Reclamación por denegación de acceso a información sobre cobros de un regidor del Ayuntamiento de Navata hasta el año 2009

Resolució 832/2024, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 634/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Navata Informació reclamada: Cobraments d’un regidor des de que va assumir el càrrec fins l’any 2009. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament inadmet la SAIP per considerar-la reiterativa respecte a una anterior i per tasca complexa d’elaboració o reelaboració. Pel que fa al caràcter abusiu cal dir que l’LTAIPBG no preveu que puguin ser inadmeses les sol·licituds d’accés repetitives o abusives en els termes en què ho fa l’article 18 de la legislació estatal. Només resulta adequada quan la finalitat pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública. Pel que fa a la consideració de tasca complexa aquesta Comissió, com ja s’ha expressat en altres ocasions, considera que s’han de complir acumulativament dues condicions: que el treball sigui inassumible i desproporcionat i que no es pugui fer per mitjans informàtics (article 66.1.a). La transparència i el dret d’accés és un instrument bàsic per al retiment de comptes, un exercici de qualitat democràtica que reconeix la mateixa llei en el seu preàmbul com un dels seus objectius. La legislació relativa a les hisendes locals (Llei 39/1998 i Reial decret legislatiu 2/2004) regula que la comptabilitat pública s’ha de portar en llibres, registres i comptes i preveu la necessitat d’un tractament especial simplificat per a municipis de menys de 5000 habitants. En les instruccions de comptabilitat desenvolupades s’estableixen els llibres comptables de caràcter obligat i d’altres auxiliars. I l’Ordre EHA/4040/2004 que defineix el Model Bàsic del Sistema d'Informació Comptable (SICAL- Bàsic) regula els registres comptables que, com a norma general, es faran mitjançant procediments i mitjans informàtics, tant pel que fa al tractament de les dades com l’arxiu i conservació de la informació, mantenint un criteri de flexibilitat a l’existència dels tradicionals llibres de comptabilitat per al cas excepcional d’entitats amb pocs recursos materials i personals. Per tant, queda clar que la legislació anterior al 2009 preveu l’existència de llibres de comptabilitat que han de permetre exercir un control en la despesa pública. Aquestes llibres han de permetre extreure les dades sol·licitades sense necessitat d’haver de fer una cerca a cadascun dels expedients com al·lega l’Ajuntament. Pel que fa la protecció de dades, no podem oblidar que les obligacions de publicitat a ctiva rebaixa la protecció per aquests perfils. Fent una ponderació raonada entre l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones i tenint en compte que es demana informació anterior al 2009 per una banda, i que l’Ajuntament ja ha facilitat la informació relativa al període posterior, així com la finalitat de l’accés, aquesta ponderació s’ha de resoldre favorable a la divulgació de la informació sol·licitada perquè afecta directament l’exercici de càrrecs públics i la disposició dels recursos públics. Pel cas que, un cop analitzada la informació facilitada, el reclamant requerís disposar dels documents justificatius, aquesta petició serà objecte d’una altra sol·licitud d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Recursos econòmics. Despeses. Pagaments. Càrrecs electes. Llibres de comptabilitat. Reclamació contra inadmissió. Sense límits. Inadmissions. Abús de dret. Sol·licituds repetitives. Tasca complexa. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 28 d’abril de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 634/ 2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Navata en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta però que no se li ha lliurat la informació. EL 26 de març la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) que diu: “Sol·licitem la informació que en el seu dia vàrem demanar 30/01/2024 (E2024000338 ) al Ajuntament de Navata i que no ens han entregat. Els cobraments per part del Sr XXXX des de que va entrar al Ajuntament de Navata , ja sigui com a regidor o Alcalde, des de inici i fins a 2009 que ja ens ho han entregat. Com els apunts els tenen en paper poden fer-nos fulla d´excel mes a mes i any a any”. El 22 d’abril l’Ajuntament de Navata, mitjançant Resolució d’Alcaldia núm. 2024DECR000143, va resoldre la SAIP en els següents termes: “Primer.