Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copia de un informe sobre el certificado de cuentas anuales de una sociedad. Tras interponer reclamación por silencio administrativo, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decidió finalizar el procedimiento debido a que el Ayuntamiento entregó la información, quedando satisfecha la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que la legislación de transparencia es aplicable supletoriamente a los regímenes especiales de acceso de los concejales.
2
El Tribunal Supremo y el TSJC han validado que los representantes públicos no pueden tener menores garantías de acceso a la información que los ciudadanos individuales.
3
El derecho de acceso de los electos locales se rige por el art. 164 del TRLMRLC, complementándose con la LTAIPBG en lo no previsto.
4
Cualquier limitación al derecho de acceso debe interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin potestad discrecional de la Administración.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto y la finalización del procedimiento.
Texto completo
Resolució 793/2022, de 22 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 650/2022
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Còpia d’un informe del certificat d’uns comptes anuals.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a l’electe reclamant la
informació sol·licitada, i així ho ha fet constar la persona reclamant davant d’aquesta Comissió,
manifestant considerar-se’n adequadament satisfet. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, ja que
s’ha esvaït la discrepància jurídica que la justificava, i és procedent finalitzar el procediment per
aquesta causa.
Paraules clau: Ajuntament. Electe. Certificat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la
informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 11 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 650/2022, presentada per regidor de
l’Ajuntament del Vendrell contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. L’electe reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 de juliol de 2022 l’electe reclamant presenta una instància en la que es sol·licita a
l’Ajuntament del Vendrell tenir accés a una “Còpia de l’informe realitzada que s’esmenta
anteriorment sobre el certificat dels comptes anuals del 2020 dipositat al Registre mercantil per
l’Administrador de Parven 93 SL a on es diu que s’aprovaven els comptes per unanimitat de tots
socis, quan l’Ajuntament no havia assistit a aquesta Junta General”.
3. La Reclamació presentada el 11 de juliol de 2022 indica que l’Ajuntament del Vendrell no hauria
respost a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior.
4. El 8 de setembre de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 9 de setembre de 2022 l’electe reclamant informa a la GAIP de la satisfacció de la seva
sol·licitud.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació,
tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va
resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat
de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació
prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020)
i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de
garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional
Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit
que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Finalització de la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a l’electe reclamant la informació
sol·licitada, i així ho ha fet constar la persona reclamant davant d’aquesta Comissió, manifestant
considerar-se’n adequadament satisfet.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la què deriva la Reclamació i
comporta la seva pèrdua sobrevinguda d’objecte, ja que s’ha esvaït la discrepància jurídica que la
justificava, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de setembre de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 650/2022 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.