Una entidad solicitó al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat datos sobre pobreza energética y suministros. Tras una reclamación por silencio administrativo, el Ayuntamiento entregó la información solicitada. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la solicitud fue satisfecha extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3
La entrega de la información solicitada durante el proceso de reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto de la reclamación.
4
Cualquier impedimento posterior del Ayuntamiento para garantizar la efectividad del acceso se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
5
El incumplimiento de los requerimientos de la GAIP para entregar la información puede ser calificado como infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 678/2020, de 19 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 633/2020
Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Informació reclamada: Diverses dades sobre pobresa energètica.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Nogensmenys, encara no es té constància de què l’entitat reclamant consideri que la
resposta municipal satisfaci la seva sol·licitud d’informació pública, motiu pel qual el fonament
jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les
seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir-la. Cal tenir en compte
que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant a la informació
sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb
l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els
efectes jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats. Pobresa energètica. Serveis socials. Àrees bàsiques de
serveis socials. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 31 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 381/2020, presentada per una entitat
contra la pobresa energètica contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
(DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 d’abril de 2020 l’entitat reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat
la sol·licitud següent:
“(...) Pel que fa als llistats d’impagaments facilitats a les administracions per part de les
companyies subministradores: 3. Nombre total de punts de subministrament (és a dir,
CUPS diferents) que han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos, desglossat
per municipi, comarca i any.
Pel que fa a la resposta de les diferents administracions (locals i comarcals) donada a les
companyies en relació als llistats esmentats en el punt anterior: (...) 6. Nombre total de
punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents) pels quals l’Administració ha respost
que la unitat familiar no consta a la base de dades de l’administració i percentatge
respecte del total del llistat, desglossat per municipi, comarca i any. 7. Nombre total de de
punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge respecte el total, que
han aparegut com a mínim un cop als llistats remesos pels quals no s’ha remès una
resposta a la companyia (silenci positiu), desglossat per municipi, comarca i any. 8.
Nombre total de punts de subministrament (és a dir, CUPS diferents), i percentatge sobre
el total, que s’han acollit en algun moment al silenci positiu sobre el qual l’Administració ha
fet algun tipus de cerca (enviament de carta, pica- porta, trucada) i, sobre aquests,
percentatge de subministraments amb els que s’ha pogut contactar de forma efectiva i
percentatge dels mateixos que complien els requisits d’exclusió residencial marcats a
l’article 5.10 de la Llei 24/2015, desglossat per municipi, comarca i any.
Pel que fa als ajuts econòmics derivats de fons públics per afrontar el pagament de
factures de la ciutadania: 9. Quantitat total d’euros destinada al pagament de factures de
subministraments i nombre d’unitats familiars diferents receptores, desglossades per
municipi, comarca, any, tipus de subministrament i origen (propi ajuntament, consell
comarcal, diputació, Generalitat). (...)
Pel que fa la instal·lació de comptadors d’aigua en llars en situació d’ocupació sense títol
habilitant: 11. Nombre total de sol·licituds rebudes de persones o unitats familiars en
situació d'ocupació sense títol habilitant que han reclamat la instal·lació d'un comptador
d'aigua provisional, desglossat per municipi, comarca i any. 12. Nombre total de
comptadors d'aigua instal·lats amb contracte provisional per persones en situació
d'ocupació sense títol habilitant, ja sigui per la via del Decret de Vicepresidència de Medi
Ambient de l’AMB 2018/184 o mitjançant un altre procediment, desglossat per municipi,
comarca i any.
Demana rebre la informació en formats digitals i per correu electrònic.
3. La resolució de la Direcció General de Serveis Socials de 30 d’abril de 2020 estima
parcialment la sol·licitud anterior. Indica que no disposa de la informació sol·licitada als
apartats indicats, tot assenyalant l’Administració que podria tenir-la (les àrees bàsiques de
serveis socials o l’Àrea metropolitana de Barcelona). Subministra la informació de què
disposa, relativa a la resta d’apartats. En aquesta mateixa data el DTASF deriva la
sol·licitud d’accés a la informació pública a les diverses Àrees Bàsiques de Serveis Socials
(ABSS) de Catalunya, inclòs l’Ajuntament de Hospitalet de Llobregat, en relació amb els
apartats indicats a l’antecedent 2.
4. El 20 d’octubre de 2020 la GAIP rep la Reclamació 589/2020, presentada contra la
pluralitat d’ABSS que, malgrat el DTASF les derivés la sol·licitud indicada a l’antecedent
anterior, no han facilitat a l’entitat reclamant, malgrat els mesos transcorreguts, la
informació sol·licitada als apartats indicats a l’antecedent 2. La Reclamació no demana el
procediment de mediació previst a l’article 42 LTAIPBG i regulat pels articles 36 a 41
RGAIP. Entre el 22 i el 29 d’octubre de 2020 la GAIP porta a terme diverses gestions per
determinar la relació d’ABSS que, malgrat haver-les estat derivada la sol·licitud, no han
facilitat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. Un cop determinada la relació, la
GAIP escindeix entre totes elles la Reclamació conjunta presentada per l’entitat reclamant.
Un cop feta aquesta escissió, a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat li correspon la
Reclamació número 633.
5. El 3 de novembre de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Hospitalet
de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 5 de novembre del 2020 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat demana a la GAIP
informació addicionals per completar els antecedents de la Reclamació, perquè indica que
no té constància de la derivació indicada a l’antecedent 3.
7. El 17 de novembre de 2020 la GAIP requereix formalment el DTASF la tramesa de
l’evidència de diverses derivacions, inclosa la d’aquest expedient.
8. El 17 de novembre de 2020 la GAIP rep la documentació sol·licitada a l’Ajuntament, que
inclou un informe dels Serveis socials que facilita les dades sol·licitades pels diversos
apartats de la sol·licitud.
9. El 17 de novembre de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació
facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i
aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant el que previsiblement és la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Nogensmenys, encara no es té constància de què l’entitat reclamant consideri que la resposta
municipal satisfaci la seva sol·licitud d’informació pública, motiu pel qual el fonament jurídic
següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir-la. Cal tenir en compte que
aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud d’informació
de la que deriva i el subsegüent lliurament a la persona reclamant a la informació sol·licitada;
en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat
d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes
jurídics previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 19 de novembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 633/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
3. Disposar la publicació de la Resolució sobre la Reclamació 633/2020 al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.