Reclamación sobre acceso a información relativa a un incidente de circulación y actuación policial en el Ayuntamiento de Calella con estimación parcial

Resolució 814/2021, de 2 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 670/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Diverses qüestions relacionades amb un incident de circulació. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: El primer apartat de la sol·licitud demana la informació de per què no varen identificar el conductor, quan varen dir en les seves al·legacions que varen parlar àmpliament amb ell i estava atrapat en el cotxe. En principi, no sembla que aquesta petició sigui d’informació pública, perquè allò que demana són explicacions o la justificació de per què no es va identificar el conductor. L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com aquella que està en poder de l’Administració, requisit que porta a l’article 53.2 del Decret 8/2021, de transparència i dret d’accés a la informació pública a determinar que només és informació pública la que existeix en poder de l’Administració en el moment de presentar la sol·licitud. No és probable que la justificació o motivació demanada per aquest apartat existís realment en poder de l’Administració en el moment de presentar la Reclamació; si aquesta explicació existia en aquell moment, constitueix informació pública i la persona reclamant té dret a ella, perquè no sembla que afecti cap límit al dret d’accés a la informació pública (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG); ara bé, si la justificació o explicació demanada no existeix en poder de l’Ajuntament en el moment de presentar la sol·licitud, llavors no és informació pública i és suficient per atendre la sol·licitud indicar a la persona reclamant la inexistència de la informació en qüestió. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Trànsit. Sancions. Policia Local. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació preexistent. Motivacions. Dades personals d’infraccions. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 670/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Calella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de juny de 2021 la persona reclamant presenta una sol·licitud a l’Ajuntament de Calella que, després de fer diverses consideracions sobre el que considera un tracte irregular i contrari a dret de dos agents de la Policia Local i de diversos càrrecs municipals, relatiu a un incident i una denuncia en matèria de circulació de vehicles, demana la informació següent: 1. Informació de per què no varen identificar el conductor, quan varen dir en les seves al·legacions que varen parlar àmpliament amb ell i estava atrapat en el cotxe. 2. Les persones que varen decidir no acceptar les al·legacions de la persona reclamant. 3. Informació sobre si es va obrir un expedient sancionador als dos agents que varen fer la denúncia. 4 . Informació sobre si fou demanat un nou informe als agents, i còpia d’aquest informe. 5. La v ersió contrària que l’Alcaldessa tenia dels seus subordinats. 6. Petició de mediació feta per l’Alcaldessa a la defensora municipal del ciutadà; per què no va demanar la mediació?. 3. La Reclamació presentada el 27 de juliol de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud anterior. 4. El 30 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Havent transcorregut el termini indicat, no consta resposta municipal a aquest requeriment. 5. El 30 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Es valoren tot seguit i separadament els diversos apartats de la sol·licitud, als efectes de determinar fins a quin punt el dret d’accés a la informació pública pot garantir l’accés a la informació relativa a cada un d’ells. El primer apartat de la sol·licitud demana la informació de per què no varen identificar el conductor, quan varen dir en les seves al·legacions que varen parlar àmpliament amb ell i estava atrapat en el cotxe. En principi, no sembla que aquesta petició sigui d’informació pública, perquè allò que demana són explicacions o la justificació de per què no es va identificar el conductor. L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com aquella que està en poder de l’Administració, requisit que porta a l’article 53.2 del Decret 8/2021, de transparència i dret d’accés a la informació pública a determinar que només és informació pública la que existeix en poder de l’Administració en el moment de presentar la sol·licitud. No és probable que la justificació o motivació demanada per aquest apartat existís realment en poder de l’Administració en el moment de presentar la Reclamació; si aquesta explicació existia en aquell moment, constitueix informació pública i la persona reclamant té dret a ella, perquè no sembla que afecti cap límit al dret d’accés a la informació pública (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG); ara bé, si la justificació o explicació demanada no existeix en poder de l’Ajuntament en el moment de presentar la sol·licitud, llavors no és informació pública i és suficient per atendre la sol·licitud indicar a la persona reclamant la inexistència de la informació en qüestió. El segon apartat de la sol·licitud demana quines són les persones que varen decidir no acceptar les al·legacions de la persona reclamant. Si a l’Ajuntament hi ha algun document o algun registre que doni constància del nom de la persona o persones que varen decidir no acceptar les al·legacions indicades, aquest document o registre és informació pública i, atès el previst pels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la denegació. Concorre el límit de la protecció de les dades personals, ja que demana la identitat de les persones que varen decidir no acceptar les al·legacions; es tracta de dades identificatives, relacionades amb l’organització i funcionament de l’Administració, en les que, segons l’article 24.1 