Pérdida de objeto 04/12/2019 · 56 días en resolverse

Solicitud de copias de notificaciones infructuosas y publicación de resolución sancionadora con resultado de pérdida de objeto

El ciudadano solicitó al Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona copias de notificaciones infructuosas y la publicación oficial de una resolución sancionadora. Tras la intervención de la GAIP, la administración puso la documentación a disposición del interesado. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto al quedar satisfecha la solicitud.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en la ley.
3 Los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4 La administración debe motivar debidamente la aplicación de cualquier límite, sin disponer de potestad discrecional para ello.
5 Se determina la pérdida de objeto de la reclamación cuando la administración entrega la información solicitada durante la tramitación del expediente.

Texto completo

Resolució 750/2019, de 4 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 638/2019 Administració reclamada: Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona Informació reclamada: Còpia de les notificacions infructuoses i de la publicació al butlletí oficial d’una resolució sancionadora. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte Resum: La informació reclamada consta documentada a l’expedient que l’ORGT ha instruït com a titular per delegació de la competència de notificació de les resolucions sancionadores de l’Ajuntament de Martorell, i que ha posat a disposició de la GAIP i de la persona reclamant. Havent traslladat la documentació a la persona reclamant, res hi ha objectat ni ha fet cap al·legació en contra a què es consideri satisfeta la seva reclamació, de manera que correspon finalitzar aquest procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Paraules clau: Diputació de Barcelona. Persona interessada. Notificacions. Expedients sancionadors. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 9 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 638/2019, presentada contra l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de gener de 2019 la persona reclamant sol·licita a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) còpia de les notificacions infructuoses i de la publicació al butlletí oficial corresponent d’una determinada resolució sancionadora de la qual n’és la persona sancionada. La sol·licitud fa referència a què hauria demanat còpia de l’expedient relatiu a la sanció 23702, com a persona interessada, en una instància anterior, de 15 de març de 2018 (registre d’entrada 84752) de la què no n’hauria obtingut resposta. 3. La Reclamació presentada el 9 d’octubre de 2019 indica que vol obtenir l’expedient de la resolució sancionadora 703-077925 (02) que ja hauria sol·licitat anteriorment, amb data 15 de març de 2018 i 2 de gener de 2019, i que tampoc hauria pogut trobar el butlletí oficial en què es va publicar la sanció. 4. El 23 d’octubre de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació i que s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 5. El 24 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 30 d’octubre la Diputació de Barcelona informa a la GAIP de la derivació del requeriment esmentat a l’antecedent anterior a l’ORGT que n’és l’òrgan competent. 7. El 15 de novembre de 2019, la GAIP rep l’informe de la Unitat de Multes de l’ORGT així com còpia de la documentació de què disposa l’ORGT en relació amb l’expedient sancionador al qual es refereix la persona reclamant. L’Informe de l’ORGT posa de manifest que, de conformitat amb la delegació de competències de l’Ajuntament de Martorell en favor de l’ORGT, les seves actuacions dins del procediment sancionador son de mera notificació dels actes dictats per l’Ajuntament, i en el seu cas, d’assistència tècnica en les propostes. Que, d’acord amb aquest marc competencial, les peticions de documentació relatives a l’expedient sancionador incoat per l’Ajuntament de Martorell li van ser derivades a aquell Ajuntament i van ser tramitades com a peticions de còpia de l’expedient d’un procediment administratiu en curs per part d’una persona interessada, aplicant-hi la normativa pròpia del procediment sancionador, d’acord amb la disposició addicional primera LTAIPBG. Fa constar que les al·legacions de la persona reclamant contra la denúncia per estacionament haurien estat desestimades pel Decret d’Alcaldia 1010/2017, de 26 de juny de 2017, de l’Ajuntament de Martorell, que imposava la sanció, i que en data 14 de juliol de 2017, l’ORGT de la Diputació hauria emès la notificació d’aquesta resolució sancionadora, que es va practicar al domicili de la persona interessada i ara reclamant en dos intents (25 de juliol de 2017 i 1 d’agost de 2018), i en trobar-se absent, i havent estat impossible la notificació, es va procedir a publicar la resolució sancionadora en el BOE de data 30 d’agost de 2017. Annex a l’informe adjunta el certificat d’impossibilitat d’entrega de la notificació emès per Correos. Posteriorment a abonar la multa, amb data 29 de setembre de 2017 la persona ara reclamant hauria presentat recurs de reposició, que va ser desestimat per l’Ajuntament de Martorell (resolució de 154 de novembre de 2017, número 1675/2017). En relació amb això, l’informe fa constar que, consultat l’expedient, s’ha observat que per un error informàtic l’ORGT no hauria notificar a la persona reclamant aquesta resolució desestimatòria, fet que s’hauria esmenat ara expedint la notificació d’aquella resolució, amb indicació de les vies de recurs. Annexa a l’informe còpia de l’expedient tramitat per l’ORGT per a la notificació de la resolució sancionadora (que no es correspon exactament amb l’expedient sancionador instruït per l’Ajuntament de Martorell, ja que no inclou la documentació relativa a la butlleta de denúncia ni de senyalització) tot demanant la finalització del procediment per la pèrdua del seu objecte, i posant- se a disposició de la GAIP per notificar aquesta informació a la persona reclamant si la GAIP així li ho indica. Entre la documentació annexada hi consta la còpia de la documentació que acredita la publicació de la sanció al BOE núm. 208, de 30 d’agost de 2017, i la de la certificació de la impossibilitat de pràctica de la notificació, objecte de reclamació. 8. El 25 de novembre de 2019 la GAIP remet l’informe de l’ORGT a la persona reclamant, indicant-li que, si en el termini de cinc dies hàbils, no presentava al·legacions en contra, es donaria per satisfeta la reclamació i es procediria a finalitzar el procediment. Transcorregut amb escreix aquest termini, la persona reclamant no ha formulat oposició a la informació oferta per l’ORGT. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la pèrdua parcial d’objecte de la reclamació La sol·licitud objecte de reclamació demanava a l’ORGT l’accés a la còpia de les notificacions infructuoses i de la publicació al butlletí oficial corresponent de la resolució sancionadora de 14 de juliol de 2917, a la vista de què les anteriors peticions d’accés a l’expedient sancionador (que l’ORGT va derivar a l’Ajuntament de Martorell) no havien estat ateses prèviament. La informació reclamada consta documentada a l’expedient que l’ORGT ha instruït com a titular per delegació de la competència de notificació de les resolucions sancionadores de l’Ajuntament de Martorell, i que ha posat a disposició de la GAIP i de la persona reclamant. Havent traslladat la documentació a la persona reclamant, res hi ha objectat ni ha fet cap al·legació en contra a què es consideri satisfeta la seva reclamació, de manera que correspon finalitzar aquest procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, ordenant a l’ORGT de la Diputació de Barcelona que notifiqui formalment a la persona reclamant la documentació. Això sens perjudici de què la persona reclamant pugui iniciar un altre procediment de reclamació contra l’Ajuntament de Martorell, per al cas que no hagi atès les seves peticions d’accés a l’expedient sancionador que aquell Ajuntament va instruir i resoldre, i que l’ORGT li hauria derivat oportunament. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 638/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver estimat i lliurat l’Administració la informació. 2. Requerir l’ORGT de la Diputació de Barcelona a que notifiqui a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 638/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.