i malestar que
s’estava creant amb les publicacions en l’entorn escolar, així com retornar a una situació
reparada dels menors. - L’enviament de la carta va estar restringida als estaments competents;
escola i departament d’educació. Donat que queda demostrat per les declaracions pròpies de la
filla del reclamant que no hi ha incloses ni mentides ni falsedats en la missiva. Que després de
diverses investigacions incloses les derivades de les denuncies a Mossos d’esquadra per
Fiscalia de Menors es dona per arxivada la denuncia sobre aquest presumpte cas d’
assetjament. Conseqüentment considerem que: - Preval el nostre dret a la protecció de dades
dels signants de la carta. Finalment crec que la difusió de les meves dades proporcionarà una
incitació per part dels estaments (GAIP, APDCAT) a mantenir la controvèrsia sobre aquest
assumpte o bé, reforçarà i donarà peu a una maniobra de denuncia addicional contra mi i els
signants a fi de continuar mantenint assetjament cap a nosaltres i les nostres filles. Espero
considerin a bé les meves explicacions i motivació per mantenir la voluntat de que no es
proporcionin les meves dades personals”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Tramitació simultània d’una Reclamació i una SAIP amb continguts en part coincidents
El antecedents posen de manifest que la persona reclamant, abans que la GAIP resolgui la
Reclamació, ha presentat a aquesta Comissió una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP),
que demana accedir a l’expedient de la Reclamació. L’expedient de la Reclamació conté, entre altres
documents, la informació que ha aportat el Departament d’Educació, que al final ha acabat sent tota
la continguda a l’expedient sobre el cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant, que és
l’objecte central de la Reclamació. Per tant, l’expedient sobre el cas d’assetjament de la filla de la
persona reclamant és l’objecte directe de la Reclamació i l’objecte indirecte de la SAIP presentada per
la mateixa persona reclamant.
La informació aportada pel Departament d’Educació sobre l’assetjament de la filla de la persona
reclamant (l’expedient del cas) conté documents afectats per límits al dret d’accés a la informació
pública, concretament dades personals, en relació amb les quals cal valorar si ha de prevaldre la seva
protecció o el dret d’accés de la persona reclamant. La concurrència i la ponderació d’aquestes dades
personals s’ha de valorar igualment en el procediment de SAIP i en el de Reclamació, i la conclusió
ha de ser la mateixa en ambdós procediments, ja que resultaria incongruent i contrari als més
elementals criteris de raonabilitat que el mateix límit al dret d’accés a la informació pública afectés de
manera diferent la mateixa informació demanada per la mateixa persona al mateix organisme (la
GAIP), en funció de si ha de resoldre en modalitat SAIP o en modalitat reclamació. Hi ha alguns
casos precedents de reclamants que han pretès obtenir via SAIP informació denegada per la
resolució de la reclamació, a conseqüència de la concurrència de límits al dret d’accés a la informació
pública i la seva ponderació amb aquest dret, i la GAIP sempre ha tingut molt clar que no és possible
obtenir per la porta del darrera (la SAIP davant de la GAIP) allò que jurídicament no es pot obtenir per
la del davant (la reclamació a la GAIP).
És precisament amb la finalitat de garantir la congruència entre els dos procediments que, amb
objectes coincidents, ha plantejat la persona reclamant davant la GAIP que aquesta Comissió va
acordar suspendre la tramitació de la Reclamació, a fi de resoldre simultàniament ambdós
procediments i d’aprofitar en els dos casos les actuacions més rellevants requerides legalment per a
aquesta mena de casos (singularment, l’informe de l’APDCAT i el trasllat del procediment a les
terceres persones afectades). A partir del moment que s’han dut a terme les actuacions requerides
per ambdós procediments, escau aixecar la suspensió de la Reclamació i aprovar en el mateix Ple les
resolucions corresponents a la Reclamació i a la SAIP.
3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada i els límits que hi concorren
La Reclamació té per objecte “la totalitat de l’expedient i documentació relacionat amb el cas de la
meva filla”. Davant d’aquesta sol·licitud (detallada per l’antecedent 2), considera que se li ha facilitat
només part de la documentació, de forma esbiaixada, ocultant documents negatius per al
Departament i ho argumenta detalladament tot fent referència a documents concrets que creu que
haurien de formar part de l’expedient i no li han estat facilitats, o ho haurien estat de forma incompleta
o/i amb molta dilació.
