Pérdida de objeto 19/11/2020 · 111 días en resolverse

Solicitud de datos sobre pobreza energética al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat y finalización por pérdida de objeto

Una entidad solicitó al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat datos sobre pobreza energética y suministros. Tras una reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento entregó la información solicitada. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la solicitud fue satisfecha extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3 La entrega de la información solicitada durante el proceso de reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.
4 Cualquier impedimento posterior del Ayuntamiento para garantizar la efectividad del acceso se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
5 El incumplimiento de los requerimientos de la GAIP para entregar la información puede ser calificado como infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 678/2020, de 19 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 633/2020 Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: Nogensmenys, encara no es té constància de què l’entitat reclamant consideri que la resposta municipal satisfaci la seva sol·licitud d’informació pública, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir-la. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de serveis socials. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat la sol·licitud següent: “(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost que la unitat familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge respecte del total del llistat, desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos pels quals no s’ha remès una resposta a la companyia (silenci positiu), desglossat per municipi, comarca i any. 8. Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge sobre el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu sobre el qual l’Administració ha fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica- porta, trucada) i, sobre aquests, percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma efectiva i percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any. Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de factures de la ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de subministraments i nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per municipi, comarca, any, tipus de subministrament i origen (propi ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat). (...) Pel que fa la instal·lació de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en situació d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador d'aigua provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de comptadors d'aigua instal·lats amb contracte provisional per persones en situació d'ocupació sense títol habilitant, ja sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant un altre procediment, desglossat per municipi, comarca i any. Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic. 3. La resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima parcialment la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als apartats indicats, tot assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de serveis socials o l’Àrea metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què disposa, relativa a la resta d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la sol·licitud d’accés a la informació pública a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de Hospitalet de Llobregat, en relació amb els apartats indicats a l’antecedent 2. 4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la pluralitat d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, no han facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la informació sol·licitada als apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41 RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020 la GAIP porta a terme diverses gestions per determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les estat derivada la sol·licitud, no han facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop determinada la relació, la GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada per l’entitat reclamant. Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat li correspon la Reclamació número 633. 5. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Hospitalet de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 5 de novembre del 2020 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat demana a la GAIP informació addicionals per completar els antecedents de la Reclamació, perquè indica que no té constància de la derivació indicada a l’antecedent 3. 7. El 17 de novembre de 2020 la GAIP requereix formalment el DTASF la tramesa de l’evidència de diverses derivacions, inclosa la d’aquest expedient. 8. El 17 de novembre de 2020 la GAIP rep la documentació sol·licitada a l’Ajuntament, que inclou un informe dels Serveis socials que facilita les dades sol·licitades pels diversos apartats de la sol·licitud. 9. El 17 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant el que previsiblement és la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Nogensmenys, encara no es té constància de què l’entitat reclamant consideri que la resposta municipal satisfaci la seva sol·licitud d’informació pública, motiu pel qual el fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir-la. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant a la informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de novembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 633/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Disposar la publicació de la Resolució sobre la Reclamació 633/2020 al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.