Un representante sindical solicitó al Ayuntamiento de Sant Antoni de Vilamajor el registro de documentos accedidos por una comisión de investigación sobre acoso. El Ayuntamiento no colaboró con la GAIP. La GAIP estima parcialmente la solicitud, obligando a entregar la relación de documentos y sus registros, pero deniega la lista de documentos no facilitados por ser un contenido imposible.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de remisión de informes por parte de la Administración no impide que la GAIP continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
2
El acceso a la relación de documentos consultados por la comisión es procedente siempre que exista un registro efectivo en poder del Ayuntamiento.
3
Se aplica el principio de minimización de datos al conceder acceso solo a la relación de documentos y no a su contenido, ya que la finalidad es comprobar la suficiencia de la documentación facilitada.
4
La solicitud de documentación a la que la comisión no tuvo acceso se desestima por ser de determinación imposible, al abarcar cualquier documento existente no facilitado.
5
Los registros que acreditan el acceso a documentación municipal se consideran información pública no afectada por límites legales.
Texto completo
Resolució 811/2021, de 2 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 650/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
Informació reclamada: Sobre una comissió d’investigació d’un cas d’assetjament.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La informació demanada al primer apartat de la sol·licitud (documentació concreta a la que
els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament han accedit), si n’existeix un
registre en poder de l’Ajuntament, és informació pública i, en conseqüència, en aplicació dels articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret
d’accés a la informació pública que en puguin determinar la denegació. L’efectivitat del dret d’accés a
aquesta informació planteja dos tipus de qüestions. En primer lloc, aquesta informació pot ser
qualificada de pública en la mida que l’Ajuntament tingui constància efectiva de quina és la informació
a la qual han pogut accedir els membres de la Comissió d’Investigació, i l’única manera de tenir
aquesta constància, com s’ha dit més amunt, és que l’accés hagi estat enregistrat i es pugui
documentar. En segon lloc, a la documentació que s’hagi posat a disposició de la Comissió
d’Investigació hi pot constar informació afectada per límits al dret d’accés a la informació pública; fins i
tot, informació delicada o especialment reservada, com ara dades personals relatives a la salut o a la
comissió d’infraccions. Nogensmenys, dels termes de la sol·licitud se’n dedueix que la seva finalitat
no és tant la consulta dels documents facilitats per l’Ajuntament a la Comissió d’Investigació, sinó la
comprovació de fins a quin punt l’Ajuntament li ha facilitat els documents necessaris per poder dur a
terme la seva tasca; i a aquests efectes no sembla que sigui imprescindible accedir al contingut dels
documents. Per tant, d’acord amb el principi de minimització de les dades, i atesa la finalitat de
l’accés, és procedent satisfer el primer apartat de la sol·licitud atorgant a la persona reclamant accés
a la relació dels documents als quals l’Ajuntament ha donat accés als membres de la Comissió
d’Investigació. En cas que aquesta relació de documents no consti en poder de l’Ajuntament, serà
suficient per atendre aquesta part de la sol·licitud manifestar-ho en aquests termes a la persona
reclamant.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Representant sindical.
Documents.
Enregistraments. Assetjament. Reclamació contra manca de lliurament. Manca de col·laboració de
l’Administració. Contingut impossible. Dades personals. Principi de minimització de dades.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 19 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 650/2021, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de juny de 2021 un representant sindical que actua també en representació de la persona
reclamant comenta algunes situacions que considera irregulars de la comissió d’investigació d’un
cas d’assetjament i demana a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor: “1) Documentació
concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’ assetjament han
accedit 2) Documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del
protocol d’assetjament no han accedit o no se’ls ha facilitat 3) Justificant/minuta de registre
d’accés per part dels membres de la Comissió d’Investigació del Protocol d’assetjament a la
documentació que disposa l’Ajuntament de Vilamajor”.
3. El 16 de juliol de 2021 l’Ajuntament contesta la sol·licitud anterior en els termes següents: “En
resposta als vostres escrits amb número de Registre d’Entrada nº 2473 de data 17/06/2021 i amb
número de Registre d’Entrada nº 2474 de data 18/06/2021, haig de comunicar-vos que aquesta
Comissió ha actuat amb objectivitat, rigor i imparcialitat i ha realitzat totes les actuacions que ha
cregut oportunes en relació a la avaluació dels fets relacionats amb el Protocol d’Assetjament
laboral que s’ha activat, i en conseqüència aquesta Comissió reitera la resposta que se us va
efectuar en data 17/06/2021 amb Registre de Sortida nº 1235. En tot cas, entenem que podeu
exercir les accions legals oportunes davant les autoritats competents, si ho creieu oportú, pel que
fa a la possible situació d’assetjament psicològic laboral ”.