En la mesura que allò sol·licitat és informació que es troba en poder de l’Administració educativa, s’ha
de qualificar d’informació pública i, en conseqüència, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que
concorrin límits legals que en determinin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). El límit al dret
d’accés a la informació pública invocat és el de la protecció de les dades personals. Les dades
personals que formen part de la informació reclamada són bàsicament les següents: la identitat de
personal de l’Administració, la identitat de la Directora de l’Escola, la identitat de pares i mares de
l’Escola que signen un document amb dades i consideracions no compartides per la persona
reclamant i diverses signatures manuscrites. Des del punt de vista del dret d’accés a la informació
pública i de la protecció de dades personals, cal valorar en els termes següents l’accés a cada un
dels tipus de dades personals indicats.
S’ha de facilitar amb normalitat, si algú la demana, la informació sobre la identitat del personal de
l’Administració (personal d’inspecció o de serveis territorials, entre altres), en aplicació de l’article 24.1
LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació
directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que
contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret
hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Són
dades personals merament identificatives, segons l’article 70.2 del Decret 8/20221, sobre
transparència i dret d’accés a la informació pública, “les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o
lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de
contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i
personal directiu del sector públic de les administracions públiques”.
La Directora de l’Escola no té la condició de personal de l’Administració, ja que l’Escola afectada és
una escola privada concertada. El règim jurídic aplicable a la informació sobre aquests tipus de
serveis és definit per l’article 3.2 LTAIPBG, segons el qual “en els casos de l’apartat 1.d i e (que inclou
el supòsit de gestió privada de serveis públics, com és el cas d’una escola concertada), el compliment
de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest
efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament
relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons
públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de
serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels
càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de
les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa”. En
aplicació d’aquest precepte, la divulgació de la identitat de la persona responsable de la direcció del
centre ha de ser fins i tot més intensa que la comentada al paràgraf anterior en relació amb el
personal de l’Administració, perquè si l’article 3.2 estableix la necessitat d’informar sobre les seves
retribucions, amb molta més raó s’ha d’informar sobre la seva identitat.
L’accés a la informació sobre la identitat de pares i mares de l’Escola que signen un document amb
dades i consideracions no compartides per la persona reclamant s’ha de regir per les previsions de
l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no
incloses a l’article 23 (que estableix les dades personals especialment protegides), es pot donar
accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets
de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre
altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment
si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti
de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”.
El dret d’accés de la persona reclamant a tota la informació relativa a l’assetjament patit per la seva
filla és intens i especialment reforçat per la finalitat en ares de la qual necessita aquesta informació,
que és la d’emprendre accions jurídiques en relació amb el dany causat a la seva filla.
Però l’accés a les dades sobre la identitat d’altres pares de l’Escola que es varen posicionar en
termes diferents als de la persona reclamant, en relació amb l’assetjament de la seva filla, també els
causa un dany que no es pot ignorar, especialment a jutjar per les consideracions fetes a les seves
al·legacions, segons les quals la divulgació de la seva identitat segurament augmentarà els atacs que
venen patint a les xarxes socials.
També cal tenir en compte que el Síndic crida l’atenció del Conseller d’Educació, en un escrit del 5
d’abril de 2022 que forma part del corresponent expedient sobre la intervenció del Síndic en el cas,
sobre la necessitat d’adoptar mesures per evitar perllongar la conflictivitat entre adolescents i famílies
de l’Escola, en torn d’aquest cas d’assetjament, i en aquesta perspectiva pot ser contraproduent
divulgar dades de persones que han pres part en aquesta conflictivitat.
A més a més de les consideracions que s’acaben de fer, la identitat d’aquestes persones afectades
no és una dada rellevant per a la finalitat de l’accés a la informació pública reclamada, finalitat que és
expressada per la pròpia persona reclamant al presentar la Reclamació (antecedent 4): “la Secretària
General d’Educació (...) em va lliurar una sèrie de documentació que conformen una versió
esbiaixada i interessada de l’expedient. On s’ometia tot document o dada que evidencien la seva
mala praxis i per tant els hi son desfavorables. Es per aquest motiu que ens adrecem a la Comissió
de dret a la informació per tal de que analitzi aquest fets. També voldria que aquest escrit
s’interpretés en forma de denúncia per què es derivés al organisme competent per obrir una
investigació interna que analitzés els fets que exposaré per tal de determinar si són mereixedors
d’alguna acció disciplinària”. En coherència amb allò que és propi en aquest procediment, la persona
reclamant persegueix obtenir informació per exigir responsabilitat a l’Administració educativa, no a
persones privades (més endavant, a les seves al·legacions, la persona reclamant indica que vol la
identitat d’aquestes persones privades per requerir-les responsabilitats jurídiques, però les
pretensions que fixen l’àmbit d’aquesta Resolució són les expressades a la sol·licitud i a la
presentació de la Reclamació, restant al marge les que es puguin afegir al llarg del procediment);
essent aquesta la finalitat de la Reclamació, no té justificació la pretensió d’obtenir informació de
persones privades implicades en el cas, i menys si hom té en compte que la divulgació d’aquesta
informació les pot causar dany, tant a elles, com a la convivència de l’Escola.
