Determinación de la competencia de la APDCAT sobre la GAIP para resolver reclamaciones de acceso a la trazabilidad de historias clínicas

Resolució 1070/2024, de 5 de setembre Antecedents 1. D’acord amb la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), la GAIP ha admès a tràmit i ha rebut reclamacions relacionades amb la traçabilitat d’accessos a històries clíniques contra diverses institucions que presten serveis públics de salut, com ara l’Institut Català de la Salut (ICS), el Servei Català de la Salut (CatSalut), entre d’altres. La GAIP ha estat tramitant les reclamacions que tenen per objecte les traçabilitats d’històries clíniques, entenent que les dades sol·licitades es poden considerar incloses dins el concepte d’informació pública de l’article 2 de l’LTAIPBG. Aquesta mateixa interpretació ha estat sostinguda fins ara per l’APDCAT. 2. Aquesta interpretació de l’ordenament jurídic vigent s’ha vist afectada per la Sentència núm. 299/2023, de data 31 de juliol de 2023, dictada pel Jutjat contenciós núm. 13 de Barcelona, en el recurs 392/2022, interposat contra la resolució de derivació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a la GAIP, i que resol estimar el recurs interposat per l’ICS, i anul·lar la resolució de derivació per no ser ajustada a dret, per ser competent per resoldre la reclamació de tutela l’APDCAT. 3. Vist aquest pronunciament jurisdiccional, la GAIP va demanar el seu posicionament a l’APDCAT, el dia 16 d’abril de 2024, sobre com procedir en exercici de les respectives competències, en relació amb les reclamacions afectades per l’abast de la sentència esmentada. 4. El 10 de juliol de 2024, l’APDCAT comunica a la GAIP, que en execució de la sentència 299/2023, de 31 de juliol, un cop esdevinguda ferma, aprova la Resolució del procediment de tutela de drets núm. PT 51/2022, resolució que ha estat notificada per e- Valisa a la Comissió. 5. En conseqüència, es constata que ambdues institucions comparteixen un mateix parer quant a la delimitació dels àmbits competencials respectius sobre les traçabilitats de les històries clíniques. D’acord amb això, l’APDCAT i la GAIP han aprovat conjuntament el 30 de juliol de 2024 uns “Criteris interpretatius sobre l’aplicació de les normes reguladores i la tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica” (en endavant, Criteris conjunts), publicats als webs respectius (https://www.gaip.cat/ca/detall/normativa/Criteris-comuns-APDCAT-GAIP- per-resoldre- les- reclamacions-dacces-de-les-persones-a-la-tracabilitat-de-la-seva-historia-clinica-00001). Fonaments jurídics 1. Sobre la competència general de la GAIP i l’adopció de criteris d’interpretació de les normes per part de la Comissió Tal i com preveu l’article 39.1 LTAIPBG), la GAIP és la Comissió “encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública” que regula la mateixa llei. En termes equivalents ho preveu l’article 1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. El Capítol II RGAIP regula les funcions que són pròpies de la Comissió. Particularment en el seu article 7.2, es preveu que li correspon “d) Establir criteris per garantir una aplicació homogènia de la legislació relativa a l'accés a la informació, sens perjudici de l'adopció de les mesures de coordinació amb l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental previstes a l'article 59 d'aquest decret”. En l’àmbit del mateix article 7.2 RGAIP, correspon també a la Comissió proposar recomanacions i formular suggeriments per facilitar el compliment del dret d’accés a la informació pública a partir de les reclamacions que hagi tramitat (e), elaborar estudis i anàlisis per a millorar el coneixement de l'aplicació de la legislació vigent en matèria d'accés a la informació també a partir de les reclamacions tramitades (g). Finalment, i d’acord amb l’article 17.3.g) RGAIP, correspon al Ple de la GAIP adoptar els criteris, les recomanacions, els suggeriments i els informes esmentats. Pel que fa en concret a l’adopció de criteris de coordinació conjunts, i d’acord amb la disposició addicional sisena de la LTAIPBG, “la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió d’Accés, Avaluació i Tria Documental han d’adoptar les mesures de coordinació necessàries per a garantir una aplicació homogènia, en llurs respectius àmbits d’actuació, dels principis i les regles sobre la protecció de dades personals i l’accés a la informació. A aquest efecte, poden establir criteris i regles d’aplicació”. És precisament en el marc de la normativa referida que s’han aprovat els Criteris conjunts esmentats en l’antecedent 5 i als quals es refereix el proper fonament. 