Reclamación de acceso a información pública sobre protocolos laborales, presupuestos, licencias de software y teletrabajo en el Ayuntamiento de Almacelles con estimación parcial e inadmisibilidad parcial

Resolució 833/2024, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 636/2024 Administració reclamada: Ajuntament d’Almacelles Informació reclamada: protocol d’assetjament laboral, diversa del Comitè de Seguretat i Salut, de l’autorització del teletreball a treballadors, de programes informàtics, del pressupost l’Ajuntament i d’EPEL Residència d’avis i certificat d’un tribunal qualificador. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial Resum: La informació reclamada és, majoritàriament, informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així i pel que fa a protocol d’assetjament laboral, la informació relativa Comitè de Seguretat i Salut de l’Ajuntament, llicències dels programes utilitzats, i la relativa al pressupost 2024 de l’Ajuntament i EPEL Residència d’avis, s’estima el dret d’accés; pel que fa al teletreball, tenint en compte que aquesta modalitat està subjecte a l’autorització per part de l’organització i que ha d’estar subjecte a les necessitats del servei, que té caràcter voluntari i ha de ser compatible amb el treball presencial, garantint els drets i deures individuals i col·lectius, i podria estar subjecte a arbitrarietat aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública relativa a la sol·licitud i autorització amb la prèvia anonimització de les dades que poguessin resultar afectades per l’article 23 i article 24.2, essent l’Ajuntament el responsable de l’adequat compliment. I en darrer terme, pel que fa a la petició d’un certificat i d’unes actuacions per part de l’administració, s’inadmet parcialment donat el dret d’accés a la informació pública no empara el dret d’obtenir certificats (article 72.4 DTAIP) ni és funció de la GAIP posicionar-se en relació a accions o actuacions a realitzar. Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Protocols. Assetjaments. Certificats. Comitès. Llicències. Programes informàtics. Pressupostos. Entitats públiques. Reclamació contra silencia. Manca de col·laboració. Estimació. Estimació parcial. Protecció de dades. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 28 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 636/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament d’Almacelles en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta de l’administració. La persona reclamant va presentar diferents instàncies amb peticions diverses que es relacionen a continuació: 2.1 EL 14 de desembre de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) que diu: “Com a treballadora de l’Ajuntament sol·licito amb urgència el protocol d’assetjament laboral”. 2.2 El 8 de febrer de 2024 la persona reclamant presenta novament una instància en la que explica una situació laboral i sol·licita de nou el protocol d’assetjament laboral indicant que ja el va demanar fa uns mesos i el que se li ha facilitat no és el que va demanar. 2.3 El mateix 8 de febrer presenta una instància demanant: “un certificat que acrediti que els tres membres del tribunal tenen la condició de funcionari de carrera mentre han actuat com a tal [en relació al procés selectiu per cobrir la plaça interina de secretari]”. 2.4 El 14 de març presenta una nova instància en la que es demana en relació al Comitè de Seguretat i Salut de l’Ajuntament el següent: - Decret d’alcaldia de designació dels representants de l’Ajuntament a aquest Comitè - Els delegats de prevenció - Els assessors, treballadors, delegats sindicals i altres que en puguin formar part - Funcions/atribucions de cadascun d’ells/elles - Qui ostenta el càrrec de president/a i de secretari/ària - dret de veu i vot de cadascun - Règim de sessions - Reglament del funcionament del Comitè 2.5 El 22 de març es presenta una altra SAIP en la que es demana en relació al teletreball: “còpia dels expedients de sol·licitud per part d’aquests treballadors [es refereix al secretari i la tresorera] així com l’autorització expressa per part de l’òrgan competent (.../...)”. 