Cal tenir en compte que la finalitat de la llei de transparència és sotmetre les actuacions dels poders
públics al control de la ciutadania, no pas l’actuació de persones físiques privades, com altres pares, i
que les dades personals que se sacrifiquen amb aquesta finalitat són dels qui actuen en nom de
l’Administració o dels qui , d’alguna manera, es beneficien d’aquestes actuacions, i no sembla ser el
cas dels altres pares afectats. En aquest sentit, la cessió de les dades personals, d’acord amb l’article
6.1.c del Reglament europeu de dades personals, és legítima si s’adequa a la finalitat prevista per
una llei, i la finalitat del dret d’accés previst a la llei de transparència és permetre el control dels
poders públics, de manera que no es justificaria en la finalitat d’aquest dret desprotegir dades
personals de ciutadans que no tenen cap responsabilitat pública ni són beneficiaris de decisions
públiques.
En conseqüència, a la vista de les anteriors consideracions és procedent desestimar la pretensió de
la persona sol·licitant d’obtenir informació sobre la identitat de les mares i pares de l’Escola que han
signat un document relatiu a l’assetjament de la seva filla.
Finalment, també és procedent denegar l’accés a les diverses signatures manuscrites, de qualsevol
persona, que formin part de la documentació sol·licitada. Segons l’article 70.2 del Decret 8/2021, “en
els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de
l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional
d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de
publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del
certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas
que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o
personal al servei de les administracions públiques”. La signatura manuscrita, sense ser formalment
una dada personal especialment protegida, és una dada personal íntima, que pot revelar informació
sobre el caràcter i la personalitat del seu autor. Per tant, amb caràcter general ha de prevaldre el dret
a la protecció d’aquesta dada personal, damunt del d’accés a ella. I quelcom semblant s’ha d’aplicar
en relació amb les dades de localització i número d’identitat, totes elles dades properes a la intimitat
que afecten molt més a l’esfera privada que a la pública de les persones afectades.
En definitiva, si bé és procedent, amb caràcter general, declarar el dret de la persona reclamant a la
informació reclamada, el límit del dret d’accés a la informació pública de la protecció de les dades
personals impedeix divulgar les dades relatives a la identitat dels pares i mares de l’Escola que
signen un document relatiu al cas d’assetjament de la filla de la persona reclamant i a les signatures
manuscrits, números de documents d’identitat i dades localització de qualsevol persona que es trobin
a la informació reclamada.
4. Sobre el contingut de l’expedient administratiu sol·licitat
La persona reclamant insisteix a demanar que l’expedient relatiu a l’assetjament de la seva filla
comprengui tota la documentació generada per l’Administració i aportada per les persones
interessades, amb la data de cada document i foliant tot el conjunt, amb la finalitat de proporcionar un
coneixement clar dels fets per fonamentar accions jurídiques. En relació amb aquesta pretensió, cal
fer les consideracions següents.
El dret d’accés a la informació pública té per objecte la informació que es troba a disposició de
l’Administració, que no sempre és la que les persones sol·licitants o reclamants creuen que
l’Administració hauria de tenir. Quelcom semblant passa quan es demana la informació que forma
part d’un expedient administratiu, que és la que realment en forma part, no la que la persona
sol·licitant o reclamant creu que n’hauria de formar part.
Segons l’article 70 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, “1. S’entén per expedient
administratiu, el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a
la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. 2. Els expedients han
de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les
proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin
d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així
mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. 3. Quan
en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que
preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat
corresponents, i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix
autentificat, dels documents que contingui. L’autenticació de l’índex esmentat ha de garantir la
integritat i immutabilitat de l’expedient electrònic generat des del moment de la seva signatura i ha de
permetre recuperar-lo sempre que sigui necessari; és admissible que un mateix document formi part
de diferents expedients electrònics. 4. No forma part de l’expedient administratiu la informació que
tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades
informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o
entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat
que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que
posi fi al procediment”.
