Acceso al Plan Especial Urbanístico de delimitación y ordenación de usos y recuperación ecológica y paisajística del espacio fluvial de los Torrents de Valls

Resolució 778/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 644/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Valls Informació reclamada: Pla especial urbanístic pendent d’aprovació. Sentit de la resolució: Estimació Resum: El secret professional imposat per la legislació d’urbanisme a les persones que intervenen en la redacció de figures d’ordenació urbanística, que es concreta en què “mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d’iniciativa privada” que estiguin relacionats amb el sector afectat pel Pla, té per finalitat evitar el tràfic d’influències, l’especulació urbanística o l’obtenció de beneficis il·legítims per part de particulars a partir del coneixement privilegiat que tenen, tant el personal públic com el contractat per l’Administració, de les previsions que es contenen en un instrument de planificació urbanística que es vol impulsar i que, conegut abans de ser sotmès a informació pública, els proporcionaria una posició d’avantatge indubtable i injustificable en relació amb els altres propietaris o competidors en el negoci immobiliari (per exemple, tramitar llicències abans de la suspensió prevista per la llei, o especular amb la compra de terrenys rústics que es projectés requalificar a urbanitzables, etc.). Però el que és objecte de reclamació en aquest cas i el què s’ha de ponderar aquí no és quin dany ocasionaria, en general i en qualsevol cas, permetre l’accés públic a instruments de planejament urbanístic general pendents d’aprovació, sinó quin dany ocasiona realment l’accés de l’associació forestal reclamant (una entitat sense finalitat de lucre constituïda per propietaris forestals amb la finalitat de promoure accions de conservació dels boscos i de la natura) a aquest pla especial, que no té per finalitat la urbanització d’un sector, sinó la protecció d’un espai natural (“recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de Valls”) i la delimitació i ordenació dels usos que s’hi permetran (per exemple, els relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos en el pla d’ordenació urbanística municipal). No s’ha justificat, ni tan sols invocat, per part de l’Ajuntament que l’accés de l’associació forestal al Pla especial de recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de les valls pugui provocar una especulació del sòl, ni alterar la lliure competència dels agents econòmics que hi puguin intervenir, ni desequilibrar la posició d’igualtat dels propietaris d’aquell sector, ni provocar un enriquiment injust de particulars en perjudici de l’interès públic, i per tant, no queda justificat ni s’endevina com la consulta del Pla per part d’una entitat sense ànim de lucre implicada i interessada en la protecció de l’espai natural objecte de regulació, pot perjudicar el bé jurídic protegit pel límit derivat del secret professional previst a la DA Tretzena TRLUC, del què se’ns deriva que, en aquest cas, l’aplicació del límit excloent l’accés és desproporcionada. Cal refutar l’afirmació que es fa en l’informe municipal de que només els Plans prèviament aprovats i publicats tenen la condició d’informació pública i per tant només a aquests plans es pot accedir, ja que això suposaria supeditar i posposar l’exercici del dret d’accés a l’aprovació del Pla i la seva publicació i confondre el dret d’accés amb el tràmit d’informació pública i de participació en els planejaments urbanístics. És evident que resultaria inadmissible l’exercici abusiu i maliciós del dret d’accés per esquivar de les cauteles legals de reserva que tenen per finalitat garantir la lliure concurrència i la igualtat en la posició dels titulars de drets de propietat o econòmics afectats per un Pla urbanístic, així com la protecció de l’interès públic en la protecció del medi natural i el seus usos o la regulació del sòl. Però això no vol dir que es pugui generalitzar que el dret d’accés queda limitat als plans prèviament aprovats i publicats, o que hagin iniciat la f ase d’informació pública. Paraules clau: Ajuntament. Associació. Urbanisme. Pla especial. Reclamació contra desestimació. Límits. Secret professional. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 15 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 644/2019, presentada per l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona contra l’Ajuntament de Valls, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de juliol de 2019 l’associació reclamant va presentar una sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Valls demanant: “Consultar projecte i/o avantprojecte de recuperació dels Torrents de Valls”. 