Acceso a convocatorias y actas de claustros y consejos escolares del Instituto Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

Resolució 832/2021, de 10 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 642/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Convocatòries i actes dels claustres i consells escolars d’un institut. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: Si bé la institució del silenci administratiu respon a l’objectiu d’evitar o de pal·liar els perjudicis que la inactivitat de l’Administració causa en els drets actius de la ciutadania, seria un despropòsit que aquesta institució, d’escassa solvència jurídica, perjudiqués amb la seva aplicació drets i interessos de terceres persones protegits pels límits concurrents a la informació sol·licitada. La decisió del Departament de preparar i facilitar materialment la informació estimada en el termini de 30 dies no vulnera la legislació vigent, ni és incompatible amb el fet d’haver-se obert un procediment de Reclamació amb el mateix objecte. Al marge de la legislació que regula amb caràcter general el dret de qualsevol persona a accedir a la informació pública, no és estrany que en determinats col·lectius o tipus de persones hi concorrin circumstàncies singulars que porten a què la legislació especial que les regula estableixi o bé un règim especial d’accés o bé accessos especials a determinada informació. A títol d’exemple, això passa amb els membres de les corporacions locals (que gaudeixen d’un règim especial d’accés a la informació de la respectiva entitat), amb els delegats del personal (que gaudeixen de drets especials d’accés a informació interna de l’empresa, la qual cosa reforça el seu dret d’accés a la informació pública quan exerceixen la seva funció a l’Administració o a entitats del sector públic), amb les persones interessades en un procediment administratiu en curs (que tenen un dret reforçat d’accés a la documentació que integra l’expedient corresponent) o, en el cas que ara ens ocupa, amb els membres dels òrgans col·legiats, als quals la legislació de règim jurídic de les administracions públiques garanteix l’accés a la documentació relativa al desenvolupament de les seves sessions dels òrgans dels quals són membres, com un element essencial del seu dret de participació en elles, tal com detalla l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment. En tots aquests casos, el règim d’accés especial o el dret reforçat d’accés a la informació pública es projecta en àmbit material propi de l’especialitat (en aquest cas, a la informació relativa al funcionament de l’òrgan col·legiat concernit) i sol acompanyar-se d’un deure de reserva o confidencialitat en relació amb la informació a la qual poden accedir precisament en virtut de la seva posició especial. El Departament ha resolt un accés insuficient a la informació sol·licitada per la persona reclamant relativa a les sessions del claustre i del consell escolar de les quals no n’era membre, ja que només li declara el dret als acords adoptats per les sessions concernides (sobre la base d’una equivalència injustificada entre dret d’accés a la informació pública de la ciutadania en general i obligacions de publicitat activa, malgrat ser institucions amb contingut, abast i regulacions clarament diferenciades), quan se li ha de reconèixer el dret a tota la documentació sol·licitada (convocatòries amb la documentació adjunta), limitada només en allò que sigui afectat per la concurrència dels límits legals. Paraules clau: Generalitat. Centres educatius. Consells escolars. Actes. Convocatòries. Òrgans col·legiats: Reclamació contra silenci. Estimació parcial extemporània. Silenci administratiu. Accés material a la informació. Accés reforçat. Límits legals. Dades personals. Ponderació. Retroacció. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de juliol de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 642/2021, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de maig de 2021 la persona reclamant demana “totes les convocatòries i els documents adjunts a aquestes dels claustres i consells escolars de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des de l'1 de juny de 2017 fins a l'actualitat. Aquesta petició inclou els correus electrònics enviats com a convocatòria. Les Programacions Generals Anuals, i les Memòries Anuals de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des del curs 2016- 2017 fins a l'actualitat”. 3. El 8 de juny de 2021 el Departament notifica a la persona reclamant l’ampliació del termini per resoldre, fins al 14 de juliol de 2021. 4. La Reclamació presentada el 20 de juliol de 2021 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud. 5. El 26 de juliol de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 de juliol de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 7. El 6 d’agost de 2021 la GAIP rep, tramesa per la persona reclamant, la resolució de la mateixa data de la Secretària General del Departament d’Educació, que estima parcialment la sol·licitud d’informació pública de la persona reclamant. La resolució exposa que la sol·licitud, malgrat l’ampliació de termini aplicada pel Departament, no hauria pogut ser dictada dins del termini establert legalment, motiu pel qual s’hauria produït silenci administratiu en sentit estimatori. La resolució fa les consideracions següents: “L’article 36 de l’esmentada Llei disposa que si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies. L’article 24.1 de l’esmentada Llei estableix que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. L’article 24.2 de l’esmentada Llei afegeix que