Reclamación por denegación de acceso a expedientes de subvenciones del Ayuntamiento de Castellar del Vallès y estimación de la GAIP

Resolució 981/2023, de 26 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 666/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Castellar del Vallès Informació reclamada: Informació sobre diversos expedients en matèria de subvencions. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada és clarament informació pública que previsiblement està en mans de l’Administració reclamada i aquesta Comissió no aprecia límits que puguin impedir-ne el lliurament, més enllà d’aquelles dades de caràcter personal que calgui preservar, així com tampoc considera que existeixi una tasca complexa d’elaboració, ni un abús de dret. Paraules clau: Ajuntament. Interessat. Persona jurídica. Expedients relatius a subvencions. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Abús de dret. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 17 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 666/2023, presentada per una persona jurídica interessada (associació) contra l’Ajuntament de Castellar del Vallès en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant va sol·licitar el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La mediació es va desenvolupar en data 27 de setembre de 2023 i va resultar infructuosa en relació únicament a l’objecte d’aquesta reclamació (vegeu antecedent 2), per això el procediment de reclamació s’ha de resoldre per la via ordinària, és a dir, de procediment amb resolució. En data 26 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Castellar del Vallès la informació relativa a múltiples subvencions concedides a diverses persones físiques i jurídiques durant els anys 2018, 2019, 2020 i 2021. El literal de sol·licitud d’informació consta en els documents que acompanyen la reclamació presentada davant d’aquesta Comissió i està en poder de l’Ajuntament reclamat, i òbviament de la persona reclamant. La Reclamació presentada el 17 de juliol de 2023 indica que l’Ajuntament ha inadmès la reclamació presentada al·legant tasca complexa i abús de dret. Literalment la Resolució de l’Ajuntament data el 17 de juliol explicita que: “III. Els tècnics proposen a l’òrgan competent inadmetre la petició de l’interessat, d’acord amb allò previst a l’article 29.1, lletra b), LTAIPBG, i article 66 Decret 8/2021. L’interessat sol·licita la informació de tots els expedients de subvencions relatius als anys 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022, concretament, tota la documentació requerida legalment per la normativa sectorial (sol·licitud inicial, projecte, memòria, memòria municipal, objectius de la subvenció, justificació, informes, factures) a més de la relativa a l’activitat econòmica duta a terme vers la subvenció concedida. La recerca de tota aquesta informació en el termini legal per donar resposta a la petició del sol·licitant constituiria una intromissió a l’activitat ordinària de l’Administració, ja que és una tasca molt complexa d’elaboració i reelaboració, a la qual resultaria necessari haver de destinar els recursos municipals durant un període de temps perllongat, cosa que comportaria el desplaçament temporal o fins i tot la paralització del despatx ordinari de la resta d’assumpte de la unitat encarregada, com a mínim, amb afectació a altres persones interessades. Abundant en l’anterior, cal afegir que l’abast temporal d’aquestes peticions d’accés a la informació no respecta el principi de proporcionalitat, ponderació ni finalitat d’aquest dret reconegut, en tant que la informació pública sol·licitada dels anys 2018, 2019, 2020, 2021 i 2022 de tots els expedients de subvencions comportaria una tasca complexa de recopilació i elaboració, resultant un treball, com a mínim, trimestral per part de l’Administració. Per la dimensió pressupostària de l’Ajuntament, els seus recursos humans i materials estan delimitats a un conjunt de funcions que tenen atribuïdes cada unitat administrativa, sense que puguin extralimitar-se’n en d’altres funcions que suposin un afegit a la seva activitat ordinària (a excepció d’aquelles previstes legalment). A més a més, a data de l’emissió del present, hem d’afegir que encara no treballa amb la totalitat dels expedients administratius de forma electrònica, motiu pel qual caldria fer una recerca de tota aquella documentació física als diferents arxius on està dipositada la documentació. És a dir, no es podrien utilitzar mitjans informàtics disponibles per tal de facilitar aquesta informació pública sol·licitada (art. 66.1, lletra b), fet que ajudaria i agilitzaria la tasca de recerca. Més concretament, la informació pública d’aquests 5 anys sol·licitats comportaria una dedicació exclusiva de tot el