Inadmitida 12/08/2022 · 28 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por falta de solicitud formal de datos salariales individuales al Centro de Investigación en Agrogenómica

El Comité de Empresa solicitó al Centro de Investigación en Agrogenómica datos salariales individuales del personal. Tras alegar que la administración proporcionó datos agregados insuficientes, la GAIP decidió inadmitir la reclamación debido a la inexistencia de una solicitud de acceso a la información pública clara, precisa y formalmente identificable.

Puntos clave de la argumentación

1 La identificación clara de la información solicitada es un requisito esencial para que la GAIP pueda ejercer su función revisora y valorar si la Administración ha contestado correctamente.
2 El uso de cadenas de correos electrónicos donde se debate la información no constituye una solicitud formal de acceso a la información pública según los artículos 26.1.b LTAIPBG y 31.1.b RGAIP.
3 La GAIP carece de atribuciones para intervenir como mediadora en conflictos de negociación laboral entre una empresa y la representación del personal.
4 El ejercicio del derecho de acceso a la información pública debe seguir sus propios requisitos normativos, los cuales son independientes de la dinámica cultural y legislativa de las relaciones laborales y sindicales.
5 La falta de una solicitud previa clara y datada impide determinar la existencia de una resolución expresa o presunta que pueda ser objeto de reclamación.

