Se solicitó a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) las resoluciones de Inspecciones de Trabajo de 2023 anonimizadas. El reclamante alegó no haber recibido la información solicitada. La GAIP estima la reclamación porque la información es pública, TMB admitió que no existen límites aplicables ni afectación a terceros y el solicitante posee un derecho reforzado como representante sindical.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
El derecho de acceso a la información pública no está condicionado a la existencia de una motivación previa por parte del solicitante
3
La condición de representante sindical del reclamante le otorga un derecho reforzado según la Ley Orgánica 11/1985 de Libertad Sindical
4
TMB reconoció explícitamente que no existen límites legales aplicables ni afectación a terceras personas que justifiquen la denegación
5
En caso de riesgo de identificación de personas, TMB debe aplicar medidas de anonimización o seudonimización conforme a la LTAIPBG
6
Los titulares de documentos públicos tienen la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información
Texto completo
Resolució 953/2024, de 18 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 647/2024
Administració reclamada: Transports Metropolitans de Barcelona
Informació reclamada: Resolucions d'Inspeccions de Treball de l’any 2023 anonimitzades.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIGB informació pública i
d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació
prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). Malgrat no explicitar
l’interès en la informació sol·licitada, la persona reclamant acredita la seva condició de representat
sindical i, per tant, gaudeix d’un dret reforçat que li atorga l’article 10 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2
d’agost, de Llibertat Sindical. TMB informa que no hi ha límits ni afectació a tercers i per tant, aquesta
Comissió considera que s’ha de satisfer el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i
reclamada.
Paraules clau: Empreses públiques. Sindicats. Representants sindicals. Recursos humans.
Inspeccions de treball. Resolucions. Sancions. Reclamació contra silenci. Dades anonimitzades.
Sense límits. Estimació
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 29 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 647/2024, presentada per una persona física
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent contra Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB), d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta però
que no se li ha lliurat la informació.
El 8 de gener de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP) en la que demana: “Sol·licitud de totes les resolucions d'Inspeccions de Treball de
any 2023 (tot sencer) de les empreses de TMB, Transports de Barcelona SA, Ferrocarril
Metropolita de Barcelona SA, etc... esborrant les dades personals i fent constar tot l'expedient i
les sancions imposades amb el import econòmic de cada resolució i sanció. Especificant les
infraccions efectuades”.
El 17 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 20 de maig la GAIP comunica la Reclamació a TMB i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 14 de juny TMB tramet informe a la GAIP en el qual s’exposen les actuacions realitzades de les
que destaca que:
5.1 El 25 de gener es va derivar a l’àrea interna responsable de la informació (Àrea d’Assessoria
Jurídica, Aprovisionament i Logística i Contractació pública);
5.2 El 5 de febrer aquesta àrea entrega informació que no corresponia amb la informació
sol·licitada i el 6 de febrer se li comunica la necessitat d’esmenar per poder resoldre la SAIP.
5.3 Que el febrer l’Àrea d’Assessoria Jurídica Laboral, servei responsable de la informació, va
passar a l’àrea d’Organització i Persones, assignant-se la SAIP. El 23 de maig aquesta àrea
facilita una informació agregada i anonimitzada.
5.4 El 4 de juny, un cop analitzada la informació, es dona trasllat a l’àrea responsable que no
s’han informat tots els camps d’acord amb la SAIP i se li demana que esmeni. A data de
l’informe no s’ha rebut la informació requerida.
5.5 No són d’aplicació límits a la informació sol·licitada.
5.6 No existeixen terceres persones afectades “atès que la Resolució a emetre és una estimació
parcial, fent entrega de la informació en un llistat sense identificació de persones”.
El 12 de juliol la persona reclamant ha aportat a la GAIP documentació acreditativa de la seva
condició de representant dels treballadors i de la secció sindical CGT.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada,- resolucions d'Inspeccions de Treball prèviament
anonimitzades -, és d’acord amb l’article 2.b LTAIGB informació pública, ja que és “informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden
legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les
seves funcions”.
Recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). D’acord amb els articles 18.1 i
20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG) i l’exercici d’aquest
dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona
sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG). Malgrat no explicitar l’interès en la informació sol·licitada, la
persona reclamant acredita la seva condició de representat sindical i, per tant, gaudeix d’un dret
reforçat que li atorga l’article 10 de la Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical.
Igualment, cal fer palès que TMB resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda
obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de
l’esmentada Llei.
Pel que fa a la informació sol·licitada cal remarcar que es demana de forma anonimitzada i el mateix
TMB entén que no li és d’aplicació límits a l’accés i que no hi ha afectació a tercers. En el cas que,
per les dades informades, hi hagués alguna possibilitat d’identificació de les persones afectades per
les inspeccions, caldrà que TMB adopti les mesures necessàries d’anonimitzar o pseudonimitzar
aquestes dades per evitar la reidentificació i donar compliment allò que estableix l’article 23, 24 i 25
LTAIPBG pel que fa a la protecció de les dades
Per tant, aquesta Comissió considera que s’ha de satisfer el dret d’accés a la informació pública
sol·licitada i reclamada.
3. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD).
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar de
diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificat de manera que permeti la
seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18
de juliol de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 647/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada i reclamada d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a TMB que faciliti l’accés a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a TMB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 647/2024 i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.