Reclamación contra el Departament d'Educació por falta de entrega de información sobre el número de docentes afectados por la pérdida de derecho a estadis de 6 años

Resolució 916/2024, d’11 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 654/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Diversa sobre docents i percepció d’estadis Sentit de la resolució: Estimació Resum: Les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Així, les dades, prèviament definides i estructurades, es configuren com a registres en els quals es fan les diferents anotacions o assentaments i permet accedir i recuperar les dades aplicant diferents filtres i criteris de selecció. I és aquesta darrera característica on resideix la veritable raó de ser de les bases de dades: la possibilitat de recuperar només la informació que necessitem en cada moment, ordenar-la i fins i tot aplicar-hi operacions aritmètiques. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Estadis docents. Nombre professors. Reclamació contra manca de lliurament. Acotació de l’àmbit de la Reclamació. Estimació. Sense límits Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 30 d’abril entra a la GAIP la Reclamació 654/ 2024, presentada per un particular contra el Departament d’Educació en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. 2. En data 17 de gener de 2024 la persona reclamant presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública en què va demanar la informació següent. “- Quin és, en el millor dels casos, el nombre màxim de docents actius afectats per les modificacions de 2012 i 2014 a Catalunya i que, per tant, optarien a obtenir algun dels estadis no concedits fins a la data actual. - Quin és l’import acumulat en euros, des de 2012, que el Govern hauria de retornar a data 1 de gener de 2024 a tots els docents afectats, per la recuperació dels estadis a 6 anys, ja estiguin en actiu, jubilats o fins i tot difunts (cas en què haurien de retornar els imports als hereus), si s’assumís finalment com a compromís per part del Govern el retorn del deute. - Quin és l’import acumulat en euros, des de 6 de novembre de 2014, que el Govern hauria de retornar a data 1 de gener de 2024 a tots els docents afectats, per la recuperació dels estadis a 6 anys, ja estiguin en actiu, jubilats o fins i tot difunts (cas en què haurien de retornar els imports als hereus), si s’assumís finalment com a compromís per part del Govern el retorn del deute. - Quin és l’estalvi en euros que ha representat l’aplicació de l’acord GOV/29/2012 a data 1 de gener de 2024.- Quin és l’estalvi en euros que ha representat a data 1 de gener de 2024 l’ORDRE ENS/330/2014, de 6 de novembre”. 3. La Reclamació presentada el 30 d’abril de 2024 indica que el Departament ha estimat totalment la SAIP, però que no ha lliurat la informació passat el termini màxim per a fer-ho indicat a la resolució i conforme la LTAIPBG. 4. En data 14 de maig la persona reclamant facilita a la GAIP la informació que el Departament finalment li ha fet arribar en relació a la SAIP de 17 de gener de 2024 i manifesta la seva disconformitat al respecte. 5. El 16 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 16 de maig de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. En data 7 de juny de 2024 la GAIP rep l’informe i l’expedient esmentats a l’antecedent anterior. En l’informe podem llegir el següent: “Informem que el Departament d’Educació va notificar a la persona reclamant, en data 08/05/2024, una comunicació de subministrament de la informació, on s’exposa que la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics únicament disposaven de les dades relatives al número aproximat de docents que en els anys 2012 i 2014 tindrien dret a cobrar sexennis. Així, s’adjunta una taula amb aquestes dades i s’informa que, en relació amb la resta d’informació sol·licitada, la unitat competent no podria lliurar aquestes dades atès que no disposaven dels mecanismes necessaris per extreure- la. Aquesta extracció suposaria una tasca complexa d’elaboració de la informació inassumible per la unitat, d’acord amb l’article 29.1.