Reclamación por silencio administrativo al Ayuntamiento de Vilaseca sobre datos de pobreza energética y resultado estimatorio

Resolució 69/2021, de 21 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 676/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Vilaseca Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica. Sentit de la resolució: Estimació Resum: No es pot descartar que la informació sol·licitada per aquest procediment requereixi en algun cas una tasca complexa d’elaboració; ara bé, la GAIP ha resolt en diverses ocasions que les causes d’inadmissibilitat no són oposables als efectes estimatoris del silenci administratiu (article 35 LTAIPBG), de manera que només es poden invocar vàlidament dins del mes següent a la recepció de la sol·licitud, ja que un cop passat aquest termini els efectes estimatoris de la inactivitat administrativa i l’absència de límits legals a la informació sol·licitada obliguen a l’Administració a facilitar la informació tal i com li ha estat demanada, per molt costós que li resulti això. Fa més de dos mesos que la GAIP va notificar la Reclamació a l’Ajuntament de Vilaseca, amb inclusió de la sol·licitud de la que deriva i que amb tota probabilitat l’Ajuntament ja havia rebut anteriorment, i no s’ha rebut cap mena de resposta municipal. Per tant és del tot exigible que aquest Ajuntament faciliti a l’APE la informació sol·licitada, tal com la demana l’antecedent 2 d’aquesta Resolució. Tenint en compte aquest precedent i la conveniència d’agilitzar la finalització d’aquesta Reclamació i d’algunes altres que es troben en una situació similar, l’entitat reclamant ha comunicat a la GAIP la seva conformitat amb què si algun ajuntament o consell comarcal reclamat en relació amb la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, no pot atendre- la a curt termini degut a la sobrecàrrega de treball que pateixen els seus serveis socials, pugui atendre- la subsidiàriament facilitant la informació indicada a l’antecedent 7. A la vista d’aquestes manifestacions de l’entitat reclamant, és procedent preveure que aquesta Resolució, que és estimatòria de la Reclamació, pugui ser complida materialment de forma subsidiària amb el lliurament de la informació indicada a l’antecedent 7, sempre que es posin de manifest les circumstàncies concretes que impedeixen a l’Ajuntament de Vilaseca lliurar a curt termini a l’APE tota la informació sol·licitada tal com ha estat definida per l’antecedent 2. Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de serveis socials. Reclamació contra silenci. Derivació. Manca de col·laboració de l’Administració. Estimació presumpta. Causes d’inadmissibilitat. Renúncia parcial a la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat la sol·licitud següent: “(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge respecte del total del llistat, desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos pels quals no s’ha remès una resposta a la companyia (silenci positiu), desglossat per municipi, comarca i any. 8. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge sobre el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu sobre el qual l’Administració ha fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica- porta, trucada) i, sobre aquests, percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma efectiva i percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de factures de la ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de subministraments i nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per municipi, comarca, any, tipus de subministrament i origen (propi ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat). (...) Pel que fa la instal·lació de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en situació d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador d'aigua provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de comptadors d'aigua instal·lats amb contracte provisional per persones en situació d'ocupació sense títol habilitant, ja sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant un altre procediment, desglossat per municipi, comarca i any. Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic. 3. La Resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima parcialment la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als apartats indicats, tot assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de serveis socials o l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què disposa, relativa a la resta d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la sol·licitud d’accés a la informació pública a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de Vilaseca, en relació amb els apartats indicats a l’antecedent 2. 