Inadmisión de reclamación por falta de objeto de información pública y prematuridad

Resolució 679/2019, de 24 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 632/2019 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Resultat d’una denúncia. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions davant la GAIP si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud indicada a l’antecedent 2 no té per objecte informació pública, sinó que el DTASF faci actuacions de seguiment per a l’efectivitat dels resultats d’una denúncia, el què és molt diferent. El termini per a resoldre les sol· licituds d’informació és d’un mes a comptar des del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 30.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) preveu que els terminis fixats en mesos han de comptar-se des de la data d’inici fins al mateix dia del mes o dels mesos següents. En conseqüència, si la sol·licitud objecte d’aquesta Reclamació va ser presentada el 6 de setembre, el termini d’un mes per a resoldre comença a comptar el 7 del mateix mes i conclou el 7 d’octubre, de tal manera que, el dia que es presenta la Reclamació encara no ha conclòs el termini dins del qual l’Administració ha de resoldre la sol·licitud. Paraules clau: Generalitat. Persones amb discapacitat. Barreres arquitectòniques. Reclamació contra silenci. Informació pública. Manca d’objecte. Còmput de terminis. Reclamació prematura. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 d’octubre de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 632/2019, presentada contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de setembre de 2019 la persona reclamant presenta, al registre del DTASF, una instància on adjunta un escrit de la Direcció General d’Igualtat del DTASF, que l’informa sobre la previsió de poder executar, entre el mes de juliol i mitjans de setembre, unes obres per a suprimir un esglaó en un comerç. En aquesta instància el reclamant argumenta que, tot i el temps transcorregut, l’esglaó encara no s’ha suprimit i sol·licita al DTASF que faci el seguiment oportú per a conèixer perquè no s’ha eliminat la barrera arquitectònica. Demana rebre la resposta per escrit al domicili postal de la persona reclamant. 3. La Reclamació presentada el 7 d’octubre de 2019 indica que l’Administració sol·licitada no ha contestat la sol·licitud anterior. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’altre banda, l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions presentades davant la GAIP si no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. La sol·licitud indicada a l’antecedent 2 no té per objecte informació pública, sinó que el DTASF faci les actuacions de seguiment per conèixer els motius pels que no s’ha executat una obra, el que és molt diferent. Sens perjudici que la persona reclamant pugui tenir dret a aquestes actuacions, sens dubte no les empara el dret d’accés a la informació pública i, en conseqüència, la GAIP no té competències per a imposar-les. Per aquest motiu, procedeix la inadmissió de la Reclamació. Així mateix, l’article 33.1 LTAIPBG estableix que el termini per a resoldre les sol·licituds d’informació pública és d’un mes a comptar des del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 30.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC) preveu que els terminis fixats en mesos han de comptar-se des de la data d’inici fins al mateix dia del mes o mesos següents. En conseqüència, si la sol·licitud objecte d’aquesta Reclamació va ser presentada el 6 de setembre, el termini d’un mes per a resoldre comença a comptar el 7 del mateix mes i conclou el 7 d’octubre, de tal manera que el dia que es presenta la Reclamació encara no ha conclòs el termini dins del qual l’Administració ha de resoldre la sol·licitud. Com a conseqüència, aquesta Reclamació és prematura, motiu pel qual també ha de ser inadmesa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’octubre de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 632/2019 al no tenir per objecte el dret d’accés a la informació pública i per prematura. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.