si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d’accés a la informació pública, a l’article 70.2 estableix que als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, són dades personals merament identificatives, entre d’altres, les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, entre d’altres, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. L’article 70.5 de l’esmentat Decret, preveu que en els casos en els quals, en aplicació de la ponderació raonada de l'article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, es denegui l'accés a la informació pública que conté dades personals, les administracions públiques, en aplicació dels principis de proporcionalitat i d'accés parcial, han de donar accés a la resta d'informació, prèvia anonimització o pseudonimització d'aquestes dades, quan sigui possible. El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques, a l’article 4.1) defineix que són dades personals qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. S’ha de considerar persona física identificable qualsevol persona la identitat de la qual es pot determinar, directament o indirectament. L’article 5.1 c) de l’esmentat reglament estableix el principi de minimització de dades personals. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, a l’article 139.4, preveu que el consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de participació en el govern dels centres. En conseqüència, com a òrgans col·legiats els és d’aplicació la normativa següent: La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, a l’article 18.2 concreta l’acta de cada sessió es pot aprovar en la mateixa reunió o en la següent immediata. El secretari ha d’elaborar l’acta amb el vistiplau del president i l’ha de remetre per mitjans electrònics als membres de l’òrgan col·legiat, els quals poden manifestar pels mateixos mitjans la seva conformitat o objeccions al text, als efectes d’aprovar-la; en cas afirmatiu, es considera aprovada en la mateixa reunió. Quan s’hagi optat per la gravació de les sessions celebrades o per la utilització de documents en suport electrònic, s’han de conservar de manera que es garanteixi la integritat i l’autenticitat dels fitxers electrònics corresponents i l’accés a aquests per part dels membres de l’òrgan col·legiat.” La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, a l’article 20.4 estableix que cal garantir que els vocals puguin accedir a les actes en format electrònic per a consultar-hi el contingut dels acords adoptats. Per tant, pel que fa a la present sol·licitud d’accés a totes les convocatòries i els documents adjunts a les convocatòries dels claustres i consells escolars de l’Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des de l’1 de juny de 2017 fins a l’actualitat, inclosos els correus electrònics enviats com a convocatòria. El Departament d’Educació fa un exercici de ponderació i considera que la persona sol·licitant només té dret d’accés a la integritat d’aquesta informació, que inclou la còpia íntegra de les actes del claustre i del consell escolar, quan la petició es formula invocant la condició de membre d’aquests òrgans col·legiats o, si més no, quan es pot comprovar que es reuneix aquesta condició. En cas contrari, si es comprova que la persona sol·licitant no compleix amb el caràcter reforçat de membre del consell escolar o del claustre de professors, es considera que només té dret d’accés a aquesta informació com a ciutadà i seguint els criteris de publicitat activa que el Departament d’Educació preveu per als centres educatius, és a dir, lliurar només els acords de les actes del claustre i del consell suprimint la resta de dades i denegar l’accés a les convocatòries i documents adjunts. Atès que la persona sol·licitant formula la present sol·licitud d’accés sense fer valdre expressament la seva condició de membre del claustre de professors i del consell escolar, el Departament d’Educació ha seguit el criteri explicat, ha revisat la informació disponible i, a fi d’admetre o desestimar l’accés a la informació requerida, ha comprovat que la persona sol·licitant efectivament figuri com a membre participant de les sessions dels òrgans col·legiats esmentats”. La part resolutiva ho fa en els termes següents: “1. Pel que fa a la primera petició, transcrita literalment als antecedents, relativa a les convocatòries dels claustres de professors i dels consells escolars, inclosos els correus electrònics de convocatòria i els documents adjunts. S’estima parcialment el vostre accés d’acord amb el fonament tercer de la present resolució. a) En relació amb els supòsits en que s’ha pogut comprovar que vàreu participar a les sessions del claustre i del consell i, per tant, entenem que com a membre del claustre i del consell escolar podíeu accedir a aquesta informació d’acord amb aquesta condició. S’ha estimat el vostre dret d’accés a les convocatòries esmentades, inclosos els correus de convocatòria, les actes íntegres i la resta de documents adjunts a les convocatòries, d’acord amb el fonament de dret Tercer d’aquesta Resolució. Us reiterem que per facilitar-vos la integritat d’aquesta informació, s’ha tingut en compte el fet que vàreu participar a les sessions i que, entenem que éreu membre de l’òrgan col·legiat, tot reiterant-vos el deure de reserva que correspon a la informació a què accedeixen els membres d’òrgans col·legiats per raó de la seva condició. b) En els casos en que s’ha pogut comprovar que no vàreu participar a les sessions del claustre i del consell escolar, per tant, entenem que no éreu membre del claustre de professors i del consell escolar i, en conseqüència, que no podíeu