El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts copia de un expediente de seguimiento de servicios sociales. El Ayuntamiento alegó la protección de datos de menores y salud. La GAIP desestimó la reclamación considerando que la negativa municipal es fundada debido a los límites legales de confidencialidad y protección de datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP rechaza la inadmisión por extemporaneidad alegada por el Ayuntamiento, estableciendo que en casos de silencio administrativo el término para reclamar permanece abierto indefinidamente.
2
Se determina que la información solicitada es pública por estar en poder de la Administración, pero su divulgación está restringida por límites legales.
3
La resolución se fundamenta en la protección de datos de carácter especial, específicamente datos de salud y derechos de menores de edad.
4
Se aplica el artículo 9.2.h de la Ley 12/2007 de servicios sociales que garantiza la confidencialidad de los datos de los usuarios, integrándolo como límite según el artículo 21.2 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 736/2019, de 26 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 654/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
Informació reclamada: Còpia d’un expedient de seguiment dels serveis socials.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: A més dels que invoca l’Ajuntament (antecedent 5), que es poden donar per reproduïts, també
s’ha de tenir en compte que l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, garanteix
a les persones usuàries dels serveis socials la confidencialitat de les dades i de les informacions que
constin en els seus expedients, límit que s’ha de considerar recollit per l’article 21.2 LTAIPBG, quan es
remet als límits establerts per altres lleis.
Paraules clau: Ajuntament. Serveis socials. Reclamació contra silenci. Informació pública. Silenci
administratiu. Límits. Confidencialitat dels procediments. Drets dels menors d’edat. Dades personals
especialment protegides. Terminis per reclamar. Inviabilitat de la mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 654/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
2. El 16 d’abril de 2019 el reclamant cita un fragment de la sentència 261/2019, d’1 d’abril, que
disposa la necessitat de què els Serveis socials facin seguiment de la guarda feta per una mare
respecte de les seves filles, manifesta que és el pare de les nenes i que des del maig de 2017
hauria estat apartat d’aquest expedient de seguiment i demana als Serveis socials de Sant Vicenç
dels Horts: 1. Còpia de l’expedient. 2. Cronograma del 2019, amb les actuacions de seguiment
previstes i les reunions a les quals teniu previst convocar-me.
3. La Reclamació presentada el 16 d’octubre de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria contestat a
la seva sol·licitud i fa constar la seva condició de persona interessada.
4. El 29 d’octubre de 2019, un cop corregides les esmenes requerides a la persona reclamant, la
GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la persona
que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 21 de novembre de 2019 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament. L’informe
municipal assenyala que la informació sol·licitada no es pot facilitar perquè no es pot considerar
informació pública, sinó un expedient de serveis social relatiu a unes ciutadanes concretes (dos
menors d’edat i la mare), que conté dades de caràcter especial, en les que concorren diversos
límits de l’article 21 LTAIPBG, de manera que la divulgació de la informació sol·licitada comportaria
un perjudici per a la confidencialitat dels expedients de serveis socials, per als drets dels menors
d’edat, per a la intimitat i altres drets privats legítims i per a dades personals especialment
protegides, especialment les de salut. L’article 23 LTAIPBG impediria la divulgació de les dades
relatives a la salut i, pel que fa a la resta de dades, la ponderació entre els interessos favorables i
contraris a la seva divulgació s’hauria de resoldre a favor dels darrers perquè no s’ha justificat cap
interès públic favorable a la divulgació de les dades sol·licitades i sí els perjudicis que aquest fet
comportaria en els interessos de les persones afectades. Atesa la concurrència dels límits indicats,
l’informe municipal també assenyala que els efectes del silenci administratiu són desestimatoris.
També argumenta que la Reclamació s’hauria d’inadmetre per extemporània, perquè hauria
transcorregut amb escreix el termini legal per reclamar.