departament de la Regidoria de Transparència i Bon Govern, el qual s’encarrega de gestionar el dret d’accés a la informació pública, entre d’altres matèries (dades obertes, participació i voluntariat, registre d’entitats, administració electrònica, processos administratius, participatius i expedients, protecció de dades, responsabilitat social de l’administració i Objectius de Desenvolupament Sostenibles), només està conformat per un sol tècnic. No només cal un treball tècnic i mecànic per obtenir tota la informació sol·licitada, sinó que aquesta hauria de ser analitzada vers la vinculació directa a dades personals de tercers així com la ponderació dels límits previstos en relació a la Llei orgànica 3/2018, 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals, a més del Reglament de la Unió Europea 2016/679, pel qual s’aprova la protecció de les persones físiques en el que respecte el tractament de dades personals i la lliure circulació d’aquests. Per tant, caldria un recolzament al tècnic d’aquesta unitat amb un perfil qualificat i jurídica a efectes de valorar i ponderar la informació pública facilitada. Mostra d’aquesta impossibilitat, tal i com disposa l’article 66.2 del Decret 8/2021, es fa una declaració dels recursos humans i materials als efectes oportuns. Aquesta dedicació deixaria de banda les altres peticions d’accés a la informació pública que s’estan cursant, les quals durant l’any 2023 (i a data del present) són 76. Com a conseqüència, hem de concloure que la resposta a la petició d’informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada, sobretot tenint en compte que per poder-la satisfer caldria accedir a diferents fonts d’informació, bases de dades, escanejar, trasllat a tercers, arxius municipals, entre d’altres. Per tot l’exposat, aquests tècnics consideren i proposen la inadmissió de la petició d’accés a la informació pública per tots els motius exposats anteriorment, els quals han estat analitzats i considerats per la mateixa Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública en les seves Resolucions, per exemple, la núm. 91/2018; 557/2020; 615/2020; 639/2020; 1034/2021. IV.- Tenint en compte la consideració tercera, la presentació d’aquestes sol·licituds pot esdevenir un abús del dret d’accés a la informació pública. És un fet evident, sigui dit això estrictament en el context material que estem abordant, les peticions de la sol·licitant suposen un perjudici a l’activitat ordinària dels serveis municipals i un detriment de les peticions d’accés a la informació pública de tercers. Aquest abús del dret d’accés a la informació pública ha estat apreciat per la GAIP en diferents resolucions (per exemple, la resolució 813/2020), on justifica el següent: <<(…) Encara que l'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les reclamacions davant de la GAIP que hagi estat recollida expressament per l'article 33 RGAIP, això no és obstacle perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin, com és el cas d'aquesta Reclamació. Per tant, és procedent declarar la inadmissió d'aquesta Reclamació per abusiva.(…)>>. O bé, la resolució 306/2018, la qual determina: <<(…) En aquest sentit, cal dir que l’exercici del dret d’accés ha de ser equilibrat i ponderat amb la càrrega que suposa per a l’Administració, i tan deplorable és que l’Administració l’obstaculitzi o dificulti l’accés a informació pública per no destinar-hi prou recursos humans a la seva atenció, com que el personal de les Administracions quedi monopolitzat per l’interès personal (que no privat) d’una sola persona o entitat. Per tant, tot i que no es pot denegar el dret d’accés en atenció únicament al volum de sol·licituds presentades per la mateixa persona, si que li és exigible que l’exerceixi amb responsabilitat i diligència, causant el menor destorb possible en el funcionament ordinari dels serveis municipals, de manera que optimitzi l’eficàcia de la consulta de la documentació i eviti consultes successives de la mateixa informació.>>. És evident que cal garantir el dret d’accés a la informació pública a qualsevol persona física o jurídica, però aquesta ha de ser ponderat, proporcional i equilibrat amb la càrrega que suposa a l’Administració. Fruit d’aquest abús, per exemple, es pot observar a la petició LGENT-2023-11776 (subvencions 2018), on no específica cap expedient de subvenció a consultar, sinó que realitza la mateixa exposició que les altres quatre instàncies, però en buit.”