Texto completo

Resolució 696/2022, de 12 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 659/2022 Administració reclamada: Centre de Recerca en Agrigenòmica Informació reclamada: Dades salarials individuals de tot el personal de l’empresa. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: En tercer lloc, la informació precisa a la qual es vol tenir accés (article 26.1.b LTAIPBG) i la resolució objecte de reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta (article 31.1.b RGAIP). El compliment d’aquests requisits exigeix l’existència d’una sol·licitud d’informació pública que, per una banda, identifiqui clarament la informació a la qual es vol tenir accés i, per l’altra, indiqui clarament la data en què va ser presentada. La identificació clara de la informació sol·licitada és un requisit essencial per poder valorar fins a quin punt ha estat facilitada o no per l’Administració i perquè la Reclamació pugui complir la seva funció revisora, ja que per poder revisar si l’Administració reclamada ha contestat correctament o no la sol·licitud és essencial saber quin és el punt de partida, la informació sol·licitada. El compliment d’aquest requisit, per una altra banda, és necessari per poder determinar si hi ha o no una resolució, expressa o presumpta, que es pugui considerar objecte de la Reclamació. No és infreqüent que les organitzacions sindicals i la representació de personal del sector públic utilitzin la via del dret d’accés a la informació pública, inclosa la reclamació a la GAIP, per obtenir informació necessària per a l’exercici de les seves funcions. Però cal que això es faci amb ple respecte als requisits de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, que poden diferir dels propis de les relacions laborals, regides per la legislació sindical i amb la seva pròpia dinàmica cultural. La reclamació a la GAIP difícilment es pot utilitzar com un element més de negociació laboral; la GAIP no té atribucions per intervenir de mediadora d’un conflicte entre empresa i representació del personal, com demana la persona reclamant a les seves últimes al·legacions. El paper de la GAIP, allò pel qual ha estat instituïda i té atribuïdes les seves potestats, és per revisar procediments previs d’accés a la informació pública, plantejats d’acord amb la normativa reguladora d’aquest dret, i això es pot fer seguint un procediment de mediació o un de resolució, però sempre com a procediments del tot independents del debat laboral en curs i amb un punt de partida essencial, que en aquest cas no es compleix: una sol·licitud clara d’informació pública, sense la qual és impossible que la GAIP pugui valorar la seva eventual satisfacció. Paraules clau: Centres de recerca. Comitè d’empresa. Correus electrònics. Sol·licitud d’informació pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 659/2022, presentada pel Comitè d’empresa contra el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRA), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El formulari de Reclamació adjunta una cadena de correus electrònics entre el President del Comitè d’Empresa i una responsable de recursos humans, que va de febrer a juny de 2022, i que debaten sobre les dades que es podrien o s’haurien de facilitar per part de l’empresa per poder comprovar si hi ha bretxa salarial o no al CRA, i sobre si és suficient un accés en format vista o és procedent facilitar còpia. Tanmateix, no hi ha una sol·licitud prou clara d’informació. 3. La Reclamació presentada el 15 de juliol de 2022 indica que l’objecte de la sol·licitud és el següent: “Dades salarials individuals (visualitzant tant sou com els diferents complements de la retribució) de tot el personal de l'empresa per poder garantir, des del Comitè d'Empresa, que les dades que es volen incorporar al registre salarial, necessari per al compliment dels requeriments del pla d'igualtat, siguin correctes”. I motiva la Reclamació en les consideracions següents: “L'administració ha enviat unes taules on, en alguns casos, s'arriben a agrupar diferents categories difuminant el valor individual i no podent-se determinar si els números que hi apareixen, resultat d'aplicar mitges i mitjanes, són correctes donat que al Comitè d'Empresa (en endavant CE) no se li ha permès accedir al contingut de les dades individuals demanades del personal que s'han fet servir per a la seva elaboració. Des del CE considerem que l'aportació d'aquestes dades asseguraran una correcta gestió del registre salarial així com una correcta aplicació tant de la Llei de Transparència de les Administracions Públiques com el dret de la Representació Legal dels Treballadors a ser informats de manera adequada tal i com es descriu a l'Estatut dels treballadors. És per aquest motiu que, com a President del CE i davant la diferència de criteri amb l'Administració sobre si ha de facilitar aquestes dades base dels càlculs, sol·licito una mediació a la GAIP per resoldre aquest atzucac”. 4. El 22 de juliol de 2022 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes següents: “cal que concreteu l’objecte de la Reclamació, és a dir, quina informació heu sol·licitat i no us ha estat facilitada i per tant, seria objecte de la reclamació davant de la GAIP. Així mateix, us demanem que ens aporteu els antecedents que originen la conversa de correus electrònics aportats”. 5. El 29 de juliol de 2022 la persona reclamant contesta el requeriment anterior amb la redacció d’una justificació i explicació de la sol·licitud, però sense aportar cap referència concreta que acrediti la presentació d’una sol·licitud d’informació. La GAIP entén que l’esmena requerida no ha estat reparada. 6. El 4 d’agost de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant la següent sol·licitud d’aclariment: “En relació amb la documentació aportada com a resposta al requeriment d’esmena, notificada el dia 22 de juliol d’enguany, us informem que les reclamacions a la GAIP han de tenir com objecte sol·licituds prèvies d’informació pública, les quals han d’identificar la informació que es demana, qui la demana i la data en què es demana. Requisits que es recullen als articles 26 i 28 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per aquest motiu, el fil de correus electrònics aportat no identifiquen de manera clara quina és la sol·licitud que dóna origen a la Reclamació 659/2022”. 7. El 7 d’agost de 2022 la GAIP rep la resposta següent de la persona reclamant a la seva petició d’aclariment: “Tant al fil de correus electrònics aportat el passat dia 15 de juliol, com a la darrera aportació de documentació addicional feta el passat dia 29 de juliol, queda palès que el motiu de la reclamació és la negativa de l’administració (Centre de Recerca en Agrigenòmica) en no facilitar les dades de sous dels treballadors i treballadores de l’empresa per tal de poder determinar si les dades resum que ens van enviar al Comitè d’Empresa (també aportades el passat dia 29) són correctes en haver‐se enviat els productes de mitges i mitjanes i havent‐se agrupat diferents categories en alguns registres cosa que contradiu l’acord firmat per part de l’administració i del Comitè d’Empresa tal i com poden veure en haver estat aportat per a la seva visualització a més d’emmascarar la realitat de cada categoria professional. No entenem el per què ens diuen a la seva comunicació que no queda clar qui demana la informació quan els hem aportat emails signats per mi mateix en qualitat de President del Comitè d’empresa cosa que ens dona la capacitat i el dret legal de