6. El 22 de novembre de 2019 el mediador notifica a les parts l’escrit següent: Un cop analitzada la
informació aportada a la Reclamació 654/2019, que demana accés a un expedient de serveis
socials, poso de manifest les següents consideracions: L’article 37.5 del Reglament de la GAIP
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, estableix que el mediador de la GAIP pot donar per
acabada la mediació quan consideri que no és possible assolir un acord entre les parts. En aquest
cas l’informe de la Secretària municipal accidental de 20 de novembre de 2019 argumenta de
forma consistent els motius pels quals l’Ajuntament considera que no pot facilitar la informació
sol·licitada. Aquesta determinació municipal, oposada frontalment a les pretensions de la persona
reclamant, fa albirar que l’acord entre aquestes dues parts és pràcticament impossible. Per una
altra banda, els procediments de mediació davant la GAIP s’han d’obrir a la participació de les
altres persones afectades per l’accés sol·licitat, que en aquest cas serien les filles i les ex cònjuge
i ex sogra del reclamant. La documentació aportada a la GAIP acredita que la relació del reclamant
amb aquestes persones afectades és conflictiva, de manera que la seva eventual participació a la
mediació no només no serviria per assolir cap acord, sinó que fins i tot podria resultar perjudicial
per a elles. Ateses les anteriors consideracions, concloc que al meu entendre no és possible assolir
un acord entre les parts i per aquest motiu dono per acabada la mediació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Admissibilitat de la Reclamació
L’informe municipal indicat a l’antecedent 5 al·lega que la Reclamació és extemporània, d’acord amb
l’article 42.1 en relació amb el 35.2 LTAIPBG, perquè la sol·licitud inicial és del 16 d’abril de 2019 i la
Reclamació és presentada el 16 d’octubre del mateix any; de ser certa aquesta valoració municipal,
caldria inadmetre la Reclamació per extemporània.
L’informe municipal no té en compte que s’ha produït silenci administratiu i que l’article 32.3 RGAIP
indica expressament, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu, que en cas de
resolució presumpta la reclamació es pot interposar en qualsevol moment a partir del dia següent al
que, d’acord amb l’LTAIPBG, es produeixin els efectes del silenci administratiu; és a dir, en aquests
casos el termini per poder interposar la reclamació roman obert indefinidament.
En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que la Reclamació ha estat interposada en
termini.
3. Inviabilitat de la mediació
L’antecedent 6 argumenta els motius pels quals el mediador considera impossible la mediació i dóna
per acabat aquest procediment. En conseqüència, i d’acord amb el previst pels articles 42.6 LTAIPBG
i 42 RGAIP, és procedent continuar la Reclamació d’acord amb el procediment amb resolució del Ple
de la Comissió.
4. Desestimació de la Reclamació
Tot i que l’informe municipal erra quan afirma que allò sol·licitat en aquest procediment no és informació
pública, perquè el fonament jurídic primer assenyala que té aquesta condició tota la informació que està
en poder de l’Administració i l’expedient sol·licitat hi està, els límits legals que concorren en el citat
expedient impedeixen que es pugui divulgar en exercici del dret d’accés a la informació pública.
Són diversos els límits legals que concorren en l’expedient sol·licitat, tal com argumenta l’informe
municipal. A més dels que invoca l’Ajuntament (antecedent 5), que es poden donar per reproduïts,
també s’ha de tenir en compte que l’article 9.2.h de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials,
garanteix a les persones usuàries dels serveis socials la confidencialitat de les dades i de les
informacions que constin en els seus expedients, límit que s’ha de considerar recollit per l’article 21.2
LTAIPBG, quan es remet als límits establerts per altres lleis.
En atenció a les anteriors consideracions, s’ha de considerar que la negativa municipal a facilitar la
informació sol·licitada a la persona reclamant és fonamentada d’acord amb l’ordenament jurídic, motiu
pel qual és procedent desestimar la Reclamació.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de
novembre de 2019, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 654/2019 perquè la negativa municipal a facilitar la informació
sol·licitada és fonamentada d’acord amb l’ordenament jurídic
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 654/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.