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Per tant, es va complir el tràmit de lliurament de la informació per part del Departament d’Educació i es va lliurar la informació de la que efectivament es pot disposar. Per tal que la GAIP tingui c onstància d’aquest tràmit, adjuntem amb l’expedient la comunicació de subministrament d’informació i l’evidència de notificació d’aquesta, on s’acredita que la persona reclamant va accedir a la comunicació. Segona. Pel que fa a la resta d’informació sol·licitada i a efectes d’elaborar el present informe, la unitat d’informació del Departament d’Educació ha contactat amb la Subdirecció General de Plantilles, Provisió i Nòmines de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics, que ha informat que no disposa dels mecanismes necessaris per facilitar la resta de dades demanades atès que no és possible extreure- les directament amb una aplicació informàtica de manera automàtica, sinó que caldria una tasca manual i individualitzada de revisió, consulta i confecció de diferents fonts de dades, la qual cosa no és possible assumir amb els mitjans que disposa la unitat, d’acord amb el que regula l’article 66.1 a) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública “Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. Així mateix, obtenir les dades sol·licitades, implicaria la dedicació exclusiva del personal de la unitat que hauria de deixar de fer les seves tasques habituals i això comportaria un perjudici, alteració, obstrucció o paralització del normal funcionalment de la unitat. Per tant, es motiva la impossibilitat de resoldre la totalitat de la sol·licitud perquè no disposem dels recursos ni humans ni tècnics per obtenir aquest tipus d’informació. A més, la unitat referida ha exposat que, un cop interpretades, analitzades i valorades les dades demanades, d’acord amb el que ordena l’article 64.2 del Decret 8/2021, la sol·licitud no es regeix pels principis de proporcionalitat i de temporalitat. En aquest sentit, després de les comprovacions efectuades, confirmen que no poden disposar de les dades de fa 12 anys”. 8. Traslladat aquest informe a la persona reclamant, en data 17 de juny de 2024, aquesta formula les següents al·legacions en la mateixa data: “En relació amb la resposta del GAIP a la reclamació presentada davant aquesta Comissió assenyalada amb el número 0654/2024, voldria indicar que la informació inicial lliurada pel Departament d’Educació sobre el nombre d’afectats, és aparentment errònia. El departament va respondre que el 2012 hi havia 29.102 docents actius amb 6 o més anys de serveis prestats, una dada que no contesta a la sol·licitud (revisin- la si us plau) a on es demanava precisament el contrari, el nombre de docents que no havien assolit encara els 6 anys i que són actualment els de més antiguitat i deute perquè a partir del 2012 van perdre el dret a obtenir el primer estadi amb 6 anys. Aquesta dada sí que la té el Departament informatitzada en els seus sistemes i, per tant, no es pot justificar la seva no cessió per raons de complexitat en l’extracció. Demano si us plau la rectificació d’aquesta informació amb les dades correctes segons demanava la consulta inicial.” 9. La GAIP va traslladar al Departament d’Educació aquestes al·legacions en data 21 de juny de 2024 per al seu posicionament. Passat el termini de deu dies per a formular les seves consideracions que se li havia concedit, el Departament no s’ha comunicat més amb aquesta Comissió en relació a aquesta Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada Vistes les al·legacions formulades per la persona reclamant en data 17 de juny de 2024 es desprèn que la reclamació queda circumscrita a conèixer exactament aquesta informació: “ el nombre de docents que no havien assolit encara els 6 anys i que són actualment els de més antiguitat i deute perquè a partir del 2012 van perdre el dret a obtenir el primer estadi amb 6 anys”. Feta aquesta acotació en primer lloc, cal analitzar si la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública d’acord amb la definició que en fa la LTAIPBG. Efectivament, allò que es reclama és informació que l’Administració té a la seva disposició i és fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies (art. 2.b) de la LTAIPBG). Cal tenir en compte a més, que la persona reclamant finalment ha restringit l’abast de la informació sol·licitada, reduint-la al següent: “el nombre de docents que no havien assolit encara els 6 anys i que són actualment els de més antiguitat i deute perquè a partir del 2012 van perdre el dret a obtenir el primer estadi amb 6 anys”, com ja s’ha dit. En segon lloc, el subjecte reclamat, en aquest cas, és un subjecte obligat a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública que li formulin les persones interessades, d’acord amb les previsions de l’article 3.1.a) de la LTAIPBG. En tercer lloc, cal analitzar les eventuals limitacions al dret d’accés a la informació pública que concorrin en el cas que ens ocupa. En aquest cas, el Departament, que ha facilitat ja una part de la informació reclamada, s’oposa a lliurar la que s’especifica en aquesta resolució