4. La Reclamació presentada el 19 de juliol de 2021 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la
informació sol·licitada i assenyala com a informació reclamada la següent: “Informació sol·licitada
a l'ajuntament i a la comissió d'investigació del protocol d'assetjament i altres discriminacions de
l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor (...) 2) Documentació concreta a la que els membres de
la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament han accedit 3) Documentació concreta a la
que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament no han accedit o no
se’ls ha facilitat 4) Justificant/minuta de registre d’accés per part dels membres de la Comissió
d’Investigació del Protocol d’assetjament a la documentació que disposa l’Ajuntament de
Vilamajor”.
5. El 22 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 27 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
Transcorregut el termini donat, no consta resposta de l’Ajuntament a aquest requeriment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és la següent: documentaci ó concreta a la que els
membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament han accedit; documentació
concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament no han
accedit o no se’ls ha facilitat; justificant/minuta de registre d’accés per part dels membres de la
Comissió d’Investigació del Protocol d’assetjament a la documentació que disposa l’Ajuntament de
Vilamajor. Es valora tot seguit el dret d’accés de la persona reclamant a la informació demanada per
cada un dels apartats de la sol·licitud.
La informació demanada al primer apartat de la sol·licitud (documentació concreta a la que els
membres de la Comissió d’Investigació del protocol d’assetjament han accedit), si n’existeix un
registre en poder de l’Ajuntament, és informació pública i, en conseqüència, en aplicació dels articles
18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret
d’accés a la informació pública que en puguin determinar la denegació. L’efectivitat del dret d’accés a
aquesta informació planteja dos tipus de qüestions. En primer lloc, aquesta informació pot ser
qualificada de pública en la mida que l’Ajuntament tingui constància efectiva de quina és la informació
a la qual han pogut accedir els membres de la Comissió d’Investigació, i l’única manera de tenir
aquesta constància, com s’ha dit més amunt, és que l’accés hagi estat enregistrat i es pugui
documentar. En segon lloc, a la documentació que s’hagi posat a disposició de la Comissió
d’Investigació hi pot constar informació afectada per límits al dret d’accés a la informació pública; fins i
tot, informació delicada o especialment reservada, com ara dades personals relatives a la salut o a la
comissió d’infraccions. Nogensmenys, dels termes de la sol·licitud se’n dedueix que la seva finalitat
no és tant la consulta dels documents facilitats per l’Ajuntament a la Comissió d’Investigació, sinó la
comprovació de fins a quin punt l’Ajuntament li ha facilitat els documents necessaris per poder dur a
terme la seva tasca; i a aquests efectes no sembla que sigui imprescindible accedir al contingut dels
documents. Per tant, d’acord amb el principi de minimització de les dades, i atesa la finalitat de
l’accés, és procedent satisfer el primer apartat de la sol·licitud atorgant a la persona reclamant accés
a la relació dels documents als quals l’Ajuntament ha donat accés als membres de la Comissió
d’Investigació. En cas que aquesta relació de documents no consti en poder de l’Ajuntament, serà
suficient per atendre aquesta part de la sol·licitud manifestar-ho en aquests termes a la persona
reclamant.
La informació demanada al segon apartat de la sol·licitud és de determinació impossible. De fet, la
“documentació concreta a la que els membres de la Comissió d’Investigació del protocol
d’assetjament no han accedit o no se’ls ha facilitat” (que és l’objecte d’aquest apartat de la sol·licitud)
és tota la documentació que hi ha al mon, menys la posada a disposició dels membres de la
Comissió. No només és una informació de determinació impossible, sinó que també és impossible fer-
ne una relació. Per tant, es procedent desestimar aquest apartat de la Reclamació degut a què el seu
contingut és impossible.
En relació amb allò demanat pel tercer apartat de la sol·licitud, sembla clar que es remet a la mateixa
informació demanada pel seu primer apartat, si bé ara el que demana és la documentació que
n’acredita l’accés per part dels membres de la Comissió. Si els enregistraments sol·licitats existeixen
són sens dubte informació pública, perquè es tractaria de documents en poder de l’Ajuntament que
acrediten l’accés dels membres de la Comissió a documentació municipal, motiu pel qual seria
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada per aquest apartat,
ateses les previsions dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG i el fet que no és versemblant que els
enregistraments sol·licitats puguin afectar límits legals al dret d’accés a la informació pública. En
conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació prevista al tercer
apartat de la sol·licitud.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de
setembre de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 650/2021, en relació amb allò demanar pels apartats primer i
tercer de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, i declarar el dret de la
persona reclamant a la relació de documents que l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha
posat a disposició de la Comissió d’Investigació del Protocol d’assetjament, així com als
enregistraments que n’acrediten l’accés.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 650/2021, en relació amb la documentació demanada pel
segon apartat de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, perquè el seu contingut és impossible.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com
de les actuacions dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 650/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliaci ó sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.