Se solicitó al Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya datos de emisiones contaminantes de diversas empresas de Tarragona en 2022. El reclamante alegó falta de entrega, aunque posteriormente admitió recibir la información pero solicitó aclaraciones técnicas. La GAIP resolvió que ha habido pérdida del objeto por haberse entregado la información solicitada.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP declara la pérdida del objeto de la reclamación al haberse producido la entrega efectiva de la información solicitada inicialmente por la Administración.
2
El derecho de acceso a la información pública comprende la obtención de los datos, pero no incluye el derecho a recibir explicaciones o interpretaciones sobre su contenido, independientemente de su complejidad técnica.
3
Las solicitudes de aclaraciones para comprender la información ya entregada no constituyen el objeto de una reclamación por derecho de acceso según el artículo 39.1 LTAIPBG y el artículo 33.2 RGAIP.
4
La función de asesoramiento o didáctica sobre el contenido de la información recibida excede las competencias legales atribuidas a la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública.
Texto completo
Resolució 698/2023, de 27 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 635/2023
Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada: Dades de contaminació ambiental.
Sentit de la resolució: Pèrdua d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada aquesta
informació per la GAIP a la persona reclamant, a data d’aquesta resolució, res ha manifestat en
contra de considerar-se’n adequadament satisfeta, malgrat els dubtes que explicita i que són
relatius al contingut de la informació rebuda, i que, a parer d’aquesta Comissió, han de ser
substanciats en fase d’execució d’aquesta resolució.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya, periodista, contaminació, medi ambient, pèrdua
d’objecte, reclamació contra manca de lliurament, sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El dia 5 de juliol entra a la GAIP la Reclamació 635/2023, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 15 de maig la persona reclamant sol·licita al Departament d’Acció Climàtica de la
Generalitat de Catalunya literalment el següent: les dades d'emissions de les següents
empreses dels polígons Nord i Sud de Tarragona durant l'any 2022. Entre parèntesi, el focus
emissor: ASESA (forns), BASF (Kresoxim metil A805), BASF (oxidador tèrmic A 1100), BASF
Sonatrach (reactors PDH), AFEPASA (captació de gasos, scrubber), Dow Nord (forn F1014),
Dow Nord (forn F1010), REPSOL Petróleo (Combustibles), REPSOL Química (oxidador
catalític), SARPI (Incineradora), SIRUSA (Xemenia Línia 1 i 2), TRISA (Focus 3, xemeneia
Evapo- oxidació), IQOXE (caldera F-5103). Demano tots els registres que tingui Acció
Climàtica, siguin mesuraments minut a minut o hora a hora, constant quina mena de
contaminant s'ha mesurat.”
3. En la Reclamació presentada el 05 de juliol de 2023 es fa constar el següent: “Acció Climàtica
em va respondre que la meva petició havia estat derivada al Servei d'Informació Ambiental
però no he rebut la documentació”.
4. El 13 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 13 de juliol de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Acció Climàtica de
la Generalitat de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per
l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de
l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El dia 14 de juliol de 2023 la GAIP rep un correu del reclamant on consta el següent: Hola, us
vull notificar una novetat en relació amb la reclamació número 9015- 1566406/2023. La
Generalitat m'ha fet arribar la documentació que demanava, però el seu volum és ingent i molt
tècnic, és per això que demano un temps per poder analitzar tot el que m'ha arribat. De fet, ja
us puc avançar que tinc una sèrie de preguntes a fer a la direcció general de Qualitat
Ambiental de la Generalitat. Són preguntes per tal de resoldre dubtes sobre la documentació
rebuda que, com us dic, és molta i molt tècnica. Gràcies”.
7. El dia 25 de juliol de juliol la GAIP rep l’informe i l’expedient esmentats a l’antecedent 5 i
ambdós documents són immediatament traslladats al reclamant per al seu coneixement,
malgrat que ell mateix ja manifesta tenir a disposició la informació sol·licitada inicialment, tal i
com s’especifica a l’antecedent 6.
