Solicitud de copia de expediente de seguimiento de servicios sociales y resultado desestimado

Resolució 736/2019, de 26 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 654/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Informació reclamada: Còpia d’un expedient de seguiment dels serveis socials. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: A més dels que invoca l’Ajuntament (antecedent 5), que es poden donar per reproduïts, també s’ha de tenir en compte que l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, garanteix a les persones usuàries dels serveis socials la confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en els seus expedients, límit que s’ha de considerar recollit per l’article 21.2 LTAIPBG, quan es remet als límits establerts per altres lleis. Paraules clau: Ajuntament. Serveis socials. Reclamació contra silenci. Informació pública. Silenci administratiu. Límits. Confidencialitat dels procediments. Drets dels menors d’edat. Dades personals especialment protegides. Terminis per reclamar. Inviabilitat de la mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 16 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 654/2019, presentada contra l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 d’abril de 2019 el reclamant cita un fragment de la sentència 261/2019, d’1 d’abril, que disposa la necessitat de què els Serveis socials facin seguiment de la guarda feta per una mare respecte de les seves filles, manifesta que és el pare de les nenes i que des del maig de 2017 hauria estat apartat d’aquest expedient de seguiment i demana als Serveis socials de Sant Vicenç dels Horts: 1. Còpia de l’expedient. 2. Cronograma del 2019, amb les actuacions de seguiment previstes i les reunions a les quals teniu previst convocar-me. 3. La Reclamació presentada el 16 d’octubre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat a la seva sol·licitud i fa constar la seva condició de persona interessada. 4. El 29 d’octubre de 2019, un cop corregides les esmenes requerides a la persona reclamant, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 21 de novembre de 2019 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament. L’informe municipal assenyala que la informació sol·licitada no es pot facilitar perquè no es pot considerar informació pública, sinó un expedient de serveis social relatiu a unes ciutadanes concretes (dos menors d’edat i la mare), que conté dades de caràcter especial, en les que concorren diversos límits de l’article 21 LTAIPBG, de manera que la divulgació de la informació sol·licitada comportaria un perjudici per a la confidencialitat dels expedients de serveis socials, per als drets dels menors d’edat, per a la intimitat i altres drets privats legítims i per a dades personals especialment protegides, especialment les de salut. L’article 23 LTAIPBG impediria la divulgació de les dades relatives a la salut i, pel que fa a la resta de dades, la ponderació entre els interessos favorables i contraris a la seva divulgació s’hauria de resoldre a favor dels darrers perquè no s’ha justificat cap interès públic favorable a la divulgació de les dades sol·licitades i sí els perjudicis que aquest fet comportaria en els interessos de les persones afectades. Atesa la concurrència dels límits indicats, l’informe municipal també assenyala que els efectes del silenci administratiu són desestimatoris. També argumenta que la Reclamació s’hauria d’inadmetre per extemporània, perquè hauria transcorregut amb escreix el termini legal per reclamar. 6. El 22 de novembre de 2019 el mediador notifica a les parts l’escrit següent: Un cop analitzada la informació aportada a la Reclamació 654/2019, que demana accés a un expedient de serveis socials, poso de manifest les següents consideracions: L’article 37.5 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, estableix que el mediador de la GAIP pot donar per acabada la mediació quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts. En aquest cas l’informe de la Secretària municipal accidental de 20 de novembre de 2019 argumenta de forma consistent els motius pels quals l’Ajuntament considera que no pot facilitar la informació sol·licitada. Aquesta determinació municipal, oposada frontalment a les pretensions de la persona reclamant, fa albirar que l’acord entre aquestes dues parts és pràcticament impossible. Per una altra banda, els procediments de mediació davant la GAIP s’han d’obrir a la participació de les altres persones afectades per l’accés sol·licitat, que en aquest cas serien les filles i les ex cònjuge i ex sogra del reclamant. La documentació aportada a la GAIP acredita que la relació del reclamant amb aquestes persones afectades és conflictiva, de manera que la seva eventual participació a la mediació no només no serviria per assolir cap acord, sinó que fins i tot podria resultar perjudicial per a elles. Ateses les anteriors consideracions, concloc que al meu entendre no és possible assolir un acord entre les parts i per aquest motiu dono per acabada la mediació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Admissibilitat de la Reclamació L’informe municipal indicat a l’antecedent 5 al·lega que la Reclamació és extemporània, d’acord amb l’article 42.1 en relació amb el 35.2 LTAIPBG, perquè la sol·licitud inicial és del 16 d’abril de 2019 i la Reclamació és presentada el 16 d’octubre del mateix any; de ser certa aquesta valoració municipal, caldria inadmetre la Reclamació per extemporània. L’informe municipal no té en compte que s’ha produït silenci administratiu i que l’article 32.3 RGAIP indica expressament, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu, que en cas de resolució presumpta la reclamació es pot interposar en qualsevol moment a partir del dia següent al que, d’acord amb l’LTAIPBG, es produeixin els efectes del silenci administratiu; és a dir, en aquests casos el termini per poder interposar la reclamació roman obert indefinidament. En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que la Reclamació ha estat interposada en termini. 3. Inviabilitat de la mediació L’antecedent 6 argumenta els motius pels quals el mediador considera impossible la mediació i dóna per acabat aquest procediment. En conseqüència, i d’acord amb el previst pels articles 42.6 LTAIPBG i 42 RGAIP, és procedent continuar la Reclamació d’acord amb el procediment amb resolució del Ple de la Comissió. 4. Desestimació de la Reclamació Tot i que l’informe municipal erra quan afirma que allò sol·licitat en aquest procediment no és informació pública, perquè el fonament jurídic primer assenyala que té aquesta condició tota la informació que està en poder de l’Administració i l’expedient sol·licitat hi està, els límits legals que concorren en el citat expedient impedeixen que es pugui divulgar en exercici del dret d’accés a la informació pública. Són diversos els límits legals que concorren en l’expedient sol·licitat, tal com argumenta l’informe municipal. A més dels que invoca l’Ajuntament (antecedent 5), que es poden donar per reproduïts, també s’ha de tenir en compte que l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, garanteix a les persones usuàries dels serveis socials la confidencialitat de les dades i de les informacions que constin en els seus expedients, límit que s’ha de considerar recollit per l’article 21.2 LTAIPBG, quan es remet als límits establerts per altres lleis. En atenció a les anteriors consideracions, s’ha de considerar que la negativa municipal a facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant és fonamentada d’acord amb l’ordenament jurídic, motiu pel qual és procedent desestimar la Reclamació. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 654/2019 perquè la negativa municipal a facilitar la informació sol·licitada és fonamentada d’acord amb l’ordenament jurídic 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 654/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.