Pérdida de objeto 26/08/2022 · 51 días en resolverse

Solicitud de autorizaciones de venta de bebidas y hojas de incidencias policiales finalizada por pérdida de objeto

Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Tiana autorizaciones de venta de bebidas y hojas de incidencias policiales. Tras presentar reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento acreditó haber respondido y enviado la documentación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al acreditarse el acceso a la información.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales mediante la aplicación supletoria de la legislación de transparencia a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2 El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa se rige por el art. 164 del TRLMRLC, completándose su garantía a través de la LTAIPBG.
3 Los límites al derecho de acceso a la información pública deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 Se declara la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración acredita haber proporcionado la información solicitada durante la tramitación del procedimiento.

Texto completo

Resolució 732/2022, de 26 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 637/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Tiana Informació reclamada: Autorització per a la venda de begudes i fulls d’incidència policial Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha acreditat davant la GAIP haver donat resposta a la sol·licitud objecte de reclamació en el marc d’aquest procediment, sense que la persona reclamant n’hagi informat puntualment a aquesta Comissió, tal i com se li havia demanat en l’escrit d’admissió a tràmit, ni hagi fet cap al·legació en contra un cop la GAIP li n’ha fet nova notificació, que ha caducat en la plataforma electrònica amb els efectes previstos a l’article 43.2 en relació amb l’article 41.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació donant per acreditat l’accés material a la informació reclamada, i finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Autoritzacions. Atestats policials. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 6 de juliol de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 637/2022, presentada per un regidor contra l’Ajuntament de Tiana, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de maig de 2022 l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública en la qual exposa: “com a regidor i en funció del que disposa l’article 77 de la LRBRL, sol·licito de l’alcalde la documentació que sol·licito tot seguir per resultar necessària per poder desenvolupar la meva tasca de control a l’alcalde i a l’equip de govern” i sol·licita: “Descorxats va participar a la festa dels racons muntant una barra de bar i necessitaria tenir accés a: Títol administratiu que habilitava Descorxats a instal·lar una barra de bar amb venda de begudes i entrepans: conveni, llicència, autorització, etc. Fulls d’incidències policials (FIP) que pogués tramitar la policia entre les zero hores del dia 12 de maig i les 24 hores del dia 15 de maig”. 3. La Reclamació presentada el 6 de juliol de 2022 indica que no ha rebut resposta per part de l’Ajuntament. 4. El 14 de juliol de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tiana i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 17 de juliol de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 30 de juliol de 2022 l’Ajuntament de Tiana notifica l’informe i l’expedient sol·licitats a la GAIP en el qual fa constar: “En el ple del dia 7 de juny de 2022 va ser tractat el tema, si bé és cert que no se li va facilitar la documentació sol·licitada. En data 19 de juliol se li ha tramés resposta i documentació al citat sol·licitant”. S’annexa l’expedient, que conté la resposta de l’Alcalde en la què indica que “examinats els expedients no en figura cap d'autorització per instal·lar una barra de bar amb venda de begudes i entrepans” i a la què s’annexen els documents següents: conveni signat per a la realització de la Festa dels Racons 2022; FIP de la policia lo cal entre el 12 i el 15 de maig; Instancia presentada per QDM en nom del CAU i Descorxats, demanant fer un sopar de germanor i posterior celebració al sorral del Parc de l'antic camp de futbol, així com sol·licitud de material.” Igualment, s’adjunta còpia de l’evidència del registre de sortida d’aquesta resposta, datat el 19 de juliol de 2022. 7. El 5 d’agost de 2022 la GAIP posa a disposició de la persona reclamant l’informe elaborat per l’Ajuntament de Tiana i l’emplaça a formular al·legacions en un termini de cinc dies. Aquesta notificació ha quedat rebutjada per caducitat en haver transcorregut 10 dies naturals des de la seva posada a disposició sense que la persona reclamant hi hagi accedit. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar -los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha acreditat davant la GAIP haver donat resposta a la sol·licitud objecte de reclamació en el marc d’aquest procediment, sense que la persona reclamant n’hagi informat puntualment a aquesta Comissió, tal i com se li havia demanat en l’escrit d’admissió a tràmit, ni hagi fet cap al·legació en contra un cop la GAIP li n’ha fet nova notificació, que ha caducat en la plataforma electrònica amb els efectes previstos a l’article 43.2 en relació amb l’article 41.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquestes circumstàncies, cal considerar perdut l’objecte de la reclamació donant per acreditat l’accés material a la informació reclamada, i finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 d’agost de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 637/2022, per al pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.