Acceso a información sobre el funcionamiento y designación de las listas de peritos del COAC

Resolució 125/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 679/2019 Administració reclamada: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Informació reclamada: Funcionament de les llistes de pèrits. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial i finalització per desistiment parcial i per pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació. Resum: Els òrgans judicials no estan inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG definit pel seu article 3, de manera que no se’ls pot derivar la Reclamació; i la pretensió que formula la persona reclamant (antecedent 7.5), de què el COAC obtingui d’aquests organismes les lletres sol·licitades queda fora de l’àmbit del dret d’accés a la informació pública (tant perquè afecta organismes judicials, com perquè demana al COAC actuacions d’obtenir informació i no de facilitar l’accés a la informació que es troba en el seu poder). Tota la informació generada per aquest treball de recerca que es trobi en poder del COAC és informació pública, perquè està relacionada directament amb una de les funcions públiques d’aquest Col·legi professional i, per tant, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que en justifiquin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG); sembla que els únics límits que podrien concorre en aquesta documentació són les dades que identifiquen les persones enquestades, cas que les enquestes no siguin anònimes; si és aquest el cas, res impedeix facilitar el material de les enquestes tot substituint la identitat de les persones enquestades per un codi que permeti individualitzar les respostes i, si escau, connectar-les amb les persones que les han donades. Quan aquests organismes formen part de les Administracions i altres organismes i entitats inclosos a l’àmbit d’aplicació del dret d’accés a la informació pública definit per la legislació de transparència i accés a la informació pública (articles 3 LTAIPBG i, si s’escau, 2 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE, l’article 19 de la qual regula les derivacions), cal derivar-los la sol·licitud, per tal que facilitin la informació sol·licitada que es troba en el seu poder a la persona sol·licitant; en conseqüència, en relació amb la part afectada (la que demana les lletres dels sortejos fets per altres organismes públics de naturalesa administrativa o del sector públic), és procedent retrotreure el procediment d’accés a la informació pública i requerir el COAC perquè derivi l’apartat 5 de la sol·licitud als organismes administratius que, al seu entendre, han celebrat entre 2014 i l’actualitat sortejos sobre les llistes de pèrits facilitades pel Col·legi, tot aplicant les previsions de l’article 30 LTAIPBG. Paraules clau: Col·legis professionals. Corporacions de dret públic. Pèrits. Arquitectes. Reclamació contra silenci. Informació pública. Informació judicial. Derivació. Desistiment. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 679/2019, presentada contra el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de setembre de 2019 la persona reclamant, després d’invocar l’LTAIPBG, demana la informació següent al COAC: 2.1. Concreció dels casos en què el COAC pot designar directament els pèrits, a tenor del contingut de l’article 5.h de la Llei 2/1974, de col·legis professionals (LCP) ... L’aclariment d’aquest “designarlos por sí mismo, según proceda” el motiu del present apartat. 2.2. A la pàgina web del COAC es va publicar que les llistes definitives de pèrits per a la seva designació el 2019 “seran enviades al Departament de Justícia (llista de pèrits judicials), als Registres Mercantils, a les Administracions Tributàries i al Col·legi de Notaris de Catalunya”. D’acord amb això, sol·licito còpia de les llistes de pèrits d’enguany que el COAC hagi posat a disposició de cadascuna de les administracions públiques, institucions i corporacions de dret públic esmentades. 2.3. A més de les administracions, institucions i corporacions de dret públic esmentades en l’anterior apartat 2.2, sol·licito una relació d’altres organismes, administracions públiques, institucions i corporacions de dret públic que hagin o estiguin facilitant encàrrecs pericials al COAC des de gener de 2017 fins a la data més actualitzada de què es disposi d’enguany. 2.4. Sol·licito informació sobre si el COAC ha enviat, entre gener de 2017 i l’actualitat, cap altra llista diferent a la llista de pèrits indicada a l’apartat 2 als organismes, administracions públiques, institucions i corporacions de dret públic esmentats a l’apartat 2 i a les que es puguin derivar de l’apartat 3. 2.5. Demano informació del medi on es publica la lletra resultant dels sorteigs celebrats per establir l’ordre de començament de les designes de les llistes de pèrits. En qualsevol cas, sol·licito una relació on es facilitin les esmentades lletres resultants, així com les lletres amb què finalitzen els diferents anys entre 2014 i l’actualitat. 