4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la pluralitat d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, no han facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la informació sol·licitada als apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020 la GAIP porta a terme diverses gestions per determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les estat derivada la sol·licitud, no han facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop determinada la relació, la GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada per l’entitat reclamant. Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de Vilaseca li correspon la Reclamació número 676/2020. 5. El 4 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilaseca i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta de l’Ajuntament. 6. El 16 de desembre de 2020 la GAIP comunica el següent a l’entitat reclamant: “un cop superat amb escreix el termini de 15 dies inicialment concedit a les diferents administracions per informar a la GAIP del seu posicionament envers la vostra reclamació, únicament una porció d'elles han actuat, ja sigui amb la tramesa dels seus informes a la GAIP, sol·licitant ampliacions del termini per a informar o responent satisfactòriament la vostra sol·licitud. Aquesta circumstància, juntament amb el fet que en alguns casos des de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica heu mostrat la vostra conformitat amb un lliurament parcial de la informació sol·licitada, ha conduït a que des de la GAIP us proposem que concreteu l'objecte de la vostra petició inicial en aquells punts que considereu essencials per a les final7itats que van motivar la vostra sol·licitud, als efectes de poder fonamentar una resolució estimatòria d'aquesta informació en relació amb el conjunt de reclamacions pendents tot i no haver rebut cap pronunciament per part de les diferents administracions reclamades que, a dia d'avui, no han comparegut. La Resolució estimatòria del vostre dret a accedir a la informació permetria establir un termini de lliurament de la informació que seria obligatori per a les administracions i que, en cas d'incomplir-se comportaria l'inici de les tasques de seguiment de l'execució competència de la GAIP, i permetria avançar tràmits en el cas que arribés a ser necessari que l'APE recorregués a la jurisdicció contenciosa administrativa per la inexecució d'un acte administratiu ferm”. 7. El 14 de gener de 2021 l’APE contesta la comunicació anterior de la GAIP amb la següent: “En relació a com seguir amb la reclamació amb aquells que no han respost als vostres requeriments dir-vos que el que hem acordat amb alguns municipis que no podien lliurar tota la documentació és el següent: - Número d'informes de risc d'exclusió residencial desglossat per anys, des de 2015 o de la data que hagin començat a recollir la informació, tramitats i en el cas dels Consells Comarcals a ser possible per municipis sinó com a mínim desglossat en els municipis més grans. - % de peticions (o número de persones) que els hi fan les empreses subministradores d'informes de risc d'exclusió residencial que han detectat que no corresponen a persones vulnerables perquè superen els barems de renta. Desglossat per anys des de 2015 o de la data que hagin començat a recollir la informació. - % de peticions (o número de persones) que els hi fan les empreses subministradores d'informes de risc d'exclusió residencial que han detectat que són persones que no coneixen als serveis socials. Desglossat per anys des de 2015 o de la data que hagin començat a recollir la informació. Explicació escrita de si des de l'Ajuntament o Consell comarcal s'ha intentat contactar amb aquestes persones, a través de quin procediment i si ha funcionat. - Si han fet servir un protocol per instal·lar comptadors socials d'aigua a persones en situació de vulnerabilitat que estan en situació de ocupació en precari i quants comptadors finalment s'han instal·lat. Pot ser una explicació escrita. Aquests serien els mínims per reclamar als que encara no han respost”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, si es troba en poder de l’Ajuntament, és informació pública i, en conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que justifiquin la seva denegació. La informació sol·licitada per l’entitat reclamant és merament estadística, de manera que no és plausible que hi concorrin límits legals que puguin justificar la seva denegació i el fet que l’Ajuntament no la faciliti a l’entitat reclamant. És procedent, per tant, declarar el dret de l’Aliança contra la Pobresa Energètica a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2 i requerir a l’Ajuntament perquè li la faciliti dins d’un termini raonable. Sens perjudici d’allò que s’acaba d’assenyalar, les circumstàncies del cas requereixen algunes puntualitzacions sobre la necessitat de satisfer el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada i sobre les actuacions exigibles a l’Ajuntament a aquests efectes. En primer lloc, cal recordar que, si bé cap Administració pública pot ser obligada a facilitar informació que no es troba en el seu poder, si