al·legant que per poder atendre el dret d’accés a la informació pública es requereix d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Concretament el Departament argumenta el següent: “Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. Així mateix, segons el Departament, obtenir les dades sol·licitades, implicaria la dedicació exclusiva del personal de la unitat que hauria de deixar de fer les seves tasques habituals i això comportaria un perjudici, alteració, obstrucció o paralització del normal funcionalment de la unitat. Per tant, es motiva la impossibilitat de resoldre la totalitat de la sol·licitud perquè no disposen dels recursos ni humans ni tècnics per obtenir aquest tipus d’informació. Tanmateix el Departament no quantifica quins serien específicament els mitjans necessaris, ni explicita la quantitat de recursos personals o temporals que serien imprescindibles per a satisfer el dret d’accés a la persona reclamant, la qual cosa impedeix a aquesta Comissió que pugui valorar la plausibilitat de les consideracions fetes pel Departament i declarar que efectivament hi concorre aquesta causa d’inadmissió. A més, la unitat referida ha exposat que, un cop interpretades, analitzades i valorades les dades demanades, d’acord amb el que ordena l’article 64.2 del Decret 8/2021, la sol·licitud no es regeix pels principis de proporcionalitat i de temporalitat. En aquest sentit, després de les comprovacions efectuades, confirmen que no poden disposar de les dades de fa 12 anys.” Amb tot, cal fer les següents valoracions: en primer lloc, que la persona reclamant ha circumscrit la seva reclamació a una part molt concreta del conjunt de la informació sol·licitada i que, un cop feta aquesta acotació i traslladada al Departament, en cap cas, aquest òrgan s’ha pronunciat específicament sobre la viabilitat de proporcionar-la, o no, d’acord amb els mitjans informàtics dels que disposa. En aquest sentit, i entenent que el Departament compta amb un registre de personal informatitzat que ha de contenir els paràmetres necessaris per a poder facilitar la informació que es demana, no es pot al·legar que extreure la informació d’una base de dades sigui una tasca complexa i que això justifiqui una inadmissió de la sol·licitud d’accés a la informació pública, inadmissió que s’addueix, tinguem-ho clar, en seu de reclamació però no en la resolució del procediment d’accés a la informació pública originari. Com és doctrina d’aquesta Comissió, resulta pertinent qüestionar la complexitat de la tasca d'elaboració o reelaboració a partir d'informació existent en una o més bases de dades. Des del punt de vista semàntic elaborar significa “Produir, preparar, transformar, amb el treball, especialment amb successives operacions” i re- elaborar tornar a produir, preparar, transformar. En el marc de les bases de dades, hem d’acceptar per reelaboració l’agregació o suma de dades o un mínim tractament de dades (com pot ser l’extracció d’una o més dades del conjunt sense que afecti ni l’estructura ni les altres dades) contingudes en una base de dades o en més d’una de manera que puguem fer -ne ús o explotar-les. Per definició, les bases de dades són un conjunt de dades amb una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicació, de manera que qualsevol d'elles pot ser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l'estructura del conjunt ni les altres dades. La propietat fonamental d'una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen; és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base. Així, les dades, prèviament definides i estructurades, es configuren com a registres en els quals es fan les diferents anotacions o assentaments i permet accedir i recuperar les dades aplicant diferents filtres i criteris de selecció. I és aquesta darrera característica on resideix la veritable raó de ser de les bases de dades: la possibilitat de recuperar només la informació que necessitem en cada moment, ordenar-la i fins i tot aplicar-hi operacions aritmètiques. Recordem, a més, que l’article 66.1.b) del Decret 8/2021 estableix que només es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Així, i de la lectura de l’articulat es constata que per apreciar aquesta complexitat, es requereix que es donin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada, cosa que aquesta Comissió no aprecia en el supòsit concret que analitzem, i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics, element que tampoc s’aprecia en el cas que ens ara ens ocupa com venim argumentant. D’altra banda, cal tenir en compte, a més, la informació sol·licitada per la persona reclamant es pot