-lnadmetre a tràmit la petició reiterada d'accés a la informació E2024000859 de 26/03/2024 formulada per XXX. ja que d'acord a allò establert a I’article 18.1.e) de la Llei 1912013 de I de desembre de Transparència accés a la informació pública i bon govern (Estatal) seran causa d'inadmisió aquelles que siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de la Llei de Transparència. Així doncs, atès gue la informació que se sol·licita, pagaments des de l'inici fins al 2009 al que era Alcalde, ja es va Resoldre i notificar al seu dia mitjançant Decret 2024DECR000051 de 27/02/2024 es considera que és una sol·licitud reiterada (cosa que la pròpia intestada reconeix al seu escrit quan afirma "que informació que al seu dia es va demanar) i per tant encaixa la causa perfectament amb la causa d'inadmisió de l'article 18.1.e de la Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Alhora també opera la causa d'inadmisió de I'article 29.1.b de la LT i art 66 DTAFC atès que tal com reconeix la pròpia interessada cal una elaboració complexa per part de l'administració ja que la documentació sol·licitada està en diversos expedients i està en paper i no està informatitzada”. El 8 de maig de 202 4 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació va ser acceptada el 13 de maig. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. El 14 de maig la GAIP rep l’informe emès per l’Ajuntament que, en resum, diu: “Primer de tot manifestar que l’escrit E2024000859 de 26/03/2024 no s’interpreta com un recurs administratiu establert a l’article 38 de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern ja que no indica contra quin acte es presenta el recurs, i a més a més literalment diu sol·licitem informació no entregada, per tant s’interpreta la sol·licitud com una reiteració de la sol·licitud d’informació de data 30/01/2024 E2024000338 i resolta per aquest Ajuntament mitjançant Resolució d’Alcaldia 2024DECR000051 de 27/02/2024 i notificada a la Sra. XXX S2024000483 de 27/02/2024. Un cop matisat això queda clar que la petició d’informació és exacte a la ja denegada i alhora la sol·licitant demana a l’administració que com que està en paper realitzi la tasca de fer una fulla d’excel mes a mes i any a any. Dir que d’acord amb l’article 18.1.e) de la Llei 19/2013 de 9 de desembre de Transparència accés a la informació pública i bon govern (Estatal) ( en endavant LTE) seran causa d’inadmisió aquelles que siguin manifestament repetitives o tinguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de la Llei de Transparència. Així doncs conforme a aquest article es considera procedent inadmetre la sol·licitud ja que aquesta ja es va Resoldre i notificar al seu dia mitjançant Decret 2024DECR000051 de 27/02/2024. Alhora també s’aplica la causa d’inadmisió l’article 29.1 b) de la LT i art. 66 DTAIPC ja que la taxa de buscar la informació, que està en paper i cada pagament en un expedient diferents comporta una tasca per part de l’administració, i a més a més a la sol·licitud demana que es faci un document excel mes a mes i any a any, reconeixent així, la interessada, que és conscient que cal un treball per part de l’administració per tal de poder-li facilitar aquestes dades ja que la documentació està en paper i no informatitzada”. Per aquests motius es proposa a l’Alcaldia que es dicti Resolució en el sentit d’inadmetre a tràmit la petició reiterada d’accés a la informació E2024000859 de 26/03/2024 en aplicació de l’article 18.1.e) de LTAIPBGE per ser manifestament repetitives o tenir caràcter abusiu no justiificat amb la Llei de Transparència. Alhora consideren que “opera causa d’inadmissió de l’article 29.1.b de la LT i art 66 DTAIPC atès que tal com reconeix la pròpia interessada cal una elaboració complexa per part de l’administració ja que la documentació sol·licitada està en diversos expedients i està en paper i no està informatitzada”. El 31 de maig la GAIP trasllada la informació rebuda a la persona reclamant perquè en el termini de cinc dies ens comuniqui si satisfà la seva sol·licitud amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la seva SAIP i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. L’1 de juny la persona reclamant manifesta la disconformitat amb la informació rebuda i posteriorment, el 7 de juny la persona reclamant presenta nova documentació, concretament la resolució de la SAIP presentada el 30 de gener i manifesta la seva disconformitat respecte a l’informe rebut de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la inadmissió per repetitiva i tasca complexa La informació sol·licitada i reclamada, -cobraments d’un regidor -, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Tot i que l’article 18.2 LTAIPBG estableix que aquest dret no resta subjecte a motivació, la persona reclamant motiva la seva petició i indica que hi podria haver un presumpte cobrament il·legal i que