l’Administració disposa de la informació ha de facilitar-la tal i com li ha estat sol·licitada, llevat que la seva preparació requereixi una tasca complexa d’elaboració o de reelaboració, circumstància aquesta que pot justificar la inadmissibilitat de la sol·licitud (article 29 LTAIPBG). No es pot descartar que la informació sol·licitada per aquest procediment requereixi en algun cas una tasca complexa d’elaboració; ara bé, la GAIP ha resolt en diverses ocasions que les causes d’inadmissibilitat no són oposables als efectes estimatoris del silenci administratiu (article 35 LTAIPBG), de manera que només es poden invocar vàlidament dins del mes següent a la recepció de la sol·licitud, ja que un cop passat aquest termini els efectes estimatoris de la inactivitat administrativa i l’absència de límits legals a la informació sol·licitada obliguen a l’Administració a facilitar la informació tal i com li ha estat demanada, per molt costós que li resulti això. Fa més de dos mesos que la GAIP va notificar la Reclamació a l’Ajuntament de Vilaseca, amb inclusió de la sol·licitud de la que deriva i que amb tota probabilitat l’Ajuntament ja havia rebut anteriorment, i no s’ha rebut cap mena de resposta municipal. Per tant és del tot exigible que aquest Ajuntament faciliti a l’APE la informació sol·licitada, tal com la demana l’antecedent 2 d’aquesta Resolució. En segon lloc, i sens perjudici del que s’acaba de dir, l’entitat reclamant és sensible al fet que els mateixos serveis municipals o comarcals de serveis socials que segurament hauran de preparar la informació sol·licitada pateixen des de fa mesos una pressió molt elevada d’exigència i de treball deguda a la situació extraordinària generada per la pandèmia de la Covid19. En atenció a aquestes circumstàncies, l’entitat reclamant ha acordat amb alguns ajuntaments i consells comarcals que s’han adreçat a ella posant de manifest les dificultats que els suposa atendre la sol·licitud tal com la formula l’antecedent 2, la conformitat amb satisfer-la parcialment, per la via de proporcionar-li només la informació sol·licitada que l’APE considera essencial per a les finalitats de la sol·licitud, en els termes que reflexa l’antecedent 7. Tenint en compte aquest precedent i la conveniència d’agilitzar la finalització d’aquesta Reclamació i d’algunes altres que es troben en una situació similar, l’entitat reclamant ha comunicat a la GAIP la seva conformitat amb què si algun ajuntament o consell comarcal reclamat en relació amb la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, no pot atendre- la a curt termini degut a la sobrecàrrega de treball que pateixen els seus serveis socials, pugui atendre- la subsidiàriament facilitant la informació indicada a l’antecedent 7. A la vista d’aquestes manifestacions de l’entitat reclamant, és procedent preveure que aquesta Resolució, que és estimatòria de la Reclamació, pugui ser complida materialment de forma subsidiària amb el lliurament de la informació indicada a l’antecedent 7, sempre que es posin de manifest les circumstàncies concretes que impedeixen a l’Ajuntament de Vilaseca lliurar a curt termini a l’APE tota la informació sol·licitada tal com ha estat definida per l’antecedent 2. La viabilitat d’aquesta opció es fonamenta en la doble circumstància de què, per una banda i com s’acaba de veure, aquesta solució reduccionista ha estat acceptada expressament per l’entitat reclamant i, per l’altra, no és incongruent amb la sol·licitud, perquè no suposa una modificació del seu contingut sinó una mera renúncia parcial al seu abast. Finalment, escau també recordar que l’entitat reclamant, a més de posar de manifest una actitud francament comprensiva i flexible davant les dificultats al·legades per les Administracions reclamades en ordre a satisfer les seves legítimes pretensions, demana la informació reclamada en aquest procediment per dur a terme les seves tasques de promoció i defensa de drets essencials de persones i grups socials especialment vulnerables, fet que nodreix de vigor especial el seu dret d’accés a la informació pública sol·licitada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de gener de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 676/2020 i declarar el dret de l’Aliança contra la Pobresa Energètica a la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilaseca que lliuri a l’entitat reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. Subsidiàriament, i d’acord amb les manifestacions fetes al fonament jurídic 3, si l’Ajuntament argumenta circumstàncies concretes que li impedeixen poder facilitar en el termini indicat la informació tal i com la demana l’antecedent 2, pot complir aquesta Resolució lliurant a l’Aliança contra la Pobresa Energètica la informació mínima indicada a l’antecedent 7. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vilaseca a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 676/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.