Solicitud de comunicaciones con la Oficina Antifrau de Catalunya al Ayuntamiento del Vendrell y estimación de la reclamación

Resolució 1174/2024, de 19 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 634/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Vendrell Informació reclamada: Escrits rebuts i enviats a l’Oficina Antifrau de Catalunya des de l’1 de gener de 2020. Sentit de la resolució: Estimació Resum: S’estima la reclamació en el benentès que atesa la invocació dels límits sobre l’existència de procediment en curs davant l’OAC i l’afectació a dades personals, s’han d’incorporar les condicions aportades per les autoritats concernides que han servit per a resoldre ponderadament la reclamació. D’una banda sobre les consideracions aportades per l’Oficina Antifrau sobre que els articles 18 i 19 de la LOAC no estableixen una prohibició genèrica de donar accés a qualsevol document o informació incorporats a les investigacions de l’Oficina i caldria analitzar, expedient per expedient i document per document, si existeix alguna limitació concreta que obligui a denegar totalment o parcial l’accés d’acord amb la legislació aplicable; que com a criteri general, en l’anàlisi esmentada, document per document, es té especialment en compte si les actuacions han finalitzat o segueixen en curs i també s’ha de tenir especialment en compte si se n’ha declarat el “secret absolut” d’acord amb les previsions de l’article 23 de les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya, circumstància que no concorre en cap de les actuacions esmentades. Respecte al límit invocat sobre l’afectació a dades personals l’APDCAT considera que la normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part del regidor a la informació municipal reclamada a l’Ajuntament, sens perjudici que, si escau, sigui necessari ometre la informació mereixedora d’especial protecció o altra informació de caràcter reservat que hi pugui constar, o aquelles dades que siguin innecessàries per a la finalitat pretesa de control i fiscalització de l’activitat municipal. Aquesta Comissió en integrar les consideracions esmentades per les autoritats referides resol estimar la reclamació i que es lliuri la informació sobre la base d’un previ anàlisi detallat de la documentació tenint en compte si ha finalitzat l’expedient, que no concorre cap declaració de secret absolut ja que això impediria la seva entrega i s’ha d’excloure aquella informació que contingui dades de caràcter personal. En aquest sentit, correspon a l’Ajuntament aplicar els articles 23 i 24 de la LTAIPBG i els concordants amb la normativa relativa a la protecció de dades personals. En definitiva aquesta Comissió empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació reclamada amb les condicions referides. Paraules clau: Ajuntament. Expedients en tramitació Oficina Antifrau. Límits. Expedient sancionador en curs. Protecció de dades personals. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 5 de juliol de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 634/2023, presentada per un reclamant electe contra l'Ajuntament del Vendrell en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, i d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de juny de 2023 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament del Vendrell la informació següent: “He tingut coneixement que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha presentat diversos escrits davant l’Ajuntament del Vendrell tant per sol·licitar documentació com per requerir certes actuacions. Es per aquesta raó, els hi demano: 1. Relació de tots els escrits rebuts i enviats ( tant com contestació de requeriments com d’altres temes) a l’Oficina Antifrau de Catalunya des de l’1 de gener de 2020. 2.Còpia d’aquests escrits rebuts així com la resposta, acompanyada de la documentació que en el seu cas es va enviar per part de l’Ajuntament del Vendrell”. 3. El 10 de juliol de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. El 13 de juliol de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 16 d’agost de 2023 la GAIP rep informe de l’Ajuntament del Vendrell que considera que la informació que sol·licita el regidor té caràcter confidencial d’acord amb la normativa específica reguladora dels procediments d’investigació de l’Oficina Antifrau, i no es pot facilitar. Conté una manifestació crítica respecte el nombre de reclamacions que ha presentat el reclamant regidor i la distorsió que genera als serveis concernits, i formula unes consideracions respecte la denegació de la reclamació que en síntesi consisteixen en: -S’invoquen els límits previstos a l’article 164.