Solicitud de documentación sobre señalización provisional y resultado de pérdida de objeto

Resolució 714/2019, de 8 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 645/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Martorell Informació reclamada: Documentació que acrediti la col·locació d’una senyalització provisional a la que faria referència una resolució sancionadora. Sentit de la Resolució: Finalització per pèrdua d’objecte Resum: L’Ajuntament ha lliurat durant la tramitació d’aquest procediment un informe de la Policial Local que certifica la data de col·locació del senyal de trànsit objecte de reclamació, la qual cosa comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i és procedent finalitzar aquest procediment. La persona reclamant qüestiona la veracitat de la informació indicant que té proves gràfiques que demostrarien el contrari del què s’hi afirma, però aquesta al·legació no treu que el procediment de reclamació en matèria de dret d’accés hagi perdut el seu objecte, ja que s’ha esvaït la discrepància jurídica que versava sobre l’accés a la informació, sens perjudici que la investigació dels fets pot ser perfectament objecte del recurs contra la sanció si la persona reclamant ho considera adient. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Senyals de trànsit. Sancions de trànsit. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Veracitat de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 d’octubre de 2019 va entrar a la GAIP la Reclamació 645/2019, presentada contra l’Ajuntament de Martorell en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) ) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 3 de gener de 2019, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Martorell la informació següent: “(...) solicito copia o justificante del registro de la policía local sobre la colocación de la señalización provisional a la cual se refiere la sanción, (…)”. 3. El 23 d’octubre de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que la seva reclamació s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 24 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 4 de novembre de 2019, la persona reclamant comunica a aquesta Comissió de garantia el següent: “ el passat dia 31 de novembre (octubre) per la tarda, vaig rebre en mà en el meu domicili, mitjançant un treballador de l’Ajuntament de Martorell, aquest informe que us envio com a document adjunt. En aquest document m’informen que van col·locar les senyals provisionals de prohibició d’aparcament el dia 24 de febrer de 2017, però pot ser que hi hagi algun tipus d’error ja que jo disposo d’imatges personals d’aquest mateix dia a on no hi apareixen aquestes senyals.” Juntament a aquesta comunicació s’hi acompanya l’informe de la Unitat d’Espai Públic de la Policia Local de l’Ajuntament de Martorell on s’informa de la data de col·locació de la senyalització provisional a la que es refereix la persona reclamant. 6. El 6 de novembre de 2019 té entrada a la GAIP l’informe de la Policia Local de l’Ajuntament de Martorell, ja aportat per la persona reclamant, així com la còpia de l’expedient administratiu de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una Administració local compresa dins l’àmbit d’aplicació de la llei (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria respost la sol·licitud d ela persona reclamant durant la tramitació d’aquest procediment de reclamació, lliurant-li una còpia de l’informe emès per la Policia Local de Martorell en el què s’hi fa constar la data de col·locació del senyal de trànsit, objecte re reclamació, la qual cosa comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i és procedent finalitzar aquest procediment. La persona reclamant qüestiona la veracitat de la informació indicant que té proves gràfiques que demostrarien el contrari del què s’hi afirma, però aquesta al·legació no treu que el procediment de reclamació en matèria de dret d’accés hagi perdut el seu objecte, ja que s’ha esvaït la discrepància jurídica que versava sobre l’accés a la informació, sens perjudici que la investigació dels fets pot ser perfectament objecte del recurs contra la sanció si la persona reclamant ho considera adient. La persona reclamant al·lega, un cop rebuda la informació, que l’informe és erroni i que té proves gràfiques que el senyal no estaria col·locat en el dia indicat per l’informe policial, però no correspon a aquest procediment ni és competència d’aquesta Comissió escatir si el senyal estava o no col·locat, o si va ser-ho posteriorment en la mateixa data o una altra. Aquesta és, en tot cas, una al·legació que la persona reclamant pot plantejar en el marc del recurs contra la sanció, aportant l’informe que ha aconseguit en aquest procediment i altres proves documentals qu e cregui adients en defensa dels seus drets. En tot cas, no persisteix la discrepància jurídica sobre el dret d’accés que justificava aquest procediment, per això és procedent finalitzar-lo, sens perjudici de que la investigació dels fets pot ser perfectament objecte del procediment de revisió de la sanció, si la persona reclamant ho considera adient. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 645/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.