recopilen la informació per poder presentar una denúncia. En primer lloc, convé recordar a l’Ajuntament que la notificació de la resolució ha d’indicar les vies específiques de recurs i reclamació establertes per l’LTAIPBG d’acord amb el que estableix l’article 34.7. Aquesta mancança podria comportar una feblesa jurídica que podria qüestionar la validesa de dita resolució. Ara bé, més enllà d’aquesta qüestió procedimental, aquesta Comissió procedeix a analitzar els motius invocats per a la inadmissió. L’Ajuntament inadmet la SAIP per dues qüestions. En primer lloc i fent referència a l’article 18.1.e) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), considera que la petició és reiterativa respecte a una anterior formulada i que ja va ser resolta mitjançant Decret 2024DECR000051 de 27/02/2024; i en segon lloc, i en aquest cas invocant l’article 29.1.b) de l’LTAIPBG i article 66 del DTAIP, que és una tasca complexa d’elaboració o reelaboració “ja que la documentació sol·licitada està en diversos expedients i està en paper i no està informatitzada”. En el marc d’aquest procediment, en l’informe que l’Ajuntament emet a requeriment d’aquesta Comissió, s’afegeix que l’escrit amb “E2024000859 de 26/03/2024 [objecte d’aquesta reclamació] no s’interpreta com un recurs administratiu” (vegeu antecedent 6) sinó com una “una reiteració de la sol·licitud d’informació de data 30/01/2024” (motiu pel qual inadmeten) i afegeixen que “la informació és exacte a la ja denegada”. Malgrat no disposar de la petició prèvia, en la Reclamació s’explicita que demanen la informació que ja van demanar i que no se’ls hi ha entregat i que abasta des de l’inici que la persona regidora va ocupar un càrrec públic fins l’any 2009, data a partir de la qual sí que se’ls hi facilitat la informació. Ni en la sol·licitud ni en la reclamació s’especifica la data en que la persona sobre la qual es demana la informació va ocupar inicialment un càrrec públic a l’Ajuntament però és evident que l’administració reclamada coneix el període al que es refereix el reclamant ja que no ha demanat cap concreció al respecte. Pel que fa a la consideració sobre el pretès el caràcter abusiu cal dir que l’LTAIPBG no preveu que puguin ser inadmeses les sol·licituds d’accés repetitives o abusives en els termes en què ho fa l’article 18 de la legislació estatal. El caràcter bàsic de l’LTAIPBGE garanteix una base comuna de drets i garanties, uns mínims irrenunciables en el règim d’accés a informació pública, però no impedeix que el legislador autonòmic pugui ser més exigent encara amb les administracions del seu àmbit i millorar el règim general i les condicions bàsiques d’accés. La reducció considerable de les causes d’inadmissió en la legislació catalana en relació amb les causes d’inadmissió que contempla la normativa estatal és, precisament, un exemple d’aquesta potestat del legislador autonòmic per establir un marc més exigent per l’Administració, més restrictiu de les seves potestats discrecionals i més garantista del dret d’accés per a la ciutadania. En conseqüència, és respectuós amb les bases estatals i directament aplicable al cas el règim d’inadmissions establert a l’article 29 LTAIPBG, sense que puguin aplicar-se per la via de la supletorietat de la normativa bàsica estatal altres causes d’inadmissió de l’article 18 LTAIPBGE que han estat volgudament descartades pel legislador català . Només resulta adequada quan la finalitat pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública, sinó obstruir el normal funcionalment de l’Administració com a mesura de pressió per a l’obtenció d’un interès privat o com acció de venjança, cosa que haurà d’acreditar la part reclamada. Per tant, la condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat amb què s’exerceix aquest dret. En el cas concret, no sembla que repetir, reiterar o formular novament una sol·licitud d’accés a la informació pública quan aquesta no ha estat atesa en una primera petició es pugui considerar com una sol·licitud repetitiva o abusiva. Pel que fa a la consideració de tasca complexa aquesta Comissió ja s’ha pronunciat en altres ocasions (vegeu per totes la Resolució 938/2023, de 19 d’octubre). L’article 29.1.b) LTAIPGB preveu la possibilitat de donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant, opció que l’Ajuntament no ha considerat en cap cas. I l’article 66.1 DTAIP, als efectes del que preveu la lletra b) de l’article 29.1 LTAIPBG estableix que ha de ser inadmeses les SAIP quan concorri alguna de les circumstàncies següents: “a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. I segueix en el punt 2 i 3 en aspectes no menys transcendents per a valorar