2.6. Que se’ns informi activament sobre el desenvolupament de l’anomenat “Treball d’investigació sobre el funcionament de llistes de pèrits” que porta a terme l’Agrupació d’arquitectes experts pericials, forenses i mediadors del COAC (AAEPFMC), d’acord amb l’enquesta enviada mitjançant la pàgina web als pèrits el 6 de juny de 2019. 2.7. Determinació, per al període comprès entre gener de 2017 i l’actualitat, dels diferents supòsits d’encàrrec per part d’organismes, administracions públiques, institucions i corporacions de dret públic indicades als apartats 2 i 3, pels quals l’AAEPFMC del COAC hagi demanat als pèrits requisits diferents a la seva titulació d’arquitecte, com ara l’exigència d’haver realitzat determinats cursos, diplomatures o acreditació d’un mínim nombre de pericials efectuades. 2.8. Per al període comprès entre gener de 2017 i l’actualitat, dins de la província de Barcelona, relació on consti el nombre de pericials encarregades al COAC per part de cadascun dels diferents organismes, administracions públiques, institucions i corporacions de dret públic indicats a l’apartat 2 i dels que es puguin derivar del 3 i la seva correspondència amb el número de col·legiat dels pèrits als quals s’hagin encarregat o, en cas de renúncia, el número de col·legiat del pèrit que se’n hagi encarregat. 3. La Reclamació presentada el 31 d’octubre de 2019 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta de la seva sol·licitud. 4. El 5 de novembre 2019 la GAIP comunica la Reclamació al COAC i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 20 de novembre de 2019 el COAC facilita a la resposta següent a cada un dels apartats de la sol·licitud de la persona reclamant, que aquesta trasllada a la GAIP amb les anotacions que es fan entre parèntesi: 5.1. En els supòsits en els que el COAC ha rebut peticions de designa de pèrits, el COAC ha fet arribar a l’organisme el llistat de perits filtrats per: especialitat, torn d’ofici, TSJC, Jutjats Contenciós administratius i/o partits judicials, segons la tipologia de la petició (la persona reclamant considera que aquesta resposta no contesta específicament al primer apartat de la seva sol·licitud). 5.2. Les llistes de pèrits que es fan arribar als organismes i/o entitats s’extreuen de la llista matriu a la que vostè pot accedir, com a col·legiat, a través de la pàgina web del COAC (la persona reclamant al·lega que no se li faciliten les llistes que ha demanat per tal de poder comparar- les entre elles). 5.3. Llistat d’organismes que han sol·licitat encàrrecs pericials al COAC des de gener de 2017 fins a l’actualitat: Jutjats (de 1ª instància 7 de Vilanova i la Geltrú i 1 de Terrassa; d’instrucció 2 de Badalona; 3 d’Igualada i 2 de Sabadell) i Ministeri de Treball i Seguretat Social (la persona reclamant al·lega que no demanava jutjats i considera que manquen organismes administratius). 5.4. El COAC no ha enviat cap altra llista diferent a la llista de pèrits que va aprovar la Junta de Govern en data 30 de gener de 2019 (la persona reclamant al·lega que demana aquesta informació des de gener de 2017). 5.5. El COAC no té coneixement de cap medi on es publiquin les lletres resultants dels sortejos. L’Agència espanyola d’administració tributària (AEAT) ens notifica la lletra resultant del sorteig des de l’any 2015 i el Servei comú processal de Girona des de l’any 2017 (la persona reclamant al·lega que no se li contesten les lletres sol·licitades). 5.6. Adjuntem els resultats de l’enquesta de data 6 de juny de 2019 del treball de investigació sobre el funcionament de les llistes de pèrits que va realitzar AAAEPFMC (la persona reclamant al·lega que només es faciliten percentatges i argumenta diverses mancances en la informació facilitada). 5.7. El COAC no ha rebut cap encàrrec des de l’any 2017 fins a l’actualitat de cap organisme o institució on demanessin que els pèrits tinguessin requisits diferents a la seva titulació d’arquitecte (la persona reclamant al·lega que no és això el que demana, sinó si el COAC ha demanat requisits addicionals per designar pèrits). 5.8. El COAC ha gestionat en el període de temps sol·licitat una petició de designa pericial de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Es va donar resposta facilitant el contacte de 3 arquitectes de la llista de pèrits amb els següents números de col·legiats (la persona reclamant anota que caldrà preguntar-ho a l’AEPFC). 