Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Canet de Mar por solicitar inspección de obra en lugar de acceso a información pública

Resolució 671/2024, de 16 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 668/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Canet de Mar Informació reclamada: No és informació pública (inspecció i adopció de mesures en relació amb una obra nova). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de la persona reclamant no reuneix el requisit establert a l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, consistent bàsicament en estar en poder de l’Administració i, en conseqüència, no té empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Per tant, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP. Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Urbanisme. Inspecció. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 4 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 668/2024, presentada contra l’Ajuntament de Canet de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. En data 31 de gener de 2024 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Canet de Mar una instància genèrica en la qual exposa que “a la nova construcció de vivendes que s'està fent a la Ronda Francesc Parera, no estan construint el mur de separació entre els veïns colindants. En el meu cas han aprofitat el meu mur quan en totes les obres del voltant, com ha de ser, s´han construït el seu mur propi per reforçar i que cadascú tingui el seu”. En la mateixa instància, es sol·licita que “s'inspeccioni abans de donar la obra per finalitzada que s'hagi construït el seu mur propi de separació seguint les normes establertes”. 3. La Reclamació presentada a la GAIP el 31 de gener de 2024 indica que no s’ha rebut resposta de l’Ajuntament, i insisteix en la consideració que “Com obra nova colindant amb la meva vivenda han de construir el seu propi mur de separació, tant per reforç com per seguretat, evitant així possibles conflictes futurs”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. Als efectes d’aquesta Llei, l’article 2.b LTAIPBG estableix que s’entén per informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació. Aquest procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit anteriorment. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Aquestes consideracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar- los, perquè no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en que l’Ajuntament efectuï una inspecció, inicialment, i que prengui les mesures adients per a que una obra determinada hagi de tenir el seu propi mur de separació, en relació amb una finca veïna de la persona reclamant. En conseqüència, l’objecte de la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, tal com es configura en la normativa de transparència, consistent bàsicament en estar en poder de l’Administració. La pretensió de la persona reclamant, al no constituir informació pública, no te empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans recollit. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de maig de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 668/2024 perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.