fer‐ho segons l’Estatut dels treballadors. D’altra banda, en el que respecta a la data en què es demana la informació, els vàrem passar els emails precisament pel fet que van tots datats i, per tant, queda identificada la data de la sol·licitud. El primer missatge del fil enviat és la darrera comunicació de l’Administració on donen per tancat el tema. Esperem que revisin de nou la totalitat de informació facilitada en els diferents tràmits de la reclamació 850DZYFRW per tal que puguin veure amb claredat el motiu de la sol·licitud de la mediació per part de la seva institució”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Segons l’article 26.1 LTAIPBG, “les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: a) La identitat del sol·licitant. b) La informació precisa a la qual es vol tenir accés, sense necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets. c) La forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació. d) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre el sol·licitant i l’Administració”. L’article 31.1 RGAIP desenvolupa en els termes següents el precepte anterior: “les reclamacions s'interposen per mitjà d'un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible, amb l'ús de signatura electrònica o qualsevol altre mitjà d'identificació que s'estableixi per reglament, a través de la seu electrònica de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, en què s'indica: a) La identitat de la persona reclamant i una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre la Comissió i la persona reclamant. b) La resolució objecte de reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta. c) La raó de la reclamació. d) Si escau, la sol·licitud de mediació”. L’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que incompleixin, entre altres, els requisits indicats. Aquesta Reclamació incompleix diversos dels requisits establerts pels preceptes anteriors per a les sol·licituds d’informació pública i per a les reclamacions a la GAIP: En primer lloc, la manca d’indicació de la forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació (article 26.1.c LTAIPBG). Aquesta mancança no té efectes invalidants perquè l’article 54.3 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, estableix que “cal donar tràmit a la sol·licitud d'accés a la informació encara que: a) La sol·licitud d'accés presentada segons els formularis facilitats no indiqui el format en què es prefereix tenir accés a la informació. En aquest cas, les administracions públiques poden triar el format accessible en què es facilita la informació”. En segon lloc, no s’acredita la identitat de la persona reclamant (articles 26.1.a LTAIPBG i 31.1.a RGAIP). Amb caràcter general, incompleixen aquests requisits les sol·licituds d’informació pública que es presenten mitjançant correu electrònic, perquè aquest no està reconegut legalment com a mitjà que permeti garantir la identitat de la persona reclamant. Nogensmenys, en benefici del dret d’accés a la informació pública, la GAIP sol atribuir validesa a les sol·licituds d’informació pública presentades mitjançant correu electrònic si hi ha una resposta de l’Administració de la qual es pugui inferir que reconeix la identitat de la persona sol·licitant, com passa en aquest cas. En conseqüència, aquesta mancança no té, en aquest cas, efectes invalidants de la sol·licitud d’informació pública de la qual es deriva la Reclamació, tot i que, igual que l’anterior, posa de manifest la descura amb què la persona reclamant exerceix aquest dret. En tercer lloc, no queda prou precisada la informació precisa a la qual es vol tenir accés (article 26.1.b LTAIPBG) i la resolució objecte de reclamació o l'incompliment material del dret d'accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera presumpta (article 31.1.b RGAIP). El compliment d’aquests requisits exigeix l’existència d’una sol·licitud d’informació pública que, per una banda, identifiqui clarament la informació a la qual es vol tenir accés i, per l’altra, indiqui clarament la data en què va ser presentada. La identificació clara de la informació sol·licitada és un requisit essencial per poder valorar fins a quin punt ha estat facilitada o no per l’Administració i perquè la Reclamació pugui complir la seva funció revisora, ja que per poder revisar si l’Administració reclamada ha contestat correctament o no la sol·licitud és essencial saber quin és el punt de partida, la informació sol·licitada, perquè allò sobre el qual s’ha de pronunciar la GAIP no és sobre el desenvolupament d’un debat o d’una negociació, en el que les posicions de les parts són canviants, sinó sobre quina és la sol·licitud inicial d’informació en relació amb la qual es pot valorar fins a quin punt ha estat o no atesa per l’Administració. El compliment d’aquest requisit, per una altra banda, és necessari per poder determinar si hi ha o no una resolució, expressa o presumpta, que es pugui considerar objecte de la Reclamació. Doncs bé: malgrat el requeriment d’esmena fet en aquest sentit, els aclariments fets per la GAIP i el segon requeriment d’esmena a la persona reclamant, no han servit per obtenir una sol·licitud clara d’informació pública de la qual es pugui considerar que deriva la Reclamació. A manera de sol·licitud, la persona reclamant adjunta a la Reclamació una cadena de correus electrònics en els que el servei de recursos humans i el comitè d’empresa de l’entitat reclamada debaten sobre la informació que es pot donar o no, o que és suficient o no, en matèria de retribucions, però els mes antics d’aquests correus electrònics (febrer de 2022) ja formen part d’un debat que ve d’abans, sense que cap dels correus adjuntats pugui ser considerat el que expressa de forma clara la sol·licitud d’informació pública que inicia el debat. No és infreqüent que les organitzacions sindicals i la representació de personal del sector públic utilitzin la via del dret d’accés a la informació pública, inclosa la reclamació a la GAIP, per obtenir informació necessària per a l’exercici de les seves funcions. Però cal que això es faci amb ple respecte als requisits de l’exercici del dret d’accés a la informació pública, que poden diferir dels propis de les relacions laborals, regides per la legislació sindical i amb la seva pròpia dinàmica cultural. La reclamació a la GAIP difícilment es pot utilitzar com un element més de negociació laboral; la GAIP no té atribucions per intervenir de mediadora d’un conflicte entre empresa i representació del personal, com demana la persona reclamant a les seves últimes al·legacions. El paper de la GAIP, allò pel qual ha estat instituïda i té atribuïdes les seves potestats, és per revisar procediments previs d’accés a la informació pública, plantejats d’acord amb la normativa reguladora d’aquest dret, i això es pot fer seguint un procediment de mediació o un de resolució, però sempre com a procediments del tot independents del debat laboral en curs i amb un punt de partida essencial, que en aquest cas no es compleix: una sol·licitud clara d’informació pública, sense la qual és impossible que la GAIP pugui valorar la seva eventual satisfacció. En aquestes circumstàncies, i en aplicació de les disposicions indicades al llarg d’aquest fonament jurídic, és procedent inadmetre la Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 d’agost de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 659/2022 per la manca d’una sol·licitud prèvia d’informació pública i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.