accedir a aquesta informació d’acord amb aquesta condició. S’ha estimat el vostre dret d’accés a la informació sol·licitada com a ciutadà. En conseqüència i d’acord amb el fonament de dret Tercer, només es faciliten els acords de les actes dels òrgans col·legiats esmentats i s’eliminen la resta de pronunciaments i dades personals. S’ha denegat l’accés a les convocatòries, inclosos els correus electrònics de convocatòria i els documents adjunts. Us informem que hem de procedir a suprimir les dades indicades i hem d’anonimitzar els documents que ens han fet arribar les unitats de suport informatiu, atès que en aplicació de l’article 24.2 LTAIPBG, així com del principi de minimització de dades recollit a l’article 5 del RGPD (Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de persones físiques), la informació pública estimada s’ha de facilitar a la persona sol·licitant amb eliminació de les dades personals excessives o irrellevants per a la finalitat de l’accés a la informació sol·licitada. 2. D’acord amb les previsions de l’article 36 de l’esmentada Llei 19/2014, i que la vostra sol·licitud s’ha estimat parcialment, us farem arribar aquesta documentació en els propers 30 dies (hàbils). Pel que fa a la segona petició, transcrita literalment als antecedents, relativa a les Programacions Generals Anuals, i les Memòries Anuals de Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des del curs 2016- 2017 fins a l’actualitat. S’estima la vostra sol·licitud i es facilita carpeta comprimida “Programacions_Memories” amb 7 documents”. 8. El mateix 6 d’agost de 2021 la persona reclamant fa les següents consideracions: “Avui m’ha arribat notificació relativa a l’expedient 1664 del Departament d’Educació (us l’envio annexa a aquest correu), i de la qual hi ha un expedient obert a la GAIP. En la notificació hi ha una resolució d’estimació parcial, tot i haver-se dictat fora de termini. La norma és clara al respecte, no hi pot haver desestimació fora de termini d’acord amb el que es diu en l’article 35.1 de la llei 19/2014. Aquest fet ja s’ha comunicat al Departament d’Educació en anteriors ocasions, però sembla que es persisteix. En la resolució es diu també que no se’m donarà accés a algunes actes sol·licitades, perquè no formo part (actualment) ni del claustre ni del consell escolar. Als efectes d’accés a informació pública, aquest argumentari és inconsistent. Qualsevol ciutadà hi pot accedir, en sigui membre o no, perquè cap llei ha determinat que aquesta informació hagi estat declarada secreta. Però, a més, el Departament d’Educació estableix un termini de 30 dies hàbils per lliurar-me la documentació, quan hi ha obert un expedient a la GAIP. Pel que fa a l’anonimització que s’anuncia, us demano la documentació íntegra, tot i que per això potser serà convenient o necessari demanar l’informe pertinent a l’ACDP, sense anonimitzar (excepte en els casos de dades personals especialment sensibles que, òbviament entenc que no se m’han de lliurar)”. 9. El 10 d’agost de 2021 el Departament d’Educació notifica a la GAIP la resolució comentada a l’antecedent 7. 10. El 12 d’agost de 2021 la GAIP sol·licita l’informe de l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) regulat per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 11. El 3 de setembre de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés del reclamant a la informació sol·licitada del període en el qual va formar part del Claustre de Professors i del Consell Escolar, amb independència que assistís o no a les sessions, si bé cal excloure’n les dades de contacte i localització de la resta de membres que constin a les convocatòries, així com les incidències associades a aquestes comunicacions. Pel que fa al període en què no formava part d’aquests òrgans, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir a la documentació, incloses les dades merament identificatives del secretari i del president del Consell Escolar i del Claustre de Professors i dels altres membres d’aquests òrgans col·legiats. Ara bé, a banda d’eliminar les dades de contacte i localització de la resta de membres que constin a les convocatòries, així com les incidències associades, caldrà anonimitzar les dades relatives a menors i limitar l’accés a la informació que contingui categories especials de dades en els termes de l’article 23 LTC, així com els projectes de les persones candidates a la direcció”. Fonamenten aquestes conclusions, entre altres, les consideracions següents: “les actes de cada sessió poden recollir, com a mínim, dades de persones identificades, tat de les assistents com de les persones a les quals fan referència els acords) o bé identificables (per exemple, a partir del resum dels assumptes o de les intervencions dels assistents). Ateses les funcions que s’atribueixen als Claustres de professors i als Consells Escolars i a la documentació que ha d’integrar les convocatòries d’aquest òrgans col·legiats, es previsible que la documentació sol·licitada pugui contenir dades personals de diferents col·lectius, entre els quals dades de col·lectius vulnerables (com és del cas dels menors d’edat) i de diversa naturalesa, entre les quals poden haver categories especials de dades (ja siguin dades de salut dels menors, relatives a menors amb necessitats educatives especials o amb discapacitat, etc.) així com dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives (ateses les funcions relatives al coneixement de la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions que la lletra i) de l’article 119 de LOE atribueix al claustre). En segon lloc, segons l’informe del Departament d’Educació la persona