El ciudadano solicitó a la Dirección General de la Policía una copia auténtica e indexada de un expediente de concurso de méritos. Tras alegar falta de respuesta, la GAIP interviene y la administración entrega la documentación. La GAIP decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, aclarando que el derecho de acceso a la información no cubre la obtención de copias auténticas.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública ampara el acceso a la información, pero no la obtención de copias auténticas de documentos, prestación no prevista en la LTAIPBG.
2
La obtención de copias auténticas está regulada por la Ley 39/2015 (LPAC), teniendo un contenido y procedimiento distintos al derecho de acceso a la información pública.
3
Las pretensiones relativas a la autenticidad de los documentos quedan fuera de las competencias de la GAIP.
4
La información facilitada por la Administración en el marco de un procedimiento oficial de acceso a la información pública debe presumirse veraz.
5
La entrega extemporánea de la documentación solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
Texto completo
Resolució 722/2019, de 15 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 636/2019
Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior.
Informació reclamada: Còpia d’un expedient.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Certament, la persona reclamant demana una “còpia autèntica” de l’expedient administratiu
sol·licitat, “indexat amb còpia fefaent de tots i cadascun dels documents” que l’integren i per fonamentar
aquest dret invoca l’LTAIPBG i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú
(LPAC). I la documentació facilitada pel Departament no reuneix aquests requisits de la sol·licitud. Ara
bé: el dret d’accés a la informació pública empara l’accés a informació, no a la còpia autèntica de
documents, prestació aquesta que no està prevista a l’LTAIPBG. L’article 27 LPAC regula les còpies
autèntiques dels documents administratius i el dret de les persones interessades a obtenir-les, dret que
s’ha de satisfer en el termini de 15 dies. Es tracta d’un dret que té un contingut (còpies autèntiques) i
un procediment (òrgan competent, termini) diferents dels del dret d’accés a la informació pública, motiu
pel qual aquestes pretensions no són garantides pel dret d’accés a la informació i, en conseqüència,
resten al marge de les competències de la GAIP. S’ha de tenir en compte, a més, que la informació
facilitada per l’Administració en el marc d’un procediment oficial com és el d’accés a la informació
pública s’ha de presumir veraç.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Informació pública. Còpia autèntica. Personal.
Selecció. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pè rdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 8 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 636/2019, presentada per una persona que
invoca la seva condició d’interessada, contra la Direcció General de la Policia (DGP) del
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’1 de març de 2019 la persona reclamant, després d’invocar l’LTAIPBG i la Llei 39/2015, d’1
d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), demana a la Subdirecció general de
Recursos humans de la DGP “còpia autèntica de l’expedient administratiu, indexat amb còpia
fefaent de tots i cadascun dels documents (LPAC) actes, informes, llistats de valoració candidats,
valoració competències i memòria, propostes, resolucions, actes de tràmit, ... que conformen
l’expedient administratiu del Concurs de mèrits de Responsable de relacions sindicals de la DGP,
convocatòria INT/02/18”.
3. El 28 de juny de 2019 la persona reclamant fa referència a l’anterior sol·licitud i a què el concurs
de mèrits del qual demana informació hauria finalitzat, invoca la mateixa normativa i reitera la
petició de la mateixa informació.
4. La Reclamació presentada el 8 d’octubre de 2019 indica que les sol·licituds anteriors no haurien
estat contestades per l’Administració.
5. L’11 d’octubre de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. L’11 de novembre de 2019 la GAIP rep una còpia de la documentació completa de l’expedient
sol·licitat.
7. El 12 de novembre de 2019 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies,
és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret
d’accés exercit.
Certament, la persona reclamant demana una “còpia autèntica” de l’expedient administratiu sol·licitat,
“indexat amb còpia fefaent de tots i cadascun dels documents” que l’integren i per fonamentar aquest
dret invoca l’LTAIPBG i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administrat iu comú (LPAC). I la
documentació facilitada pel Departament no reuneix aquests requisits de la sol·licitud. Ara bé: el dret
d’accés a la informació pública empara l’accés a informació, no a la còpia autèntica de documents,
prestació aquesta que no està prevista a l’LTAIPBG.
L’article 27 LPAC regula les còpies autèntiques dels documents administratius i el dret de les persones
interessades a obtenir-les, dret que s’ha de satisfer en el termini de 15 dies. Es tracta d’un dret que té
un contingut (còpies autèntiques) i un procediment (òrgan competent, termini) diferents dels del dret
d’accés a la informació pública, motiu pel qual aquestes pretensions no són garantides pel dret d’accés
a la informació i, en conseqüència, resten al marge de les competències de la GAIP.
Nogensmenys, en l’àmbit d’aquesta Reclamació l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP, i
aquesta Comissió a la persona reclamant, la informació d’allò que la sol·licitud demana la còpia fefaent,
motiu pel qual es pot afirmar que la sol·licitud de la que deriva la Reclamació, en la seva dimensió de
sol·licitud d’informació pública, ha estat satisfeta i procedeix, per tant, finalitzar la Reclamació per la
pèrdua del seu objecte. S’ha de tenir en compte, a més, que la informació facilitada per l’Administració
en el marc d’un procediment oficial com és el d’accés a la informació pública s’ha de presumir veraç.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de
novembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 636/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.