aquesta qüestió: “2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. Així mateix l’article 64.1 DTAIP diu: “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret”. L’argument invocat per a justificar la causa d’inadmissió no compleix els requeriments de l’article 66.2 DTAIP ni en la resolució ni en l’informe realitzat en el marc d’aquest procediment. Simplement s’argumenta que “la documentació sol·licitada està en diversos expedients i està en paper i no està informatitzada”. Per tot això, aquesta Comissió considera que tampoc existeix, en cap cas, causa d’inadmissió pel motiu invocat de tasca d’elaboració i reelaboració perquè, com hem vist i de la literalitat de l’article 66 DTAIP, el volum sense més no justifica la causa d’inadmissió i cal que es compleixin acumulativament les dues condicions: que el treball sigui inassumible i desproporcionat i que no es pugui fer per mitjans informàtics (article 66.1.a). 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació demanada, - cobraments d’un càrrec electe- , és informació pública que pot contenir dades de caràcter personal que no són merament identificatives (art. 24.1 LTAIPBG) ni, en principi, especialment protegides (art. 23 LTAIPBG) i, per tant, el dret d’accés s’ha de ponderar amb el dret a la protecció de dades de la persona afectada, d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG. En aquesta ponderació es tindran en compte les circumstàncies esmentades en aquest mateix article, en especial, el temps transcorregut, així com la finalitat al·legada per la persona sol·licitant de l’accés (presumpte cobrament il·legal). És avinent recordar que la transparència i el dret d’accés és un instrument bàsic per al retiment de comptes, un exercici de qualitat democràtica que reconeix la mateixa llei en el seu preàmbul com un dels seus objectius. En primer lloc, i respecte a l’afirmació efectuada que “ la documentació sol·licitada està en diversos expedients i està en paper i no està informatitzada” (antecedent 6) i a falta de concreció de l’àmbit temporal afectat (des de que va ocupar un càrrec públic fins el 2009), ens hem de referir necessàriament a la legislació reguladora de les hisendes locals. L’article 187 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals (LRHL) determina que la comptabilitat pública s’ha de portar en llibres, registres i com ptes segons els procediments tècnics que siguin més convenients per l’índole de les operacions i de les situacions que s’hi hagin d’anotar i que s’hi ha de comptabilitzar la totalitat dels actes o les operacions de caràcter administratiu, civil o mercantil, amb repercussió financera, patrimonial o econòmica en general. En l’article 184.1.c) LRHL es va establir que el Ministeri d’Economia i Hisenda havia d’establir els llibres que, com a regla general i amb caràcter obligatori, s’havien de portar. I va preveure que pels ajuntaments d’escassa població (inferior a 5000 habitants) la necessitat d’un tractament especial simplificat tant en matèria pressupostària com la comptable, aquesta última en la seva doble faceta de comptabilitat i de rendició de comptes. Aquest tractament especial es va desenvolupar mitjançat la Instrucción de Contabilidad del tratamiento especial simplificado para Entidades locales de ámbito territorial con població inferior a 5000 habitantes (suplement de 24 de juliol de 1990 del BOE al núm. 176). En la regla 44 de dita instrucció, s’estableix, amb caràcter obligatori, els llibres regulats en el capítol II del títol II d’aquesta instrucció. Entre aquests, i als efectes d’aquesta Reclamació, ens fixem amb el Diari general d’operacions , el Diari general d’operacions , el Llibre major de comptes , el Diari d’operacions del pressupost de despeses , el Llibre major de conceptes del pressupost de despeses recollits en la regla 49 de la Instrucció; i els llibres de comptabilitat auxiliar recollits en la regla 56, concretament el registre general de tresoreria – pagaments . El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRHL) s’expressa en termes similars en l’article 203 tant pel que fa a la competència del Ministeri d’Hisenda per establir e ls llibres que, com a regla general i amb caràcter obligatori, s’hagin de portar com del tractament comptable simplificat les entitats . Mitjançant l’Orden EHA/4040/2004, de 23 de noviembre, por la que se aprueba la Instrucción Diari general d’operacions: registrarà dia a dia totes les operacions de naturalesa ( i financera relatives a l’exercici de l’activitat, tant si té incidència pressupostària com si no. Serà vàlida l’anotació conjunta de totals d’operacions per períodes no superiors a un mes, sempre que el detall figuri