reclamant hauria format part del Claustre de Professors i del Consell Escolar. Cal tenir en consideració a aquest respecte que la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya preveu que s’ha de garantir que els membres dels òrgans col·legiats puguin participar en les sessions i defensar les seves posicions i a tal efecte han de disposar de la informació necessària relativa als temes objecte de la convocatòria. Així els articles 18 i 20 d’aquest text legal estableixen: (...) La normativa reguladora dels òrgans col·legiats pot constituir un règim especial d’accés a la informació pública pel que fa a l’accés a la informació de les convocatòries, les ordres del dia i les actes de les sessions d’aquests òrgans i la documentació relacionada amb els mateixos, per part dels membres dels òrgans col·legiats. Ara bé, aquest règim d’accés és aplicable mentre la persona ocupa el càrrec. Un cop es deixa d’ocupar el càrrec, si be aquesta circumstància serà un element important a tenir en compte a l’hora de decidir sobre l’accés, caldrà tenir en compte la normativa prevista a l’LTC. De la informació tramesa pel Departament sembla poder deduir-se que la persona sol·licitant actualment ja no forma part cel Consell Escolar i del Claustre de Professors, per la qual cosa, caldrà estar al que estableix l’LTC. Convé fer però un aclariment, atès que el reclamant considera que no hi pot haver desestimació fora de termini. Cal tenir en compte que malgrat l’article 35.1 LTC estableix un règim de silenci estimatori, l’apartat 35.2 del mateix article estableix que no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública. Per això, tenint en compte que la informació reclamada pot afectar dades personals, no es podria adquirir per silenci, en cap cas, l’accés a aquesta informació. (...) Com s’ha exposat la informació sol·licitada podria contenir dades especialment protegides en els termes de l’article 23 LTC, ja siguin dades de salut d’infants amb necessitats educatives especials, etc., o altres tipologies previstes en aquest article, incloent dades relatives a la comissió d’infraccions administratives. Respecte d’aquesta informació caldrà preservar l’accés per part del reclamant. Pel que fa a la informació publica no afectada per les previsions de l’article 23 de l’LTC, l’anàlisi s’ha de dur a terme a partir de les previsions de l’article 24 de l’LTC, el qual disposa el següent: (...) La documentació sol·licitada contindrà dades dels encarregats de l’elaboració de les convocatòries i signatura de les actes, funcions que corresponen al secretari i el president del Consell Escolar i del Claustre. En ambdós òrgans el secretari és el secretari del centre i el president el director del centre (articles 126 i 131 LOE), en el cas que ens ocupa, en tractar-se d’un centre públic tindran la condició d’empleats públics. Segons estableix l’esmentat article 24.1 de l’LTC s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. (...) Per tant, facilitar l’accés de la persona reclamant a les dades merament identificatives dels empleats públics responsables de la tramitació de les convocatòries i les actes dels claustre i del consell escolar, en els termes indicats, no seria contrari al dret a la protecció de dades personals. Pel que fa a la resta de dades personals, la pretensió d’accés requereix que sigui sotmesa a un judici de ponderació d’acord amb la previsió de l’article 24.2 de l’LTC. És a dir, una ponderació raonada prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret de les persones afectades en la qual es tinguin en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l’objectiu de dilucidar sobre la prevalença entre el dret d’accés i els drets de les persones afectades, tenint en compte els diferents elements que enumera el citat article (finalitat de l’accés, el fet que pugui afectar la seguretat de les persones, etc.). En relació amb la a documentació (convocatòries, actes i documentació annexa a les mateixes), relativa al període en el qual la persona sol·licitant va formar part del Consell Escolar i del Claustre de Professors, la ponderació s’ha de decantar necessàriament a favor de l’accés. S’ha de tenir en compte que mentre era membre d’aquests òrgans, la persona sol·licitant hi tenia ple accés. I això amb independència que efectivament hagués assistit a la sessió o no, atès que el dret d’accés es justifica no per la seva assistència sinó pel fet de formar-ne part. Cal tenir en consideració que en el cas dels membres del Claustre i del Consell Escolar que ho siguin com a representants del centre escolar en la seva condició de professors o personal administratiu, no sembla que hagi d’haver problema des del punt de vista de la normativa de protecció de dades en facilitar les dades merament identificatives d’aquests membres en els termes de l’article 24.1 LTC, atesa la seva condició d’empleats públics i les expectatives de privacitat que poden tenir en l’exercici de les seves funcions. A més, es tracta d’una informació que ja serà coneguda pel reclamant, al menys la corresponent al temps en que va ser membre d’aquells òrgans. Aquests mateixos criteris serien aplicables a les dades identificatives del regidor o representant de l’Ajuntament en el Consell Escolar. Així mateix, pel que fa als membres del consell escolar en representació dels pares i dels alumnes, el seu nom i cognoms amb tota seguretat seran coneguts pels professors integrants del claustre i, en conseqüència per la persona reclamant. A més, les expectatives de privacitat que aquestes persones tinguin respecte de les actuacions que efectuïn com a representants de les seves associacions no