Reclamación por el derecho de acceso a un listado de personal PAS y PAE en formato reutilizable y filtrado

Resolució 50/2024, de 18 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 647/2023 Administració reclamada: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Llistat concret i filtrat de les persones de Personal d'Administració i Serveis (PAS) d'Educació i del Personal d'Atenció Educativa (PAE) d'Educació, seleccionades per nomenament en el concurs de mèrits de personal funcionari (convocatòria 300) i en el de personal laboral (convocatòria 400). Sentit de la resolució: Estimació Resum: Com ha assenyalat aquesta Comissió en més d’una ocasió (per totes, en la Resolució 680/2023, de 27 de juliol), el format PDF no és un format reutilitzable i per tant, no és adequat per a emprar-lo ni en el portal de transparència (per la informació de publicitat activa), ni menys encara, per remissió, com a resposta a la sol·licitud efectuada per la part reclamant. En aquest sentit, convé recordar l’article 19.1 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital. En conclusió, es reconeix el dret d’accés a la informació pública en un format diferent del PDF i que sigui fàcilment reutilitzable, del qual ha de poder disposar l’administració requerida fàcilment. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Departament de la Presidència. Concursos de mèrits. Accés a la informació. Format PDF. Format reutilitzable. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 10 de juny entra a la GAIP la Reclamació 647/2023, presentada per una persona interessada contra la Secretaria d’Administració i Funció Pública (SAFP), del Departament de Presidència de la Generalitat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 3 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita a la SAFP “el llistat concret i filtrat de les persones de Personal d'Administració i Serveis (PAS) d'educació i del Personal d'Atenció Educativa (PAE) d'educació, seleccionades per nomenament en el concurs de mèrits de personal funcionari (convocatòria 300) Resolució PRE/1820/2022 i en el de personal laboral (convocatòria 400) Resolució PRE/1821/2022”. El dia 3 de juliol de 2023 la SAFP resol favorablement la sol·licitud de 3 de juny, i acorda estimar la sol·licitud d’accés i “subministrar la informació sol·licitada mitjançant el següent enllaç al web dels processos d’estabilització de les convocatòries 300 i 400, la qual conté els nomenaments relacionats amb les convocatòries i, que permet la descàrrega i tractament de les dades”. La Reclamació presentada el 10 de juny de 2023 indica que l’Administració ha atès parcialment la sol·licitud d’informació, en el sentit següent: “Es demanava el llistat filtrat en un full de càlcul i se m'adreça al tauler (que ja coneixia) a on la informació que hi ha publicada està en format PDF mal tabulat i no filtrat perquè inclou totes les places de funció pública i no hi ha cap camp que indiqui la correspondència al PAE i el PAS d'Educació. La resolució d'estimació diu que la informació és tractable, però com he explicat no ho és i a més requeriria de mitjans tècnics i analítics que no estan a l'abast d'un ciutadà qualsevol i per tant essent una informació fàcilment extraïble per Funció Pública en el format demanat considero que s'incompleix la sol·licitud i la llei de transparència i bon govern”. El 19 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data de 19 de juliol la GAIP comunica la Reclamació al Departament de la Presidència i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data d’aquesta Resolució, no s’ha rebut cap informe de l’administració requerida. El dia 6 d’octubre de 2023 la GAIP requereix al Departament que, dins del termini de cinc dies, li trameti les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió de mediació. L’administració lliura aquesta informació en data 18 d’octubre de 2023. En data 16 de novembre de 2023 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant en la qual indica que “no s'ha rebut la informació demanada en la Reclamació 647/2023 i que procedeixo a desistir de la mediació per poder continuar amb la tramitació de l'expedient”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada En el cas que ens ocupa, el format de la informació sol·licitada constitueix l’únic objecte qüestionat per la part reclamant. La pròpia administració resol favorablement sobre el dret d’accés a la informació pública, i remet a la persona reclamant a un enllaç, on –en les seves pròpies paraules- “al web dels processos d’estabilització de les convocatòries 300 i 400, la qual conté els nomenaments relacionats amb les convocatòries i, que permet la descàrrega i tractament de les dades”. Això ho nega la part reclamant, en la mesura que es tracta d’un PDF “mal tabulat i no filtrat perquè inclou totes les places de funció pública i no hi ha cap camp que indiqui la correspondència al PAE i el PAS d'Educació”; és per això que en la seva Reclamació acaba sol·licitant “un llistat filtrat en un full de càlcul”. Plantejat el conflicte en aquests termes, ens correspon analitzar la normativa de transparència que regula l’accés a la informació pública, particularment la relativa al seu format. D’entrada, hem de recollir l’article 16.1 LTAIPBG, que es refereix a la reutilització de la informació en els termes següents: “Els subjectes obligats han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar valor a la societat i promoure la interoperabilitat entre les administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic”. Més enllà d’això, quant a la publicitat activa, també resulta rellevant l’article 13.