6. El 26 de novembre de 2019 la GAIP trasllada les anotacions o al·legacions de la persona reclamant al COAC, per tal que pugui tenir-les en compte al confegir l’informe requerit per la GAIP. 7. Després de reclamar-lo diverses vegades, el 31 de gener de 2020 la GAIP rep l’informe del COAC. En relació amb cada un dels apartats de la sol·licitud indica el següent. Al final de cada apartat s’exposa entre parèntesi la valoració feta per al·legacions de la persona reclamant rebudes per la GAIP el 7 de febrer de 2020: 7.1. El 26 de novembre de 2018 es va rebre petició de la Tresoreria General de la Seguretat Social sol·licitant designa judicial i es va facilitar el contacte de 3 arquitectes de la llista de pèrits amb els números següents: ... (La persona reclamant considera que la resposta del COAC segueix sense explicar les possibilitats que ofereix l’article 5.h i que es limita a assenyalar un únic cas de designació directa de cinc pèrits, sense motivar, de manera que podria ser fruit de l’arbitrarietat. Insisteix que cal concretar la casuística demanada). 7.2. Les llistes de pèrits les elabora el COAC i les publica tot l’any a la pàgina web. Són plenament accessibles a tots els col·legiats i es poden consultar en aquest enllaç: .... (La persona reclamant considera que el COAC segueix sense aportar les llistes demanades, però que malgrat això desisteix de la seva sol·licitud en relació amb aquest apartat). 7.3. Sí que estan incloses dintre del concepte les administracions, institucions i corporacions de dret públic. (La persona reclamant afirma que si bé el COAC respon la seva pregunta quan afirma que el terme “organismes” inclou tota mena d’administracions, afegeix que li costa de creure que no hi hagi encàrrecs d’ajuntaments i altres administracions, quan tindria constància d’aquests tipus d’encàrrecs). 7.4. Des del mes de gener de 2017 i fins a l’actualitat les llistes que s’envien són les aprovades per la Junta de Govern del COAC de l’any corresponent, que es publiquen a la pàgina web amb els enllaços següents .... (La persona reclamant indica que si la resposta del COAC es considera ajustada a la veritat, no s’escauria demanar la informació del present apartat). 7.5. Les designes pericials no depenen ni del COAC ni de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors (AAAEPFMC), en cap sentit. Les llistes s’envien a la Generalitat, institucions i organismes triats i ells mateixos, segons els seus procediments, són qui efectuen els sortejos de seguiment de llista. Es sorteja la lletra inicial del cognom per la qual es començarà a designar. Els jutjats no tenen obligació d’informar els col·legis professionals sobre el resultat del sorteig. (La persona reclamant considera que si bé el COAC dona resposta parcial a la seva sol·licitud, no li costaria obtenir dels organismes pertinents la primera i última lletra i que de fet algun col·legi n’informa al seu web; per tant, reitera la seva petició de què es facilitin aquestes lletres). 7.6. L’informe que vam fer arribar al senyor xxxx (la persona reclamant) és el resultat estadístic de l’enquesta. Es va explicar públicament a l’Assemblea anual de l’AAAEPFMC. L’assemblea del 9 de desembre de 2019 està gravada i penjada a l’àrea restringida per a agrupats de la pàgina web de l’Agrupació: .... L’enquesta era de resposta voluntària i servia per obtenir una idea de la informació que el COAC ni té ni pot tenir (resultat de sortejos per inicials, nombre de designes estadístic). El resultat permet deduir que a l’estiu de 2019 un 30 % dels inscrits havia rebut almenys una designa, mentre que la resta no n’havien rebuda cap. ... Us fem arribar l’arxiu del resultat estadístic de l’enquesta. (La persona reclamant ratifica la seva petició d’obtenir la resta d’informació del treball d’investigació sol·licitat i argumenta amb un exemple que aquesta informació seria útil per valorar l’objectivitat del repartiment). 7.7. Tal com es va indicar al primer escrit del senyor xxxx (la persona reclamant) , el COAC no ha rebut cap encàrrec des de l’any 2017 fins l’actualitat on es demanessin que els pèrits tinguessin requisits diferents a la seva titulació d’arquitecte. No obstant això, els arquitectes trien voluntàriament la llista o llistes on volen inscriure’s, independentment de la formació i experiència que vulguin acreditar, que és totalment voluntària i en cap cas excloent. (La persona reclamant insisteix que el COAC no contesta allò que se li demana i confon el subjecte de la qüestió; afegeix el comentari d’alguns casos que l’afectarien i que posarien de manifest l’exigència per part del COAC de requisits especials). 7.8. El COAC no ha rebut més encàrrecs pericials que el que es va informar a l’anterior escrit. (La persona reclamant indica que si la resposta del COAC a l’apartat 3 es considera ajustada a la veritat, no s’escauria demanar la informació del present apartat). Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació . L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Subjecció dels col·legis professionals al dret d’accés a la informació pública L’article 3 LTAIPBG, que regula l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, estableix que és aplicable, entre altres subjectes, als col·legis professionals i a les corporacions de dret públic “en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques”. Per la seva banda, l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, inclou entre la relació de funcions públiques que corresponen a aquestes entitats la de “Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius quan així es prevegi legalment i emetre els informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratius i judicials” (apartat h). La funció de proporcionar pèrits als òrgans i autoritats administratives i judicials, amb garanties de competència professional i objectivitat, participa sens dubte de l’exercici de funcions públiques que comporten la seva subjecció al dret d’accés a la informació pública, inclosa la competència de la GAIP per revisar la resposta del col·legi a la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada per la persona reclamant. 3. Inadmissibilitat parcial de la Reclamació L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública; és procedent aplicar aquest precepte i, en conseqüència, inadmetre la reclamació quan demana prestacions o actuacions administratives diferents a obtenir informació pública, en els termes que defineixen aquest dret i aquest concepte els apartats b i c de l’article 2 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic anterior. Aquesta causa d’inadmissibilitat de les reclamacions concorre en el primer apartat de la Reclamació, perquè allò que demana la persona reclamant no és informació que ja estigui en poder del COAC, sinó que aquest organisme faci una tasca interpretativa d’un precepte legal i concreti els casos concrets que es podrien veure inclosos dins de l’abstracció normativa. Aquesta pretensió ultrapassa allò que garanteix el dret d’accés a la informació pública, perquè, més que informació en poder del COAC, de fet demana que aquest Col·legi faci un informe o dictamen interpretatiu del precepte normatiu que cita, pretensió que és definida expressament com a causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública per l’article 29.2 LTAIPBG i que pels mateixos motius també constitueix una causa d’inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP, per previsió de l’article 33.2 RGAIP. Aquesta mateixa causa d’inadmissibilitat de les reclamacions també concorre en part de l’apartat 5 de la sol·licitud, concretament en relació amb les lletres d’inici i de finalització resultants dels sortejos fets pels òrgans judicials per designar els corresponents pèrits a partir de les llistes facilitades pel COAC. Els òrgans judicials no estan inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG definit pel seu article 3, de manera que no se’ls pot derivar la Reclamació; i la pretensió que formula la persona reclamant (antecedent 7.5), de què el COAC obtingui d’aquests organismes les lletres sol·licitades queda fora de l’àmbit del dret d’accés a la informació pública (tant perquè afecta organismes judicials, com perquè demana al COAC actuacions d’obtenir informació i no de facilitar l’accés a la informació que es troba en el seu poder). En conseqüència, és procedent inadmetre el primer apartat i part del cinquè apartat (la que afecta òrgans judicials) de la Reclamació. 4. Desistiment parcial L’antecedent 7.2 posa de manifest que la persona reclamant desisteix de la part de la Reclamació que té per objecte la informació demanada per l’apartat 2 de la sol·licitud. Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques, les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas el que és procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats. Per tant, un cop posat de manifest que la persona reclamant indica explícitament la seva voluntat de desistir d’aquest procediment en relació amb el segon apartat de la Reclamació, és procedent finalitzar l’apartat en qüestió per desistiment, sense necessitat de formular cap altra consideració o declaració. 5. Estimació parcial de la Reclamació L’apartat 6 de la sol·licitud demana “ informació activa sobre el desenvolupament” del Treball d’investigació sobre el funcionament de les llistes de pèrits fet per l’AAAEPFMC i el COAC respon facilitant els resultats obtinguts de l’explotació de les dades recercades. Tot i que la formulació exacta de la sol·licitud no és massa clara, és evident que amb “informació activa sobre el desenvolupament del treball” es vol quelcom més que les dades estadístiques resultants, i així ho confirma la persona reclamant amb les seves al·legacions (antecedents 5.6 i 7.6), les darreres de les quals posen de manifest que la finalitat per la qual es demana aquesta informació és per controlar l’objectivitat del COAC en la configuració de les llistes de pèrits, finalitat que és especialment rellevant per al dret d’accés perquè serviria per escrutar el desenvolupament correcte d’una important responsabilitat pública atribuïda