. El 25 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El mateix dia, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Castellar del Vallès i li requereix que, dins del termini de cinc dies, li trameti un les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a la vostra Administració a la sessió de mediació, així com, dues possibles dates de la vostra conveniència per a agendar la celebració de la sessió de mediació. En data 5 d’octubre, atès que l’acte de mediació ha resultat infructuós, la GAIP requereix a l’Ajuntament de Castellar del Vallès que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 23 d’octubre la GAIP rep l’informe indicat a l’antecedent 6, on es reiteren els arguments reproduïts a l’antecedent 3. En data 25 d’octubre un cop convocat formalment el Ple de la GAIP de data 26 d’octubre de 2023, l’ordre del dia del qual ja incorporava la proposta de resolució relativa a la Reclamació 666/2023, es rep un correu electrònic a la GAIP on es manifesta per part de l’associació reclamant la voluntat d’enviar properament unes al·legacions, perquè no estan d’acord amb l’informe de l’Ajuntament que la GAIP els ha tramès, únicament per al seu coneixement, en data 23 d’octubre de 2023. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la tasca complexa d’elaboració L’article 29.1.b LTAIPBG disposa que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. De la seva banda, l’article 66 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), desplega aquest precepte legal de la manera següent: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. Si bé és cert que la informació sol·licitada és voluminosa, que l’Ajuntament argumenta de forma motivada que no disposa dels mitjans materials i tècnics que caldria per atendre la sol·licitud d’informació pública, i que tampoc disposa de personal amb formació suficient com per desenvolupar aquesta tasca, sense col·lapsar d’altres serveis de l’Ajuntament, i que tot això són indicis de que és possible que concorri la causa d’inadmissibilitat relativa a la tasca complexa d’elaboració, cal tenir en compte que la GAIP ja ha reconegut expressament que la implicació en l’accés d’un volum d’expedients certament elevat no és per se excloent de la tramitació (Resolució 388/2017), com tampoc ho és, per se, el fet que l’Ajuntament no disposi de suficients mitjans materials o personals per atendre les obligacions de publicitat i accés a la informació que li imposa l’LTAIPBG. En el cas que ens ocupa, la SAIP inicial indica perfectament els expedients que es volen consultar i els documents que es volen obtenir de cadascun d’aquests expedients, que es generen entre els anys 2018 i 2022. És important, destacar aquest darrer extrem perquè, ateses les dates en que es generen i es tramiten aquests expedients en matèria de subvencions, és de recordar que ja estaven en vigor la majoria dels preceptes de les Lleis 39/2015 i 40/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu comú de les administracions públiques i del règim jurídic del sector públic, tot i l’entrada en vigor demorada per a l’àmbit local en relació amb algunes de les seves previsions, que obliguen a la tramitació íntegra dels procediments administratius en format electrònic i a la gestió digital dels expedients. Certament, la Disposició Final 9a del RD-ley 28/2020 va disposar que “(...) las previsiones relativas al registro electrónico de apoderamientos, registro electrónico, registro de empleados públicos habilitados, punto de acceso general electrónico de la Administración y archivo único electrónico producirán efectos a partir del día 2 de abril de 2021”. Amb tot, això no eximeix l’Ajuntament de gestionar electrònicament els expedients d’acord amb les previsions de les normes de l’any 2015 ja citades. Així mateix, cal tenir en compte que les causes d’inadmissió i els límits previstos per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública, s’han d’aplicar sempre de forma restrictiva i ponderant els drets i béns jurídics en presència, i més en el cas d’un àmbit com el de les subvencions on la pròpia LTAIPBG, la Llei General de Subvencions i les seves respectives normes de desenvolupament incideixen especialment en la necessària transparència de tot el procediment subvencional, des de la convocatòria de les ajudes i fins a la seva ulterior justificació. En aquest sentit és molt important destacar que el mateix Ajuntament explicita a la seva resolució que el problema que li planteja la sol·licitud d’informació és donar-li satisfacció “en el termini legal per donar resposta a la petició del sol·licitant”, és a dir, en el termini d’un mes. L’Ajuntament, en cap cas explicita que aquesta informació no estigui en les seves mans o sigui una tasca que no es pugui escometre amb més temps disponible, cosa que és perfectament factible i resulta una solució garantista amb el dret d’accés a la informació pública i amb la transparència que ha de regir qualsevol actuació en aquesta matèria. En definitiva, aquesta Comissió no aprecia, en el cas que ocupa, que concorri la causa d’inadmissió al·legada per l’Ajuntament, tenint en compte que, en aquest estadi, es pot acordar que la informació es pugui facilitar a la persona reclamant en un període més ampli de temps. 