Pérdida de objeto 26/11/2019 · 35 días en resolverse

Solicitud de expediente de oposición al cuerpo de mossos d'esquadra y resultado de pruebas psicotécnicas

Se solicitó a la Dirección General de la Policía el expediente completo de una oposición, incluyendo detalles de pruebas psicotécnicas y entrevistas. Tras una respuesta insuficiente de la administración, el ciudadano reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración acabó facilitando la información solicitada.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 737/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 656/2019 Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior Informació reclamada: Expedient sencer d’una oposició. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Expedient de selecció. Personal. Policia. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 656/2019, presentada per una persona interessada contra la Direcció General de la Policia (DGP) del Departament d’Interior, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’agost de 2019 la persona reclamant invoca el dret d’accés a la informació pública garantit per la legislació de transparència i demana al Departament d’Interior de la Generalitat còpia completa de l’expedient d’accés al cos de mossos d’esquadra de la convocatòria 46/2019 del recurrent i, específicament: 2.1. Quant a la prova escrita d’adequació psicoprofessional o test psicotècnic: còpia íntegra de les competències assolides i no assolides, puntuació a totes les escales, full de respostes i desviació de les puntuacions criteri. 2.2. Quant a l’entrevista personal: motius objectius que han determinat la no aptitud amb tots els documents de recollida d’informació, puntuació obtinguda a cadascun dels factors, competències (o de la manera que s’hagi anomenat), així com quines característiques de la persona participant en relació amb les funcions a desenvolupar han estat determinants en la no aptitud. 2.3. Còpia literal de la memòria tècnica que s’ha fet servir per a les proves psicotècniques. 3. El 4 d’octubre de 2019 la DGP respon la sol·licitud anterior tot indicant a la persona reclamant que la vostra qualificació de “no apte” en la tercera prova d’adequació psicoprofessional s’ha obtingut de la integració dels resultats del test psicotècnic administrat i de l’entrevista realitzada. La qualificació obtinguda posa de manifest que en aquest moment no presenteu les característiques requerides per desenvolupar les funcions de la plaça de la categoria de mosso/a del Cos de Mossos d’Esquadra. 4. La Reclamació presentada el 22 d’octubre de 2019 reitera la voluntat d’accedir a la informació sol·licitada sobre la base dels drets reconeguts per la legislació de transparència i accés a la informació pública. 5. El 25 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 13 de novembre de 2019 la GAIP rep la documentació requerida al Departament d’Interior, que aparentment adjunta la informació sol·licitada. 7. El 14 de novembre de 2019 la GAIP trasllada la documentació facilitada pel Departament d’Interior a la persona reclamant, tot informant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà satisfeta la seva sol·licitud. Un cop transcorregut aquest termini, no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 656/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.