fan preveure que es pugin considerar perjudicats per la comunicació de les seves dades sense cap altra informació associada a la seva persona. De fet, l’article 15.3.c) de la LT estableix com un dels criteris en la ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació i el dret a la protecció de dades dels afectats “El menor perjuicio de los derechos de los afectados en caso de que los documentos únicamente contuviesen datos de carácter meramente identificativo de aquéllos”. Per tant no sembla que hagi d’haver cap problema des del punt de vista de la normativa de protecció de dades en facilitar aquesta informació a la persona reclamant. A més d’aquesta informació personal, les convocatòries i la documentació adjunta, entre la qual les actes de les sessions anteriors, es previsible que continguin, com ja s’ha exposat, dades personals dels interessats en els acords presos per l’òrgan col·legiat. Les expectatives d’aquestes persones han d’incloure necessàriament que qualsevol de les persones que formen part d’un òrgan col·legiat que ha d’intervenir en la tramitació o decisió d’un assumpte, hagi de poder accedir a la informació necessària per al funcionament de l’òrgan i perquè l’òrgan adopti els seus acords. El sol fet que s’hagi produït un transcurs del temps i que en aquest moment ja no formi part de l’òrgan no invaliden aquestes consideracions. Cal tenir present que com a membre de l’òrgan podia haver conservat la informació obtinguda amb el seu moment, amb la finalitat de guardar constància de la seva pròpia actuació i de la de la resta de membres de l’òrgan, per exemple davant d’eventuals responsabilitats. Això fa que, respecte la informació relativa al període en què era membre d’aquests òrgans, la ponderació s’hagi de decantar necessàriament en favor de l’accés. En qualsevol cas, però, a les convocatòries concretes de cadascun dels membres hi poden figurar dades identificatives i de localització (adreça física, email etc.) així com incidències personals relacionades amb la convocatòria. La persona reclamant no tindria dret a accedir a aquesta documentació, atès que com a membre te dret a accedir al contingut de la convocatòria, però no a accedir a les dades de contacte o incidències d’altres membres de l’òrgan relacionades amb la convocatòria. Pel que fa a la informació del període en el qual ja no era membre d’aquests òrgans, es pot preveure que una part important de les dades facin referència a alumnes del centre. L’RGPD estableix que les dades dels menors han de ser objecte d’una protecció específica (Considerant 38 RGPD). Per tant, a manca d’una justificació específica que fonamentés la necessitat de l’accés, que no sembla que existeixi en el cas que ens ocupa, en la ponderació de drets haurà de prevaldre la protecció de les dades personals dels menors i per tant caldria denegar l’accés a aquesta informació personal. Pel que fa a la resta de dades, aquesta Autoritat no coneix en detall quina és la informació que figura als documents sol·licitats. No obstant això, a partir de les funcions que tenen atribuïdes aquests òrgans, sí que es pot deduir que pot afectar per exemple a les persones candidates a la direcció dels centres. D’acord amb les competències atribuïdes al Consell Escolar i al Claustre de professors, pels articles 117.c) i 129.f) respectivament, de la LOE aquests òrgans tenen atribuïda la facultat de “Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels candidats”. La presentació d’aquestes candidatures forma part del procés de selecció del director del centre regulat a l’article 143 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació de Catalunya. En la ponderació s’ha de tenir en compte si la comunicació pot ser rellevant, en algun sentit, per al “compliment de finalitats d’interès públic en benefici del conjunt dels ciutadans” que han de perseguir, entre d’altres, les administracions públiques, com exposa el Preàmbul de l’LTC a més d’examinar també si concorre un interès particular o finalitat legítima per part del reclamant, que pugui justificar l’accés a la informació que sol·licita. En aquest sentit qualsevol ciutadà ha de poder conèixer si s’ha seguit el procediment legalment establert i, a tal efecte, seria suficient amb conèixer si s’han presentat les candidatures i els projectes a aquells òrgans col·legiats i l’acord pres al respecte. Però seria excessiu, per a aquesta finalitat, divulgar el contingut dels projectes A més les expectatives de privacitat que poden tenir els candidats respecte dels seus projectes, estan condicionades per la seva participació en un procés de selecció i el dret de defensa -i la consegüent necessitat de poder tenir accés a l’expedient- que assisteix a altres participants en el procés, però no a qualsevol ciutadà que no hagi participat en el procés. Finalment, aquells acord que puguin contenir informació que ha de ser objecte de publicitat activa d’acord amb el que preveuen els articles 8 a 15 de LTC, com seria per exemple acords relatius a la contractació de serveis (monitors d’activitats extraescolars, serveis de cuina, etc.), contractació de personal, etc. d’acord amb els criteris exposats i en la mesura que és informació que ja ha estat objecte de publicitat hauria de prevaldre el dret a la informació pública i la ponderació resultaria favorable a l’accés”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de l’objecte de la Reclamació D’acord amb l’antecedent 2, la informació sol·licitada és la següent: totes les convocatòries i els documents adjunts a aquestes dels claustres i consells escolars de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des de l'1 de juny