La Asociación DAIMA solicitó al Ayuntamiento de Àger un informe de impacto en la fauna protegida y la paralización de unas obras. La GAIP inadmitió la petición de paralización por no ser materia de transparencia y finalizó la solicitud del informe por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento acreditó que dicho documento no existe.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud de paralización de obras es ajena a la obtención de información pública y debe ser inadmitida según el artículo 33.2 del RGAIP.
2
La información pública se define como aquella elaborada por la Administración o que esté en su poder como consecuencia de su actividad.
3
No es admisible mantener un procedimiento de reclamación proyectándolo sobre la obtención de un informe futuro que aún no ha sido elaborado.
4
La inexistencia del documento solicitado, una vez constatada por la Administración, conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 833/2021, de 10 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 664/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Àger
Informació reclamada: Informe d’impacte en la fauna protegida d’un projecte d’obres
Sentit de la Resolució: Inadmissió parcial i pèrdua parcial d’objecte
Resum: La sol·licitud assenyalada com a objecte d’aquesta Reclamació conté dues peticions:
la d’obtenir còpia d’un informe sobre l’impacte en la fauna protegida d’unes obres a realitzar per
l’Ajuntament, i la de paralitzar eventualment aquelles obres, el què és aliè a l’obtenció
d’informació pública i, per tant, queda fora de l’àmbit d’aquest procediment i s’ha d’inadmetre
com a objecte de la reclamació, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP. Quant a l’informe sobre
l’impacte de les obres en la fauna protegida, certament seria informació pública si existís en
poder de l’Ajuntament, però el cert és que l’Administració ho nega en la resolució extemporània
d’inadmissió de la sol·licitud, i s’ha reiterat davant la GAIP en què no existeix elaborat aquest
informe en l’informe emès en el marc d’aquest procediment. Essent així, més enllà de constatar
el retard de l’Ajuntament en la resolució, el cert que la sol·licitud d’informació va quedar
degudament resposta amb la constància de la inexistència de l’informe sol·licitat, el què
comporta que el procediment de reclamació hagi perdut sobrevingudament el seu objecte,
sense que sigui admissible mantenir-lo i projectar-lo sobre un informe futur. Tot això, sens
perjudici del dret de la persona reclamant a sol·licitar-lo i obtenir-lo quan existeixi elaborat, si
escau.
Paraules clau: Ajuntaments. Associació animalista. Informe. Fauna protegida. Obres.
Reclamació contra silenci. Informació pública. Informació futura.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 26 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 664/2021, presentada per
l’Associació de la Vall d'Àger per a la defensa del animals i el medi ambient (DAIMA) contra
l’Ajuntament d’Àger, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
L’associació reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 de maig de 2021 l’associació reclamant demana a l’Ajuntament d’Àger “En relació a la
intervenció prevista sobre l’esllavissament i despreniments del Congost de Mont-rebei,
espai que gaudeix de les figures de protecció Xarxa Natura (ZEPA i LIC) Pein i Reserva
natural parcial, com a part interessada, i en el temps estrictament necessari per no incórrer
en indefensió per fets consumats. Sol·licitem se'ns faciliti el projecte que inclogui l’informe
de valoració d’impacte sobre la fauna protegida tenint en compte l’agreujant de que part
d’aquesta fauna està en plena època de cria i en situació d' especial vulnerabilitat. Així com
la paralització de les obres fins que no s'acrediti per un tècnic que no es produeix cap
vulneració de la normativa sobre espais i fauna protegida.”.
3. La Reclamació presentada el 26 de juliol de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud anterior.
4. El 18 d’agost de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa l’associació
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relativa a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 18 d’agost de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Àger i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 23 d’agost de 2021 la GAIP rep un correu electrònic de l’associació reclamant en el qual
manifesta que el 13 d’agost l’Ajuntament d’Àger hauria donat resposta a la seva sol·licitud.
Tanmateix, exposen que “Fem constar que se'ns denega per no existir la informació en el
moment de la sol·licitud, entenent que se'ns havia d'haver comunicat en temps i forma
aquest fet per la importància de les actuacions previstes que ens deixava en indefensió. En
tot cas. creiem que si en aquest moments disposen de la informació en l'haurien de facilitar
no denegar”.
