Se solicitó el acceso a una licencia de actividades al Ayuntamiento de Castell-Platja d'Aro. El reclamante alegó que no se le proporcionó la información. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) decidió inadmitir la reclamación porque el interesado no aportó la solicitud original ni el registro de entrada, impidiendo identificar el acto administrativo impugnado.
Puntos clave de la argumentación
1
La inadmisibilidad se fundamenta en que el recurrente no aportó prueba de la solicitud de acceso a la información pública (SAIP) que motiva la reclamación, incumpliendo el art. 33.2 del Decreto 111/2017.
2
La falta de documentación impide a la GAIP determinar el acto administrativo expreso o presunto contra el cual se actúa, elemento determinante para la viabilidad del procedimiento.
3
La ausencia de información precisa imposibilita verificar si se han respetado los plazos legales para impugnar las resoluciones administrativas según el art. 32 del Decreto 111/2017.
4
La resolución aclara que la inadmisión no impide que el interesado vuelva a reclamar si aporta los elementos necesarios y se encuentra dentro del término legal.
Texto completo
Resolució 773/2023, de 31 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 660/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro
Informació reclamada: Llicència d’activitats.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La persona reclamant ha sol·licitat dos ítems diferents d’informació pública a
l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, però aquesta Comissió no pot determinar, atesa la
documentació que se’ns ha remès, què és el que exactament està reclamant ara davant nostre,
és a dir, no podem saber contra quin acte s’està actuant. És obvi que, sense tenir aquesta
evidència requerida, la GAIP queda impossibilitada per a poder verificar un extrem determinant
per a la viabilitat del procediment de reclamació, com és la determinació de l’acte exprés o
presumpte contra el qual s’està actuant.
Paraules clau: Ajuntament, Llicència d’Activitats, sense límits, recurs contra silenci,
inadmissibilitat, còmput de terminis, manca d’esmena de la reclamació, evidència de notificació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 13 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 688/2023, derivada del Síndic de
Greuges, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Castell-Platja
d’Aro en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
La Reclamació presentada el 13 de juliol de 2023 indica que l’Ajuntament no li ha proporcionat la informació.
El dia 2 d’agost la GAIP comunica a la persona reclamant el següent: “En relació amb la queixa interposada davant del Síndic de Greuges en data 2 de març de 2023, respecte la
llicència d’un establiment, us informem que aquesta Comissió de Garantia del Dret d’Accés
a la Informació Pública (GAIP) és la competent per tramitar la seva reclamació, la qual ha
estat remesa a aquesta Comissió el dia 13/07/2023 per part del Síndic de Greuges,
assenyalant-se amb el número d’expedient 0660/2023. Us comuniquem la necessitat que
esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit.
Per una banda, cal que aporteu la sol·licitud d’accés a la informació pública que vau
formular a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, junt amb el seu registre d’entrada, que és
objecte de reclamació.
Per altra banda, us comuniquem que seria convenient que, omplíssiu el formulari de
reclamació que us tramitem adjunt, i ens el remetéssiu degudament signat i complimentat,
a fi de millorar la documentació que ens heu remès per iniciar aquest procediment.
D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació
transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de
la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta
suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva
presentació”.
El mateix dia 2 d’agost la reclamant respon a la GAIP per mitjà del correu electrònic el següent: “(...) he rebut una notificació seva però no tinc l’històric de la reclamació mare en
concret. Li remeto els documents adjunts que hem demana avia’m si sona la flauta, ja que
els procediments administratius estan fets de tal manera perquè la gent desisteixi a
reclamar i a exercir els seus drets.” Aquest correu s’acompanya dels documents que
consten a l’antecedent següent.
D’acord amb els documents presentats la persona reclamant sembla que ha sol·licitat, en
diverses ocasions, d’acord amb la informació aportada a aquest procediment, diferents
ítems d’informació pública a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro: va sol·licitar un
mesurament de decibels d’una màquina operada per la brigada municipal (instància
aportada sense registre d’entrada a l’Ajuntament i datada el 14 de març de 2023) i sembla
que també va demanar una còpia d’una llicència d’activitats (2 de març de 2023), d’acord
amb derivació feta pel Síndic de Greuges. En aquest cas la persona interessada hauria
registrat SAIP davant l’Ajuntament. Aquesta SAIP sembla que va ser resposta en temps i
forma per l’Ajuntament el dia 6 de març de 2023 i la persona reclamant va acceptar la
notificació el dia 8 de març de 2023, com consta en la documentació que se’ns ha remès.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat de la Reclamació
D’acord amb els antecedents exposats, la Reclamació presentada per la persona interessada
no pot prosperar, ja que no ha aportat al procediment, fins i tot havent-li estat requerit, una
evidència o prova de quan va registrar la SAIP que motivaria aquesta reclamació (art. 33. 2 del
Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del
Dret d'Accés a la Informació Pública). Com a mínim, la persona reclamant ha sol·licitat dos
ítems diferents d’informació pública a l’Ajuntament de Castell -Platja d’Aro, però aquesta
Comissió no pot determinar, atesa la documentació que se’ns ha remès, què és el que
exactament està reclamant ara davant nostre, és a dir, no podem saber contra quin acte
administratiu s’està actuant. És obvi que, sense tenir aquesta evidència, la GAIP queda
impossibilitada per a poder verificar un extrem determinant per a la viabilitat del procediment de
reclamació, com és la determinació de l’acte exprés o presumpte contra el qual s’està actuant.
Així mateix, i atesa la manca d’informació o documentació aportada la procediment, aquesta
Comissió tampoc no pot escatir si s’han respectat els terminis previstos per a impugnar les
resolucions administratives en relació amb el dret d’accés a la informació pública (art. 32 del
Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del
Dret d'Accés a la Informació Pública).
En definitiva, aquesta Comissió resol la inadmissió de la Reclamació presentada, sense
perjudici de que la persona reclamant pugui exercir el seu dret a reclamar de nou, si s’escau,
aportant al procediment tots els elements necessaris per a la seva substanciació i sempre que
la nova reclamació es presenti dins del termini legalment habilitat per a fer-ho.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 688/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 660/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.