legalment als col·legis professionals i també perquè serviria al dret de defensa dels interessos propis de la persona reclamant, atès que aspira ser designada com a pèrit. En qualsevol cas, tota la informació generada per aquest treball de recerca que es trobi en poder del COAC és informació pública, perquè està relacionada directament amb una de les funcions públiques d’aquest Col·legi professional i, per tant, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que en justifiquin la denegació (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG). Sembla que els únics límits que podrien concorre en aquesta documentació són les dades que identifiquen les persones enquestades, cas que les enquestes no siguin anònimes. Si és aquest el cas, res impedeix facilitar el material de les enquestes tot substituint la identitat de les persones enquestades per un codi que permeti individualitzar les respostes i, si escau, connectar-les amb les persones que les han donades. Sobre la base de les anteriors consideracions i amb l’abast definit per elles, és procedent estimar aquesta part de la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al desenvolupament del treball de recerca indicat a l’apartat 6 de la sol·licitud, i no només als seus resultats. Per la seva banda, l’apartat 7 de la sol·licitud demana eventuals requisits diferents (i addicionals) a la titulació d’arquitecte que hagin exigit l’AAAEPFMC o el COAC per atendre encàrrecs d’organismes, administracions, institucions i corporacions de caràcter públic. Per dues vegades el COAC (antecedents 5.7 i 7.7) ha contestat que cap organisme o administració ha exigit eventuals requisits addicionals a la titulació d’arquitecte al fer encàrrecs al COAC, però té raó la persona reclamant que aquesta resposta no és el que demana la sol·licitud, que vol saber si l’AAAEPFMC/COAC demana aquestes eventuals requisits especials, no si els demanen els organismes que fan els encàrrecs. Tot i que de les respostes del COAC se’n podria deduir que aquestes requisits addicionals al títol d’arquitecte no existirien, els indicis aportats per les al·legacions de la persona reclamant i la rellevància pública que té l’escrutini sobre el procés de selecció dels pèrits justifiquen que sigui exigible una resposta més clara. Per tant, és procedent estimar també la part 7 de la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a què el COAC la informi clarament sobre si l’A AAEPFMC, en el període comprès entre gener de 2017 i l’actualitat, ha requerit als pèrits que proposa per atendre encàrrecs d’organismes i administracions públiques que, a més de la titulació d’arquitecte, compleixin altres requisits addicionals. 6. Derivació de la sol·licitud L’article 30 LTAIPBG estableix que quan una Administració no té en el seu poder la informació sol·licitada i coneix l’Administració que en disposa, li ha de derivar la sol·licitud, amb les dades de la persona sol·licitant, a la qual ha d’informar de la derivació. Un cop feta aquesta actuació, l’Administració obligada davant de l’exercici del dret d’accés a la informació pública passa a ser-ho l’Administració derivada. A la vista de les respostes donades pel COAC a l’apartat 5 de la sol·licitud, cal entendre que el Col·legi no coneix la primera i la darrera lletra afectades pels sortejos fets damunt les llistes de pèrits per part dels organismes públics als quals han estat facilitades, perquè són aquests organismes els que fan els sortejos en qüestió. Per tant, això vol dir que si bé el COAC no té en el seu poder la informació de les lletres indicades sol·licitada, sap perfectament els organismes públics que deuen tenir aquesta informació. Quan aquests organismes formen part de les Administracions i altres organismes i entitats inclosos a l’àmbit d’aplicació del dret d’accés a la informació pública definit per la legislació de transparència i accés a la informació pública (articles 3 LTAIPBG i, si s’escau, 2 de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE, l’article 19 de la qual regula les derivacions), cal derivar-los la sol·licitud, per tal que facilitin la informació sol·licitada que es troba en el seu poder a la persona sol·licitant. En conseqüència, en relació amb la part afectada (la que demana les lletres dels sortejos fets per altres organismes públics de naturalesa administrativa o del sector públic), és procedent retrotreure el procediment d’accés a la informació pública i requerir el COAC perquè derivi l’apartat 5 de la sol·licitud als organismes administratius que, al seu entendre, han celebrat entre 2014 i l’actualitat sortejos sobre les llistes de pèrits facilitades pel Col·legi, tot aplicant les previsions de l’article 30 LTAIPBG. 7. Pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Escau la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació quan en el decurs de la tramitació de la Reclamació a la GAIP l’Administració reclamada proporciona (bé directament a la persona reclamant, bé a la GAIP, que la trasllada a la persona reclamant) la informació sol·licitada. Un cop produït d’aquesta manera l’accés a la informació sol·licitada, la Reclamació ja no té (ha perdut) l’objecte que la justificava, i per tant és procedent la seva finalització, sense necessitat de majors consideracions. Bé, en aquest cas s’ha produït aquesta pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació en relació amb les següents parts (és, per tant, una pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte), per les raons que s’indiquen en cada cas: Apartat 3 de la sol·licitud. El COAC ha indicat clarament quins serien els organismes que li han fet els encàrrecs sol·licitats (antecedents 5.3 i 7.3). La persona reclamant dubta de la veracitat de la resposta del COAC, cosa que argumenta amb algunes referències més o menys concretes, però la normativa d’accés a la informació pública no atribueix a la GAIP facultats i recursos per inspeccionar la veracitat de les respostes donades per les Administracions reclamades, que es dóna per suposada. Si la persona reclamant té indicis per considerar que el COAC comet algun tipus de falsedat en la seva resposta, fet que podria ser constitutiu de delicte, el que ha de fer és plantejar les denúncies pertinents en seu policial o judicial. Des de la perspectiva del dret d’accés a la informació pública, cal entendre que el COAC ha donat resposta completa a aquesta part de la sol·licitud i en conseqüència s’ha produït la pèrdua d’objecte de la part corresponent de la Reclamació. Apartat 4 de la sol·licitud. Els antecedents 5.4 i 7.4 donen resposta a aquesta part de la sol·licitud. El fet que la persona reclamant tingui dubtes sobre la veracitat de la resposta rebuda, el cas és que el COAC ha indicat clarament que no hauria enviat més llistes que les aprovades pels seus òrgans i publicades al seu web, resposta que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, en relació amb aquest apartat, per les mateixes raons indicades al paràgraf anterior. Apartat 5 de la sol·licitud (parcialment). L’antecedent 5.5 assenyala que el COAC no tindria coneixement del medi on es publiquen les lletres dels sortejos sol·licitades i explica que els fan els organismes públics als quals el Col·legi facilita les llistes, resposta que de fet contesta la primera part d’aquest apartat. Per les mateixes raons indicades als paràgrafs anteriors, és procedent entendre que s’ha produït una pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació en relació amb la primera part d’aquesta part de la sol·licitud. Apartat 8 de la sol·licitud. Els antecedents 5.8 i 7.8 donen resposta a aquesta part de la sol·licitud. Malgrat que la persona reclamant tingui dubtes sobre la veracitat de la resposta rebuda, el cas és que el COAC ha indicat clarament que no hauria rebut més encàrrecs que els indicats a la primera resposta a la persona reclamant (el de la Tresoreria General de la Seguretat Social, en relació amb el qual facilita els números de col·legiat proporcionats), resposta que comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, en relació amb aquest apartat, per les mateixes raons indicades als paràgrafs anteriors. 8. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 9. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 679/2019, en relació amb el primer apartat i part del cinquè apartat (la que afecta òrgans judicials) de la sol·licitud, d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 3, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Finalitzar l’apartat 2 de la Reclamació 679/2019 per desistiment de la persona reclamant, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Estimar parcialment la Reclamació 679/2019, i declarar el dret de la persona reclamant a la informació demanada pels apartats 6 i 7 de la sol·licitud, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5. 4. Estimar parcialment la Reclamació 679/2019 i retrotreure el procediment d’accés a la informació pública per tal de requerir el COAC perquè derivi l’apartat 5 de la sol·licitud als organismes administratius que, al seu entendre, han celebrat entre 2014 i l’actualitat sortejos sobre les llistes de pèrits facilitades pel Col·legi, d’acord amb les consideracions fetes p el fonament jurídic 6. 5. Finalitzar la Reclamació 679/2019 en relació amb la resta d’apartats i pretensions per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 7. 6. Requerir al COAC que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 3 i faci la derivació indicada a l’apartat 4 dins del termini màxim de deu dies. 7. Requerir al COAC a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 8. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 9. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 679/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.