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), segons el qual “la informació objecte de publicitat activa s’ha d’oferir en formats electrònics i ha d’utilitzar estàndards oberts que en permetin la reutilització”. Pel que fa en concret al format de la informació sol·licitada, convé detenir-nos en l’article 36.1 LTAIPB, quan estableix que “Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies”. L’apartat segon del mateix article 36 estableix igualment que l’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents: “a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades. b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació. c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui. d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar. e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació. f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual”. En aquest sentit, conclou l’article 36.3 LTAIPBG que les resolucions estimatòries “han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles”. No resulta forçat contemplar també l’article 37.1 LTAIPBG, quan estableix que si les dades existeixen en format electrònic han d’ésser lliurades per correu electrònic (o altres mitjans electrònics que garanteixin la seguretat en l’accés a la informació, com pot ser un enllaç protegit). Si apliquem la normativa referida al nostre cas, el Departament en cap moment ha inclòs la consideració d’un format diferent al demanat, ni ha assenyalat formats alternatius possibles, tal vegada considerant que la petició efectuada pel reclamant d’un “llistat concret i filtrat de les persones” quedava satisfeta amb la remissió a un document PDF. Forçant l’argumentari, podríem fins i tot valorar que es tractés d’un supòsit de la lletra b) de l’article 36.2 LTAIPBG abans recollit (l’únic supòsit possible, en el nostre cas), en la mesura que la informació ja hauria estat difosa o publicada “en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment”. En qualsevol cas, l’Administració reclamada no invoca cap de les “excepcions” de l’article 36.2 LTAIPBG, sinó que simplement vincula el format (PDF) aportat a la publicació ja efectuada. En contra d’aquestes valoracions hipotètiques, aquesta Comissió considera que la pretensió de la part reclamant ha d’ésser estimada per un doble motiu, d’acord amb les manifestacions expressades en les seves al·legacions. En primer lloc, perquè el PDF al qual es dona accés inclou totes les places de funció pública i no hi ha cap camp que indiqui la correspondència al PAE i el PAS d'Educació, de manera que es dificulta ostensiblement l’accés real a la informació sol·licitada, d’abast molt més específic que l’aportada. En segon lloc, i sobretot, perquè –com bé afirma igualment la part actora- la informació continguda en un document en format PDF no és tractable fàcilment. Com ha assenyalat aquesta Comissió en més d’una ocasió (per totes, en la Resolució 680/2023, de 27 de juliol), el format PDF no és un format reutilitzable i per tant, no és adequat per a emprar-lo ni en el portal de transparència (per la informació de publicitat activa), ni menys encara, per remissió, com a resposta a la sol·licitud efectuada per la part reclamant. En aquest sentit, convé recordar l’article 19.1 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital, el qual senyala amb contundència que els subjectes obligats “impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés”. D’acord amb tot allò expressat fins ara, i en conclusió, es reconeix el dret d’accés a la informació pública en un format diferent del PDF i que sigui reutilitzable, del qual ha de poder disposar l’administració requerida fàcilment. Per tant, es tracta de facilitar el llistat concret i filtrat de les persones de Personal d'Administració i Serveis (PAS) d'Educació i del Personal d'Atenció Educativa (PAE) d'Educació, seleccionades per nomenament en el concurs de mèrits de personal funcionari (convocatòria 300) i en el de personal laboral (convocatòria 400), en els termes referits per la persona reclamant. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i gestió de les dades L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Pel que fa a la gestió de les dades, el referit Decret 76/2020 li dedica el capítol I del títol II. Concretament, l’article 10 estableix un model de govern de les dades, que és l’instrument organitzatiu que determina els criteris i elements que defineixen el govern de les dades de l’Administració de la Generalitat, estableix els criteris, els responsables del seu desplegament, principis i requeriments així com els subjectes obligats. L’article 19 regula l’accés de les persones a les dades i l’apartat 1, diu “els subjectes de l'article 2 d'aquest Decret impulsen, per defecte, l'obertura de totes les dades que estan en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, incloses les que li subministren altres subjectes obligats per qualsevol normativa, i faciliten tots els mecanismes per garantir l'accés de les persones a aquestes dades, d'acord amb la normativa vigent de protecció de dades i la de transparència i dret d'accés. Se n'exceptuen les dades la publicitat de les quals resti prohibida d'acord amb l'ordenament jurídic vigent”. Recentment, s’ha aprovat el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967) que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de gener de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 647/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir al Departament de la Presidència que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 647/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.