Una entidad animalista solicitó al Ayuntamiento de Àger respuesta a una petición de ayuda económica. La GAIP inadmitió la reclamación por falta de objeto, ya que el solicitante no impugna la denegación de acceso a información pública, sino que pretende el trámite y resolución de una subvención, lo cual excede las competencias de este procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El procedimiento de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente a la revisión de decisiones administrativas previas sobre solicitudes de acceso a la información pública.
2
No es admisible como objeto de reclamación ninguna pretensión que no sea la obtención de información previamente solicitada en un procedimiento específico.
3
La solicitud de trámite y respuesta a una petición de ayuda económica implica la impulsión de una actividad de evaluación administrativa que no puede ser revisada en vía de transparencia.
Texto completo
Resolució 766/2021, de 13 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 666/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Àger
Informació reclamada: Resposta a la sol·licitud d’ajut econòmic.
Sentit de la Resolució: Inadmissió
Resum: Dels antecedents es desprèn que no es reclama contra una resolució expressa o
presumpta d’una sol·licitud d’accés a la informació prèvia, sinó que l’objecte de la reclamació
és la pretensió de què es doni tràmit i resposta a la petició d’ajut econòmic de l’entitat
animalista reclamant que no s’ha produït, el què suposa l’impuls d’una actuació d’avaluació de
la sol·licitud i d’elaboració de resposta per part de l’Ajuntament municipal que no pot ser
objecte de revisió en aquest procediment. Pels motius exposats, és procedent inadmetre la
reclamació, per manca d’objecte.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats cíviques. Protecció dels animals. Ajuts. Informació
pública. Objecte del procediment.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 666/2021, presentada per una entitat
animalista contra l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 de maig de 2021 l’entitat reclamant demana a l’Ajuntament d’Àger: “En data
13/7/2020 vam presentar sol·licitud de l'ajut econòmic anual estipulat en el pressupost
municipal per activitats d’entitats i associacions, aportant factures de despeses. En data
26/7/2020, a requeriment de l'Ajuntament, presentem memòria d'actuacions corresponents
a dites factures. A data d'avui no hem rebut cap resposta per part d'aquest Ajuntament. La
Reclamació presentada el 30 d’octubre de 2020 indica que l’entitat reclamant no ha rebut
resposta a la seva sol·licitud”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
D’acord amb aquesta marc legal, el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol, disposa en el seu article 29.1, quant a l’objecte de la reclamació que “Les resolucions
expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública, les comunicacions que
substitueixin les resolucions i, si escau, les resolucions que resolguin el recurs potestatiu de
reposició poden ésser objecte de reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a
la Informació Pública”, i quant a la legitimació per interposar una reclamació, l’article 30 disposa
que ho estan “a) Les persones sol·licitants d'accés a la informació pública a qui se'ls ha
denegat totalment o parcialment l'accés a la informació pública per resolució expressa d'un dels
subjectes inclosos dins l'àmbit d'actuació de la Comissió. b) Les persones a qui se'ls ha
reconegut l'accés a la informació per resolució expressa o presumpta i no se'ls ha facilitat
efectivament l'accés a la informació. c) Les persones a qui se'ls ha denegat l'accés a la
informació per acte presumpte per la concurrència d'algun dels límits establerts a la legislació
vigent.(...).
D’acord amb aquests articles, el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió està
limitat a la revisió de les decisions administratives prèvies adoptades en relació amb una
sol·licitud d’accés a la informació pública adreçada a un subjecte obligat a atendre- la, i, per
tant, no és admissible com a objecte d’una reclamació, cap altra pretensió que no sigui la
d’obtenir una informació prèviament sol·licitada a l’administració en un procediment específic, i
que només està legitimada per interposar-la la mateixa persona que ha formulat la sol·licitud a
l’Administració.
Dels antecedents es desprèn que no es reclama contra una resolució expressa o presumpta
d’una sol·licitud d’accés a la informació, sinó que l’objecte de la reclamació és la pretensió de
què es doni tràmit i resposta a la petició d’ajut econòmic de l’entitat animalista recamant que no
s’ha produït encara, el què suposa l’impuls d’una actuació d’avaluació de la sol·licitud i
d’elaboració de resposta per part de l’Ajuntament municipal que no pot ser objecte de revisió
en aquest procediment.
Pels motius exposats, és procedent inadmetre la reclamació, per manca d’objecte.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució:
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13 d’agost de 2021, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 666/2021, per manca
d’objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la notificació, d'acord
amb el que estableix la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.