7. El 25 d’agost de 2021 la GAIP envia un correu electrònic a l’Associació reclamant en el que
informa que “d’acord amb el què disposa la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, les sol·licituds d’accés a la
informació pública que tinguin per objecte informació futura, hauran de ser inadmeses,
d’acord amb el que s’estableix a l’article 2.b i 29.1.c) de la llei de referència. Així mateix,
aquesta Comissió s’ha pogut pronunciar al respecte en casos anteriors, com la Resolució
140/2018, de 8 de juny o la Resolució 246/2021, de 12 de març. Ara bé, res impediria que,
un cop aquesta informació sigui elaborada o estigui en poder de l’Administració, és a dir,
que existeixi, es pugui sol·licitar amb posterioritat.”
8. L’1 de setembre la GAIP rep l’informe i expedient de l’Ajuntament d’Àger en el que exposa
que “ Primerament, s’ha de dir que la sol·licitud d’aquesta informació no es tracta
d’informació pública ja que en la data en que aquesta sol·licitud va ser formulada no hi
havia en poder de l’Ajuntament d’Àger cap document administratiu, ni borrador al respecte,
de la contractació de les obres del despreniment del Congost de Mont-rebei. Respecte a la
sol·licitud del projecte val a dir que no és tracta d’informació pública ja que aquesta no es
troba elaborada per l’administració, la contractació de les obres s’ha fet per un tràmit
d’emergència i no existia cap projecte de les mateixes. A més considerem que la
paralització de les obres formulada en aquesta sol·licitud no és tracta d’un tràmit inclòs a
dins del tràmit d’informació pública a més, en la data que va tenir entrada aquesta
sol·licitud no estava comunicat al contractista la realització de les mateixes (...) Per tot
l’exposat, sol·licitem que és finalitzin les reclamacions números 664/2021 i 665/2021 per
pèrdua sobrevinguda del seu objecte, atès que ja s’ha dictat per part de l’Ajuntament d’Àger
resolució respecte les dues peticions d’accés a la informació pública formulades i s’ha
notificat dita resolució a l’associació interessada”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada
a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) .
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte del dret d’accés a la informació pública.
La sol·licitud assenyalada com a objecte d’aquesta Reclamació conté dues peticions: la
d’obtenir còpia d’un informe sobre l’impacte en la fauna protegida d’unes obres a realitzar per
l’Ajuntament, i la de paralitzar eventualment aquelles obres, el què és aliè a l’obtenció
d’informació pública i, per tant, queda fora de l’àmbit d’aquest procediment i s’ha d’inadmetre
com a objecte de la reclamació, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP.
Quant a l’informe sobre l’impacte de les obres en la fauna protegida, certament seria informació
pública si existís en poder de l’Ajuntament, però el cert és que l’Administració ho nega en la
resolució extemporània d’inadmissió de la sol·licitud, i s’ha reiterat davant la GAIP en què no
existeix elaborat aquest informe en l’informe emès en el marc d’aquest procediment. Essent
així, més enllà de constatar el retard de l’Ajuntament en la resolució, el cert que la sol·licitud
d’informació va quedar degudament resposta amb la constància de la inexistència de l’informe
sol·licitat, el què comporta que el procediment de reclamació hagi perdut sobrevingudament el
seu objecte, sense que sigui admissible mantenir-lo i projectar-lo sobre un informe futur. Tot
això, sens perjudici del dret de la persona reclamant a sol·licitar-lo i obtenir-lo quan existeixi
elaborat, si escau.
D’acord amb l’exposat, correspon inadmetre al reclamació en relació amb la petició de
paralització de les obres, i finalitzar-.la en relació amb l’informe d’impacte en la fauna protegida
per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la manifestació feta per l’Ajuntament en el
marc del seu procediment sobre la seva inexistència.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 de setembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 664/2021 en relació amb la petició de paralització de
les obres, per no tenir per objecte l’accés a la informació pública.
2. Finalitzar-.la en relació amb la petició de còpia de l’informe d’impacte en la fauna protegida
per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, amb la manifestació feta per l’Ajuntament en
el marc d’aquest procediment sobre la seva inexistència.
3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.