Aquest precepte posa de manifest que legalment no formen part de l’expedient administratiu les
comunicacions i informes interns o entre òrgans i que només n’han de formar part les notificacions,
sense obligar a què s’hi hagin d’incloure els correus electrònics. Així mateix, el foliat, autenticació i
indexació dels documents que integren l’expedient només són obligatoris quan en virtut d’una norma
sigui necessari remetre l’expedient electrònic, com passa en cas de presentació d’una demanda
contenciosa administrativa, per exemple.
El dret d’accés a la informació pública, com s’ha dit més amunt, té per objecte garantir l’accés a la
informació que es troba en poder de l’Administració, sens perjudici dels límits legals concurrents.
Queden fora de l’abast d’aquest dret i, per tant, de les competències de la GAIP, les eventuals
pretensions sobre la formació adequada dels expedients administratius i sobre si han d’incloure o no
determinada documentació i sobre si la documentació en qüestió ha de ser datada d’una determinada
manera, qüestions totes elles que formen part del règim jurídic dels procediments administratius, i que
poden tenir la seva garantia en seu judicial, però no del dret d’accés a la informació pública. Si la
persona reclamant, com posa de manifest en els seus escrits, emprèn accions judicials contra el
Departament, una de les primeres mesures que adoptarà l’autoritat judicial és, probablement, el
requeriment formal de l’expedient administratiu, per tal de donar-ne accés al demandant, i el jutge o
tribunal és qui té plenes potestats per assegurar que l’expedient en qüestió compleixi tots els requisits
de l’article 70 de la Llei 39/2015 citat més amunt.
5. Sobre altres pretensions de la persona reclamant
La persona reclamant, a més de fer efectiu el seu dret d’accés a la informació pública, també demana
a la GAIP que analitzi una eventual mala praxi del Departament en la formació de l’expedient, així
com que obri o faci obrir una investigació interna (se suposa que del Departament), per tal de
determinar si les seves actuacions mereixen alguna acció disciplinària.
Aquesta pretensió no pot ser estimada. En part, perquè per atendre- la caldria que la GAIP comptés
amb els recursos materials, humans i competencials necessaris per dur a terme una inspecció sobre
l’activitat del Departament relacionada amb el cas que ens ocupa, i la Comissió no els disposa. I en
part perquè, a tenor de les consideracions fetes al fonament jurídic anterior sobre l’expedient
administratiu, no es veuen indicis de l’eventual mala praxi a la que es refereix la persona reclamant;
sens perjudici de què puguin ser acusades de mala praxi actuacions de personal de l’Administració o
de l’Escola, en relació amb les mesures preses sobre l’assetjament patit per la filla de la persona
reclamant, qüestió sobre la qual la GAIP no es pot pronunciar, pel que fa a l’exercici del dret d’accés a
la informació pública sembla raonable la informació lliurada i també ho són els límits aplicats, així com
les explicacions donades pel Departament a l’informe indicat a l’antecedent 8.
6. Sobre el dret d’accés a la informació que no forma part dels expedients facilitats
La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació (antecedent 2) demana, certament,
tenir accés a dos expedients administratius (
tot l’expedient del cas d’assetjament a la filla de la
persona reclamant i aplicació del protocol per part del col·legi i tot l’expedient i documentació de
les actuacions i intervencions de l’inspector en el centre, en relació amb el mateix cas), però també
demana informació pública amb independència de si forma o no forma part de cap expedient; concretament,
demana la següent: 1.- L’informe final de valoració de data 11/06/21. 2.- La documentació i
informació en la que s’han basat les diferents Directores dels Serveis Territorials d’Educació per
arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament provats que,
suposadament, ha fet la nostra filla i nosaltres no volem admetre. 3.- L’informe/es que es va lliurar
a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars 3487/2021-DD17.
4.- Tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a terme per l’administració
d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de Greuges va fer en la seva
resolució, especialment els referits a l’auditoria/supervisió per part de la inspecció de
l’aplicació/gestió del protocol contra l’assetjament que va fer el col·legi xxxx de Sant Adrià de
Besós.
