Solicitud de información sobre los motivos de exclusión en la convocatoria 46/19 de los Mossos d'Esquadra y resultado por desistimiento

Resolució 740/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 675/2019 Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior Informació reclamada: Informació relativa a la convocatòria 46/19. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: En aquest cas el coneixement per la GAIP dels termes exactes de la sol·licitud pot ser especialment rellevant per poder valorar fonamentadament fins a quin punt la resposta del Tribunal Qualificador facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada. La persona reclamant no ha donat resposta al requeriment d’esmena per aportar còpia del document a través del qual formalitzava la sol·licitud d’informació on hi consti el corresponent registre d’entrada, per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i és procedent declarar la finalització del procediment. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Policia. Procés de selecció de personal. Convocatòria. Reclamació contra silenci. Manca de sol·licitud. Esmena. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 675/2019, presentada contra el Tribunal Qualificador de la Direcció General de la Policia (DGP) per a la convocatòria d’accés als Mossos d’Esquadra 46/19, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Segons consta a la resposta donada pel Tribunal Qualificador indicada a l’antecedent següent, el 29 d’agost de 2019 la persona reclamant hauria demanat saber el motiu pel qual ha estat no apte a la prova d’adequació psicoprofessional, tercera prova de la fase d’oposició, i per tant exclosa de la convocatòria 46/19. 3. La Presidenta del Tribunal Qualificador de la DGP respon l’anterior sol·licitud indicant que la persona reclamant ha obtingut una qualificació de “no apte” a la prova indicada a la sol·licitud, com a conseqüència d’integrar els resultats del test psicotècnic i de l’entrevista. A resultes d’aquesta qualificació i del previst per les bases de la convocatòria, l’escrit de la Presidenta indica a la persona reclamant que procediria la seva exclusió de la convocatòria. 4. La Reclamació presentada el 29 d’octubre de 2019 assenyala que la resposta de l’Administració no informa dels motius de l’exclusió en la tercera prova, sinó només que el resultat en aquesta prova ha estat el de “no apte”. 5. El 31 d’octubre de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant que esmeni la reclamació, als efectes d’aportar còpia de la seva sol·licitud, i l’adverteix que si no satisfà l’esmena en el termini de deu dies es considerarà que desisteix de la seva Reclamació. La notificació d’aques t requeriment es produeix el 5 de novembre de 2019 i transcorreguts 10 dies hàbils de la notificació, la persona reclamant no esmena la documentació inicialment aportada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Finalització per desistiment L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a poder accedir a la via de garantia de la GAIP que, prèviament, s’hagi demanat a l’Administració l’accés a una informació i aquesta l’hagi desatès, i conseqüència d’això és també que la reclamació no pot tenir altra objecte que aquell que constituís l’objecte de la sol·licitud d’accés prèvia. En el mateix sentit, l’article 30 RGAIP disposa que estan legitimades per formular reclamacions aquelles persones a qui se’ls hagi denegat totalment o parcialment l’accés a informació, la qual cosa pressuposa que li han adreçat una sol·licitud prèvia. En aquest cas el coneixement per la GAIP dels termes exactes de la sol·licitud pot ser especialment rellevant per poder valorar fonamentadament fins a quin punt la resposta del Tribunal Qualificador facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada. L’article 31.1.b RGAIP disposa que les reclamacions han d’indicar la resolució objecte de reclamació o l’incompliment material del dret d’accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta, i l’article 33.1 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits establerts als articles 29 i següents RGAIP i si la persona reclamant, previ requeriment, no esmena la reclamació dins del termini establert per fer-ho. L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, com ho és la reclamació en matèria del dret d’accés a la informació pública, la manca d’esmena dels requisits establerts per la legislació específica, previ requeriment de fer-ho, suposarà que se’l tingui per desistit transcorreguts 10 dies. Havent depassat àmpliament aquest termini des que es va notificar a la persona reclamant la necessitat que formulés esmena a l’escrit de reclamació, acreditant la sol·licitud d’informació prèvia a l’Administració que n’era l’objecte, i no havent rebut aquesta documentació ni resposta de la persona reclamant, de conformitat amb les disposicions anteriorment citades se la té per desistida de la reclamació i es declara la finalització del procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 675/2019 per desistiment, en no haver realitzat la persona reclamant l’esmena que se li va requerir. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.