2.6 El 28 de març i arran d’un requeriment “per assenyalar de forma fefaent qui li va instal·lar i quan es van instal·lar aquests programes en qualsevol dels ordinadors que aquest ajuntament li hagi proporcionat”, sol·licita “còpia de les llicències legals dels programes esmentats [per fer inventaris, fotografia, maquetació, dibuix, planimetries...], sol·licito còpia de les llicències legals de tots el programes (Paquet adobe, paquet Microsoft office, autocar,...) que el personal de l’ajuntament utilitza per treballar tant en Mac Aple com en Windows i que jo mateixa utilitzo, a fi d’assegurar-me que de conformitat amb Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la llei de propietat intel·lectual, no estic incorrent en alguna infracció. Sol·licito a l’Ajuntament que en cas de no disposar de les llicències legals reverteixi aquesta situació tot legalitzant-la i mentre es tramita el procediment oportú per disposar legalment de les llicències, se me comuniqui si puc continuar utilitzant els programes o deixo d’utilitzar-los, i quina seria la meva responsabilitat en cas que les llicències si fossin il·legals, jo podria tenir”. inadmissió 2.7 El 10 d’abril de 2024 la persona reclamant presenta una altra SAIP demanant: “còpia de l’expedient del pressupost per a l’any 2024 de l’Ajuntament d’Almacelles i de l’EPEL Residència d’avis”. Demana còpia de la documentació que en forma part: memòria explicativa, liquidació de l’exercici 2023 i avanç de l’actual, plantilla, annex d’inversions, annex de beneficis fiscals en tributs locals, annex dels convenis, bases d’execució, informes... tota la documentació que en formi part i sigui pública. Així com també la documentació de l’EPE Local Residència d’avis d’Almacelles”. 3 El 31 de maig de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4 El 3 de juny GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini abastament, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits La reclamació objecte d’aquesta Resolució recull 7 peticions formulades entre el 14 de desembre de 2023 al 10 d’abril de 2024 que requereix que s’hagi de fer un anàlisi detallat de cadascun dels ítems relacionats amb informació pública sol·licitats. La resta d’informació sol·licitada i reclamada, -protocol assetjament laboral, informació del Comitè de Seguretat i Salut, informació relativa al teletreball de certs treballadors, llicències de programes informàtics, informació del pressupost municipal i EPEL Residència d’avis -, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal també indicar que l’Ajuntament és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. Protocol d’assetjament laboral (antecedents 2.1 i 2.2) En primer lloc, l’Ajuntament d’Almacelles és un subjecte obligat a complir amb la normativa relativa a la prevenció de riscos laborals d’acord amb les previsions de l’article 3.1 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals (LPRL). L’article 16 modificat per la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals estableix: els mecanismes per integra la prevenció de riscos laborals al sistema general de gestió de l’empresa, tant en el conjunt de les seves activitats, com en tots els nivells jeràrquics d’aquesta, a través de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals . Aquest pla de prevenció de riscos laborals ha d’incloure l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos a l’empresa. Altrament, la Disposició addicional sèptima del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix: “1. Les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. 2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, les administracions públiques han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat que s’ha de desenvolupar en el conveni col·lectiu o acord de condicions de treball del personal funcionari que sigui aplicable, en els termes que s’hi prevegin”. Pel que als límits previstos legalment per a restringir o limitar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada, aquesta Comissió no n’aprecia cap d’ofici atesa la naturalesa de la documentació sol·licitada. En definitiva, a la llum de totes aquestes consideracions i obligacions legals en matèria de prevenció de riscos laborals, és, com dèiem, previsible que la informació publica sol·licitada estigui en mans de l’Ajuntament reclamat i per tant, s’estima el dret d’accés a rebre la còpia reclamada. En cas de no disposar de la informació ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Pel que fa a la informació relativa Comitè de Seguretat i Salut de l’Ajuntament (antecedent 2.4) D’acord amb l’article 38 de l’LPRL el Comitè de Seguretat i Salut és l'òrgan paritari i col·legiat de participació que es destina a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de prevenció de riscos laborals. Aquest comitè està format pels delegats de prevenció, d'una banda, i per l'empresari o els seus representants, de l'altra i les seves funcions estan regulades en l’article 39 LPRL. Per altra banda, l’article 14.f) de l’EBEP estableix com un dret individual el de rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent que per poder ser assistit en aquesta matèria, reconèixer el dret d’accés de la persona reclamant a la informació pública sol·licitada. En cas de no disposar de la informació ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Pel que fa a les còpies de les llicències dels programes utilitzats (antecedent 2.6) L’ús de eines i programaris informàtics fa temps que és una realitat no només en l’àmbit de l’administració pública sinó en el conjunt de la societat. Malgrat existir programaris lliures, és molt habitual en l’administració pública utilitzar programes subjectes a llicències. Les llicències d’ús d’un programari és un contracte entre l'autor/titular dels drets d'explotació/distribuïdor i l'usuari consumidor/usuari professional o empresa del programa informàtic, per fer servir el programari complint una sèrie de termes i condicions establertes dins de les seves clàusules. Les llicències de programari poden establir entre altres coses: la cessió de determinats drets del propietari a l'usuari final sobre una o diverses còpies del programa informàtic, els límits en la responsabilitat per fallades, el termini de cessió dels drets, l'àmbit geogràfic de validesa del contracte i fins i tot poden establir determinats compromisos de l'usuari final cap al propietari, tals com la no cessió del programa a tercers o la no reinstal·lació del programa en equips diferents del que es va instal·lar originalment. Per tant, i com no pot ser d’una altra manera, els programes no subjectes a programari lliure que s’utilitzen en una administració pública estan subjectes a aquests contractes. L’article 13 LTAIPBG regula la transparència en la contractació pública i afecta a tots els contractes subscrits pels subjectes obligats, inclosos els patrimonials i els menors. Dit això, s’estima el dret d’accés a la informació relativa a les llicències del programes utilitzats per la persona reclamant i per la resta de personal. En cas de no disposar de la informació ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la reclamació. Pel que fa a la informació relativa al pressupost 2024 de l’Ajuntament i EPEL Residència d’avis (antecedent 2.7) L’article 11.1.a) LTAIPBG estableix que l’Administració ha de fer pública la informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària, concretament “el pressupost, amb la descripció de les partides pressupostàries anuals i les dades de llur execució –de manera que se’n pugui conèixer el grau d’execució amb caràcter trimestral– i de llur liquidació, i el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”. Per tant, és clar que el legislador va preveure en la transparència de la informació relativa a la gestió econòmica en element bàsic per avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques. Aquesta obligació també afecta, d’acord amb l’article 3.1.b) a EPEL Residència d’avis. Pel que fa als límits, aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels previstos a l’article 21 de l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés. Per tant, es considera procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i es fa avinent que l’Ajuntament i en el cas que aquesta informació no estigui publicada, quan lliuri la informació, haurà de comprovar que efectivament no concorren límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació. 4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i límits Pel que fa a la informació relativa al teletreball (antecedent 2.5) A manca de col·laboració de l’Ajuntament aquesta Comissió ha de pressuposar que en les sol·licituds d’autorització de teletreball del personal de l’administració hi pot haver dades personals que no sigui merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública i, fins i tot, depenen de les circumstàncies individuals, hi pugui haver dades especialment protegides (com podrien ser dades de salut que justifiquessin circumstàncies especials). Per tant, caldrà ponderar tenint en compte l’article 23 i l’article 24.2 LTAIPBG. La situació que va generar la COVID-19 en les administracions públiques en general, ha provocat un procés de transformació en les hàbits tradicionals de treball, entre aquests el poder fer-ho amb la modalitat de teletreball. Gràcies al desenvolupament de les eines tecnològiques, la gestió electrònica i la disposició d’un sistema de gestió documental va permetre el treball en remot i adaptar l’organització per poder continuar prestant els serveis. El Reial decret-llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball a les Administracions Públiques i de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 introdueix l’article 47 bis en el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre. Aquest nou article deixa espai negociador i regulador que haurà d’encaixar-se primerament en els acords de negociació col·lectiva, en els convenis col·lectius i acords de condicions de treball i, posteriorment, en