3. L’escrit de reclamació, de 15 d’octubre, fa constar que ha rebut resposta de l’Administració, però que no se li ha facilitat la informació, però no annexa la resolució desestimatòria de la sol·licitud, per bé que fa constar que paral·lelament a la instància a què fa referència l’antecedent anterior, s’ha adreçat per correu electrònic al regidor de Medi Ambient, que li hauria respost que el projecte no estava encara aprovat; que aleshores li hauria demanat més informació sobre qui l’hauria d’aprovar i si l’elaboració corria a càrrec d’una empresa externa contractada per l’Ajuntament, però que no n’hauria obtingut resposta. 4. El 16 d’octubre de 2019 la GAIP comunica a l’associació reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 5. El 17 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Valls i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RG AIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 6. El 24 d’octubre de 2019 la GAIP demana a l’associació reclamant que aporti la resposta rebuda de l’Administració. El 25 d’octubre de 2019 la persona reclamant aporta els correus electrònics intercanviats amb el regidor responsable de Medi Ambient esmentats a l’antecedent 3. 7. El 13 de novembre de 2019 l’Ajuntament de Valls aporta l’informe-proposta emès pels serveis jurídics de la regidoria de Sostenibilitat, Serveis Ambientals i Medi Ambient en relació amb la sol·licitud d’accés de la què porta causa d’aquesta reclamació (que hauria esdevingut la resolució desestimatòria de la sol·licitud que s’hauria notificat a la persona reclamant, tot i que a l’expedient no consta l’acusament de rebuda de l’Associació). S’informa desfavorablement la sol·licitud de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona de “rebre informació, consulta i còpies del document de Pla Especial Urbanístic de delimitació i ordenació d’usos i de recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial del Torrents de Valls”. Fonamenta jurídicament aquest posicionament en què es tracta d’un pla urbanístic encara en fase de redacció i que, d’acord amb la normativa que li és aplicable (Disposició Addicional Tretzena del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, TRLUC, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i modificat per la Llei 16/2015, de 21 de juliol i pel Decret 306/2006, de 18 de juliol), mentre no sigui aprovat, els que intervenen en la redacció estan obligats a guardar-ne secret professional, ja siguin tercers contractats per l’Administració o personal propi, amb aquests arguments: “Els encàrrecs relacionats amb figures de planejament urbanístic general i derivat, així com la seva tramitació i aprovació, es regulen d’acord amb l’establert en el TRLUC, en la redacció donada per la Llei 3/2012. Tanmateix, el TRLUC regula la publicitat i participació en els processos de planejament i de gestió urbanística. En aquesta línia, l’article 8 i concordats del TRLUC estableixen la garantia i el foment dels drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió. Pel que fa als processos urbanístics de planejament i de gestió, i el contingut de les figures del planejament i dels instruments de gestió, inclosos els convenis estan sotmesos al principi de publicitat. Tothom té dret a obtenir de l’administració competent les dades certificades que els permetin assumir llurs obligacions i l’exercici de l’activitat urbanística. Mentre aquestes figures de planejament estan en fase de redacció, ja sigui per part de la pròpia administració o per un mitjà de vinculació contractual de tercers, els intervinents tenen obligació de guardar-ne secret professional (Disposició addicional tretzena del TRLUC). El que determina la seva naturalesa com a document públic, i per tant accessible, s’esdevé amb les fases d’aprovació-publicació, amb les formalitats establertes legalment, sens perjudici de la participació pública establerta legalment que regula la pròpia Llei d’urbanisme i de conformitat amb l’article 3.2 de l’LAIA”. 8. El 20 de novembre de 2019 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Valls a l’Agrupació Forestal reclamant, indicant-li que disposa d’un termini de cinc dies per formular al·legacions, transcorregut el qual la GAIP procedirà a finalitzar el procediment de reclamació. La persona reclamant no ha formulat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública desestimada per una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Valls (article 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiq uen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’accés a la informació i el límit derivat del secret professional dels redactors de plans urbanístics. Dels antecedents es desprèn que l’Administració va desestimar l’accés de l‘Associació Forestal de les Comarques de Tarragona en qualsevol forma i format (“rebre informació, consulta i còpia”), invocant que sobre les persones (personal propi de l’Ajuntament o persones alienes contractades per ell) que participaven en la redacció del Pla Especial Urbanístic de delimitació i ordenació d’usos i de recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de Valls pesava l’obligació de guardar-ne secret professional, d’acord amb la DA Tretzena TRLUC. Concretament, la disposició addicional tretzena TRLUC disposa el següent en relació als “Professionals que intervenen en la redacció del planejament urbanístic 1. Les persones professionals que intervenen en la preparació i la redacció de les figures del planejament urbanístic, en qualitat de funcionaris o funcionàries, de personal laboral o de persones professionals liberals contractades a aquest efecte, han de tenir la titulació i les facultats adequades, d'acord amb la legislació aplicable, per acomplir les tasques encomanades. La identitat i la titulació dels professionals que hi intervenen han de constar en tot cas en l'expedient de tramitació de la figura de què es tracti. 2. Totes les persones professionals que intervenen en la redacció de figures d'ordenació urbanística al servei d'una entitat pública, sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l'administració, tenen l'obligació de guardar-ne secret professional. Mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d'iniciativa particular relacionats amb el sector afectat per la figura d'ordenació urbanística de què es tracti.” Deixant de banda que aquest precepte sembla limitar l’obligació de secret professional a la fase de redacció del Pla, que en aquest cas ja estaria superada i closa, i que resulta dubtós si s’estén fins a l’aprovació del Pla, com defensa l’Ajuntament, caldrà en tot cas tenir en consideració quina és la finalitat del límit, el bé jurídic que protegeix, ja que l’article 20.2 LTAIPBG estableix que “les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han de ser aplicades d’acord amb llur finalitat”. El secret professional imposat per la legislació d’urbanisme a les persones que intervenen en la redacció de figures d’ordenació urbanística, que es concreta en què “mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d’iniciativa privada” que estiguin relacionats amb el sector afectat pel Pla, té per finalitat evitar el tràfic d’influències, l’especulació urbanística o l’obtenció de beneficis il·legítims per part de particulars a partir del coneixement privilegiat que tenen, tant el personal públic com el contractat per l’Administració, de les previsions que es contenen en un instrument de planificació urbanística que es vol impulsar i que, conegut abans de ser sotmès a informació pública, els proporcionaria una posició d’avantatge indubtable i injustificable en relació amb els altres propietaris o competidors en el negoci immobiliari (per exemple, tramitar llicències abans de la suspensió prevista per la llei, o especular amb la compra de terrenys rústics que es projectés requalificar a urbanitzables, etc.). Però el que és objecte de reclamació en aquest cas i el què s’ha de ponderar aquí no és quin dany ocasionaria, en general i en qualsevol cas, permetre l’accés públic a instruments de planejament urbanístic general pendents d’aprovació, sinó quin dany ocasiona realment l’accés de l’associació forestal reclamant (una entitat sense finalitat de lucre constituïda per propietaris forestals amb la finalitat de promoure accions de conservació dels boscos i de la natura) a aquest pla especial, que no té per finalitat la urbanització d’un sector, sinó la protecció d’un espai natural (“recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de Valls”) i la delimitació i ordenació dels usos que s’hi permetran (per exemple, els relacionats amb l’activitat de càmping i amb l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda previstos en el pla d’ordenació urbanística municipal). No s’ha justificat, ni tan sols invocat, per part de l’Ajuntament que l’accés de l’associació forestal al Pla especial de recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de les valls pugui provocar una especulació del sòl, ni alterar la lliure competència dels agents econòmics que hi puguin intervenir, ni desequilibrar la posició d’igualtat dels propietaris d’aquell sector, ni provocar un enriquiment injust de particulars en perjudici de l’interès públic, i per tant, no queda justificat ni s’endevina com la consulta del Pla per part d’una entitat sense ànim de lucre implicada i interessada en la protecció de l’espai natural objecte de regulació, pot perjudicar el bé jurídic protegit pel límit derivat del secret professional previst a la DA Tretzena TRLUC, del què es deriva que, en aquest cas, l’aplicació del límit excloent l’accés és desproporcionada. Efectivament, resulta desproporcionada l’aplicació que ha fet l’Ajuntament del límit derivat del secret