Solicitud de datos sobre propuestas de no continuidad en centros educativos y comisiones de servicio con estimación parcial de la reclamación

Resolució 934/2021, de 21 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 644/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Propostes de no continuïtat dels centres educatius. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Hom no pot pretendre que l’Administració faciliti informació inexistent o que no té en el seu poder. A nombroses resolucions la GAIP ha considerat satisfeta la sol·licitud d’informació pública si l’Administració sol·licitada ha posat de manifest la inexistència de la informació sol·licitada, o el fet que no es troba a disposició de l’Administració concernida. Però aquesta Comissió també ha insistit sovint en la necessitat que l’Administració justifiqui o expressi mínimament les raons de la inexistència o de la manca de disposició de la informació demanada. De fet, la necessitat d’explicar, raonar o justificar mínimament la inexistència o la manca de disposició de la informació sol·licitada forma part de la necessitat de motivar els casos en els que l’Administració no pot atendre la sol·licitud d’informació (així ho exigeixen els articles 20.3, 29.3 i 34.4 LTAIPBG). Aquesta necessitat, a més, s’intensifica quan, com passa en aquest cas, algunes de les dades facilitades plantegen dubtes sobre la seva veracitat, com és el cas de columnes que aparentment haurien de sumar, i no sumen. A la vista de la diversitat de respostes dels serveis territorials, segurament és difícil que els serveis centrals d’informació puguin donar una explicació o justificació única i general de les mancances comeses en la satisfacció de la sol·licitud. Però aquest és un problema intern, que no hauria de perjudicar el dret d’accés a la informació de la persona reclamant. Si els serveis centrals han optat per gestionar una sol·licitud que implicava recavar informació dels serveis territorials, és exigible que també estiguin en condicions de justificar de manera concreta les eventuals mancances, que pel que sembla no són generals, sinó de determinats serveis territorials. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Personal. Professorat. Reclamació contra silenci. Informació existent. Justificació de la inexistència. Veracitat de la informació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 644/2021, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de maig de 2021 la persona reclamant demana “Nombre de propostes de no continuïtat emeses per les direccions dels centres educatius a final del curs 2018-2019 i 2019-2020 amb efectes per al curs següent, organitzades per serveis territorials. Em caldria saber si el professional al que s'ha fet la proposta era interí, funcionari en pràctiques, o funcionari de carrera. De les propostes de no continuïtat del punt anterior, quantes van ser no admeses a tràmit, quantes van ser desestimades i quantes van ser estimades. Nombre de comissions de servei no concedides o no adjudicades per Serveis territorials i nombre de les efectivament concedides. En el cas que hi hagi propostes de no continuïtat no admeses a tràmit o desestimades, a quantes de les persones afectades se'ls hi va denegar una comissió de serveis”. 3. El 8 de juny de 2021 el Departament notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre, fins al 14 de juliol de 2021. 4. La Reclamació presentada el 20 de juliol de 2021 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 5. El 26 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 3 d’agost de 2021 la Secretària General del Departament d’Educació estima en els termes següents la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2: “1. Estimar la sol·licitud d’accés, d’acord amb les indicacions de la persona sol·licitant, relativa al nombre de propostes de no continuïtat emeses per les direccions dels centres educatius a final del curs 2018-2019 i 2019-2020 amb efectes per al curs següent, organitzades per serveis territorials. 2. Estimar la sol·licitud d’ accés, d’acord amb les indicacions de la persona sol·licitant, relativa al nombre de comissions de servei no concedides o no adjudicades per Serveis territorials i nombre de les efectivament concedides. Es posa en coneixement de la persona sol·licitant que les dades no facilitades es corresponen amb dades que no es troben disponibles, atès que no s’han pogut quantificar i/o es troben en tràmit. Es lliura carpeta comprimida “Annex” amb 10 arxius que es corresponen amb la informació disponible als Serveis Territorials d’Educació: -Full de càlcul del Consorci d’Educació de Barcelona. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’Educació a Barcelona - Comarques. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’ Educació a la Catalunya Central. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’ Educació a Girona. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’Educació al Maresme - Vallès Oriental. - Full de càlcul dels Serveis Territorials d’ Educació a Tarragona. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’ Educació a les Terres de l’Ebre. -Full de càlcul dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès – Occidental”. 8. El 5 d’agost de 2021 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant: “En relació a la petició 1666 que vaig dirigir al Departament d’Educació i de la que hi ha un expedient obert a la GAIP, us informo que ahir vaig rebre la resolució de la Secretària General estimant la sol·licitud i fent entrega de tota la informació que diu que hi ha. Malauradament, un cop analitzada la informació que se m’ha lliurat constato que no hi ha tota la informació que vaig sol·licitar. Us envio còpia del fitxer que he rebut. En primer lloc cal dir que se m’informa dels anys 2018 i 2021, i que jo no he demanat aquestes dades. No obstant, no dificulten la comprensió de la informació que vaig demanar. Les consideracions que faré a continuació afecten únicament als anys 2019 i 2020 que són les dades que si que vaig sol·licitar. Hi ha serveis territorials en els que les columnes C, D i E representen la suma reflectida en la columna B, i això és correcte. En canvi en altres serveis territorials aquesta suma no es produeix, cosa que indica que els criteris per a elaborar la informació ha estat diferent o que hi ha errors en la informació aportada. És de lòg ica aplicar sempre el mateix criteri per a poder comparar els diferents serveis territorials, si no és així, la informació lliurada deixa de ser vàlida. Hi ha Serveis Territorials dels que no s’han indicat les dades de les columnes F, G, H i I. Precisament, la voluntat era comparar totes les dades. Si hi ha dades de diferents Serveis Territorials que no hi figuren, no es poden comparar i dificulta la seva comprensió. I finalment, de les columnes K i L, en algun servei territorial no hi consten dades. L’explicació que no existeixen no és realista. Si en la immensa majoria de serveis territorials s’han donat, perquè en aquests no? Sense tenir en compte que hi ha constància de concessió de comissions de servei, pel que s’ha de tenir el registre. I en les mateixes columnes, detecto que alguns serveis territorials han indicat la totalitat de Comissions de Serveis sol·licitades i adjudicades (que és la informació que vaig sol·licitar en el darrer punt de la petició), i altres, només una part. Caldria aplicar a tots els serveis territorials els mateixos criteris per tal de poder comparar. Vaig sol·licitar aquesta informació el dia 30 de maig. Estem a 4 d’agost , i segueixo sense poder disposar de tota la informació sol·licitada. No és el primer cop que se’m lliura informació en la que s’utilitzen diferents criteris per al seu lliurament o manquen dades, fent impossible la seva comparació. En casos com aquest, també se’m lliura informació parcial”. 9. El 5 d’agost de 2021 la GAIP notifica al Departament d’Educació les al·legacions anteriors de la persona reclamant, a fi de què les pugui tenir en compte al confegir l’informe que li ha requerit la Comissió. 10. El 10 d’agost de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que fa les consideracions següents: “El Departament d’Educació ha notificat al reclamant en data 03.08.2021 la Resolució de la titular de la Secretaria General, mitjançant la qual s’ha estimat totalment el dret del sol·licitant en l’expedient SAIP 00001666, amb l’adjunció de carpeta comprimida “Annex” amb 10 documents, tramesos en el format sol·licitat, relatius a les dades requerides i disponibles als Serveis Territorials d’Educació”. 11. El 17 d’agost de 2021, després de constatar que l’informe del Departament no fa cap referència a les al·legacions de la persona reclamant indicades a l’antecedent 8, la GAIP li demana que, en el termini de 15 dies, es pronunciï sobre elles. Havent transcorregut a bastament aquest termini, no consta resposta del Departament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Valoració de la informació sol·licitada i del dret a accedir-hi La informació sol·licitada en aquest procediment és la següent: nombre de propostes de no continuïtat emeses per les direccions dels centres educatius a final del curs 2018-2019 i 2019- 2020 amb efectes per al curs següent, organitzades per serveis territorials, indicant si el professional al que s'ha fet la proposta era interí, funcionari en pràctiques, o funcionari de carrera; d e les propostes de no continuïtat, assenyalar quantes van ser no admeses a tràmit, quantes van ser desestimades i quantes van ser estimades; així mateix, el nombre de comissions de servei no concedides o no adjudicades per Serveis territorials i nombre de les efectivament concedides, i en el cas que hi hagi propostes de no continuïtat no admeses a tràmit o desestimades, a quantes de les persones afectades se'ls hi va denegar una comissió de serveis. Se sobreentén que aquesta informació sol·licitada és relativa a professorat dels centres públics i, per tant, ha estat elaborada per l’Admini stració. En conseqüència, i atesa la definició d’informació pública de l’article 2.b LTAIPBG, allò sol·licitat és informació pública, de manera que, en atenció de les previsions dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. No s’ha invocat la concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública a la informació sol·licitada, ni és previsible que n’hi puguin concórrer, ja que es tracta d’informació de naturalesa estadística, sense afectació concreta de drets o interessos de terceres persones. Per tant, cal declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. El Departament d’Educació afirma reiteradament (antecedents 7 i 10) que s’han facilitat a la persona reclamant les dades sol·licitades disponibles als serveis territorials d’educació, i que les sol·licitades que no han estat facilitades és “que no es troben disponibles, atès que no s’ han pogut quantificar i/o es troben en tràmit ”. Per tant, el Departament hauria facilitat la informació sol·licitada que es troba a la seva disposició. La persona reclamant qüestiona aquest relat, perquè no se li ha facilitat tota la informació sol·licitada i perquè la que li ha estat facilitada posa de manifest una disponibilitat de dades diferent entre uns i altres serveis territorials, la qual cosa considera que no té sentit, ja que si tots els serveis territorials no ofereixen la mateixa estructura de dades no li és possible fer comparacions i considera que caldria aplicar a tots els serveis territorials els mateixos criteris per tal de poder comparar. Es queixa també del retard amb què el Departament ha atès la seva sol·licitud, de la disparitat de dades entre serveis territorials i de què se li ha donat informació parcial. Els antecedents també posen de manifest que la GAIP ha convidat el Departament a valorar les al·legacions de la persona reclamant, oferint un lapse prou llarg de temps a aquests efectes, sense obtenir resposta. L’anàlisi de la informació facilitada posa de manifest que el Departament ha facilitat a la persona reclamant dades numèriques organitzades en un quadre idèntic per a cada servei territorial, amb files corresponents a cada un dels anys presos en consideració i amb les 12 columnes següents: la primera per indicar l’any; la segona amb el nombre de propostes de no continuïtat; les tres següents (3a, 4a i 5a) per indicar el nombre de cada tipus de personal afectat (interí, funcionariat en pràctiques i funcionariat de carrera); les cinc següents (6a, 7a, 8a, 9a i 10a) per oferir el nombre de cada resultat possible de la petició (inadmeses, inadmeses amb denegació de la comissió de serveis, desestimades, desestimades amb denegació de la comissió de serveis i estimades) i les dues últimes (11a i 12a) per indicar el nombre de comissions de serveis concedides i el nombre de les no concedides. A la vista de les dades obtingudes, les al·legacions de la persona reclamant es queixen de possibles errors o incoherències. Efectivament, es pot observar que no sempre coincideix el nombre de propostes de no continuïtat amb la suma de les columnes 3a a 5a (tipus de personal afectat) o/i amb la suma de les columnes 6a, 8a i 10a (resultat de la petició), quan en bona lògica haurien de coincidir; també hi ha casos en els que no es facilita la informació demanada sobre el tipus de personal afectat o/i sobre els resultats de la petició; i també es poden observar casos de manca de dades sobre comissions de serveis tramitades. La persona reclamant també es queixa de la disparitat de criteris de resposta observable entre uns i altres serveis territorials. Cal tenir en compte que la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana dades a nivell de cada un dels serveis territorials d’educació. En aplicació estricte de la Llei, segurament el procedent hauria set que els serveis centrals del Departament els haguessin derivat la Reclamació, en aplicació de l’article 30.1 LTAIPBG, segons el qual “en el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi”. Tractant- se d’informació relativa a actuacions dels serveis territorials, és plausible que els centrals no disposin d’ella, de manera que es donava el supòsit de fet de l’article 30.1 LTAIPBG, i estava justificat que el Departament remetés a cada servei territorial atendre la part corresponent de la sol·licitud i facilitar directament les dades a la persona reclamant. El fet de facilitar la informació mitjançant el mateix tipus de quadre per a cada servei territorial significa que els serveis centrals del Departament s’impliquen activament a atendre la sol·licitud per al conjunt de l’Administració educativa de la Generalitat, malgrat que això comporti un esforç de recaptació i d’una certa uniformització d’informació en origen dispersa. En aquest context, el dret d’accés a la informació pública no garanteix a la persona reclamant rebre informació homogènia dels diversos serveis territorials; són òrgans diferents, actuant en entorns administratius i socials diferents, que poden haver desenvolupat pautes diferenciades a l’hora de gestionar les actuacions sobre les quals es demana informació, i el fet que la persona reclamant necessiti la informació demanada en termes homogenis per poder fer comparacions no és raó suficient perquè els serveis