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que haurien de donar lloc a la denegació de la sol·licitud ja que la informació demanada fa referència a dades que tenen la condició d’especialment protegides, al ser relatives a procediments d’investigació per la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives i per l’afectació de l’honor i la intimitat personal o familiar és assimilable a la difusió de dades personals especialment protegides, que és prohibida per l’article 9 del Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les dades personals. Les previsions de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya (LOAC), contingudes a l’article 18.1 LOAC sobre la reserva màxima de les actuacions de l'Oficina Antifrau per a evitar perjudicis a la persona o a l'entitat investigades i com a salvaguarda de l'eficàcia del procediment jurisdiccional o administratiu que es pugui iniciar a conseqüència de les dites actuacions; l’article 19.1 LOAC en establir que les dades obtingudes per l'Oficina Antifrau de Catalunya com a conseqüència de les potestats d'investigació i inspecció que aquesta llei li atribueix, especialment les de caràcter personal, tenen la protecció de confidencialitat establerta per la legislació vigent i l’article 19.2 LOAC en preveure la prohibició de l’Oficina Antifrau per a divulgar les dades a què fa referència l'apartat 1 ni posar-les en coneixement d'altres persones o institucions que no siguin les que, d'acord amb les disposicions vigents, poden conèixer-les per raó de llurs funcions, i tampoc no pot utilitzar aquestes dades amb finalitats diferents de les de la lluita contra la corrupció i contra qualsevol altra activitat il·legal connexa.” 6. El 20 de setembre de 2023 la GAIP rep comunicació del reclamant on fa avinent que no ha rebut la informació reclamada. 7. El 28 de setembre de 2023 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament del Vendrell al reclamant. 8. El 29 de setembre de 2023 la GAIP rep comunicació del reclamant on en síntesi fa constar, novament, que l’Ajuntament no ha donat resposta a les seves peticions i després d’unes consideracions en resposta a les critiques formulades per l’Ajuntament sobre el nombre de reclamacions per ell interposades; exposa que els escrits de l’oficina Antifrau no sempre van adreçats a persones, sinó que la gran majoria de vegades són “contra l’actuació del propi Ajuntament del Vendrell respecte a contractes, per inacció i en la majoria de casos acaba amb recomanacions d’actuacions de millora a la pròpia administració” i remet a algun exemple, i fa avinent que, en el cas que s’afectés a dades personals, aquestes es podrien anonimitzar. 9. El 3 d’octubre de 2023 la GAIP comunica la Reclamació 634/2023, a l’Oficina Antifrau tot fent avinent que a l’informe de l’Ajuntament reclamat s’ha posat de manifest la concurrència dels límits sobre l’objecte de la mateixa, que es mencionen específicament els previstos a l’article 18.1 sobre confidencialitat de les investigacions i accés al procediment i l’article 19.1 respecte protecció de dades de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya (LOAC) i en conseqüència es demana informe d’aquesta institució, específicament sobre si al seu parer concorren les circumstàncies que justifiquin l’aplicació de causes legals de denegació o de limitació del dret d’accés a l’expedient referit i, de ser així, quina informació o documentació concretes en resultarien afectades. 10. El 3 d’octubre de 2023 la GAIP comunica a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) la Reclamació i li sol·licita l’emissió de l’informe previst a l’article 42.8 de la LTAIPBG. 11. El 24 d’octubre la GAIP rep informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya que respon en termes genèrics sobre la petició d’informe formulada i manifesta que “s’han identificat nombroses comunicacions (acompanyades, en alguns casos, d’annexos), en el marc de quatre actuacions d’avaluació prèvia de versemblança, que han estat arxivades, i dues d’investigació, actualment en curs”. Sobre la valoració sol·licitada s’afirma que “ com hem manifestat en alguna altra ocasió, l’Oficina entén que els articles 18 i 19 de la LOAC no estableixen una prohibició genèrica de donar accés a qualsevol document o informació incorporats a les investigacions de l’Oficina; caldria, doncs, analitzar, expedient per expedient i document per document, si existeix alguna limitació concreta que obligui a denegar totalment o parcial l’accés d’acord amb la legislació aplicable”. “-Com a criteri general, en l’anàlisi esmentada, document per document, es té especialment en compte si les actuacions han finalitzat o segueixen en curs. També es té especialment en compte si se n’ha declarat el “secret absolut” d’acord amb les previsions de l’article 23 de les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya, circumstància que no concorre en cap de les actuacions esmentades. - En tot cas, el fet que un document formi part d’unes actuacions d’investigació d’aquesta Oficina no constitueix per si sol un límit impeditiu absolut a l’accés, sinó que caldria fer una anàlisi individualitzada de cada document d’acord amb la normativa d’aplicació”. 