en el llibre o registres auxiliars concrets (regla 49 de la instrucció) Diari general d’operacions (regla 49): registrarà dia a dia totes les operacions de naturalesa economia i financera relatives a l’exercici de l’activitat, tant si té incidència pressupostària com si no. Serà vàlida l’anotació conjunta de totals d’operacions per períodes no superiors a un mes, sempre que el detall figuri en el llibre o registres auxiliars concrets Llibre major de comptes recull la situació de cadascuna de les comptes en funció de com s’hagin registrat en les operacions en el Diari General d’Operacions. Diari d’operacions del pressupost de despeses: registrarà per ordre cronològic les operacions relatives al pressupost de despeses. Llibre major de conceptes del pressupost de despeses: recollirà diàriament, per aplicacions pressupostàries, les operacions d’execució del pressupost de despeses, totalitzant al final de cada mes les quantitats anotades . Registre general de tresoreria- pagaments: recollirà la informació relativa als pagaments efectuats en la Tresoreria per l’entitat local o organisme autònom. del modelo Básico de Contabilidad Local (BOE núm. 296, de 9 de desembre de 2004) s’aprova una nova Instrucció del model simplificat de comptabilitat local donant compliment al TRHL i completa un nou marc jurídic de la comptabilitat de les entitats locals i els seus organismes autònoms. El Model Bàsic del Sistema d'Informació Comptable per a l'Administració Local (SICAL-Bàsic) té per objecte registrar les operacions de naturalesa pressupostària i no pressupostària que es produeixin en l'àmbit de l'entitat local subjecte de la comptabilitat (regla 7) i regula els registres comptables, que com a norma general es faran mitjançant procediments i mitjans informàtics ( regla 16), tant pel que fa al tractament de les dades com l’arxiu i conservació de la informació, mantenint un criteri de flexibilitat a l’existència dels tradicionals llibres de comptabilitat per al cas excepcional d’entitats amb pocs recursos materials i personals. Resulta evident, doncs, que la legislació relativa a les hisendes locals anterior al 2009 preveu l’existència de llibres de comptabilitat que han de permetre exercir un control en la despesa pública, tant pels òrgans de control com el Tribunal de Comptes com de proporcionar informació per a l’exercici dels controls de legalitat, financer i d’eficàcia, entre altres. Aquestes llibres han de permetre extreure les dades sol·licitades sense necessitat d’haver de fer una cerca a cadascun dels expedients com al·lega l’Ajuntament. Pel que fa a les dades personals, no podem tampoc obviar que el legislador en l’àmbit de la llei de transparència va determinar que, en el cas dels alts càrrecs municipals, condició que tenen els i les electes, ha de prevaldre el dret a la informació i obliga a fer publicitat activa de la identitat dels membres de l’Ajuntament (article 9.1.f) i de les retribuci ons i dietes dels alts càrrecs (article 11.1.b)). Aquesta obligació de publicitat activa, que rebaixa la protecció de dades per aquests perfils, s’ha de tenir en compte per a fer la ponderació en relació a la ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades tenint en compte el temps transcorregut i la finalitat de l’accés (article 24.2 LTAIPBG). En el cas que ens ocupa, tenint en compte que es demana informació anterior al 2009 per una banda, i que l’Ajuntament ja ha facilitat la informació relativa al període posterior, així com la finalitat de l’accés (presumptes irregularitats), aquesta ponderació s’ha de resoldre favorablement a la divulgació de la informació sol·licitada perquè afecta directament l’exercici de càrrecs públics i la disposició dels recursos públics. Pel cas que, un cop analitzada la informació facilitada, el reclamant requerís disposar dels documents justificatius, aquesta petició serà objecte d’una altra sol·licitud d’accés a la informació pública. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. L’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 23 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de registres comptables, que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Llibres i registres comptables (0084). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 634/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada des cobraments d’una persona electe des de que va assumir el càrrec fins el 2009 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Navata que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 3. Requerir a l’Ajuntament de Navata a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 634/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.