territorials l’hagin de tenir d’aquesta manera. Això no treu, tanmateix, que tingui dret a rebre la informació sol·licitada realment existent. En aplicació dels articles 18.1, 20.1 i 29 LTAIPBG, l’Administració és obligada per aquesta Llei a facilitar la informació pública sol·licitada que estigui en el seu poder, llevat que concorrin límits legals o causes d’inadmissibilitat que hagin de prevaldre damunt del dret d’accés a la informació pública i comportin la seva denegació. En aquest cas no s’han invocat límits legals, ni causes d’inadmissibilitat, de manera que, en principi, el Departament hauria de facilitar a la persona reclamant tota la informació sol·licitada. En realitat, i com s’ha indicat més amunt, el Departament facilita les dades sol·licitades “disponibles”, amb el ben entès que les no facilitades ho són per no ser disponibles. Certament, hom no pot pretendre que l’Administració faciliti informació inexistent o que no té en el seu poder. A nombroses resolucions la GAIP ha considerat satisfeta la sol·licitud d’informació pública si l’Administració reclamada ha posat de manifest la inexistència de la informació sol·licitada, o el fet que no es troba a disposició de l’Administració concernida. Però aquesta Comissió també ha insistit sovint en la necessitat que l’Administració justifiqui o expressi mínimament les raons de la inexistència o de la manca de disposició de la informació demanada. De fet, la necessitat d’explicar, raonar o justificar mínimament la inexistència o la manca de disposició de la informació sol·licitada forma part de la necessitat de motivar els casos en els que l’Administració no pot atendre la sol·licitud d’informació (així ho exigeixen els articles 20.3, 29.3 i 34.4 LTAIPBG). Aquesta necessitat, a més, s’intensifica quan, com passa en aquest cas, algunes de les dades facilitades plantegen dubtes sobre la seva veracitat o la seva autenticitat, com és el cas de columnes que aparentment haurien de sumar, i no sumen. La resolució de la Secretària General del Departament de 3 d’agost del 2021 es limita a dir, per tota explicació, que “es posa en coneixement de la persona sol·licitant que les dades no facilitades es corresponen amb dades que no es troben disponibles, atès que no s’han pogut quantificar i/o es troben en tràmit”. Aquest missatge indica que s’ha facilitat la informació disponible, però no es dóna la menor explicació o motivació per la qual la informació que no es dóna no ho és de disponible, ni sobre algunes aparents incoherències que presenten aportacions d’alguns serveis territorials. A la vista de la diversitat de respostes dels serveis territorials, segurament és difícil que els serveis centrals d’informació puguin donar una explicació o justificació única i general de les mancances comeses en la satisfacció de la sol·licitud. Però aquest és un problema intern, que no hauria de perjudicar el dret d’accés a la informació de la persona reclamant. Si els serveis centrals han optat per gestionar una sol·licitud que implicava recavar informació dels serveis territorials, és exigible que també estiguin en condicions de justificar de manera concreta les eventuals mancances i les aparents incongruències , que pel que sembla no són generals, sinó de determinats serveis territorials. La GAIP ha comunicat al Departament les al·legacions formulades per la persona reclamant i l’ha convidat a donar les explicacions o justificacions pertinents per la manca d’informació o/i per algunes incongruències observables a les dades facilitades per alguns serveis territorials i, malgrat l’ampli lapse de temps transcorregut, el Departament no ha cregut necessari afegir res a les seva resolució. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent, per una banda, entendre que s’ha produït una pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la informació sol·licitada facilitada a la persona reclamant i, per l’altra, declarar el dret de la persona reclamant a una explicació o justificació mínima de les mancances o/i de les incongruències, que posen de manifest les al·legacions de la persona reclamant o/i els paràgrafs anteriors, en la informació facilitada per alguns serveis territorials. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 d’octubre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 644/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a una explicació raonable o justificació mínima de les raons de la inexistència o manca de disposició de la informació que no s’ha lliurat, així com de les mancances o/i de les incongruències de la informació lliurada, que posen de manifest les al·legacions de la persona reclamant o/i els paràgrafs anteriors, en la informació facilitada per alguns serveis territorials. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la informació sol·licitada facilitada a la persona reclamant. 3. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze d ies. 4. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir- la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 644/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.