Se solicitó al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya el pago de una factura y su IRPF asociado. No se presentaron alegaciones adicionales. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque solicitar el pago de una deuda es una actuación administrativa y no una solicitud de acceso a información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no cumple la definición de información pública del artículo 2.b LTAIPBG al no tratarse de información ya elaborada y en poder de la Administración.
2
Según el artículo 53.3 DTAIP, no son solicitudes de acceso a la información aquellas que pretendan que la Administración realice cualquier actuación distinta a proporcionar información preexistente.
3
El objeto de la reclamación es el pago de una factura y el IRPF asociado, lo cual constituye una pretensión de actuación administrativa y no un derecho de acceso a la información.
4
Conforme al artículo 33.2 RGAIP, la Comisión debe inadmitir la reclamación cuando el objeto no sea propiamente el acceso a información pública.
Texto completo
Resolució 836/2023, de 14 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 640/2023
Administració reclamada: Departament d’Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: Fer efectiu el pagament d’una factura emesa el 17 de desembre de
2022.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La sol·licitud referida a l'antecedent 2 no reuneix les condicions del concepte
d’informació pública definit per l'article 2.b LTAIPBG abans transcrit, atès que allò que es
demana no és tracta d’una informació que en el moment de la sol·licitud ja hagués estat
elaborada i es trobés en poder de l'Administració.
D’acord amb l'article 33.2 RGAIP, per tant, si l’objecte de la reclamació no és pròpiament
l'accés a informació pública, sinó una actuació per part de l’Administració diferent de la de
proporcionar informació pública (pagament de factura i IRPF associat, en el nostre cas) la
Comissió ha d’inadmetre la reclamació.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Departament d’Igualtat i Feminismes. Factura.
Pagament. Inadmissió. Manca d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 7 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 640/2023, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 17 de maig de 2023, la persona reclamant sol·licita el pagament d’una factura i la declaració de l’IRPF associat a la factura.
Fonaments jurídics
1. Inadmissió de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
D’altra banda, l’article 29.2 LTAIPBG estableix: “2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds
d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens
perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de
procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa
corresponent.” Així mateix l’article 53.3 (DTAIP) estableix: “no són sol·licituds d'accés a
informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les
administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de
proporcionar informació pública preexistent o que s'adrecin a l'Administració de justícia, al
poder legislatiu, o a les persones i entitats privades incloses en l'article 3.1, apartats d) i e), de
la Llei 19/2014, del 29 de desembre”.
L’article 33.2 RGAIP estableix: “La Comissió únicament pot inadmetre la reclamació si aquesta
no té per objecte el dret d'accés a la informació pública o si no compleix els requisits establerts
pels articles anteriors i la persona reclamant, amb requeriment previ, no esmena la reclamació
dins del termini general establert per a fer-ho. La Comissió ha de motivar la inadmissió i l'ha de
notificar a la persona reclamant”.
La sol·licitud referida a l'antecedent 2 no reuneix les condicions del concepte d’informació
pública definit per l'article 2.b LTAIPBG abans transcrit, atès que allò que es demana no es
tracta d’una informació que en el moment de la sol·licitud ja hagués estat elaborada i es trobés
en poder de l'Administració.
Per contra, l’objecte de la sol·licitud és una reclamació del pagament d’una factura i de l’IRPF
que hi està associat. La pretensió sol·licitada no resulta ser una informació que es trobava en
poder de la informació en el moment d’efectuar-se la sol·licitud, sinó una actuació que s’hauria
de dur a terme, per tal d’atendre- la, i sobre la legitimitat de la qual aquesta Comissió no es pot
pronunciar. En aquest sentit, l'article 53.3 del DTAIP estableix que no són sol·licituds d’accés a
la informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les
administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de
proporcionar informació pública preexistent, en els termes establerts en la normativa referida.
D’acord amb l'article 33.2 RGAIP, per tant, si l’objecte de la reclamació no és pròpiament
l'accés a informació pública, sinó una actuació per part de l’Administració diferent de la de
proporcionar informació pública (pagament de factura i IRPF associat, en el nostre cas) la
Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 14 de setembre de 2023, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 640/2023, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 1.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 640/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.