de 2017 fins a l'actualitat; aquesta petició inclou els correus electrònics enviats com a convocatòria; i també les Programacions Generals Anuals, i les Memòries Anuals, tot plegat de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des del curs 2016- 2017 fins a l'actualitat. De la resolució del Departament (antecedent 7) i de les al·legacions subsegüents de la persona reclamant (antecedent 8) se’n dedueix que s’ha satisfet la part de la sol·licitud que demana programacions i memòries del l’Institut Sant Elm i les convocatòries i documents adjunts dels claustres i consells escolars dels quals n’era membre la persona reclamant. Restarien pendents, per tant, les convocatòries i documents adjunts dels claustres i consells escolars dels que no n’era membre la persona reclamant (en relació amb els quals el Departament considera que només li ha de facilitar els acords adoptats), en relació amb les quals s’hauria de pronunciar aquesta Resolució, que també ho ha de fer, ateses les consideracions fetes per les al·legacions de la persona reclamant, en relació amb els efectes del silenci administratiu i amb el termini dins del qual se li ha de facilitar materialment la informació estimada. Es valoren tot seguit les tres qüestions esmentades, als efectes de determinar l’abast del dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 3. Sobre el silenci administratiu i els seus efectes És cert que en la tramitació de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació s’ha produït silenci administratiu, perquè el Departament d’Educació no ha resolt sobre la sol·licitud dins del mes requerit per l’article 33.1 LTAIPBG, ni dins del mes i mig resultant de l’ampliació del termini efectuada pel Departament, de conformitat amb allò previst per l’article 33.2 de la mateixa Llei. Amb caràcter general, el sentit del silenci administratiu és estimatori o positiu en els procediments de sol·licitud d’informació pública, segons estableix l’article 35.1 LTAIPBG: “Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació”. Nogensmenys, l’anterior no treu que l’article 35.2 LTAIPBG estableixi que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. I és que si bé la institució del silenci administratiu respon a l’objectiu d’evitar o de pal·liar els perjudicis que la inactivitat de l’Administració causa en els drets actius de la ciutadania, seria un despropòsit que aquesta institució, d’escassa solvència jurídica, perjudiqués amb la seva aplicació drets i interessos de terceres persones protegits pels límits concurrents a la informació sol·licitada. Està clar que la informació que integra o acompanya les convocatòries dels claustres i dels consells escolars sol·licitades conté amb tota probabilitat dades personals, la protecció de les quals constitueix un límit legal al dret d’accés a la informació pública, que cal ponderar degudament. L’article 35.2 LTAIPBG té precisament l’objecte de garantir que la regla general del silenci positiu en la tramitació de les sol·licituds d’informació pública esdevingui desactivada quan concorren límits legals al dret d’accés a la informació pública, per tal de poder valorar degudament, cas per cas, si han de prevaldre els límits o el dret d’accés. Per tant, el fet que s’hagi produït silenci administratiu no impedeix que, en aquella part de la sol·licitud que hi concorren límits al dret d’accés a la informació pública, com és el cas de la documentació de les convocatòries, puguin ser valorades per l’Administració (o per la GAIP), sense subjecció a un inexistent (en aquests casos) sentit positiu o estimatori del silenci administratiu produït. Per una altra banda, no és cert, contra allò que afirma la persona reclamant, que un cop produït el silenci administratiu ja no es pugui resoldre expressament. Tot el contrari: l’obligació que té l’Administració de resoldre expressament els procediments no decau mai, fins el punt que l’article 24.3 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú, detalla el marge de decisió que poden tenir les resolucions administratives expresses dictades un cop produït silenci administratiu, en funció del sentit d’aquest, i en el marc d’aquest precepte està clar que la resolució expressa del Departament no està vinculada a un eventual sentit estimatori del silenci produït, ja que aquest caràcter presumptament estimatori no existeix, per l’aplicació de l’article 35.2 LTAIPBG i en atenció als límits concurrents. 4. Sobre el termini d’accés a la informació estimada La persona reclamant sembla qüestionar que el Departament anunciï el lliurament de la informació estimada dins del termini de 30 dies (hàbils) des de la resolució d’estimació parcial. Concretament, sembla qüestionar especialment que s’apliqui aquest termini quan la sol·licitud d’informació ja forma part d’un procediment de Reclamació a la GAIP. L’article 36.1 LTAIPBG estableix que “si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies”. Naturalment, l’Administració també pot optar per facilitar-la amb la mateixa resolució o amb la seva notificació, o sense necessitat de deixar passar tants dies. Aquesta legislació parteix d’un esquema bàsic que distingeix entre la valoració jurídica del dret d’accés, en relació amb els límits legals que hi poden concórrer, que culmina amb la resolució, i la preparació i lliurament de la informació estimada, que seria (o podria ser) posterior, per a la qual l’article 36.1 LTAIPBG preveu fins i tot un termini més llarg (30 dies hàbils són força més que un mes) que l’establert per l’article 33.1 per resoldre la sol·licitud. És una estructura procedimental que té sentit, especialment per a aquelles