Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona copia del expediente de un proceso selectivo de personal. El reclamante alegó que la documentación recibida estaba incompleta. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el derecho de acceso garantiza la obtención de la información realmente existente, independientemente de si el expediente es incompleto según la normativa.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública garantiza el acceso a la información real y efectivamente existente en poder de la Administración.
2
La solicitud de documentos específicos dentro de un expediente no obliga a la Administración a proporcionar documentos que no obren en el mismo.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4
La posible incompletitud de un expediente administrativo debe impugnarse mediante las acciones procedentes en materia de función pública o procedimiento administrativo, quedando fuera del ámbito del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 758/2019, de 4 de desembre
Número d’expedient de la reclamació: 664/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Còpia de l’expedient d’un procediment selectiu de personal.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació
Resum: Si bé la persona reclamant fa constar a l’escrit de compareixença que l’expedient que se li
lliura és incomplet, aquesta qüestió queda al marge de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.
Allò que garanteix aquest dret és poder accedir a la informació realment existent en poder de
l’Administració (sense perjudici dels límits que hi concorrin); la sol·licitud d’informació de la que deriva
la Reclamació demana còpia d’un expedient selectiu i precisa que hauria de contenir determinats
documents; des del punt de vista del dret d’accés, l’expedient sol·licitat conté els documents que conté,
no els que voldria la persona reclamant, ni necessàriament els que determina la normativa vigent. Si la
persona reclamant considera que l’expedient és incomplet, pot emprendre les accions que siguin
procedents segons la normativa aplicable (procediment administratiu, funció pública o la que escaigui);
el dret d’accés únicament la pot emparar per obtenir l’expedient realment existent, i això és el que
sembla haver aconseguit.
Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció. Expedients administratius.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 664/2019, presentada en representació
d’una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de març de 2019 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona còpia de
l’expedient administratiu del procediment de selecció de promoció interna especial pel qual es
convoquen 22 places de sergent/a de l’SPEIS (Bombers), en relació amb el qual invoca la seva
condició de persona interessada.
El 16 de maig de 2019 la persona reclamant indica a l’Ajuntament de Barcelona que s’hauria
produït silenci administratiu positiu en relació amb la seva sol·licitud anterior, invoca l’LTAIPBG i
la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) i demana que se li lliuri
còpia de l’expedient sol·licitat, que contingui actes, diligències, baremacions de mèrits, així com
notes i conclusions de l’observador designat per la Junta de Personal i altres documents i exercicis
de tots els candidats.
3. La Reclamació presentada el 22 d’octubre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les
seves sol·licituds.
4. Després de requerir i obtenir l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la representació
de la persona que actua en nom de la persona interessada, el 8 de novembre de 2019 la GAIP
comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requere ix que, dins del termini de quinze
dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin
ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 28 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona. Explica les
diverses accions plantejades per la persona reclamant en relació amb l’expedient sol·licitat i les
que hauria fet l’Ajuntament per atendre-les. Acredita que el 27 de novembre de 2019 la persona
reclamant hauria rebut còpia de l’expedient sol·licitat i hauria fet constar a l’escrit de
compareixença que l’expedient en qüestió era incomplet. L’informe municipal demana a la GAIP
la desestimació de la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Si bé la persona reclamant fa constar a l’escrit de compareixença que l’expedient que se li lliura és
incomplet, aquesta qüestió queda al marge de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Allò
que garanteix aquest dret és poder accedir a la informació realment existent en poder de l’Administració
(sense perjudici dels límits que hi concorrin); la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
demana còpia d’un expedient selectiu i precisa que hauria de contenir determinats documents; des del
punt de vista del dret d’accés, l’expedient sol·licitat conté els documents que conté, no els que voldria
la persona reclamant, ni necessàriament els que determina la normativa vigent. Si la persona reclamant
considera que l’expedient és incomplet, pot emprendre les accions que siguin procedents segons la
normativa aplicable (procediment administratiu, funció pública o la que escaigui); el dret d’accés
únicament la pot emparar per obtenir l’expedient realment existent, i això és el que sembla haver
aconseguit.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Tot i que l’informe municipal demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació, no és això el que és
procedent, perquè l’Ajuntament ha incomplert els terminis legals per facilitar a la persona reclamant la
informació sol·licitada. En les circumstàncies indicades, allò que és procedent és finalitzar la
Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de fer cap declaració sobre
l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de
desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 664/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.