2. Sobre els Criteris interpretatius aprovats per l’APDCAT i la GAIP, en relació amb l’aplicació de les normes reguladores i la tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica Pel que fa a l’accés a la traçabilitat de la història clínica, la GAIP s’ha considerat tradicionalment competent per a tramitar i resoldre els expedients promoguts per les persones que l’han reclamat. En aquest sentit, la derivació dels expedients que es presentaven a l’APDCAT vers la GAIP comportava la intervenció de la Comissió, en compliment de la seva finalitat de garantia del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania (si bé limitada a les entitats hospitalàries i mèdiques del sector públic, d’acord amb l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG). En la resolució d’aquests expedients derivats, la GAIP ha considerat que la informació relativa a la traçabilitat dels accessos a la història clínica d’una persona és informació pública i per tant li és d’aplicació la llei 21/2020, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica, així com la LTAIPBG, en tot allò no regulat especialment. La Comissió sempre ha considerat que també seria aplicable el règim jurídic relatiu a la protecció de dades personals (per totes, la Resolució 701/2023, de 3 d’agost). D’ençà de la Resolució del procediment de tutela de drets núm. PT 51/2022, en compliment de la Sentència 299/2023 del Jutjat contenciós número 13 de Barcelona, dictada en el recurs 392/2022- B, interposat per l’Institut Català de Salut, l’APDCAT entén que la traçabilitat clínica forma part del dret d’accés previst a la normativa de protecció de dades (article 15 RGPD) i que s’ha de donar resposta a la demanda d’accés per part de l’autoritat de control en matèria de protecció de dades. Per tant, s’assumeix un règim jurídic especial, el que regula la protecció de dades, i una autoritat específica de protecció que assumeix la garantia d’aquests drets específics. D’altra banda, resulta del tot rellevant la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 22 de juny de 2023 (ECLI:EU:C:2023:501; cas Pankki), relativa a l’article 15 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en allò que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga por la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades; RGPD). En aquesta sentència es resol finalment que: “El artículo 15, apartado 1, del Reglamento 2016/679 debe interpretarse en el sentido de que la información relativa a operaciones de consulta de datos personales de una persona, relativas a las fechas y a los fines de estas operaciones, constituye información que esa persona tiene derecho a obtener del responsable del tratamiento en virtud de esa disposición. En cambio, dicha disposición no consagra tal derecho en lo que respecta a la información relativa a la identidad de los empleados de dicho responsable que llevaron a cabo esas operaciones bajo su autoridad y de conformidad con sus instrucciones, a menos que esa información sea indispensable para permitir al interesado ejercer efectivamente los derechos que le confiere ese Reglamento y siempre bajo la condición de que se tengan en cuenta los derechos y libertades de esos empleados”. Aquestes modificacions que s’han succeït en el context interpretatiu han conduït a l’APDCAT i a la GAIP a aprovar conjuntament els “Criteris interpretatius sobre l’aplicació de les normes reguladores i la tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica”, de 30 de juliol de 2024, d’acord amb el mandat que efectua la Disposició addicional sisena de la LTAIPBG, abans transcrita. Com s’estableix de manera literal en els Criteris interpretatius aprovats de manera conjunta: “Als efectes d’oferir seguretat jurídica i la garantia del dret de les persones sobre l’accés a la traçabilitat del seu historial clínic, l’APDCAT i la GAIP consideren convenient fixar conjuntament uns criteris interpretatius sobre l’aplicació de la normativa reguladora i la tramitació de les reclamacions d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica: 1. En relació amb l’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica, es considera d’aplicació preferent la normativa de protecció de dades, continguda en el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament i del Consell Europeu, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (RGPD). A l’hora d’interpretar i resoldre aquestes sol·licituds d’accés, en el marc de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, i la Llei catalana 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, i la resta de la normativa aplicable, aquestes normes constitueixen el règim especial sobre la matèria i l’LTAIPBG és d’aplicació amb caràcter supletori, d’acord amb la seva disposició addicional primera, número 2. 2. En coherència amb l’anterior, correspon a l’APDCAT resoldre les sol·licituds de drets d’accés de les persones a la traçabilitat de la seva història clínica, en el marc de la normativa indicada a l’apartat anterior. 3. En conseqüència, la GAIP traslladarà a l’APDCAT les reclamacions que rebi de les persones que vulguin accedir a la traçabilitat de la seva història clínica, perquè sigui aquesta autoritat qui les tramiti i resolgui”. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de setembre de 2024, resol per unanimitat, 1. Executar en els seus termes la Sentència núm. 299/2023, de data 31 de juliol de 2023, dictada pel Jutjat contenciós núm. 13 de Barcelona, en el Recurs 392/2022, interposat contra la resolució de derivació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) a la GAIP, que va estimar el recurs interposat per l’ICS, anul·lant la resolució de derivació, per ser competent per resoldre la reclamació de tutela l’APDCAT. 2. Donar trasllat a l’APDCAT de la Reclamació 669/2024, per a que se segueixi la tramitació que correspongui. 3. Declarar finalitzat els procediment de la Reclamació 669/2024 davant d’aquesta Comissió. 4. Notificar a l’APDCAT, a les parts reclamants i a l’organisme reclamat aquesta resolució i donar-ne publicitat. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.