sol·licituds que demanen molta informació o molt complicada de preparar, com en part sembla ser el cas d’aquest procediment. I el fet que a causa de la producció de silenci administratiu s’hagi obert un procediment de Reclamació a la GAIP no treu que l’Administració reclamada pugui seguir tramitant la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació, i preparant la informació que considera tenir que facilitar a la persona reclamant. De fet, si mentre es tramita la Reclamació l’Administració prepara la informació estimada, abans hi podrà accedir la persona reclamant que si aquesta preparació s’hagués de demorar a la resolució de la Reclamació. Per tant, la decisió del Departament de preparar i facilitar materialment la informació estimada en el termini de 30 dies no vulnera la legislació vigent, ni és incompatible amb el fet d’haver-se obert un procediment de Reclamació amb el mateix objecte. 5. Sobre el dret no reforçat d’accés a convocatòries i actes d’òrgans col·legiats La resolució del Departament indicada a l’antecedent 3 i l’informe de l’APDCAT justifiquen l’existència d’un dret reforçat dels membres dels òrgans col·legiats, que els garanteix d’accedir a tota la informació que forma part de la convocatòria de les seves sessions. Així s’ha posat de manifest als antecedents 7 i 11, que coincideixen substancialment en aquest punt. És més: la resolució del Departament indicada per l’antecedent 7 resol facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada relativa a les sessions del claustre i del consell escolar de les quals n’era membre, de manera que, en relació amb les convocatòries d’aquestes sessions i amb les programacions i memòries demanades a la sol·licitud, s’hauria produït la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, essent en conseqüència innecessari que aquesta Resolució es pronunciï sobre un dret que ja ha estat totalment assumit per l’Administració reclamada; en relació amb aquestes parts de la sol·licitud podrien tenir lloc incidències relatives, no a l’abast del dret d’accés i a la seva declaració, sinó a la seva efectivitat, qüestions que, en definitiva, són més pròpies de la fase d’execució o compliment de la Resolució (o dels seus pressupòsits de fet), que de la seva formulació. Per tant, allò que cal valorar en aquest fonament no és el dret dels membres del claustre i del consell escolar a la informació de les convocatòries de les sessions d’aquests òrgans, ja que aquesta qüestió ja ha estat resolta a satisfacció de la persona reclamant per la resolució del Departament, sinó el dret de la persona reclamant a accedir a aquesta mateixa informació en relació amb la documentació de convocatòria de les sessions de les quals no té la condició de membre. Naturalment, la qüestió prèvia és la de discernir si està justificat un abast diferent del dret d’accés a la informació de les convocatòries dels òrgans col·legiats segons si qui demana la informació té o no té la condició de membre d’ells. La resposta ha de ser afirmativa, perquè, al marge de la legislació que regula amb caràcter general el dret de qualsevol persona a accedir a la informació pública, no és estrany que en determinats col·lectius o tipus de persones hi concorrin circumstàncies singulars que porten a què la legislació especial que les regula estableixi o bé un règim especial d’accés o bé accessos reforçats a determinada informació. A títol d’exemple, això passa amb els membres de les corporacions locals (que gaudeixen d’un règim especial d’accés a la informació de la respectiva entitat), amb els delegats del personal (que gaudeixen de drets especials d’accés a informació interna de l’empresa, la qual cosa reforça el seu dret d’accés a la informació pública quan exerceixen la seva funció a l’Administració o a entitats del sector públic), amb les persones interessades en un procediment administratiu en curs (que tenen un dret reforçat d’accés a la documentació que integra l’expedient en curs corresponent) o, en el cas que ara ens ocupa, amb els membres dels òrgans col·legiats, als quals la legislació de règim jurídic de les administracions públiques garanteix l’accés a la documentació relativa al desenvolupament de les sessions dels òrgans dels quals són membres, com un element essencial del seu dret de participació en elles, tal com detalla l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment. En tots aquests casos, el règim d’accés especial o el dret reforçat d’accés a la informació pública es projecta en àmbit material propi de l’especialitat (en aquest cas, a la informació relativa al funcionament de l’òrgan col·legiat concernit) i sol acompanyar-se d’un deure de reserva o confidencialitat en relació amb la informació a la qual poden accedir precisament en virtut de la seva posició especial. Al marge del dret reforçat d’accés a la documentació de les sessions dels òrgans col·legiats indicats a la sol·licitud que ostenten les persones que en són membres, tot seguit es valora el dret d’accés a la informació relativa a les convocatòries del claustre i del consell escolar de l’Institut Sant Elm, inclosos el correu electrònic o altre mitjà de convocatòria i la resta de documents adjunts, per part de qualsevol persona, dret que s’ha de valorar únicament sobre la base de l’LTAIPBG. I aquest seria precisament el règim jurídic aplicable a la part de les sol·licituds de la persona reclamant que afecten sessions de les que no n’era membre, en relació amb les quals no ostentava el dret especial d’accés que en relació amb les altres sessions li proporciona la legislació reguladora dels òrgans col·legiats. La informació sol·licitada, que forma part