Solicitud de actas de sesiones y de la Junta General de Socios a SUMAR y finalización por entrega de la información

Resolució 744/2022, de 2 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 657/2022 Administració reclamada: Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya Informació reclamada: Actes de sessions Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la GAIP la informació reclamada, i que aquesta Comissió li n’ha fet trasllat a la persona reclamant, sense que ella hagi fet cap al·legació en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte del procediment i és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Entitats públiques. Actes. Junta General de Socis. Òrgans de Govern. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 657/2022, presentada contra Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya (SUMAR), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de juny de 2022 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública a SUMAR en la que demana: “1. Les ACTES de les sessions dels òrgans de govern de les següents dates: 19 de gener de 2022; 16 de febrer de 2022; 16 de març de 2022; 20 d’abril de 2022; 18 de maig de 2022. 2. L’Acta de la JUNTA GENERAL DE SOCIS del 18 de maig de 2022”. 3. La Reclamació presentada el 13 de juliol de 2022 indica que SUMAR no ha contestat a la sol·licitud. 4. El 19 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 19 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a SUMAR Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 21 de juliol de 2022 la GAIP rep un informe de SUMAR Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya en el què es fa constar que per un problema tècnic de redireccionament de la seu electrònica no li havia arribat correctament la sol·licitud alhora que aporta la informació sol·licitada. 7. El 25 de juliol la GAIP trasllada l’informe de SUMAR i la informació aportada per aquella entitat en a la persona reclamant. A data d’aquesta resolució, la persona reclamant no ha fet cap al·legació al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació . L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la GAIP la informació reclamada, i que aquesta Comissió li n’ha fet trasllat a la persona reclamant, sense que ella hagi fet cap al·legació en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte del procediment i és procedent finalitzar aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 2 de setembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 657/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Elisabet Samarra Gallego Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.