ulteriors reglaments de desenvolupament de la normativa bàsica, els quals resultaran instruments especialment idonis per tal que els ajuntaments, en l’exercici de la potestat d’autoorganització i la potestat reglamentària, i dins d’aquest marc legal bàsic i del marc regulador autonòmic de desenvolupament, puguin, primer negociar, i després regular el teletreball en l’àmbit de les seves organitzacions. A partir d’aquest moment moltes administracions han anat desenvolupant aquests mecanismes de regulació. Tenint en compte que aquesta modalitat està subjecte a l’autorització per part de l’organització i que ha d’estar subjecte a les necessitats del servei, que té caràcter voluntari i ha de ser compatible amb el treball presencial, garantint els drets i deures individuals i col·lectius, i podria estar subjecte a arbitrarietat. La llei de transparència neix amb voluntat que la ciutadania pugui conèixer i avaluar les decisions i l’exercici de les polítiques públiques, s’ha de considerar que conèixer els motius pels quals s’ha autoritzat al personal d’una administració a exercir les seves funcions en modalitat de teletreball no deixa de ser un exercici de transparència. Per tant, i tenint en compte el que s’ha exposat, aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública relativa a la sol·licitud i autorització per realitzar treball en modalitat de teletreball de les dues persones treballadores afectades amb la prèvia anonimització de les dades que poguessin resultar afectades per l’article 23 i article 24.2, essent l’Ajuntament el responsable de l’adequat compliment. 5. Sobre la inadmissió parcial de la reclamació Pel que fa a la petició d’un certificat que acrediti la condició dels membres d’un tribunal (antecedent 2.3) ha de ser parcialment inadmesa la Reclamació perquè trascendeix del dret d’accés a informació pública. És doctrina consolidada d’aquesta Comissió (vegeu la Resolució 0803/2022, entre moltes d’altres), i així ho estableix l’article 72.4 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública que “el dret d'accés no empara el dret a obtenir certificats, còpies autèntiques, indexacions d'expedients ni traduccions de documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre una petició explícita de la persona sol·licitant amb aquest objecte. En aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició”. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la pretensió d’obtenir un certificat és un objecte que resta al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. I en darrer terme i pel que fa a la petició d’unes actuacions per part de l’administració en relació a les llicències dels diferents programes informàtics (antecedent 2.6) és procedent també la seva inadmissió, en primer lloc, perquè entre les funcions de la GAIP hi ha la de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública d’acord amb l’article 7 del RGAIP. I entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública. En aquest punt concret, s’observa que la persona reclamant demana unes actuacions en el cas que es confirmin una determinada informació i, per tant, aplicació a l’article 33 del RGAIP aquesta Comissió ha d’inadmetre parcialment la reclamació perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. L’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 23 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins els nivells següents: Planificació, control administratiu i transparència (0026) sèrie polítiques, plans i directrius (1287) pel que fa al protocol, Relacions laborals (0067) sèrie expedients del Comitè de Seguretat i Salut laboral (1550), Gestió de les aplicacions TIC (0039) sèrie administració, elaboració, implantació i manteniment dels recursos informàtics (1343), Gestió del pressupost (0077) sèrie pressupost general (1616) i Prestació i finalització del servei actiu (0060) sèrie expedients personals (1484). 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 636/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que fa al protocol d’assetjament, al Comitè de Seguretat i Salut, llicències dels programes informàtics i al pressupost d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment Reclamació 636/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que fa a la informació relativa al teletreball d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Inadmetre parcialment la Reclamació 636/2024 pel que fa a la petició d’un certificat i unes actuacions d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5 4. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir a l’Ajuntament d’Almacelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 636/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.