Finalización de reclamación contra el Ayuntamiento de Lleida por pérdida de objeto tras la entrega de información sobre pobreza energética

Resolució 732/2020, de 3 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 634/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Lleida Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: El que sí demana l’entitat reclamant és que l’Ajuntament li faciliti la informació demanada pels apartats 1, 2, 4 i 5 de la sol·licitud que va presentar al DTASF; el cas és, però, que l’Ajuntament no està obligat a donar-li aquesta informació, perquè no consta que ningú li hagi sol·licitada; l’obligació municipal de facilitar informació pública, en el marc d’aquest procediment, resta circumscrita a la derivació de la sol·licitud que li va fer el DTASF, i aquesta derivació no inclou els apartats 1, 2, 3 i 4 de la sol·licitud original. Naturalment, el fet que no estigui obligat a facilitar la informació relativa a aquests apartats en el marc d’aquest procediment, no vol dir que no ho sigui si l’entitat reclamant li la demana formalment, ni que no li la pugui facilitar voluntàriament. És per això que la GAIP ha traslladat a l’Ajuntament el darrer comentari aportat per l’entitat reclamant, en el sentit de demanar a l’Ajuntament la informació sol·licitada pels apartats 1, 2, 3 i 4 de la sol·licitud d’informació presentada al DTASF, per si l’Ajuntament vol facilitar-li-la voluntàriament. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de serveis socials. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat la sol·licitud següent: “(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge respecte del total del llistat, desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos pels quals no s’ha remès una resposta a la companyia (silenci positiu), desglossat per municipi, comarca i any. 8. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge sobre el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu sobre el qual l’Administració ha fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica- porta, trucada) i, sobre aquests, percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma efectiva i percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de factures de la ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de subministraments i nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per municipi, comarca, any, tipus de subministrament i origen (propi ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat). (...) Pel que fa la instal·lació de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en situació d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador d'aigua provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de comptadors d'aigua instal·lats amb contracte provisional per persones en situació d'ocupació sense títol habilitant, ja sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant un altre procediment, desglossat per municipi, comarca i any. Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic. 3. La resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima parcialment la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als apartats indicats, tot assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de serveis socials o l’Àrea metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què disposa, relativa a la resta d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la sol·licitud d’accés a la informació pública a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de Lleida, en relació amb els apartats indicats a l’antecedent 2. 4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la pluralitat d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, no han facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la informació sol·licitada als apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020 la GAIP porta a terme diverses gestions per determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les estat derivada la sol·licitud, no han facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop determinada la relació, la GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada per l’entitat reclamant. Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de Lleida li correspon la Reclamació número 634. 5. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 24 de novembre de 2020 la GAIP rep la informació requerida a l’Ajuntament de Lleida, inclosa la resolució que estima la sol·licitud d’informació pública que li ha estat derivada pel DTASF, i que és l’objecte de la Reclamació, amb la resposta donada a l’entitat reclamant, a la que facilita només part de la informació sol·licitada, tot justificant el fet de no disposar de la resta. 7. El 25 de novembre de 2020 la GAIP rep una comunicació de l’entitat reclamant, que s’interessa per a què l’Ajuntament de Lleida respongui també a les preguntes 1, 2, 4 i 5 de la sol·licitud presentada al DTASF, perquè la resposta del Departament no la troben prou clara. 8. El 26 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a l’entitat reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament i a l’Ajuntament la petició de l’entitat reclamant de què li faciliti resposta als apartats 1, 2, 4 i 5. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, d’acord amb els antecedents, l’Ajuntament ha estimat la sol·licitud i ha donat resposta a l’entitat reclamant sobre els apartats de la sol·licitud que li han estat derivats pel DTASF, i s’ha d’entendre que, en relació amb els apartats derivats, la resposta donada per l’Ajuntament deu ser satisfactòria, perquè l’entitat reclamant no l’ha qüestionada, ni s’ha queixat de què sigui insuficient. El que sí demana l’entitat reclamant és que l’Ajuntament li faciliti la informació demanada pels apartats 1, 2, 4 i 5 de la sol·licitud que va presentar al DTASF; el cas és, però, que l’Ajuntament no està obligat a donar-li aquesta informació, perquè no consta que ningú li hagi sol·licitada; l’obligació municipal de facilitar informació pública, en el marc d’aquest procediment, resta circumscrita a la derivació de la sol·licitud que li va fer el DTASF, i aquesta derivació no inclou els apartats 1, 2, 3 i 4 de la sol·licitud original. Naturalment, el fet que no estigui obligat a facilitar la informació relativa a aquests apartats en el marc d’aquest procediment, no vol dir que no ho sigui si l’entitat reclamant li la demana formalment, ni que no li la pugui facilitar voluntàriament. És per això que la GAIP ha traslladat a l’Ajuntament el darrer comentari aportat per l’entitat reclamant, en el sentit de demanar a l’Ajuntament la informació sol·licitada pels apartats 1, 2, 3 i 4 de la sol·licitud d’informació presentada al DTASF, per si l’Ajuntament vol facilitar-li-la voluntàriament. En qualsevol cas, les consideracions anteriors permeten concloure que formalment s’ha produït la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, fet que comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de desembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 634/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.