Solicitud de copia de expediente de proceso selectivo de personal y resultado por pérdida de objeto

Resolució 758/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 664/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Còpia de l’expedient d’un procediment selectiu de personal. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Si bé la persona reclamant fa constar a l’escrit de compareixença que l’expedient que se li lliura és incomplet, aquesta qüestió queda al marge de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Allò que garanteix aquest dret és poder accedir a la informació realment existent en poder de l’Administració (sense perjudici dels límits que hi concorrin); la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demana còpia d’un expedient selectiu i precisa que hauria de contenir determinats documents; des del punt de vista del dret d’accés, l’expedient sol·licitat conté els documents que conté, no els que voldria la persona reclamant, ni necessàriament els que determina la normativa vigent. Si la persona reclamant considera que l’expedient és incomplet, pot emprendre les accions que siguin procedents segons la normativa aplicable (procediment administratiu, funció pública o la que escaigui); el dret d’accés únicament la pot emparar per obtenir l’expedient realment existent, i això és el que sembla haver aconseguit. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Selecció. Expedients administratius. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 664/2019, presentada en representació d’una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de març de 2019 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona còpia de l’expedient administratiu del procediment de selecció de promoció interna especial pel qual es convoquen 22 places de sergent/a de l’SPEIS (Bombers), en relació amb el qual invoca la seva condició de persona interessada. El 16 de maig de 2019 la persona reclamant indica a l’Ajuntament de Barcelona que s’hauria produït silenci administratiu positiu en relació amb la seva sol·licitud anterior, invoca l’LTAIPBG i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) i demana que se li lliuri còpia de l’expedient sol·licitat, que contingui actes, diligències, baremacions de mèrits, així com notes i conclusions de l’observador designat per la Junta de Personal i altres documents i exercicis de tots els candidats. 3. La Reclamació presentada el 22 d’octubre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat les seves sol·licituds. 4. Després de requerir i obtenir l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar la representació de la persona que actua en nom de la persona interessada, el 8 de novembre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requere ix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 28 de novembre de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona. Explica les diverses accions plantejades per la persona reclamant en relació amb l’expedient sol·licitat i les que hauria fet l’Ajuntament per atendre-les. Acredita que el 27 de novembre de 2019 la persona reclamant hauria rebut còpia de l’expedient sol·licitat i hauria fet constar a l’escrit de compareixença que l’expedient en qüestió era incomplet. L’informe municipal demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Si bé la persona reclamant fa constar a l’escrit de compareixença que l’expedient que se li lliura és incomplet, aquesta qüestió queda al marge de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Allò que garanteix aquest dret és poder accedir a la informació realment existent en poder de l’Administració (sense perjudici dels límits que hi concorrin); la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació demana còpia d’un expedient selectiu i precisa que hauria de contenir determinats documents; des del punt de vista del dret d’accés, l’expedient sol·licitat conté els documents que conté, no els que voldria la persona reclamant, ni necessàriament els que determina la normativa vigent. Si la persona reclamant considera que l’expedient és incomplet, pot emprendre les accions que siguin procedents segons la normativa aplicable (procediment administratiu, funció pública o la que escaigui); el dret d’accés únicament la pot emparar per obtenir l’expedient realment existent, i això és el que sembla haver aconseguit. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Tot i que l’informe municipal demana a la GAIP la desestimació de la Reclamació, no és això el que és procedent, perquè l’Ajuntament ha incomplert els terminis legals per facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada. En les circumstàncies indicades, allò que és procedent és finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 664/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.