12. El 26 d’octubre de 2023 la GAIP trasllada l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya a l’Ajuntament del Vendrell i a l’APDCAT i, el 31 d’octubre de 2023 es acceptada la corresponent tramesa de l’informe pel reclamant. 13. El 12 de gener de 2024es reitera la petició d’informe formulada a l’APDCAT. 14. El 15 de març de 2024 la GAIP rep informe de l’APDCAT que conclou que “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part del regidor a la informació municipal reclamada a l’Ajuntament del Vendrell, sens perjudici que, si escau, sigui necessari ometre la informació mereixedora d’especial protecció o altra informació de caràcter reservat que hi pugui constar, o aquelles dades que siguin innecessàries per a la finalitat pretesa de control i fiscalització de l’activitat municipal”. En síntesi es considera l’informe de l’APDCAT que “la valoració que es pugui fer respecte a l’obligació de facilitar-li o no informació personal de terceres persones s’ha d’examinar tenint en compte el dret d’accés que la normativa de règim local atribueix als regidors -això és, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC).” Recorda que “la legislació de règim local reconeix un dret d’accés a tots els càrrecs electes, independentment que es trobin en l’equip de govern o bé en l’oposició, a la informació de què disposi llur corporació local i que pugui resultar necessària per a l’exercici de les funcions que els corresponen”. Que “El dret a obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació local i necessàries per a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb jurisprudència reiterada sobre aquesta qüestió (per totes, les SSTS 27 de setembre de 2002 i 15 de juny de 2009), forma part del dret fonamental a la participació política consagrat a l’article 23.1 de la CE”. En relació al cas plantejat considera que “ el tractament de dades personals que poden fer els regidors que no tenen atribuïdes responsabilitats de govern, com sembla que succeiria en el present cas, trobaria la seva justificació, des de la perspectiva de la protecció de dades, en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a membres d’òrgans col·legiats de la pròpia entitat local i, de manera especial, en les funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, com ara la formulació de preguntes, interpel·lacions, mocions o fins i tot la moció de censura, que els atribueix la normativa de règim local.” D’acord amb l’exercici de ponderació, atenent al principi de minimització de dades personals, per tal d’evitar que es comuniquin als regidors dades personals excessives o no pertinents per assolir la finalitat pretesa, ates que es desconeix de quina informació es tracta, però hi pot haver informació sobre tercers, es fa avinent la importància de complir amb el tràmit d’audiència previst a l’article 31 de l’LTAIPBG i per tant es considera que caldrà donar trasllat de la petició a la persona o persones afectades, per tal que aquestes manifestin allò que considerin oportú. 15. El 25 de març de 2024 la GAIP dona trasllat a l’Ajuntament del Vendrell de l’informe de l’APDCAT i li demana que, d’acord amb el deure de col·laboració de les Administracions públiques amb la Comissió, traslladi la reclamació als tercers afectats per la reclamació d’acord amb l’article 34.1 bis del Reglament i, li retornin les evidencies del seu trasllat i valoració. 16. El 27 de març de 2024 la GAIP rep escrit del reclamant que insisteix en la seva pretensió, posant de relleu el que considera durada excessiva de la tramitació de la reclamació. 17. El 27 de març de 2024 la GAIP rep resposta de l’OAC en sentit equivalent a l’informe de 24 d’octubre de 2023 i fa avinent que : “En resposta a aquesta sol·licitud escau fer les manifestacions següents: - Quant a la informació sol·licitada, la Direcció d’Investigacions ha identificat nombroses comunicacions (acompanyades, en alguns casos, d’annexos), en el marc de quatre actuacions d’avaluació prèvia de versemblança, que han estat arxivades, i dues d’investigació, actualment en curs. - Pel que fa a la valoració que ens sol·liciteu, com hem manifestat en alguna altra ocasió, l’Oficina entén que els articles 18 i 19 de la LOAC no estableixen una prohibició genèrica de donar accés a qualsevol document o informació incorporats a les investigacions de l’Oficina; caldria, doncs, analitzar, expedient per expedient i document per