del funcionament d’òrgans administratius, previsiblement ha estat elaborada per l’Administració i es troba en el seu poder, és sens dubte informació pública, d’acord amb la definició feta d’aquest terme per l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que en determinin la seva denegació. Ateses les funcions d’aquests òrgans, no es pot descartar que hi concorrin diversos límits legals establerts pels articles 21, 23 i 24 LTAIPBG: la protecció de les dades personals, inqüestionablement, però també és probable la concurrència dels límits previstos pels apartats a (seguretat pública), b (investigació d’infraccions), i e (drets dels menors d’edat) de l’article 21.1 i pel 21.2 LTAIPBG. A la vista de les anteriors consideracions, una primera conclusió és que el Departament ha resolt un accés insuficient a la informació sol·licitada per la persona reclamant relativa a les sessions del claustre i del consell escolar de les quals no n’era membre, ja que només li declara el dret als acords adoptats per les sessions concernides (sobre la base d’una equivalència injustificada entre dret d’accés a la informació pública de la ciutadania en general i obligacions de publicitat activa, malgrat ser institucions amb contingut, abast i regulacions clarament diferenciades), quan se li ha de reconèixer el dret a tota la documentació sol·licitada (convocatòries amb la documentació adjunta), limitada només en allò que sigui afectat per la concurrència dels límits legals, en els termes que es comenten tot seguit. Per tant, és procedent anular l’apartat 1.b del resolc de la resolució de la Secretària General del Departament d’Educació de 6 d’agost de 2021 (antecedent 7), així com les consideracions que el fonamenten, en la mida que denega l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, llevat únicament de l’afectada per límits legals que hagin de prevaldre. Qui millor pot valorar i aplicar els límits concurrents és, naturalment, l’Administració que disposa de la informació sol·licitada, és a dir, el Departament d’Educació que, al fer-ho, hauria de tenir en compte les consideracions següents: En primer lloc, que la persona reclamant té dret a tota la informació sol·licitada, llevat únicament de l’afectada per límits legals al dret d’accés a la informació pública que hagin de prevaldre damunt d’aquest dret. En cas que es doni aquesta prevalença, per tant, s’ha de garantir l’accés parcial a la resta d’informació sol·licitada (article 25 LTAIPBG). En segon lloc, que amb caràcter general prevalen damunt del dret d’accés a la informació pública els límits relatius a la dades personals especialment protegides (article 23 LTAIPBG) i les que identifiquen menors d’edat, en els casos als quals es refereix l’article 21.3 LTAIPBG. En canvi, ha de prevaldre el dret d’accés damunt de les protecció de les dades personals merament identificatives relatives a l’organització i el funcionament de l’Administració. En la resta de casos, l’aplicació del límit legal concurrent queda a resultes de la ponderació requerida pels articles 22 i 24.2 LTAIPBG, ponderació que haurà de fer el Departament i que, naturalment, pot ser revisada per la GAIP. En tercer lloc, que per determinar l’accés a les dades personals afectades és recomanable que el Departament atengui les consideracions i les conclusions de l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 11). Als efectes de fer possible la resolució, conformement a les consideracions anteriors i per part del Departament d’Educació, de la part de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació que demana les convocatòries, amb la documentació annexa, de sessions del claustre i del consell escolar de les quals no n’era membre la persona reclamant, és procedent retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació pública al moment previ de dictar la resolució de la Secretària General del Departament d’Educació de 6 d’agost de 2021 (antecedent 7) i instar el Departament a resoldre de nou tot tenint en compte les anteriors consideracions. Aquesta futura resolució del Departament pot ser revisada per la GAIP i pels òrgans competents de la jurisdicció contenciosa administrativa. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de setembre de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 642/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a les convocatòries (inclosos els correus electrònics enviats com a convocatòria i els documents adjunts a aquestes) dels claustres i consells escolars de l'Institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols des de l'1 de juny de 2017 fins a l'actualitat, dels quals la persona reclamant no en tenia la condició de membre, i sens perjudici del que resulti dels límits legals al dret d’accés a la informació pública que siguin aplicables i prevalents, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 5. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació 642/2021, en relació amb la resta de pretensions de la sol·licitud. 3. Anul·lar l’apartat 1.b de la part resolutòria de la resolució de la Secretària General del Departament d’Educació de 6 d’agost de 2021 (antecedent 7) i les consideracions que la fonamenten. 4. Retrotreure el procediment de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i requerir al Departament d’Educació que resolgui sobre el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot tenint en compte les consideracions fetes pel fonament jurídic 5. 5. Requerir el Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir- la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 642/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.