LTAIPBG, preval el dret d’accés a la informació, damunt de la protecció de les dades personals afectades. Per tant, si a l’Ajuntament hi ha rastre documental de quines poden ser les persones a les quals es refereix aquest apartat de la sol·licitud, és procedent facilitar la seva identitat a la persona reclamant; si no hi ha aquest rastre documental, és suficient indicar-ho. El tercer apartat de la sol·licitud demana informació sobre si es va obrir un expedient sancionador als dos agents que varen fer la denúncia. L’article 23 LTAIPBG prohibeix la divulgació de dades personals relatives a la comissió d’infraccions, i això inclou, naturalment, la resposta a una qüestió com la plantejada en aquest apartat de la sol·licitud. Per tant, és procedent desestimar l’accés a la informació demanada per aquest apartat de la sol·licitud. El quart apartat de la sol·licitud demana informació sobre si fou demanat un nou informe als agents, i còpia d’aquest informe. Es tracta de dues qüestions diferents. Per una banda, saber si l’Ajuntament va demanar un nou informe als agents; o hagi fet o no, la resposta a aquesta qüestió és informació pública i, per tant, atès allò que preveuen els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, ja que no és previsible que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin comportar-ne la denegació. Per tant, si el coneixement d’aquest fet (ja sigui en sentit afirmatiu o negatiu) es troba en poder de l’Ajuntament, és procedent que faciliti a la persona reclamant la resposta que correspongui, i si no consta a l’Ajuntament coneixement sobre aquesta qüestió, també és procedent indicar-ho així a la persona reclamant. El cinquè apartat de la sol·licitud demana la versió contrària que l’Alcaldessa tenia dels seus subordinats. No és probable que allò demanat per aquest apartat de la sol·licitud sigui informació pública, perquè més que informació en poder de l’Ajuntament, sembla demanar opinions o versions personals més pròpies de rumors que de coneixement documentat. Nogensmenys, si l’Ajuntament té en el seu poder una versió diferent dels fets que afecten la persona reclamant, és informació pública i, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits al dret d’accés a la informació pública que puguin comportar-ne la denegació; atès que no sembla plausible la concurrència de límits legals a informació d’aquestes característiques, d’existir aquesta versió diferent en poder de l’Ajuntament la persona reclamant tindria dret a accedir-hi; i si no existeix o no se’n té constància, és procedent que l’Ajuntament ho indiqui així a la persona reclamant. El sisè apartat de la sol·licitud demana la petició de mediació feta per l’Alcaldessa a la defensora municipal del ciutadà; i per què no va demanar la mediació. Es tracta de dues qüestions diferents. Per una banda, la petició de mediació feta per l’Alcaldessa a la defensora municipal del ciutadà; si aquesta petició existeix, i n’hi ha rastre a l’Ajuntament, és informació pública i, en conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, si no concorren límits legals al dret d’accés a la informació pública que en puguin determinar la denegació; atès que no és plausible la concurrència de límits legals a l’accés a una informació d’aquestes característiques, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la petició de mediació sol·licitada, si existeix, i a què se li indiqui la seva inexistència, si és aquest el cas. Per una altra banda, aquest apartat de la sol·licitud també demana els motius pels quals l’Alcaldessa no va demanar la mediació; tal com s’ha indicat en relació amb el primer apartat de la sol·licitud, el dret d’accés a la informació pública no empara el dret a obtenir motivacions o justificacions de decisions administratives, que només en poden ser objecte si existeixen documentadament i prèviament a la presentació de la sol·licitud; si aquesta motivació existia prèviament a la presentació de la sol·licitud, constitueix informació pública i la persona reclamant té dret a ella, perquè no sembla que afecti cap límit al dret d’accés a la informació pública (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG); ara bé, si la justificació o explicació demanada no existeix en poder de l’Ajuntament en el moment de presentar la sol·licitud, llavors no és informació pública i és suficient per atendre la sol·licitud indicar a la persona reclamant la inexistència de la informació en qüestió. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de setembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 670/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent, sempre que existís documentadament en poder de l’Ajuntament en el moment de presentar la sol·licitud indicada a l’antecedent 2: la motivació de perquè no es va identificar el conductor; la identitat de la persona o de les persones que varen decidir no acceptar les al·legacions de la persona reclamant; saber si fou demanat un nou informe als agents, i una còpia d’aquest informe; la versió contrària que l’Alcaldessa tenia dels seus subordinats; la petició de mediació feta per l’Alcaldessa a la defensora municipal del ciutadà i, si s’escau, els motius pels quals no va demanar la mediació. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 670/2021, en relació amb l’apartat de la sol·licitud que demana informació sobre si es va obrir un expedient sancionador als dos agents que varen fer la denúncia. 3. Requerir a l’Ajuntament de Calella que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies o bé, si s’escau, li indiqui que no consta a l’Ajuntament, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 4. Requerir a l’Ajuntament de Calella a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 670 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Res olució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar -ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.