professional, sense ponderar les circumstàncies concretes del cas, sense tenir en compte que tots els límits a l’accés -entre els quals, el secret professional (article 21.1.g LTAIPBG)- no tenen, cap d’ells, aquest efecte automàtic excloent del dret d’accés, sinó que per expressa previsió legal, tenen un efecte potencialment limitador, que s’ha d’aplicar amb caràcter restrictiu i en benefici del dret d’accés (article 20.1 LTAIPBG), d’acord amb les circumstàncies específiques del cas i condicionat sempre a que la restricció sigui proporcional i necessària per a la protecció d el bé jurídic emparat pel límit (article 20.2 i 22.1 LTAIPBG), i permetent l’accés parcial en allò que no perjudiqui aquell bé jurídic fins i tot quan la seva protecció hagi de ser prevalent al dret d’accés (article 25 LTAIPBG). Contràriament a això, l’Ajuntament ha exclòs de pla, sense motivació casuística que tingui en compte la naturalesa del Pla especial i la personalitat de l’associació reclamant, qualsevol forma d’accés (rebre informació, consulta i còpia). Igualment, cal refutar l’afirmació que es fa en l’informe municipal de que només els Plans prèviament aprovats i publicats tenen la condició d’informació pública i per tant només a aquests plans es pot accedir, ja que això suposaria supeditar i posposar l’exercici del dret d’accés a l’aprovació del Pla i la seva publicació i confondre el dret d’accés amb el tràmit d’informació pública i de participació en els planejaments urbanístics. És evident que resultaria inadmissible l’exercici abusiu i maliciós del dret d’accés per esquivar de les cauteles legals de reserva que tenen per finalitat garantir la lliure concurrència i la igualtat en la posició dels titulars de drets de propietat o econòmics afectats per un Pla urbanístic, així com la protecció de l’interès públic en la protecció del medi natural i el seus usos o la regulació del sòl. Però això no vol dir que es pugui generalitzar que el dret d’accés queda limitat als plans prèviament aprovats i publicats, o que hagin iniciat la fase d’informació pública. Caldrà ponderar, cas per cas, si el dret d’accés ha de ser prevalent, o si ho han de ser els béns jurídics protegits pels límits legalment establerts, tal i com s’ha analitzat anteriorment, i es podran imposar mesures restrictives de la difusió pública de la informació a la què s’accedeix quan sigui aquesta difusió pública, i no l’accés de la persona reclamant, la que pugui perjudicar els béns jurídics protegits pels límits. Es té en compte, igualment, que l’actuació de l’Ajuntament no ha estat de cautela o protecció de la intenció de regular urbanísticament aquella zona. Ans al contrari, la sol·licitud d’informació porta causa, precisament, de la publicació per part del segon tinent alcalde del municipi d’un article titulat “Recuperació dels torrents, l’inici” que anunciava l’actuació municipal en aquest sentit. Per tot l’exposat, considerant que la fase de redacció del Pla ja ha finalitzat (segons afirma l’informe del Regidoria de Sostenibilitat, Serveis Ambientals i Medi Natural, que estableix que el Pla ja està redactat), i, per tant (i amb independència de si s’ha elaborat amb mitjans propis o contractats), és informació pública en poder de l’Ajuntament; a la vista de què l’Ajuntament no justifica ni motiva quin és el perjudici concret i directe que derivaria de l’accés per part de l’associació forestal en la protecció del medi natural o l’ordenació dels usos que persegueix el Pla especial urbanístic objecte de reclamació, ni ha justificat tampoc que la desestimació que fa de qualsevol forma d’accés (rebre informació, consulta i còpia) sigui la mesura menys restrictiva possible del dret d’accés i resulti proporcionada i respectuosa amb el principi d’accés parcial que consagra l’article 25 LTAIPBG; en atenció a la finalitat d’actuació de l’associació forestal reclamant i a l’objecte i la finalitat del Pla especial, de protecció de l’espai natural fluvial i de recuperació ecològica, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de l’associació forestal reclamant a consultar el Pla objecte de reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels reque riments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 644/2019 i declarar el dret de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona a consultar presencialment el Pla Especial Urbanístic de delimitació i ordenació d’usos i de recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial dels Torrents de Valls. 2. Requerir a l’Ajuntament de Valls a que faciliti la consulta presencial del Pla indicat a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Valls a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 644/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i diss abtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.