document, si existeix alguna limitació concreta que obligui a denegar totalment o parcial l’accés d’acord amb la legislació aplicable. Com a criteri general, en l’anàlisi esmentada, document per document, es té especialment en compte si les actuacions han finalitzat o segueixen en curs. També es té especialment en compte si se n’ha declarat el “secret absolut” d’acord amb les previsions de l’article 23 de les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya, circumstància que no concorre en cap de les actuacions esmentades. - En tot cas, el fet que un document formi part d’unes actuacions d’investigació d’aquesta Oficina no constitueix per si sol un límit impeditiu absolut a l’accés, sinó que caldria fer una anàlisi individualitzada de cada document d’acord amb la normativa d’aplicació”. 18. El 4 d’abril de 2024 la GAIP comunica al reclamant la tramitació del trasllat de la reclamació a terceres persones atès que la informació sol·licitada afecta als seus drets o interessos i que s’ha requerit a l’Ajuntament del Vendrell la col·laboració en aquesta tramesa i se li dona trasllat de l’informe APDCAT sobre aquesta reclamació. 19. L’11 d’abril de 2024 la GAIP reitera a l’Ajuntament del Vendrell la petició de posicionament sobre l’informe de l’APDCAT i de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). 20. El 10 de maig de 2024 la GAIP rep acord de donar trasllat a tercers per part de l’Ajuntament del Vendrell. 21. El 15 de maig de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament del Vendrell les acreditacions dels trasllats realitzats als tercers afectats per la reclamació, que envia de nou el 4 de juny de 2024, amb les evidències del seu trasllat però sense aportar la seva valoració. 22. A data de la resolució no es disposa de cap altra informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits L’objecte de la reclamació que consisteix en els escrits rebuts i enviats a l’Oficina Antifrau de Catalunya des de l’1 de gener de 2020 i l’Ajuntament, és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2 de LTAIPBG, ja que és informació que l’administració reclamada es suposa que ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les seves funcions en exercici de les competències que li són pròpies i que d’altra banda queda obligada atès l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.b) de l’esmentada Llei. Tal com es desprèn dels antecedents, l’Administració reclamada ha invocat la concurrència dels límits al dret d’accés previstos a l’article 164.3 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya que cal ponderar als efectes de resoldre la reclamació que fan referencia d’una banda als procediments d’investigació per la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives i per l’afectació a les dades personals especialment protegides referint a l’article 9 RGPD, tot això a més referit a les limitacions que s’estableixen als articles 18 i 19 de la LOAC respecte les restriccions informatives dels expedients sobre els quals té coneixement aquesta institució de control. Sobre la invocació d’aquests límits i als efectes de la deguda ponderació, aquesta Comissió integra en aquesta resolució les aportacions realitzades per l’Oficina Antifrau de Catalunya en considerar que els articles 18 i 19 de la LOAC no estableixen una prohibició genèrica de donar accés a qualsevol document o informació incorporats a les investigacions de l’Oficina, afirmació que ja s’ha formulat en anteriors ocasions. Per tant, tenint en compte que l’Oficina Antifrau ha detectat en la seva resposta nombroses comunicacions (acompanyades, en alguns casos, d’annexos), en el marc de quatre actuacions d’avaluació prèvia de versemblança, que han estat arxivades, i altres dues d’investigació, actualment en curs, és especialment pertinent tenir en compte les consideracions que aquest organisme formula en relació a que s’ha d’analitzar, expedient per expedient i document per document, si existeix alguna limitació concreta que obligui a denegar totalment o parcial l’accés d’acord amb la legislació aplicable. Aquesta anàlisi esdevindria factible sobre les actuacions ja finalitzades i sobre si s’ha declarat el “secret absolut” d’acord amb les previsions de l’article 23 de les Normes d'actuació i de règim interior de l'Oficina Antifrau de Catalunya, circumstància que informa que no concorre en cap de les actuacions esmentades. En tot cas, el fet que un document formi part d’unes actuacions d’investigació d’aquesta Oficina no constitueix per si sol un límit impeditiu absolut a l’accés, sinó que caldria fer una anàlisi individualitzada de cada document d’acord amb la normativa d’aplicació. D’altra banda, pel que respecta a les limitacions referides a l’afectació de les dades personals