extreure perfectament de les dades emmagatzemades , endreçades i disponibles al Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya, el contingut del qual és regulat al Decret 71/1987, de 15 de gener, d'aprovació del Reglament del Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya. Com a registre electrònic que és, és perfectament possible extreure’n les dades que pertoquin, a fi de poder-les oferir, quan així procedeixi i sigui pertinent, en relació a l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Recordem que entre la informació que ha de constar necessàriament al Registre General de personal es troba la següent: “Article 7: Constaran en el Registre informàtic les dades que en els articles següents es detallen, referents a: 7.1 La identificació personal. 7.2 La vinculació amb la Generalitat, el seu inici i la seva finalització. 7.3 Els llocs de treball o els càrrecs ocupats. 7.4 Les situacions administratives o laborals. 7.5 L’antiguitat. 7.6 El grau personal. 7.7 Les retribucions i el sistema de previsió social. (...)”. Igualment, l’Article 8 determina que el registre de cada persona s’iniciarà amb la inscripció de les dades personals i de la seva vinculació amb el detall següent: “Cognoms i nom. (...) Sistema d’accés a l’Administració de la Generalitat. Classe de personal. Cos, escala o categoria laboral. (...). Data del nomenament o del contracte i, si s’escau, data de publicació. (...) Data i motiu de finalització de la vinculació”. A més, l’article 9 determina que : “En relació amb els llocs de treball i els càrrecs que inicialment i successiva ocuparà cada persona, s’anotaran les dades següents: Nom i codi del lloc o càrrec. Nivell del lloc o càrrec. Forma d’accés al lloc o al càrrec. Centre de treball i localitat. Departament i Unitat Directiva. Data de presa de possessió o d’incorporació. Complements específic i de destinació. Data i motiu de finalització en l’ocupació del lloc o el càrrec.” Amb totes aquestes dades i aplicant els filtres o paràmetres corresponents, operació poc complexa que hauria d’estar a l’abast de qualsevol tècnic informàtic o analista de dades al servei de la Generalitat de Catalunya, es pot donar resposta a la sol·licitud d’accés formulada per la persona reclamant i que es refereix al “(...) nombre de docents que no havien assolit encara els 6 anys i que són actualment els de més antiguitat i deute perquè a partir del 2012 van perdre el dret a obtenir el primer estadi amb 6 anys.” D’altra banda, cal considerar que el Departament al·lega de forma extemporània i en seu de Reclamació, però no en seu del procediment per resoldre la SAIP, que la sol·licitud de la persona reclamant no és ni temporalment pertinent ni proporcionada, en aplicació de l’article 64 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. Literalment en seu informe s’explicita el següent: “la sol·licitud no es regeix pels principis de proporcionalitat i de temporalitat”. Erra de mig a mig el Departament aplicant aquest criteri per valorar la SAIP registrada per la persona reclamant, ja que l’article esgrimit serveix únicament per apreciar, valorar i aplicar les causes d’inadmissió de les sol·licituds, però no per valorar la viabilitat, la proporcionalitat o l’abast temporal de la informació reclamada en la SAIP. Concretament i específica, l’ article determina el següent: “(...) 2. La interpretació i aplicació de les causes d'inadmissió s'han de regir pels principis generals de proporcionalitat, de temporalitat”. Per tant, aquest no resulta un fonament pertinent i ajustat a Dret per a qualificar com a inadmissible la sol·licitud d’accés de la persona reclamant. Finalment, resulta del tot inversemblant que el Departament d’Educació no disposi de la dada sol·licitada respecte els darrers 12 anys, atesa l’existència del Registre de Personal, l’explotació del qual, com venim argumentant, podria perfectament facilitar la dada demanada per la persona reclamant. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. El Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic aprovat per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del Registre General de Personal, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 654/ 2024 i declarar el dret de la persona reclamant conèixer “el nombre de docents que no havien assolit encara els 6 anys i que són actualment els de més antiguitat i deute perquè a partir del 2012 van perdre el dret a obtenir el primer estadi amb 6 anys”, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos . 3. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 654/ 2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.