Com ja s’ha dit a l’antecedent 3, tota la documentació a què es refereixen els 4 apartats de la
sol·licitud que s’acaben de citar, que previsiblement es troba en poder de l’Administració, ha de ser
qualificada com a informació pública, ja que aquest atribut és aplicable a tota la informació en poder
de l’Administració i no només la que integra expedients administratius. Per tant, en aplicació dels
articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat
que concorrin causes legals que en determinin la denegació. Previsiblement, les causes legals que
poden justificar la denegació d’aquesta informació són les derivades de la protecció de dades
personals, en els mateixos termes valorats pel fonament jurídic 3. Per tant, és procedent declarar el
dret de la persona reclamant a aquesta informació, sens perjudici del que resulti de la protecció de les
dades personals afectades.
Els apartats 1 i 3 de la part de sol·licitud referida al primer paràgraf d’aquest fonament jurídic
demanen sengles informes concrets. Els apartats 2 i 4, en canvi, tenen pretensions més obertes: tota
la documentació sobre la que es basa les conclusions de la Direcció de Serveis, per una banda, i la
relativa al compliment dels suggeriments del Síndic, per l’altra. És més que probable que bona part de
la informació demanada al marge dels expedients administratius formi també part d’aquests i, en
aquesta qualitat, ja hagi estat lliurada a la persona reclamant; de ser així, cal que el Departament ho
indiqui expressament, identificant els documents concernits. I si hi ha documentació sol·licitada pels
apartats 1 a 4 indicats al primer paràgraf d’aquest fonament jurídic, que no forma part dels expedients
facilitats, cal que el Departament la lliuri a la persona reclamant, tot assenyalant en qualsevol cas que
tota la informació sol·licitada al marge dels expedients indicats a la sol·licitud ha estat lliurada a la
persona reclamant i, de no ser aquest el cas, cal que se’n exposin els motius.
7. Sobre les al·legacions de les terceres persones afectades
Els antecedents 22 i 23 reprodueixen les al·legacions que han aportat a aquest procediment les
terceres persones afectades per la Reclamació. El seu contingut és un dels factors de ponderació que
té en compte aquesta Resolució per fer prevaldre la protecció de la seva identitat damunt del dret
d’accés a aquesta informació. Vist que la seva finalitat ha estat substancialment atesa per la
Resolució, no és necessari fer-les objecte de major valoració.
8. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
9. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27
d’octubre de 2022, resol per unanimitat:
1. Aixecar la suspensió de la tramitació d’aquesta Resolució acordada per la GAIP el 15 de
setembre de 2022 (antecedent 17), amb motiu de la presentació d’una SAIP per la mateixa
persona reclamant amb un objecte similar al de la Reclamació.
2. Estimar parcialment la Reclamació 679/2022, en relació amb la informació sol·licitada per
l’antecedent 2 que no forma part dels expedients sol·licitats pel mateix antecedent, i declarar el
dret de la persona reclamant a la informació següent: l
’informe final de valoració de data
11/06/21; la documentació i informació en la que s’han basat els Serveis Territorials
d’Educació per arribar a les seves conclusions, en especial el detall dels fets degudament
provats que, suposadament, ha fet la filla de la persona reclamant; l’informe/es que es va
lliurar a Fiscalia de Menors de Barcelona relacionat amb les Diligències preliminars
3487/2021-DD17, i tota la documentació relacionada amb les gestions i accions dutes a
terme per l’administració d’educació per donar compliment als suggeriments que el Síndic de
Greuges, tot sens perjudici d’allò previst per l’apartat 3.
3.
Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació 679/2022, en relació amb
l’accés sol·licitat als expedients indicats a la sol·licitud, ja que el Departament justifica
raonadament en el seu informe haver facilitat la documentació que els integra, sens perjudici
dels límits indicats al fonament jurídic següent, que han de prevaldre damunt del dret
d’accés a la informació sol·licitada.
4.
Desestimar parcialment la Reclamació 679/2022, en relació amb les dades personals
següents:
la identitat dels pares i mares de l’Escola que signen un document relatiu al cas
d’assetjament de la filla de la persona reclamant i a les signatures manuscrits, números de
documents d’identitat i dades localització de qualsevol persona que es trobin a la informació
reclamada.
5. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 2, o fonamenti que ja li ha estat lliurada al sí dels expedients sol·licitats, dins del termini
màxim de quinze dies.
6. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
7. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
8. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 679/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.