cal tenir en compte que el tractament de dades es fonamenta en la necessitat de que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1 del RGPD , i en concret, l’apartat c) d’aquest precepte disposa que el tractament serà lícit si és necessari per al compliment d’una obligació legal aplicable al responsable del tractament, i d’acord amb l’article 86 de l’RGPD les dades personals de documents oficials en possessió d’una autoritat pública u organisme públic per a la realització d’una missió en interès públic, poden esser comunicats. Així, l'accés del regidor a les dades personals que puguin contenir la informació sol·licitada sobre la base del compliment d’una obligació legal per part de l’Ajuntament (responsable del tractament (art.6.1.c) RGPD), ha d’emparar-se necessàriament en una norma amb rang de llei. Considera l’informe de l’APDCAT i aquesta Comissió comparteix que l’obligació de facilitar informació personal de terceres persones al regidor cal referir-la a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) com s’ha reconegut en anteriors dictàmens “la legislació de règim local reconeix un dret d’accés a tots els càrrecs electes, independentment que es trobin en l’equip de govern o bé en l’oposició, a la informació de què disposi llur corporació local i que pugui resultar necessària per a l’exercici de les funcions que els corresponen.” Ja que el es considera que el dret a obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació local i necessàries per a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb jurisprudència reiterada sobre aquesta qüestió (per totes, les SSTS 27 de setembre de 2002 i 15 de juny de 2009), forma part del dret fonamental a la participació política consagrat a l’article 23.1 de la CE” . D’acord amb això, aquesta Comissió coincideix amb l’informe de l’APDCAT en considerar que el tractament de dades personals que poden fer els regidors que no tenen atribuïdes responsabilitats de govern, com succeeix en aquest cas, estaria justificat pel que es refereix a la protecció de dades, en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a membres d’òrgans col·legiats de la pròpia entitat local sobretot pel que respecta a les funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, com ara la formulació de preguntes, interpel·lacions, mocions o fins i tot la moció de censura, que els atribueix la normativa de règim local. Caldria reforçar la consideració també des de la perspectiva de la normativa de transparència que ha tingut en compte per a reconèixer el dret d’accés també el deure de sigil que necessàriament ha de respectar el regidor en l’exercici d’aquests accessos informatius. En aquest supòsit es desconeix de quina informació es tracta, i tant pel que respecta a la verificació del compliment dels criteris de l’Oficina Antifrau en l’anàlisi dels expedients, com pel que es refereix a l’afectació de dades personals de tercers. Aquest tràmit que s’ha complert tal com es desprèn dels antecedents, aquesta Comissió no ha pogut conèixer les seves al·legacions ni la valoració que en fa l’Ajuntament. En qualsevol cas, tal i com afirma l’APDCAT la normativa de protecció de dades no impediria l’accés per part del regidor a la informació municipal reclamada a l’Ajuntament, sens perjudici que, si s’escau, sigui necessari ometre la informació mereixedora d’especial protecció o altra informació de caràcter reservat que hi pugui constar, o aquelles dades que siguin innecessàries per a la finalitat pretesa de control i fiscalització de l’activitat municipal. D’acord amb l’exposat aquesta Comissió estima la reclamació presentada en el benentès que s’ha de donar compliment als criteris de l’Oficina Antifrau en la verificació expedient per expedient i document per document, si existeix alguna limitació concreta que obligui a denegar totalment o parcial l’accés d’acord amb la legislació aplicable, i sobre la presencia de dades de caràcter personal ometre la informació d’especial protecció o altra informació de caràcter reservat i procedir a la valoració d’allò que hagin pogut manifestar els tercers afectats per tal de preservar degudament , si es el cas, els seus drets. També recorda aquesta Comissió el deure de confidencialitat al qual resta subjecte l’electe en relació a la informació a la qual hi tingui accés en l’exercici del seu càrrec. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part del registre general, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Procediments per la via administrativa (codi 0043). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de setembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 634/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 634/2023 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.