3. Sobre l’abús de dret Tal i com estableix la Resolució 356/2017, “aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en d’altres ocasions sobre l’aplicació a l’àmbit del dret d’accés del principi general de la bona fe i de prohibició de l’abús de dret recollit a l’article 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i a l’article 7 del Codi Civil espanyol, que faria inadmissible l’exercici abusiu del dret d’accés, però en el benentès que el caràcter abusiu no pot fer referència al volum d’informació sol·licitada o al fet que una mateixa persona hagi formulat diverses sol·licituds, sinó que s’ha d’aplicar restrictivament als casos en que s’acrediti que la intencionalitat de la persona reclamant no és obtenir informació per fer el control de l’activitat pública, sinó col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el seu bon funcionament, instrumentalitzant amb aquesta finalitat l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i correspon a l’Administració que l’invoca la càrrega d’acreditar-ho (Resolució de la reclamació 36/2015 i Resolució de la reclamació 7/2016)”. En la resolució que inadmet la sol·licitud inicial d’accés a la informació pública, l’Ajuntament menciona que l’exercici del dret d’accés del reclamant implica un abús perquè pot arribar a perjudicar l’accés a la informació pública d’altres interessats, no obstant, no s’ha acreditat la intenció o la voluntat de la persona reclamant de col·lapsar l’Administració o perjudicar-ne intencionadament el seu bon funcionament. 4. Sobre el dret a la informació sol·licitada En primer lloc, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. En tercer lloc, cal examinar els límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada d’acord amb el que preveu l’article 21 de la LTAIPBG. En el cas que ens ocupa, la Comissió no aprecia d’ofici la concurrència de cap límit que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada, tenint en compte que no s’ha pogut verificar el contingut dels expedients o documents que integren els ítems sol·licitats en relació a les subvencions que l’associació reclamant vol verificar. Com a criteri general d’accés, la Taula d’avaluació i accés a la documentació (TAAD 745, DOGC 6627), s’estableix un règim d’accés lliure amb restriccions perquè ocasionalment els expedients poden contenir dades de caràcter personal. Aquesta restricció és vigent fins a la destrucció de l’expedient. I pel que fa a l’avaluació la TAAD disposa la conservació permanent de les subvencions nominatives. En el cas de les subvencions de lliure concurrència adjudicades, conservació permanent del projecte, la memòria i les actes d’avaluació, sempre que n’hi hagi i destrucció de la resta de documentació en el termini de sis anys des de la remissió del Compte General a la Sindicatura de Comptes. Certament, la naturalesa de la informació reclamada fa preveure que pugui contenir algunes dades concretes que poden resultar afectades per algun dels límits previstos a la LTAIPBG, com per exemple dades personals de les persones representants de les entitats perceptores de les subvencions, però cal tenir en compte que la pròpia Llei esmentada ja imposa determinades obligacions de publicitat activa al respecte, d’acord amb els seus articles 8 i 15, així com el que es disposa a l’article 45 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. Aquestes obligacions de transparència també cal conjuminar- les amb les que imposa la Llei General de subvencions al respecte. Amb tot i atès que la GAIP no ha pogut examinar el contingut de la informació reclamada, no és sobrer recordar què li correspon a l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en exclusiva, vetllar pel compliment d’allò que disposen els articles 23 i 24 de LTAIPBG, quan s’escaigui. En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada en els termes que s’expliciten a la part final d’aquesta resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada forma part de diversos expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Subvencions atorgades (codi 0101), sèrie subvencions atorgades per part de la corporació local (2244). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d’octubre de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 666/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Requerir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre mesos comptadors des de la notificació d’aquesta resolució a l’Ajuntament. 3. Requerir a l’Ajuntament de Castellar del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 666/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.