8. El dia 26 de juliol la GAIP rep un correu electrònic de la persona reclamant on especifica el
següent: “(...) ahir vaig rebre una notificació vostra en relació amb la reclamació 635/2023. He
rebut la documentació de la Generalitat de Catalunya, però la meva petició d'informació
pública encara no està resolta. Vaig enviar una sèrie de preguntes al departament arran de la
documentació (que és molt tècnica). Us adjunto la petició que vaig fer i que encara no ha
estat resolta (tot i que fa només 12 dies que la vaig enviar). Us envio el document amb els
dubtes que vaig enviar a la Generalitat”. El literal de les preguntes plantejades és el següent:
“Les concentracions que dona el mesurador en continu són les que figuren com a VALOR en
els fitxers DPN i que després de les correccions de calibració, condicions normals de
temperatura i pressió o oxigen referenciat s’obtenen el valors de concentració V_VLE i de
concentració màssica V_PRT en els fitxers MCT? Com es referencia a valors normalitzats de
temperatura i pressió quan en els fitxers DPN no hi figuren aquests valors? (Exemple: oxidor
tèrmic Repsol Química) En els fitxers MTC quin és el significat de NUMMIN (30, 60, 90) quan
els valors son minut a minut? A la instrucció IT-AT-020 consta un codi d’emissió 374 que
correspon a l’òxid d’etilè. Quin és el focus que té aquest codi? Correspon a IQOXE? No el
vaig demanar inicialment, però podria obtenir aquestes dades ara o cal fer una nova petició
d'informació pública? Per comprovar el compliment dels valors límits d’emissió (VLE) hi ha
algun paràmetre en els fitxers MCT o en altres que faci la comparativa d’ambdós valors?”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i consideració dels
dubtes plantejats per la persona reclamant un cop lliurada la informació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i aquesta informació ha estat
traslladada, també, per la GAIP a la persona reclamant. Atès que ja s’ha produït el lliurament de la
informació sol·licitada, la GAIP considera que l’objecte del procediment de reclamació ha
desaparegut. I això malgrat els dubtes que ha explicitat la persona reclamant sobre el contingut de
la informació, com consta als antecedents 6 i 8, dubtes que aquesta Comissió entén que són
relatius a la pròpia comprensió de la informació rebuda. El reclamant no manifesta, en cap cas,
que li manqui cap part o ítem de la informació inicialment sol·licitada, és més, fins i tot explicita que
amb la formulació d’aquestes preguntes està -ara, en fase de reclamació- demanant informació
que no va sol·licitar inicialment, com s’indica a l’antecedent 8.
Les successives peticions d’aclariments plantejades per la persona reclamant que tenen per
objectiu entendre o comprendre la informació ja lliurada no són pròpiament l’objecte d’una
reclamació, en el sentit de demanar l’accés a una informació publica, en els termes descrits a
l’article 39.1 LTAIPBG i si es plantegessin com a reclamació davant d’aquesta Comissió donarien
lloc a concloure que no és procedent admetre aquest extrem plantejat per la persona reclamant,
d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no
tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública.
Certament, el dret d’accés a la informació pública empara el dret de poder-la obtenir, com ha
succeït en aquest supòsit, però no engloba el dret a rebre explicacions sobre el seu contingut per
molt complexa i/o tècnica que sigui la informació rebuda. Aquesta qüestió -molt més propera a una
funció didàctica o d’assessorament que a l’accés a la informació pública- tindrà el seu encaix,
eventualment, en d’altres drets legalment reconeguts a la ciutadania, però depassa l’objecte del
dret d’accés a la informació pública, únic àmbit en el qual aquesta Comissió té atribuïdes
legalment les seves competències.
Igualment, cal tenir en compte que, atesa la naturalesa tècnica de la informació sol·licitada per la
persona reclamant, no semblaria -a parer d’aquesta Comissió- que la informació tramesa per
l’Administració no s’ajustés o no fos proporcional a allò que inicialment constava al petitum de la
sol·licitud d’accés. Per entendre l’abast de la informació ara rebuda i que correspon a la inicialment
sol·licitada es requereixen realment d’alguns coneixements en aquest àmbit.
Com és palès a la llum dels paràgrafs anteriors, s’ha produït la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és
procedent finalitzar la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
27 de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 635/2023 per pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.